|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Anàlisi del moviment i conclusions d'unes joves precàries i descontentes.
|
|
per joves descontentes, precàries i en crisi.
Correu-e: dunxanonimx@gmail.com (no verificat!) |
02 mar 2010
|
|
Una part activa dels joves en crisi reprèn el gust per la lluita i la política. Rebutjem un món immund sense "l'altre món" necessari. Aquesta radicalitat pot prendre direccions diametralment oposades. Un referent polític anticapitalista té que rebutjar pràctiques de la política professional si vol adquirir el suport del sector juvenil descontent. |
|
|
Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
Emergim una generació de joves precaris que no ens identifiquem ni es sentim representats per cap polític ni partit que podem trobar al Parlament. Trobem que la política professional es un teatre mediàtic aliens a nosaltres. Conformar-nos es una postura adquirida per la impotència o per la evasió de la realitat via marginació. La nostre progressiva adaptació a un sistema sistemàticament en crisi ens fa mes descontents. Ens estem menjant una crisi, que no en tenim cap culpa.
Sentim que els nostres pares han viscut una transició i uns canvis que han fet respectar aquesta democràcia, però la nostre generació no ha conegut més que les guerres calents imperials, les crisis ecològiques i socials, l'atur, la falta d'expectatives i la precarietat.
No votem, uns perquè veuen que els polítics no són com ells, uns altres perquè sabem que els polítics no ens solucionaran els nostres problemes,ja que els polítics, com els banquers viuen del nostre problema: el sistema.
Una minoria activa de nosaltres reprèn el gust per la lluita i la política, però manté la desconfiança enfront els jocs electorals i els compromisos institucionals. Al rebutjar un món immund sense "l'altre món" necessari. Aquesta radicalitat pot prendre direccions diametralment oposades: la de una alternativa clarament postcapitalista (anticapitalista), o la de un populisme nacionalista i xenòfob, que facilitaria la proliferació de Plataformes per Catalunya, Joans Laportes, Berlusconis o grups parapolicials.
La organització i la mobilització són essencials per la defensa dels nostres drets i per un canvi social. Cal que ens organitzem amb altres sectors socials descontents per crear el que pot ser el motor per la transformació social. Tres iniciatives tenen possibilitats reals de fer de la societat civil, els moviments socials i l'esquerra extraparlamentària un motor del canvi:
-El FSCat ha esdevingut una eina per enxarxar i contextualitzar als moviments socials. Individu@s i col·lectius compartíem maneres de posar a la pràctica alternatives i organitzàvem jornades de mobilitzacions. Varem fer una crida a organitzar una important mobilització els dies 4, 5, 6 i 7 de juny, durant la cimera de caps d’estat de la UE i dels països del Mediterrani, que tindrà lloc a Barcelona. Aquesta crida va dirigida a la gent que més pateix la crisi i que mitjançant la revolta poden mostrar el rebuig i el descontent al model capitalista: treballadorxs, aturats, jovent precari, immigrants i quart món. Però no es important limitar-se en “mostrar el rebuig”, cal també desestabilitzar per aconseguir objectius concrets allà on hi ha un retrocés en drets o una ruptura entre la classe política i la societat civil. Per preparar aquestes mobilitzacions activistes de l'Assemblea de Moviments Socials del FSCat es varen reunir el dia 13 de febrer on es va acordar centrar esforços en la campanya contra la Europa del capital, la crisi i la guerra en motiu de la presidència espanyola de la UE.
