|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Cicle de conferències sobre literatura i compromís a la Facultat de Filologia de la UB
|
|
|
per Sepc-UB |
16 mar 2010
|
Aquesta setmana, Manuel de Pedrolo, a càrrec d´Adelais de Pedrolo, presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo i Anna Moreno, doctorand i estudiosa de Pedrolo.
Dimecres 17 de març a les 19:30h a l´aula 0.1 de l´edifici Josep Carner. |
|
|
Dimecres 17 de març a les 19:30h a l´aula 0.1 de l´edifici Josep Carner.
Joan Fuster, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal i Manuel de Pedrolo
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i, per tant, de les Facultats de Filologia i Matemàtiques us invitem a un cicle de conferències dedicades cadascuna d’elles a tractar tan la figura artística com política de quatre autors catalans compromesos amb l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans.
Com a estudiants de Filologia pretenen evidenciar que els autors escollits no són tractats –si es que se’ls tracta– de manera suficient al llarg de la llicenciatura i del grau. La nostra intenció passa per fer arribar, amb els nostres recursos, el compromís polític i social d’aquestes destacades figures del segle XX a totes aquelles persones i joves que, estudiants o no de l’especialitat, vulguin apropar-s’hi per primer cop o vulguin endinsar-s’hi una mica més. I pretenem fer-ho des d’un espai acadèmic rigorós i científic com la Universitat.
Perquè aquesta ha de ser una eina al servei de la majoria de la societat i ha de servir per bastir realment uns valors de llibertat i de justícia, de pensament crític i de solidaritat. Joan Fuster, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal i Manuel de Pedrolo simbolitzen aquests valors a més de respondre a la fermesa i a la valentia de la denúncia constant contra un Estat opressor que s’ha mantingut fidel a la barbàrie –rentada la cara, això sí– després de la Transició. Per això foren silenciats per les autoritats polítiques després d’haver pactat amb el franquisme. Per això avui, des de les institucions, se’ls manté en l’oblit o bé, en el millor dels casos, pretén arraconar-se la seva veu compromesa i crítica amb un poble que patí –i pateix– allò que un altre mestre, en Lluís Maria Xirinacs, anomenà la traïció dels líders. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/8051/1/
http://sepc.cat/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Me cago en la rojigualda i em rento el cul amb la senyera
|
|
per ... |
16 mar 2010
|
|
i a l'estelada m'hi pixo! |
