Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Burocràcia local
04 mar 2010
Com succeeix a totes les grans ciutats, Barcelona arrossega una formidable burocràcia, tot i que a algú encara li semblarà poca. Són unes 7.000 persones les que treballen a l’Ajuntament de la ciutat, més les que formen part dels anomenats instituts i organismes autònoms... en total més de 15.000. Aquesta quantitat ingent de personal es distribueix en innumerables tasques i àrees administratives com districtes, serveis i tota mena de departaments i departamentets. També té una reforçada guàrdia urbana i una contundent dotació d’altres cossos uniformats d’acord amb el seu estatut de gran ciutat, el que equival a una ocupació policial permanent.

La multiplicació de les funcions burocràtiques ha complicat fins a l’absurd la teranyina organitzativa municipal, tot oferint una munió de llocs més o menys ben remunerats on va situant-se la massa de funcionaris i personal contractat. Destaca el caràcter abstracte, intercanviable, dels càrrecs i les funcions que formen els “organigrames”, amb els anomenats responsables, caps, supervisors, directors, secretaris... que depenen d’un departament o estan adscrits a una gerència i poden dedicar-se al suport, gestió, recolzament, projecte, comunicació... La combinatòria d’aquestes entelèquies dóna lloc a una acumulació de destins laborals de naturalesa tan enigmàtica com ridícula resulta la seva denominació: “cap d’unitat de recolzament”, “responsable de processos”, “cap de projectes de gestió de la centralitat”, “cap del programa de relacions bilaterals”...

A nivell pràctic, això representa una extensa pedrera de llocs de treball força ambicionats, amb concursos a dit, càrrecs de lliure designació, i la consegüent lluita per enfilar-se en l’escalafó...I per damunt d’aquests hi ha “l’aristocràcia” que formen els gerents, directors generals, etc., els càrrecs “importants”, que acumulen nòmines molt altes, sobresous, viatges, dietes, restaurants... La Barcelona actual és tot un exemple pel que fa a l’apropiació de l’Ajuntament i la ciutat per la minoria governant i el seu partit, amb el monopoli sobre els llocs de responsabilitat i poder de l’aparell administratiu per part d’un grup polític fortament professionalitzat i la seva xarxa de clients. Aquest estil de gestió i negoci, que porta a una identificació permanent entre ciutat, partit i administració, és idèntic al que ha existit durant 25 anys entre CiU, Generalitat i Catalunya.

Un dels resultats més patents de tants anys de govern partitocràtic és la proliferació de quadres de gestió i direcció que administren la ciutat com una empresa particular. D’acord amb això, l’Ajuntament de Barcelona està ple de càrrecs de confiança, gerents, delegats, consellers i comissionats de l’alcaldia que no deixen d’augmentar. Personal afí de lliure designació per cobrir àrees creades ex profeso.

A nivell extern, Barcelona ha estat transformada en una marca, una fórmula publicitària sortida de la mentalitat comercial dels professionals del màrqueting instal·lats al govern municipal, per tal d’atraure milions de turistes i inversors. Com succeeix en d’altres terrenys comercials la marca ha d’aglutinar el prestigi simbòlic i virtual del producte que es vol vendre, que acaba confonent-se amb la realitat.

Enxufats.cat

A la Generalitat, la hipertrofia burocràtica és brutal, convertida en un autèntic monstre afectat d’elefantiasis, amb innumerables àrees que depenen de departaments, secretaries, direccions generals...i els corresponents serveis territorials que es multipliquen a Lleida, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, apart de les empreses públiques, mixtes i consorcis....Entre 50.000 i 100.000 persones treballant a la burocràcia catalana...que formen part dels tres milions d’empleats públics de l’Estat espanyol.

L’escàndol dels informes, les falses auditories, el malbaratament pressupostari que va a parar a una extensa cartera de clients, assessors... són tics recurrents de la política catalana, des de l’era Pujol fins al psocialisme. El finançament dels partits es fa a través d’empresaris i fundacions corruptes, o negociant directament amb les caixes i d’altres institucions financeres a canvi de ves a saber què.

Burocràcia és, segons el Diccionari de la llengua catalana, el conjunt dels funcionaris públics, i un buròcrata un simple funcionari, però són termes que tenen una clara accepció negativa que podem reconèixer fàcilment: el primer denota la influència excessiva dels funcionaris públics en els negocis de l’Estat, el segon fa referència especialment a algú que abusa del poder que li dóna la seva posició a les oficines estatals.

I això sense fer esment a les polítiques concretes, que es subordinen a un ordre econòmic injust i depredador i reforcen un panorama social repressiu. La repressió penal a Catalunya és brutal, como ho és la impunitat en política territorial i urbanística. Aquí el recurs de privació de llibertat és desproporcionat, i es tracta d’un dels llocs d’Europa on més i més durament es castiga. Per a molts, la Generalitat ha passat de ser una institució ingènuament enyorada a un poder inquisitorial i odiós, obsessionat en el creixement, la propaganda, les infraestructures, la competitivitat... Per a d’altres és un bon recer on anar a parar quan hom desitja un bon sou sense haver de fer pràcticament res. Amb les consegüents empentes per arribar a tenir un lloc entre els seus peixos grossos.

En els nomenaments i concursos abunden els eufemismes i emmascaraments: ”àrea d’anàlisi i difusió de bones pràctiques en l’àmbit normatiu”, “subdirecció general d’anàlisi i suport tècnic”, “subdirecció general de tramitació d’acords i disposicions”, “subdirecció general de qüestions constitucionals”, “direcció general de difusió corporativa”... Però això ja no representa una sorpresa o paradoxa, la cultura actual està interferida totalment pel grotesc llenguatge burocràtic que ens envaeix amb conceptes que provenen de món professional de la gestió, l’organització, la comunicació empresarial...

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Burocràcia local
04 mar 2010
però q proposes per canviar aquesta clase burocràtica? per acabar am la trama empreserial?
Re: Burocràcia local
04 mar 2010
Em sembla que el mal és tan general que exigeix una extirpació complerta.
Re: Burocràcia local
04 mar 2010
“(...) aquí els funcionaris, secretaris, inspectors i intendents no són nomenats als seus llocs de treball per beneficiar el interès públic, en realitat semblaria que el interès públic ha estat instaurat perquè les oficines puguin existir”.(1765)
Re: Burocràcia local
04 mar 2010
L’entrada en vigor de la nova pauta ha comportat l’establiment d’un nou organigrama de les gerències de districte on, de conformitat amb la disposició transitòria tercera de la mateixa norma, els llocs de treball que no es prevegin en la nova estructura organitzativa quan romanguin vacants s’amortitzaran automàticament.
(Gaseta de l’Ajuntament de Barcelona)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more