Mobilitzar a la societat catalana es importantíssim però també es important tenir en conte el moviment alterglobalitzador d'altres països. Cal que ens preparem per acollir activistes estrangers durant la cimera, es més: cal crear les condicions per atraure a la major quantitat de gent de fora possible. La experiència de Copenhaguen (durant la cimera del COP15) em va fer entendre que tenim una massa d'activistes d'arreu d'Europa que aquí a Barcelona no sabem aprofitar. A Copenhaguen podies trobar assistència sanitària, sostre on dormir, escalfor, aliments, aigua, una guia què t'indicava quins passos seguir en cas de repressió o detenció i, inclòs, et donaven un mapa on trobaves la posició exacte de tot el que he mencionat; i tot això proporcionat pels activistes. Em vaig donar conte de que els danesos aprofitaven al màxim el factor -de l'activista- internacional, ja què la meitat (o més) dels activistes que sortien detinguts per la tele eren estrengers. Cal crear les mateixes condicions a BCN: Fa poc es va reinagurar la nova Universitat Lliure La Rimaia. Aquest cop han okupat un bloc de pisos més gran que l'anterior. Hi han 15 plantes amb 4 pisos vuits a cada una. Els centres okupats grans com la nova Rimaia poden funcionar com centres d'acollida durant la cimera. Una recollida d'aliments donats i aigua podrien fer de base alimentícia pels activistes nouvinguts. Així com cedir els nostres recursos i bens que puguin ajudar al benestar dels nouvinguts. Els grups de suport anti-repressiu tindrien que posar-se d'acord per aportar una “guia de seguretat” que estigui basada en la experiència i en els coneixements jurídics.
Per preparar aquestes condicions crido a que assisteixis a qualsevol de les reunions que preparen les mobilitzacions per la cimera, i aportis idees i recursos que puguin ajudar a una bona acollida.
-El municipalisme i l'economia emergent: Últimament s'han desenvolupat noves idees per viure sense capitalisme, alhora que s'ha posat en pràctica alternatives acorde amb les necessitats de la gent en crisi. Un moviment cooperatiu està emergint cada cop més enxarxat; és l'embrió d'una futura societat postcapitalista. La construcció d'alternatives que ens ajuden a resistir les dificultats econòmiques i que ens aporten una economia democràtica, agroecològica, social i solidària es el pas més important que s'ha realitzat l'últim any.
Però per aconseguir l'expansió i la consolidació d'aquesta economia emergent, així com la transformació de l'economia basada en el creixement, es necessari explorar vies electorals locals i adquirir compromisos institucionals posant en pràctica el municipalisme “rupturista”.
Les institucions municipals són les més properes a la societat civil; sovint els ciutadans s'impliquen en aquestes, participen en projectes o utilitzen vies institucionals per influir en les decisions. Són l'objectiu idoni per impulsar i consolidar la democràcia econòmica. El municipalisme té que aglutinar a totes les forces locals que comparteixen principis bàsics: el descontent amb la classe política parlamentaria, el rebuig als partits tradicionals, la defensa dels drets individuals, col·lectius i de la Mare Terra, l'aposta pel decreixement (economia democràticament planificada) com a sortida a la crisi i la ruptura amb el sistema capitalista.
Estic segur que si l'anticapitalisme arriba als municipis, l'embrió (de la futura societat postcapitalista) creixeria i començaria a tenir forma. Per això cal donar exemple: el triomf d'una CUP identificada en la pluralitat de l'esquerra transformadora i vinculada amb els moviments socials seria el detonant de la formació de candidatures alternatives i independents arreu del territori.
-Es possible un instrument polític dels moviments socials?Quina alternativa política pot proposar l'esquerra extraparlamentària? Aquestes preguntes ens les hem fet totes les militants d'organitzacions polítiques extraparlamentàries. Som aquestes organitzacions les úniques que es plantegem entrar en el camp legislatiu. Però la nostre activitat fins ara ha sigut la participació i la implicació en moviments socials per mobilitzar-los entorn a un “programa polític”. Varem veure en les eleccions europees que la pluralitat de l'esquerra extraparlamentària ha impedit construir referents polítics únics; però si que també hem vist tres tendències amb capacitat de col·laboració: l'esquerra sobiranista i independentista dels pobles i l'esquerra de caràcter republicà respectuosa amb els pobles i nacionalitats oprimides (aglutinades entorn a Iniciativa Internacionalista), l'esquerra inspirada en el NPA francès (RG-EA i En Lluita) i els comunistes ortodoxes (PCPE-PCPC).
