|
Notícies :: altres temes |
Maruja Mallo, "meiga" de l'art
|
|
per G@lileo |
23 feb 2010
|
Una exposició per conèixer una pintora poc reconeguda i recordada, que sempre serà avantguarda en l'art, per la seva rupturisme i particular expressió que va saber plasmar en la seva obra. 140 obres per comprendre (o desconèixer) el paper de l'art entre nosaltres, a través d'aquesta pintora universal. |
|
Exposició: Maruja Mallo, del 28 de gener al 4 d'abril 2010, Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.
arte_041_2009La Acadèmia de Belles Arts de San Fernando exhibeix una retrospectiva de l'artista, una dona transgressora en la seva vida i obra.
Una obra pictòrica que abraça diverses èpoques de la seva vida, des del seu pas per l'exaltació de les festes populars i revetlles, plasmació cromàtica molt singular de la vida popular, fins al seu últim viatge artístic cap a la geometrització radical de les formes. Un treball divers que en el viatge de la vida de la seva obra la marca el contacte pictòric amb el surrealisme, les seves plasmacions constructivistes, els traçats harmònics, els retrats bidimensionals, les natures vives, la seva etapa americana de cosmologia poètica ...
La mostra també compta amb unes quantes fotografies en les quals la pintora posa figura en "performace". I dibuixos representatius dels seus esbossos per al seu treball en ceràmica.
Una exposició per conèixer una pintora poc reconeguda i recordada, que sempre serà avantguarda en l'art, per la seva rupturisme i particular expressió que va saber plasmar en la seva obra. 140 obres per comprendre (o desconèixer) el paper de l'art entre nosaltres, a través d'aquesta pintora universal.
Uns petits dades
Va néixer a Viver (Lugo) el 5 de gener de 1902. La quarta filla de María del Pilar González i Justo Gómez Mallo.
Coincidint amb el trasllat de la seva família a Avilés, s'aficiona a copiar les il lustracions que es publiquen a les revistes. És a l'edat de 20 anys quan es matricula a l'Escola de Belles Arts de la Academia de San Fernando, amb el seu germà Cristino, on realitzarà estudis fins a 1926.
A Madrid coneixerà i establí relació amb pintors i escriptors del moment, en què es viu la "ebullició" d'una societat que vol canviar no només en l'aspecte intel.lectual, sinó també en el social, coneixerà a María Zambrano, Concha Meléndez, Salvador Dalí, Federico García Lorca o Alberti entre d'altres.
Va treballar a La gaseta literària, en la qual va mantenir grans diferències amb el seu director, un reconegut misogin que mai valoro la seva feina, Maruja ja s'oposa llavors als "cànons" establerts per a la dona d'una societat caduca i patriarcal.
Després vindrien treballs com a dibuixant en revistes i diaris, il.lustrant diversos números del almanac literari, Revista d'Occident i Revista d'avanç, entre d'altres, també realitza algunes portades de llibres.
El 1928 exposa per primera vegada en els salons de la Revista de Occidente, un cas únic, en que la revista obre les seves portes per a una exposició. L'exposició constava amb deu olis que representaven poblats plens de sol, toreros i Manolos, així com estampes acolorides de maquinària, esports i cinema de principis de segle. Aquesta exposició va suposar un gran esdeveniment cultural a Madrid i seria el punt de partida per donar-se a conèixer i que la valoressin per la seva obra i no per la seva condició de dona.
Cap a 1929 es fa diverses fotografies en cercedilla, que avui podrien ser considerades l'inici de la "performace", en una d'elles se la veu passejant molt seriosa amb la despulla d'un animal lligat amb una corretja: surt d'un túnel i avança pujada a un rail de tren, el sòl està sembrat d'espardenyes. Encara no havia tingut contacte amb el surrealisme, però la seva mentalitat transgressora i provocadora la porta ja dins, tal com es va mostrant en la seva obra pictòrica.
El 1930, participa en l'Exposició d'Arquitectura i Pintura Moderna, celebrada a Donosti; aquest mateix any lustra juntament amb Dalí i Ángeles Santos articles per a El Robinson.
L'any següent es marxa a Paris amb una beca per ampliar els seus estudis, és allà on es troba amb el surrealisme, coneixent d'André Breton, Paul Éluard, René Magritte, entre d'altres representants d'aquest corrent. La seva pintura dóna un gir radical, el mateix Breton li compra el 1932 el quadre titulat "espantaocells", obra habitada d'espectres que avui està considerada una de les grans del surrealisme. Aquest treball pertanyia a una sèrie de pintures titulades "Clavegueres i Campanars", pintures punyents i tremendistes.
arte_042_2009En seu retorn a Espanya participa activament amb la Societat d'Artistes Ibèrics. El 1933, ensenya dibuix i ceràmica en el madrileny Institut de Arévalo, el seu compromís amb la República, la porta a participar en els programes educatius i amb les "Missions Pedagògiques". En aquest temps les seves activitats les combinés amb l'estudi de matemàtiques i geometria per tal d'aplicar en la seva obra.
La República és una ebullició d'escriptors, pintors, científics, les idees brollen en totes les ciències, les arts ... és l'època en què Maruja passeja a la recerca d'escenaris i retrobaments amb "L'escola de Vallecas", amants de la natura, de la realitat visual que els envolta ... Alberto Sanchez, Benjamín Palencia, Miguel Prieto, Rodríguez Luna, Eduardo Vicente., entre d'altres. Temps de llargues passejades fins al turó Almodóvar, en companyia de Miguel Hernández, temps de somnis, d'utopies.
El 1936 està en el seu període "constructiu", pinta elements naturals com fruites, minerals, fòssils. Exposa amb els pintors surrealistes a Londres i Barcelona. El cop militar feixista el sorprèn en plenes missions pedagògiques a Galícia. Intenta escapar per Portugal, el seu marit, membre del POUM és retornat a Espanya. Ella aconseguís sortir, gràcies a l'ajuda de la poetessa xilena Gabriela Mistral, ambaixadora de Xile a Lisboa. El 1939 pinta la que per a ella és la seva obra més important, "El cant de l'espiga" que forma part d'una sèrie de pintures de traç molt definit en les que exalça el món del treball al camp "La religió del treball".
La seva vida des de llavors es tornaria bastant inestable, va estar a París, va recórrer Sud-amèrica i va triomfar a l'Argentina, on rep un ràpid reconeixement, col.labora en la famosa revista d'avantguarda "Sud", en la qual també participava Borges. Serà l'època dels retrats, en els que proclama la fecunda paritat de races, de la contraposició a les "natures mortes" amb els seus "Naturaleses vives".
El 1965, després de vint anys d'exili torna a Madrid, no serà fins l'any 79, quan començe la seva darrera etapa pictòrica amb els habitants del buit. En els anys de l'anomenada "moguda" madrilenya s'iniciaran una sèrie de reconeixements, reivindicada pels artistes d'aquesta època, apareixent en diversos programes de TV. En els 90 es organitzen algunes exposicions de la seva obra i rep premis com: la Medalla al Mèrit en les Belles Arts i el Premi d'Arts Plàstiques de Madrid.
El 6 de febrer de 1995, va morir als noranta-tres anys a Madrid.
* Pintura: La sorpresa del blat, 1936. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=category&id=85&Itemid=73 |
This work is in the public domain |
Re: Maruja Mallo, "meiga" de l'art
|
per unha |
24 feb 2010
|
Viveiro es como se llama donde nació, viver no existe. Su compañero en Galicia no era su marido, nunca se casó. |