|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
6 de març: Dia internacional de les víctimes de crims de l'Estat colombià
|
|
|
per Intersindical |
05 mar 2010
|
|
Per la veritat, la justícia, la reparació integral, les garanties de no repetició, i per un retorn digne i amb garanties per als exiliats polítics! |
El Moviment de Víctimes de Crims de l'Estat colombià (MOVICE) objecta i s'oposa al manteniment de la política de Seguretat Democràtica duta a terme a Colòmbia des de l'any 2002. Durant els darrers vuit anys, i tot i l'increment de la despesa militar per a la seguretat, persisteix el caràcter sistemàtic de les violacions dels drets humans i infraccions al dret internacional humanitari, la criminalització i persecució de l'oposició política, l'exili, el desplaçament forçat i la imposició d'un model econòmic que aprofundeix la pobresa, la destrucció de la biodiversitat i la possibilitat de garanties i satisfacció per als drets a la veritat, a la justícia i a la reparació integral.
Els vuit anys d'implementació de la política de Seguretat Democràtica s'han traduït en:
• Una política de perdó i oblit per als paramilitars. Dels 35.353 paramilitars que s’ha desmobilitzat, només 698, o sigui un 1.98%, estan sent processats pels delictes comesos i tan sols un ha estat condemnat. Condemna que vaser anul·lada per la Sala de Cassació Penal del Tribunal Suprem de Justícia.
• La implementació d'accions criminals a totes les esferes del govern colombià. Fins ara, més de 133 congressistes i ex-congressistes han estat investigats per presumptes vincles amb paramilitars. També són investigats per delictes greus com assassinats i desaparicions forçades 14 ex governadors, 7 ex-diputats i 35 ex-alcaldes, la gran majoria membres del partit polític de l'actual president Álvaro Uribe Vélez.
• El director del Departament de Seguretat (DAS) durant el període que va de 2002 a 2005, es troba detingut per vincles amb paramilitars, interceptacions il·legals de les comunicacions i per la creació d'un òrgan il·legal que tenia com a finalitat fer seguiments i intimidar a jutges, persones defensores de drets humans, periodistes i opositors polítics.
• Segueixen operant més de 22 grups paramilitars, que a la fi de 2009 disposaven d’11.000 membres armats, la mateixa quantitat que fou comptabilitzada l’any 2002
• L'extradició de 23 caps paramilitars als Estats Units com a forma d'evitar que les víctimes obtinguin informació sobre els beneficiaris i autors intel·lectuals de més de 30.000 crims de Lesa Humanitat.
• La Fiscalia General de l’Estat està investigant més de 1.200 casos d'execucions extrajudicials comeses per les forces de seguretat entre els anys 2002 a 2008.
• Un permanent incompliment dels principis del Dret Internacional Humanitari amb la utilització de la població civil en el conflicte armat sota diferents modalitats com “la xarxa d'informadors”, “soldats per un dia”, “famílies agents forestals”, “estudiants informadors”, “taxistes informadors”, entre d’altres.
• El concessió de 7 bases militars al govern dels Estats Units, bandejant del control del país les accions comeses per aquestes forces militars i atorgant fur militar davant dels delictes que els nord-americans puguin cometre a Colòmbia.
• Una pràctica sistemàtica de persecució i criminalització de l'oposició política, amb assenyalaments, detencions massives i individuals de líders socials, polítics i persones defensores de drets humans.
• Del 2002 al 2009, més de 430 sindicalistes han estat assassinats; tan sols a l'any 2008 van ser assassinats 49 sindicalistes.
• La manca de garanties per a les víctimes, que es tradueix en més de 800 sol·licituds de protecció sol·licitades a la Procuraduría General de l’Estat l'any 2008.
• Les dones colombianes pateixen la violació sistemàtica i generalitzada de tots els seus drets humans, són víctimes de feminicidis, han hagut d'exiliar-se, refugiar-se o migrar per a salvar i/o millorar les seves vides i les de les seves famílies, són sotmeses a violència sexual, traficades i explotades.
• Hi ha hagut un increment en el desplaçament forçat. Diàriament es desplaça un terme mitjà de 1.250 persones i el 75% d'aquestes són dones i infants.
• Increment de la despesa en defensa i seguretat, desatenent la inversió social en salut, educació, ocupació, habitatge.
• Increment de la pobresa i de la desigualtat social, que s'agreuja amb la implementació d'un model econòmic que prioritza la signatura de tractats de lliure comerç que només beneficien a empreses transnacionals.
• L'aplicació de diversos mecanismes d'impunitat que permeten l’excarceració de militars implicats en execucions extrajudicials i de polítics vinculats amb el paramilitarisme.
Per tot això, el Moviment de Víctimes de Crims de l'Estat colombià, i els col·lectius i organitzacions que hi donen suport i signen aquesta declaració rebutgen la continuïtat de la política de Seguretat Democràtica i les polítiques d'impunitat implementades a Colòmbia.
Per la veritat, la justícia, la reparació integral, les garanties de no repetició, i per un retorn digne i amb garanties per als exiliats polítics! |
This work is in the public domain |
