|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Violència legítima i violència il·legítima
|
|
|
per Kim |
28 feb 2010
|
|
|
Els exèrcits serveixen per mantenir el domini estatal dins un determinat territori i per extendre els seus dominis més enllà d’aquest. Per exemple, l’article 8 de la constitució espanyola diu: Las fuerzas armadas tienen la tarea de garante de la soberanía y de la independencia de España, defender su integridad nacional y el ordenamiento constitucional. Per tant tots els que intentin trencar el marc estatal, poden ser reprimits per l’exèrcit. Tot i que normalment a no se que el perill sigui molt gran, d’això ja s’encarrega la policia. L’article 2 diu: La constitución se funda sobre la indisoluble unidad de la Nación, patria común e indivisible de todos los españoles. Per tant els que volen crear altres estructures fora del marc estatal o els que volen separar-se d’aquest estat per crear-ne un de nou no se’ls hi permetrà. D’això se’n diu coacció, si poses en qüestió l’estat, seràs reprimit per aquest. Els estats, es diguin comunistes o siguin capitalistes han estat creats per garantir el poder d’unes classes privilegiades (burgesia, capitalistes o buròcrates del partit). A més els estats han intentat imposar o una sola cultura, a Espanya s’ha perseguit a catalans i Bascos, a França als bretons i als corsos, a Gran Bretanya els irlandesos i escocesos, al Marroc als amazigs, a Turquia als kurds,etc.
Els estats també intenten expandir el seu poder, és el cas dels britànics a Amèrica i després a la india i Àfrica, els espanyols a Amèrica i després al Sahara, els Belgues al Congo, etc. Pocs van ser els que es van oposar a aquestes colonitzacions, això demostra la capacitat de l’estat per fer creure que la seva violència és positiva ja que civilitza als pobles bàrbars. En realitat l’únic que pretenien era fer-se amb els seus recursos naturals i ho continuen fent ara mitjançant governs titelles i/o multinacionals. L’estat no només utilitza la violència directa sinó que mitjançant les lleis coacciona els ciutadans perquè no el posin en dubte. Un estat sense el monopoli de la violència acabaria sent destruït. Els mitjans de comunicació, polítics, etc s’encarreguen de desligitimitzar qualsevol violència que qüestioni l’estat i les desigualtats econòmiques, siguin grups anarquistes, guerrilles, immigrants que són marginats en guettos, o simplement treballadors amb família que es queden sense feina i cremen neumàtics i s’enfronten directament contra la policia. Tots poden ser considerats com a terroristes, extremistes, violents-antisistema,etc. Al mateix nivell que un grup armat que fa una matança indiscriminada. Per l’estat i els seus defensors, tota violència que surti dels seu control és igual de criminal.
L’anarquisme s’oposa a la violència estatal utilitzant els mètodes que creu més adients tenint en compte el context. En segons quins contextos no es descarta la violència, com situacions de forta repressió, de carestia de la vida, de fortes desigualtats. La resposta anarquista ha de tenir en compte el context social i la capacitat repressora de l’estat. Amb els insurreccionalistes coincideixo que ens segons quines circumstàncies el sabotatge pot ser útil, tot i que aquest ha d’anar acompanyat d’una explicació del perquè d’aquest sabotatge, de difondre la idea. Però sense convèncer gran part de la societat no hi pot haver un canvi de sistema. El sabotatge pot ser útil per boicotejar el sistema, però no per enderrocar-lo. D’altre banda, segons quina violència és inútil sinó s’han creat alternatives al sistema, per exemple: Si destruïm els supermercats ens quedem sense poder alimentar-nos, depenem totalment d’ells, ja que no s’han creat suficients grups d’autogestió alimentària. El pacifisme pot conventir-se en un moviment d’obediència estatal o justificar la violència estatal en nom del bé comú. Per exemple aquells que crítiquen els pirates de Somàlia desde el sofà de casa seva, quan el que ha provocat aquesta violència és el robatori dels recursos marítims per part de les potències occidentals. És molt fàcil criticar la violència desde el sofà de casa nostra, de mentres ens beneficiem d’aquesta violència quan per exemple comprem roba a bon preu produïda per mà d’obra barata a Xina. Pacifista ho podem ser nosaltres, que tenim una llar, aliments,etc, però tenim dret a donar lliçons de pacifisme a un somalí per exemple? Pacifista ho pot ser aquell que pogui permetre’s el luxe de ser-ho, sent conscient o no de totes les desigualtats d’aquest món. Algú creu que si hi hagués una revolució social els poderosos repartarien la seva riquesa i propietats? Qui ho cregui és un autèntic tanoca ilús. Llavors no hi haurà més remei que utilitzar la violència. Jo també vull la pau, però no a qualsevol preu. |
Mira també:
http://unaminoriaradical.wordpress.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Violència legítima i violència il·legítima
|
|
per un |
28 feb 2010
|
T'has lluït, xaval!!
