|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Cap a una Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles
|
|
|
per red |
15 mar 2010
|
Esther Vivas
Grups i xarxes en defensa de la sobirania alimentària de diferents territoris de l'estat espanyol es van reunir el 19 i el 20 de febrer a Vinyols i els Arcs (Tarragona) per avançar en la construcció de l'Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles. Unes cinquanta persones representants de col·lectius impulsors d'aquesta iniciativa a Castella i Lleó, Andalusia, Catalunya, Madrid, País Valencià, Castella - La Manxa, Euskal Herria, Extremadura, Galícia i Astúries es van trobar per debatre els objectius i del pla de treball a portar a terme. |
|
En paraules de Paul Nicholson, del sindicat agrari EHNE i de La Vía Campesina: "L'Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles vol ser un moviment social. No estem fent una nova organització ni plataforma. Volem donar suport a les activitats que es donen en l’àmbit local, no substituir ni construir una proposta política d'acció entorn de la sobirania alimentària a mig i a llarg termini".
La trobada va servir per intercanviar experiències, dotar-se d'un marc de coordinació i de treball estatal emfatitzant l'autonomia local, i acordar algunes temàtiques clau com la lluita contra els transgènics o la Política Agrària Comuna (PAC) entre altres temes, alhora que es van assumir algunes dates importants de mobilització com el 17 d'abril, jornada internacional de lluita camperola, i una pròxima trobada a l'hivern del 2010.
Un moviment des de la base
Des del seu llançament a finals del 2008, al 6è Fòrum per un Món Rural Viu organitzat per Plataforma Rural, s'han anat creant, poc a poc i amb ritmes diferents, xarxes i espais a diversos territoris de l'estat espanyol amb l'objectiu de construir aquesta aliança “de baix a dalt". Uns marcs de treball que en cada lloc s'han dotat d'un model organitzatiu propi i han establert unes prioritats en funció de les seves realitats locals, encara que hi ha un element comú: tots comparteixen la voluntat de sumar en un mateix espai pagesia, grups de consum, ecologistes, ONG, feministes, col·lectius de comerç just, apostant per la creació de "solidaritats" entre el camp i la ciutat i per la construcció de la sobirania alimentària des de l’àmbit local.
Però quines són les perspectives de futur d'aquest procés? Hem d'assenyalar que el llançament mateix d'aquesta iniciativa és un pas endavant molt important per consolidar la construcció de xarxes a favor de la sobirania alimentària. Així mateix, el pes donat al treball i a la coordinació local és fonamental per a la consolidació i l'arrelament d'una iniciativa d'aquestes característiques, però sense oblidar la coordinació estatal i la perspectiva global que dóna el marc de La Vía Campesina.
Un altre element és la voluntat de crear "moviment social" donant suport a iniciatives ja existents, com marcs de treball i d’intercanvi entre productors i consumidors. És necessari un moviment social ampli i combatiu centrat en la mobilització a favor de la sobirania alimentària, en un context de crisi alimentària global i d'empobriment de la pagesia familiar tradicional, donant un pes específic a les aportacions feministes, ja que la lluita per la sobirania alimentària, vist el paper de la dona al camp i al sistema alimentari, requereix d'una perspectiva antipatriarcal.
Un altre repte és la coordinació tant territorial, entre els diferents nuclis, com sectorial, entre les xarxes que participen a l'Aliança (ecologistes, comerç just, dones, camperols, consumidors), establint convergències amb altres moviments socials.
Les resistències a favor de la sobirania alimentària dels pobles a l'estat espanyol han començat a donar els seus primers passos, però queda molt de camí, discussions, debats i aportacions. El repte no és gens fàcil, però l'escenari que planteja l'actual context polític, social, econòmic, alimentari, mediambiental urgeix de fer propostes d'aquest tipus.
La primera llavor: Nyéléni
Aquest procés s'emmarca en la crida internacional de La Vía Campesina a crear xarxes regionals a favor de la sobirania alimentària. Aquesta proposta va sorgir del Fòrum Internacional per la Sobirania Alimentària de febrer del 2007 a Mali, amb el nom de Nyéléni, en honor a una camperola maliana. Un fòrum en què van participar més de 500 representants d'organitzacions camperoles, pescadors, pastors, consumidors... de més de vuitanta països i que va ser impulsat per La Vía Campesina juntament amb altres moviments socials com la Marxa Mundial de Dones, el Fòrum dels Pobles Pescadors i Amics de la Terra, entre d'altres.
* Esther Vivas és membre de la Xarxa de Consum Solidari i participa en el procés de l'Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles.
**Article publicat a Diagonal, núm. 121. |
Mira també:
http://www.esthervivas.wordpress.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Cap a una Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles
|
|
per Un |
16 mar 2010
|
|
Els que estem cansats dels gafapastes d'ICV no volem uns nous liders que visquin del cuento mentre diuen representar-nos. Sabem que la lluita de base requereix esforç. constància i paciencia però les vostres dreceres ja sabem on acaben i els resultats que donen: a tu un futur daurat a nosaltres un nou lider caigut al que tombar despres de la traició. |
|
Re: Cap a una Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles
|
|
per unx |
17 mar 2010
|
aliança per la sobirania alimentaria des de baix???
quans pagesos, pageses, agricultors, agricultores, camperoles hi havia???? quans???
on son els pagesos? on??? |
