Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Burocràcia local
per vesnin.blogspot	04 mar 2010
Com succeeix a totes les grans ciutats, Barcelona arrossega una formidable burocràcia, tot i que a algú encara li semblarà poca. Són unes 7.000 persones les que treballen a l’Ajuntament de la ciutat, més les que formen part dels anomenats instituts i organismes autònoms... en total més de 15.000. Aquesta quantitat ingent de personal es distribueix en innumerables tasques i àrees administratives com districtes, serveis i tota mena de departaments i departamentets. També té una reforçada guàrdia urbana i una contundent dotació d’altres cossos uniformats d’acord amb el seu estatut de gran ciutat, el que equival a una ocupació policial permanent. La multiplicació de les funcions burocràtiques ha complicat fins a l’absurd la teranyina organitzativa municipal, tot oferint una munió de llocs més o menys ben remunerats on va situant-se la massa de funcionaris i personal contractat. Destaca el caràcter abstracte, intercanviable, dels càrrecs i les funcions que formen els “organigrames”, amb els anomenats responsables, caps, supervisors, directors, secretaris... que depenen d’un departament o estan adscrits a una gerència i poden dedicar-se al suport, gestió, recolzament, projecte, comunicació... La combinatòria d’aquestes entelèquies dóna lloc a una acumulació de destins laborals de naturalesa tan enigmàtica com ridícula resulta la seva denominació: “cap d’unitat de recolzament”, “responsable de processos”, “cap de projectes de gestió de la centralitat”, “cap del programa de relacions bilaterals”... A nivell pràctic, això representa una extensa pedrera de llocs de treball força ambicionats, amb concursos a dit, càrrecs de lliure designació, i la consegüent lluita per enfilar-se en l’escalafó...I per damunt d’aquests hi ha “l’aristocràcia” que formen els gerents, directors generals, etc., els càrrecs “importants”, que acumulen nòmines molt altes, sobresous, viatges, dietes, restaurants... La Barcelona actual és tot un exemple pel que fa a l’apropiació de l’Ajuntament i la ciutat per la minoria governant i el seu partit, amb el monopoli sobre els llocs de responsabilitat i poder de l’aparell administratiu per part d’un grup polític fortament professionalitzat i la seva xarxa de clients. Aquest estil de gestió i negoci, que porta a una identificació permanent entre ciutat, partit i administració, és idèntic al que ha existit durant 25 anys entre CiU, Generalitat i Catalunya. Un dels resultats més patents de tants anys de govern partitocràtic és la proliferació de quadres de gestió i direcció que administren la ciutat com una empresa particular. D’acord amb això, l’Ajuntament de Barcelona està ple de càrrecs de confiança, gerents, delegats, consellers i comissionats de l’alcaldia que no deixen d’augmentar. Personal afí de lliure designació per cobrir àrees creades ex profeso. A nivell extern, Barcelona ha estat transformada en una marca, una fórmula publicitària sortida de la mentalitat comercial dels professionals del màrqueting instal·lats al govern municipal, per tal d’atraure milions de turistes i inversors. Com succeeix en d’altres terrenys comercials la marca ha d’aglutinar el prestigi simbòlic i virtual del producte que es vol vendre, que acaba confonent-se amb la realitat. Enxufats.cat A la Generalitat, la hipertrofia burocràtica és brutal, convertida en un autèntic monstre afectat d’elefantiasis, amb innumerables àrees que depenen de departaments, secretaries, direccions generals...i els corresponents serveis territorials que es multipliquen a Lleida, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, apart de les empreses públiques, mixtes i consorcis....Entre 50.000 i 100.000 persones treballant a la burocràcia catalana...que formen part dels tres milions d’empleats públics de l’Estat espanyol. L’escàndol dels informes, les falses auditories, el malbaratament pressupostari que va a parar a una extensa cartera de clients, assessors... són tics recurrents de la política catalana, des de l’era Pujol fins al psocialisme. El finançament dels partits es fa a través d’empresaris i fundacions corruptes, o negociant directament amb les caixes i d’altres institucions financeres a canvi de ves a saber què. Burocràcia és, segons el Diccionari de la llengua catalana, el conjunt dels funcionaris públics, i un buròcrata un simple funcionari, però són termes que tenen una clara accepció negativa que podem reconèixer fàcilment: el primer denota la influència excessiva dels funcionaris públics en els negocis de l’Estat, el segon fa referència especialment a algú que abusa del poder que li dóna la seva posició a les oficines estatals. I això sense fer esment a les polítiques concretes, que es subordinen a un ordre econòmic injust i depredador i reforcen un panorama social repressiu. La repressió penal a Catalunya és brutal, como ho és la impunitat en política territorial i urbanística. Aquí el recurs de privació de llibertat és desproporcionat, i es tracta d’un dels llocs d’Europa on més i més durament es castiga. Per a molts, la Generalitat ha passat de ser una institució ingènuament enyorada a un poder inquisitorial i odiós, obsessionat en el creixement, la propaganda, les infraestructures, la competitivitat... Per a d’altres és un bon recer on anar a parar quan hom desitja un bon sou sense haver de fer pràcticament res. Amb les consegüents empentes per arribar a tenir un lloc entre els seus peixos grossos. En els nomenaments i concursos abunden els eufemismes i emmascaraments: ”àrea d’anàlisi i difusió de bones pràctiques en l’àmbit normatiu”, “subdirecció general d’anàlisi i suport tècnic”, “subdirecció general de tramitació d’acords i disposicions”, “subdirecció general de qüestions constitucionals”, “direcció general de difusió corporativa”... Però això ja no representa una sorpresa o paradoxa, la cultura actual està interferida totalment pel grotesc llenguatge burocràtic que ens envaeix amb conceptes que provenen de món professional de la gestió, l’organització, la comunicació empresarial...
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more