Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
23 feb 2010
Una part activa dels joves en crisi reprèn el gust per la lluita i la política. Rebutjem un món immund sense "l'altre món" necessari. Aquesta radicalitat pot prendre direccions diametralment oposades. Un referent polític anticapitalista té que rebutjar pràctiques de la política professional si vol adquirir el suport del sector juvenil descontent.
Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes

Emergim una generació de joves precaris que no ens identifiquem ni es sentim representats per cap polític ni partit que podem trobar al Parlament. Trobem que la política professional es un teatre mediàtic aliens a nosaltres. Conformar-nos es una postura adquirida per la impotència o per la evasió de la realitat via marginació. La nostre progressiva adaptació a un sistema sistemàticament en crisi ens fa mes descontents. Ens estem menjant una crisi, que no en tenim cap culpa.

Sentim que els nostres pares han viscut una transició i uns canvis que han fet respectar aquesta democràcia, però la nostre generació no ha conegut més que les guerres calents imperials, les crisis ecològiques i socials, l'atur, la falta d'expectatives i la precarietat.

No votem, uns perquè veuen que els polítics no són com ells, uns altres perquè sabem que els polítics no ens solucionaran els nostres problemes,ja que els polítics, com els banquers viuen del nostre problema: el sistema.

Una minoria activa de nosaltres reprèn el gust per la lluita i la política, però manté la desconfiança enfront els jocs electorals i els compromisos institucionals. Al rebutjar un món immund sense "l'altre món" necessari. Aquesta radicalitat pot prendre direccions diametralment oposades: la de una alternativa clarament postcapitalista (anticapitalista), o la de un populisme nacionalista i xenòfob, que facilitaria la proliferació de Plataformes per Catalunya, Joans Laportes, Berlusconis o grups parapolicials.

La organització i la mobilització són essencials per la defensa dels nostres drets i per un canvi social. Cal que ens organitzem amb altres sectors socials descontents per crear el que pot ser el motor per la transformació social. Tres iniciatives tenen possibilitats reals de fer de la societat civil, els moviments socials i l'esquerra extraparlamentària un motor del canvi:

-El FSCat ha esdevingut una eina per enxarxar i contextualitzar als moviments socials. Individu@s i col·lectius compartíem maneres de posar a la pràctica alternatives i organitzàvem jornades de mobilitzacions. Varem fer una crida a organitzar una important mobilització els dies 4, 5, 6 i 7 de juny, durant la cimera de caps d’estat de la UE i dels països del Mediterrani, que tindrà lloc a Barcelona. Aquesta crida va dirigida a la gent que més pateix la crisi i que mitjançant la revolta poden mostrar el rebuig i el descontent al model capitalista: treballadorxs, aturats, jovent precari, immigrants i quart món. Però no es important limitar-se en “mostrar el rebuig”, cal també desestabilitzar per aconseguir objectius concrets allà on hi ha ruptura entre classe política i societat civil. Per preparar aquestes mobilitzacions crido a participar a l’Assemblea que tindrà lloc el proper dia 13 de febrer, a les 10 hores, a l’ateneu la torna, carrer Sant Pere Màrtir nún. 37 de Barcelona (convoca l'Assemblea de Moviments Socials del FSCat).

-El municipalisme i l'economia emergent: Últimament s'han desenvolupat noves idees per viure sense capitalisme, alhora que s'ha posat en pràctica alternatives acorde amb les necessitats de la gent en crisi. Un moviment cooperatiu està emergint cada cop més enxarxat; és l'embrió d'una futura societat postcapitalista. La construcció d'alternatives que ens ajuden a resistir les dificultats econòmiques i que ens aporten una economia democràtica, agroecològica, social i solidària es el pas més important que s'ha realitzat l'últim any.
Però per aconseguir l'expansió i la consolidació d'aquesta economia emergent, així com la transformació de l'economia basada en el creixement, es necessari explorar vies electorals locals i adquirir compromisos institucionals posant en pràctica el municipalisme “rupturista”.
Les institucions municipals són les més properes a la societat civil; sovint els ciutadans s'impliquen en aquestes, participen en projectes o utilitzen vies institucionals per influir en les decisions. Són l'objectiu idoni per impulsar i consolidar la democràcia econòmica. El municipalisme té que aglutinar a totes les forces locals que comparteixen principis bàsics: el descontent amb la classe política parlamentaria, el rebuig als partits tradicionals, la defensa dels drets individuals, col·lectius i de la Mare Terra, l'aposta pel decreixement (economia democràticament planificada) com a sortida a la crisi i la ruptura amb el sistema capitalista.
Estic segur que si l'anticapitalisme arriba als municipis, l'embrió (de la futura societat postcapitalista) creixeria i començaria a tenir forma. Per això cal donar exemple: el triomf d'una CUP identificada en la pluralitat de l'esquerra transformadora i vinculada amb els moviments socials seria el detonant de la formació de candidatures alternatives i independents arreu del territori.

