|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
De la màquina burocràtica al cibercontrol
|
|
|
per vesnin.blogspot |
10 mar 2010
|
|
|
Per a molts escèptics l’evolució política de la societat moderna portarà cap a un govern mundial capaç d’exercir un control il•limitat, inèdit en la història de la humanitat. Aquest Estat global, que disposarà de tecnologies insuperables de control individual, pot suposar la fi progressiva de tot vestigi de llibertat humana.
Orwell retratà aquest univers totalitari, burocràtic i militaritzat, de manera novel•lesca, fictícia. Si a “Rebel•lió a la granja”, Animal Farm (1945), feu una crítica en forma de faula de l’estalinisme, a 1984 (1949), la seva darrera novel•la, i en clau de ciència ficció, una burocràcia omnipresent imposa el terror i la vigilància tecnològica sobre les persones esclavitzades, tot generalitzant diverses formes de control mental.
The big brother és des d’aleshores una metàfora premonitòria del futur Estat policial, que se situa en un context tecnològic no gens llunyà. Davant d’aquesta distòpia que sembla una extrapolació dels règims totalitaris del passat, la ideologia democràtica governant teoritza l’estat limitat on impera la justícia formal i el pluralisme. Però és en aquests contexts on augmenta actualment la vigilància, el control, els enregistraments, les escoltes, per no parlar del sistema literalment inabastable de normes, que requereixen autorització, permisos, càstigs i mesures penals. Avui, els estaments militars, els cossos de seguretat, la policia secreta, els serveis d’espionatge dels anomenats països democràtics tenen tant de poder com impunitat. Formen un estat ocult dins de l’estat, un govern a l’ombra que controla la marxa de la política fins i tot a nivell mundial.
Des de l’antiguitat, i especialment des de l’existència de monarquies absolutes, els Estats han estat un instrument de domini al servei d’una elit que necessitava un gran desplegament de recursos per mantenir el seu poder sobre les poblacions i controlar el territori. Les diverses institucions estatals: exèrcits, administració pública, tribunals, policia..., afavoriren les minories governants que batallaven entre si per arrabassar-se el respectiu poder i ampliar el seu domini. Només a partir de la revolució francesa i la il•lustració, aquesta estructura de poder es concep com un artefacte progressivament adequat als interessos del conjunt del poble i tendeix a fer-se cada vegada més global. Això, és clar, tan sols en teoria, doncs els grups socials més rics i influents han controlat la maquinària estatal, que s’ha convertit en l’instrument ideal de propagació del capitalisme amb recolzament electoral. Amb la modernitat, la regulació estatal, que garanteix sobretot la disponibilitat dels individus pel treball, i posteriorment pel consum, s’ha anat fent tan gran i complexa com difícilment podem imaginar, englobant pràcticament tots els aspectes de la vida individual i col•lectiva. Quan la lògica autoritària de l’Estat s’imposa sense restriccions desapareix qualsevol autonomia individual i predomina la repressió i el control total.
Però amb la instauració dels règims parlamentaris i l’estat de dret, on prosperen la propaganda i les tècniques psicològiques, s’institucionalitzen també les mesures d’excepció que cancel•len els drets individuals. Ho estem veient molt especialment a partir del 11-S que ha servit d’excusa per expandir l’anomenada societat de control fins assolir una dimensió quasi orweliana. Especialment als Estats Units, on s’ha reimplantat la tortura i hom pot ser detingut i empresonat sense judici, o traslladat a presons secretes distribuïdes a diversos llocs del món. Però no només a Nordamèrica, sinó a la majoria de països actuals, els estats estan augmentant el seu poder amb la videovigilància, el control biomètric, la intercepció de comunicacions. Control que exerceixen també nombroses entitats privades.
Actualment l’obsessió per la vigilància i la seguretat augmenta alarmantment, junt amb la vulnerabilitat i l’absència de privacitat de les persones. Veiem com s’estén el “Gran Germà” de les videocàmeres, radars, altaveus, murs i vigilància aèria, registre d’empremtes, ADN, control biomètric, seguiment per radiofreqüència, implantació de microxips. I el que és pitjor, l’aparent acceptació passiva de tot això, del fet d’estar permanentment vigilat, rastrejat, escanejat, monitorat.
Per això la societat actual apareix per a molts com a preludi i anticipació de l’Estat totalitari del futur, on els mecanismes disciplinaris es reprodueixen gràcies al desenvolupament i aplicació de les tècniques cibernètiques, les quals s’estan utilitzant abusivament en la majoria de països. Vegi’s, per exemple, l’anomenat CAPPS: Sistema Assistit per Ordinador de Control Preventiu, que s’utilitza per detectar a possibles sospitosos, i que funciona actualment als aeroports nord-americans classificant als visitants segons la seva perillositat mitjançant codis de colors; Japó per la seva banda prepara el policia robot, i Sarkozy vigila amb avions teledirigits els suburbis francesos...
Malgrat la importància dels mecanismes de consens, el control social sembla haver-se transferit a les màquines. Generalment són empreses occidentals les que financen i promouen aquest tipus de projectes tecnològics, experimentant primer en països del Tercer Món, on es troben per a ells la majoria de delinqüents potencials. Després s’aplicaran a tot tipus de població sospitosa. Amb el desenvolupament i perfeccionament de les noves tecnologies, la societat de control pot assolir nivells impensables. La cibernètica governamental—la societat sota control informàtic i dels ordinadors—serà l’ull que ho veu tot, que tot ho controla i vigila. |
This work is in the public domain |
|
Re: De la màquina burocràtica al cibercontrol
|
|
per Germà petit |
10 mar 2010
|
En risc dades privades i seguretat personal
El Numerati, una nova màfia matemàtica utilitza dita informació per predir amb una impressionant exactitud les decisions que més tard prendran.
http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=view&id=18177&I
Més informació:
http://lombradelatzavara.blogspot.com/2009/11/en-risc-dades-privades-i-s |