Jo també recomano que la gent llegeixi la teva pàgina web (per cert, molt revolucionari això d'escollir una web tant lliure com wordpress), i també recomano que després et busquem i et trenquem les cames, per racita, per mascliste, per ignorant, per intoxicador i, en el millor dels casos, per perillós. |
|
Re: Violència legítima i violència il·legítima
|
|
per Pel trenca cames de dalt |
28 feb 2010
|
Podries argumentar per què sóc racista, masclista, ignorant, intoxicador o perillós? Si aquest o altres escrits més no t'agradan podries dónar la teva opinió de perquè és així. Sempre és millor dónar arguments i debatre abans d'arribar a trencar cames. Per aquí és molt fàcil insultar però es veu que és molt més dificil per gent com tu argumentar una miqueta.
Amb una cosa tens raó però, wordpress no és el millor exemple revolucionari. La teva actitud tampoc ho és.
Unga-unga! |
|
Re: Violència legítima i violència il·legítima
|
|
per fghfshf |
28 feb 2010
|
|
Doncs a mi el text m'ha agradat, crec que moltes vegades es dogmatitza sobre la violència i la no-violència, per les dues bandes. Cal un equilibri com el que esmentes al text. Si rebem violència, responguem amb violència, però sobretot, creem l'alternativa. |
|
Re: Violència legítima i violència il·legítima
|
|
per s. o b. |
01 mar 2010
|
Sense justícia no hi haurà pau i està clar que ellxs no tindran mai el monopoli de la violència. Sobre la qüestió de si cal crear una alternativa o no és difícil arribar a un concens. Jo penso que efectivament, com diu l'anterior cal arribar a un punt intermig, no ser excloents ni reduccionistes. Jo crec que cal actuar des de l'autonomia -obrera, estudiantil, etc.- però alhora, és necessari saber valdre's dels mitjans anticapitalistes que tenim o que creem a tots els nivells, sindicats, grups, associacions o fins i tot partits. Pel que fa a crear l'alternativa, com deia, jo crec que depèn de la voluntat de cada grup alliberat o d'afinitat. O sigui, jo penso que el principal és alliberar-se individualment i la comunitat o entorn afí. Llavors suposo que el que es pot fer, si es vol, és anar creant conciència i difonent la idea. Aquí sempre hi haurà divisió entre postures que volen extendre una alternativa de societat, per mitjà d'un model revolucionari concret, les que siguin insurreccionalistes i per últim les que per alguna raó no volen crear cap alternativa concreta, almenys de forma provisional.
Jo no vull ser reduccionista i he de dir que no sóc ni de bon tros coherent com voldria, però jo crec que l'alternativa al sistema ja fa temps que està creada -tot i que dividida en diverses ideologies i tendències-. Suposo que el temps i els esdeveniments bascularan cap a un lloc o un altre. Que la batalla ens agafi organitzades.
Per ara, estaria bé avançar cap a una vaga general. Lluita social!
http://www.sindominio.net/oxigeno/archivo/herobado.PDF |
|
Re: Violència legítima i violència il·legítima
|
|
per germen |
01 mar 2010
|
|
cal dir que l'insurreccionalisme té una vessant més quotidiana, però no nega tampoc la insurrecció massiva, que es pot donar per reacció en cadena d'accions de desobediència, resposta de lxs oprimidxs, disturbis, vagues salvatges, etc. |
|
deus de ser molt jove
|
|
per Un anarquista |
02 mar 2010
|
He mirat el teu blog, i sense compartir el llenguatge de la primera resposta, la veritat és que existeixen certs tics sexistes i racistes a la teva web. Parles de "femi-nazis", fas una catalogació xenòfoba segons l'orígen de la gent... Parles de Bonanno i d'Història cagant-la força sovint... Però bé, com a exercici d'expressió és respectable...
Em dona la sensació que encara, potser, no tens ni 18 anys. Potser m'equivoco, però crec que hauries de formar-te una mica més, contrastar idees, etc. |
|
Re: Violència legítima i violència il·legítima
|
|
per A |
02 mar 2010
|
No t'ho has de prendre tot literalment. Hi han coses del blog que són simples provocacions o expressen vivències personals o estats d'ànim. De fet hi han escrits que ara els miro i penso que són grans animalades.
De Bonanno i d'història em pots dónar algun exemple de per què la cago sovint? Això de la catalogació xenòfoba no és pas així, només és un simple repàs de la gent provinent d'altres indrets que m'he trobat, no s'ha de prendre com una generalització. El tema de les femi-nazis va per una sèrie de feministes de boca, com també hi han anarquistes de xapa; ni molt menys va per totes les feministes.
Per cert, tinc uns quants anys més jeje. Salut! |
|
|