-Es possible un instrument polític dels moviments socials?Quina alternativa política pot proposar l'esquerra extraparlamentària? Aquestes preguntes ens les hem fet totes les militants d'organitzacions polítiques extraparlamentàries. Som aquestes organitzacions les úniques que es plantegem entrar en el camp legislatiu. Però la nostre activitat fins ara ha sigut la participació i la implicació en moviments socials per mobilitzar-los entorn a un “programa polític”. Varem veure en les eleccions europees que la pluralitat de l'esquerra extraparlamentària ha impedit construir referents polítics únics; però si que també hem vist tres tendències amb capacitat de col·laboració: l'esquerra sobiranista i independentista dels pobles i l'esquerra de caràcter republicà respectuosa amb els pobles i nacionalitats oprimides (aglutinades entorn a Iniciativa Internacionalista), l'esquerra inspirada en el NPA francès (RG-EA i En Lluita) i els comunistes ortodoxes (PCPE-PCPC).
Tot i les nostres diferents sensibilitats tenim una cosa en comú: som activistes, fem política al carrer, no tenim poder econòmic ni prou influencia en les institucions, i es per això que generem moviments socials per defensar els nostres drets, resistir les agressions capitalistes (per part del mercat i del Estat) i/o mobilitzar quan hi ha una ruptura entre institucions i societat civil.
Aquesta manera de fer política es la que ens diferencia de la política professional. La classe política s'ha delatat amb la crisi salvant el model financer bancari (la banca) amb fons públics; això demostra que polítics i banquers són el mateix (socialisme pels rics, capitalisme pels pobres). Els culpables de la crisi es sostenen en un sistema on els poders fàctics controlen les vies formals de la participació política i de la vida pública: govern, eleccions, partits, mitjans de comunicació, sistema judicial.
Com entrar en terreny legislatiu-parlamentari sense deixar de fer política alternativa (es a dir, sense deixar de ser activistes)?
Fets com la burocratització dels partits minoritaris o històricament obrers, la corrupció, la submissió dels partits al poder econòmic, el suport corporatiu dels mitjans de comunicació al bipartidisme, un sistema representatiu il·legítim, la preferències dels interessos partidistes o econòmics als interessos generals.. provoquen situacions antidemocràtiques en que les decisions de la classe política xoquen amb els drets o interessos d'un col·lectiu de la població. En aquests casos el ciutadans ens mobilitzem i explorem camins legals com les denúncies o les iniciatives legislatives populars que no creuen el mur de la democràcia formal representativa. Tot això ha fet que gran part de la població desconfii en el circ politico-mediàtic. És aquí quan “la població descontenta” intenta articular mètodes de protesta com el vot en blanc, el vot nul o l'abstenció que, en veritat, no són eines democràtiques vàlides ja que afavoreixen les majories i permeten que els polítics justifiquin l'abstenció en el desinterès de la política professional.

Un exemple clar són les últimes eleccions europees, quan la societat civil catalana va donar l'esquena a la classe política europea amb una abstenció superior del 62,46%; Unes eleccions marcades per un nivell d'abstenció històric (signe de la distància que hi ha entre els ciutadans europeus i els eurodiputats), la demostració del antidemocràtic vot útil (o de la por) de l'esquerra institucional (PSOE) i la pujada de les dretes liberals, conservadores i postfeixistes/neonazis a nivell continental (i l'apoderament d'aquestes del Parlament Europeu).