Tot i les nostres diferents sensibilitats tenim una cosa en comú: som activistes, fem política al carrer, no tenim poder econòmic ni prou influencia en les institucions, i es per això que generem moviments socials per defensar els nostres drets, resistir les agressions capitalistes (per part del mercat i del Estat) i/o mobilitzar quan hi ha una ruptura entre institucions i societat civil.
Aquesta manera de fer política es la que ens diferencia de la política professional. La classe política s'ha delatat amb la crisi salvant el model financer bancari (la banca) amb fons públics; això demostra que polítics i banquers són el mateix (socialisme pels rics, capitalisme pels pobres). Els culpables de la crisi es sostenen en un sistema on els poders fàctics controlen les vies formals de la participació política i de la vida pública: govern, eleccions, partits, mitjans de comunicació, sistema judicial.
Com entrar en terreny legislatiu-parlamentari sense deixar de fer política alternativa (es a dir, sense deixar de ser activistes)?
Fets com la burocratització dels partits minoritaris o històricament obrers, la corrupció, la submissió dels partits al poder econòmic, el suport corporatiu dels mitjans de comunicació al bipartidisme, un sistema representatiu il·legítim, la preferències dels interessos partidistes o econòmics als interessos generals.. provoquen situacions antidemocràtiques en que les decisions de la classe política xoquen amb els drets o interessos d'un col·lectiu de la població. En aquests casos el ciutadans ens mobilitzem i explorem camins legals com les denúncies o les iniciatives legislatives populars que no creuen el mur de la democràcia formal representativa. Tot això ha fet que gran part de la població desconfii en el circ politico-mediàtic. És aquí quan “la població descontenta” intenta articular mètodes de protesta com el vot en blanc, el vot nul o l'abstenció que, en veritat, no són eines democràtiques vàlides ja que afavoreixen les majories i permeten que els polítics justifiquin l'abstenció en el desinterès de la política professional.
Un exemple clar són les últimes eleccions europees, quan la societat civil catalana va donar l'esquena a la classe política europea amb una abstenció superior del 62,46%; Unes eleccions marcades per un nivell d'abstenció històric (signe de la distància que hi ha entre els ciutadans europeus i els eurodiputats), la demostració del antidemocràtic vot útil (o de la por) de l'esquerra institucional (PSOE) i la pujada de les dretes liberals, conservadores i postfeixistes/neonazis a nivell continental (i l'apoderament d'aquestes del Parlament Europeu).
Hi ha una agrupació anomenada Escons Insubmisos – Alternativa als Demòcrates Descontents (EI-ADD) que es presentava al Parlament amb el compromís de deixar un escó buit representant als no representats, i així reflectir i canalitzar el descontent respecte la classe política i el sistema representatiu. Es una eina enginyosa i útil que en cas de treure un escó provocaria un debat en la societat i una forçada reflexió en el Parlament. Però jo proposo que aquest projecte vagi més enllà d'una alternativa dels demòcrates descontents i esdevingui, a més a més, un instrument polític dels moviments socials mitjançant l'elaboració (per part dels activistes) de ILPs o propostes de reformes de llei. Així les protestes o reclamacions dels moviments socials i els col3lectius minoritaris es podran canalitzar mitjançant les ILPs (iniciatives legislatives populars) fins arribar al Parlament on un activista (fent de portaveu i escollit democràticament) tindrà la oportunitat d'ocupar l'escó buit i defensar les seves reclamacions. Es important crear una base de militants organitzats en grups d'afinitat que s'encarregarien de la incorporació de nous sectors descontents, de la recollida de firmes, de la convocatòria de debats populars (parlamentarisme de carrer) i de decidir en quines ILP implicar-se i quines no. La integració de la ciutadania entorn a un escó insubmís organitzat de manera horitzontal i transparent proporcionaria una deslegitimització del sistema representatiu i un avanç a un nou sistema de representació popular més democràtic. Entorn a un escó insubmís es pot crear una manera diferent de fer política dins i fora del Parlament.