Hi ha una agrupació anomenada Escons Insubmisos – Alternativa als Demòcrates Descontents (EI-ADD) que es presentava al Parlament amb el compromís de deixar un escó buit representant als no representats, i així reflectir i canalitzar el descontent respecte la classe política i el sistema representatiu. Es una eina enginyosa i útil que en cas de treure un escó provocaria un debat en la societat i una forçada reflexió en el Parlament. Però jo proposo que aquest projecte vagi més enllà d'una alternativa dels demòcrates descontents i esdevingui, a més a més, un instrument polític dels moviments socials mitjançant l'elaboració (per part dels activistes) de ILPs o propostes de reformes de llei. Així les protestes o reclamacions dels moviments socials i els col3lectius minoritaris es podran canalitzar mitjançant les ILPs (iniciatives legislatives populars) fins arribar al Parlament on un activista (fent de portaveu i escollit democràticament) tindrà la oportunitat d'ocupar l'escó buit i defensar les seves reclamacions. Es important crear una base de militants organitzats en grups d'afinitat que s'encarregarien de la incorporació de nous sectors descontents, de la recollida de firmes, de la convocatòria de debats populars (parlamentarisme de carrer) i de decidir en quines ILP implicar-se i quines no. La integració de la ciutadania entorn a un escó insubmís organitzat de manera horitzontal i transparent proporcionaria una deslegitimització del sistema representatiu i un avanç a un nou sistema de representació popular més democràtic. Entorn a un escó insubmís es pot crear una manera diferent de fer política dins i fora del Parlament.

Tres casos suposats que puguin fer d'exemple:
-Suposem que varis activistes d'una vila formen un grup de suport de l'escó insubmís. Després d'algunes reunions decideixen impulsar i col·laborar en la ILP Antitaurina. Així que demanen bolletins i comencen a buscar firmes entre el veïnat. Als veïns se'ls explicarà els motius de la ILP, se'ls invitarà a firmar i ,encara que no acceptin, se'ls invitarà a assistir a un debat on opositors i simpatitzants de la ILP puguin dialogar i discutir si cal prohibir la matança de toros (parlamentarisme de carrer). En cas de que la ILP compleixi tots els requisits per arribar al Parlament, el sector d'activistes de l'escó insubmís que donava suport a la ILP pot escollir un portaveu per ocupar l'escó buit i així poder defensar enfront als diputats una Catalunya sense matances de toros.
-Suposem que un moviment social com el moviment okupa s'autoorganitza i després d'un debat intern es formula una ILP que regularitza la okupació. Aquests escullen un portaveu que podrà ocupar l'escó buit per defensar la ILP.
-Suposem que un col·lectiu d'estudiants està inconforme amb una impopular llei educativa. Aquest s'organitza entorn l'escó insubmís i escull un representant que anirà al Parlament a sol·licitar una consulta als estudiants

Es important per mi mencionar que aquest projecte crec que es toparà amb moltes traves que seran contestades amb mobilitzacions al carrer. Mobilitzacions que aniran evolucionant gràcies al caràcter integrador d'aquest projecte; si la gent comprova que la classe política intenta silenciar els moviments socials sortirà al carrer; si la gent veu que les ILP que ha firmat són bloquejades un cop arriben al Parlament sortirà al carrer. Crec fermament que aquest es un projecte el qual l'esquerra extraparlamentària té la oportunitat de convergir i créixer en les mobilitzacions.

L'Esquerra independentista va estar apunt de donar el salt al Parlament en un congrés de les CUP. Revolta Global també té la intenció d'engegar una candidatura anticapitalista que sigui com més sòlida millor, així que buscarà contacte amb sectors crítics d’EUiA, amb persones desencantades d’ICV, amb sectors de l’esquerra independentista i amb activistes socials. Existeix la intenció de fer un pas en la utilització de les vies institucionals; aprofitem i escampem el debat a tot el moviment anticapitalista.

Opinions, comentaris, insults a: dunxanonimx ARROBA gmail.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
23 feb 2010
No creieu en el parlamentarisme , ni creieu en aquesta democràcia, però en canvi torneu a caure en l'error de voler participar en el seu joc. Es poden crear alternatives reals de canvi, sense participar en eleccions. Això és el que creiem i hem cregut els anarquistes.