Tres casos suposats que puguin fer d'exemple:
-Suposem que varis activistes d'una vila formen un grup de suport de l'escó insubmís. Després d'algunes reunions decideixen impulsar i col·laborar en la ILP Antitaurina. Així que demanen bolletins i comencen a buscar firmes entre el veïnat. Als veïns se'ls explicarà els motius de la ILP, se'ls invitarà a firmar i ,encara que no acceptin, se'ls invitarà a assistir a un debat on opositors i simpatitzants de la ILP puguin dialogar i discutir si cal prohibir la matança de toros (parlamentarisme de carrer). En cas de que la ILP compleixi tots els requisits per arribar al Parlament, el sector d'activistes de l'escó insubmís que donava suport a la ILP pot escollir un portaveu per ocupar l'escó buit i així poder defensar enfront als diputats una Catalunya sense matances de toros.
-Suposem que un moviment social com el moviment okupa s'autoorganitza i després d'un debat intern es formula una ILP que regularitza la okupació. Aquests escullen un portaveu que podrà ocupar l'escó buit per defensar la ILP.
-Suposem que un col·lectiu d'estudiants està inconforme amb una impopular llei educativa. Aquest s'organitza entorn l'escó insubmís i escull un representant que anirà al Parlament a sol·licitar una consulta als estudiants
Es important per mi mencionar que aquest projecte crec que es toparà amb moltes traves que seran contestades amb mobilitzacions al carrer. Mobilitzacions que aniran evolucionant gràcies al caràcter integrador d'aquest projecte; si la gent comprova que la classe política intenta silenciar els moviments socials sortirà al carrer; si la gent veu que les ILP que ha firmat són bloquejades un cop arriben al Parlament sortirà al carrer. Crec fermament que aquest es un projecte el qual l'esquerra extraparlamentària té la oportunitat de convergir i créixer en les mobilitzacions.
L'Esquerra independentista va estar apunt de donar el salt al Parlament en un congrés de les CUP. Revolta Global també té la intenció d'engegar una candidatura anticapitalista que sigui com més sòlida millor, així que buscarà contacte amb sectors crítics d’EUiA, amb persones desencantades d’ICV, amb sectors de l’esquerra independentista i amb activistes socials. Existeix la intenció de fer un pas en la utilització de les vies institucionals; aprofitem i escampem el debat a tot el moviment anticapitalista.
Opinions, comentaris, insults a: dunxanonimx ARROBA gmail.com |
This work is in the public domain |
|
Re: Anàlisi del moviment i conclusions d'unes joves precàries i descontentes.
|
|
per u |
02 mar 2010
|
Això no és un bloc, i menyds encara per anar penjant el mateix anàlisi (molt fluix al meu entendre, caient constantment en apriorismes i en la política ficció com a mode d'entendre la política real) a indymedia.
Prou ja de penjar el mateix pesades! |
|
Re: Anàlisi del moviment i conclusions d'unes joves precàries i descontentes.
|
|
per autor |
03 mar 2010
|
fixat-hi q la part de FSCat està actualitzada i a+ hi ha una aportació amb l'experiència del COP15.
Indymedia es un mitja lliure i alternatiu, ho sento si t'ha ofés el fet de que l'utilitzi!
La pròxima vegada si no et mola no tl llegeixes ;)
Haver cuan aprnem a no deixar comentaris només per rajar.
saluut! |
|
Re: Anàlisi del moviment i conclusions d'unes joves precàries i descontentes.
|
|
per autor |
03 mar 2010
|
*per rajar envieumu al correu, s'admiteixen insults i referencies a m mare!
Atentament |