Nosaltres no creiem en aquesta anomenada nova esquerra capitalista, perquè és l'esquerra anticapitalista de sempre.
Re: Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
24 feb 2010
Revolta Global no és una organització de base. Ell normal és que us acosteu a ICV i EUiA i deixen en pau a les lluites vertaderament anticapitalistes i de base.

Una equidistància entre CUP i ICV no és possible, el vostre electroalisme us ha d'allunyar de tots.

No conseguireu el comode seient que tan desitgeu Vives i Antentas haureu de "treballar" (no us llomeu en el vostre lloc enxufe a la Universitat!) un anys més abans de la dorada jubilació com a politics que tant somieu.
Re: Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
24 feb 2010
a mi el que menys m'ha agradat és el final del text, perquè crec que es delata i, sobretot, s'equivoca:
"L'Esquerra independentista va estar apunt de donar el salt al Parlament en un congrés de les CUP. Revolta Global també té la intenció d'engegar una candidatura anticapitalista que sigui com més sòlida millor, així que buscarà contacte amb sectors crítics d’EUiA, amb persones desencantades d’ICV, amb sectors de l’esquerra independentista i amb activistes socials. Existeix la intenció de fer un pas en la utilització de les vies institucionals; aprofitem i escampem el debat a tot el moviment anticapitalista".

Trobo que el debat que han fet les CUP (i sense oblidar altres experiències d'UP com les CAV) ha estat madur i jo, personalment, sóc partidari de què tot l'esforç i compromís que el posem en les properes eleccions municipals no en les autonòmiques. Planteja les coses "perquè les CUP no va, i ara anem nosaltres" ho trobo d'una anàlisi molt simplista i oportunista, a banda de deixar molt clar l'origen d'aquesta "proposta".
Re: Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
24 feb 2010
Varies consideracions vers aquest escrit:
1. Felicitats, feia temps que no llegia un text a indymedia que valgués la pena, i tot i que en varis punts no hi estic d'acord, mereix ser tingut en compte i reflexionar-hi.
2.Anem a separar les coses, per una banda, la consideració de jove. El lloc de treball natural del jovent, és on desenvolupa tota la tasca de construcció d'un moviment juvenil, és a dir, al carrer. La feina d'un jove compromés hauria de ser la presa de consciència de les característiques que com a jove ens afecta el capitalisme (exemples: el doble d'atur, taxes infinitament superiors de temporalitat, model d'oci extremadament consumista, procés de consolidació personal afectat plenament pel patriarcat, privatització de l'espai públic, de l'ensenyament, del propi cos, etc...). Per aquest motiu, han d'existir organitzacions integrament juvenils, que defugin del poder adult i que permentin als joves organitzar-se com a tals. Paralelament, ha de treballar en la formació (personal i política), el discurs més comfrontat (que només els joves podem assumir ampliament), i la lluita al carrer (manifestacions de comfrontació, agitació, etc...)
3. Qualsevol opció de lluita institucional que vulgui ser revolucionària ha d'estar plenament dirigida per organitzacions polítiques que no naveguin en tactiques electorals, en cas contrari, acabaran com ICV (venent l'objectiu polític a la estratègia electoral) per aquest motiu, candidatures com RG, o qualsevol altre que no ho tingui en compte, estaran sempre plenes d'escaladors.
3.La proposta que generes, ha d'esser necessàriament bastida per una organització política (no necessàriament concreta) transversal, és a dir, que no toqui una temàtica concreta (els toros) sinó un model de país, poguent donar resposta social a tots els debats que es generin institucionalment, i aquesta s'ha de guanyar a partir de la seva feina, tota la confiança de les plataformes concretes o conjunturals.
4. El canvi social MAI es farà des de les institucions, són un espai intrinsecament reformista, però el treball en aquestes ajuda a visibilitzar les contradiccions de la resta de candidatures (on hi pots debatre de tu a tu), i del sistema en sí mateix.
5.La gent (en general) té enteses les institucions com a únic espai per a fer política, i tenir-hi representants ens pot ajudar a fer pedagogia.
6. Les compteses electorals, han de servir per a generar majories parlamentaries consolidades, no que parteixin de conjuntures d'explosió social, sinó d'un treball de base realitzat amb temps, constància i perseverància. En cas contrari, crearem un "bluf", una espurna sense combustió, el que salvant totes les distàncies ha estat Ciutadans o serà Reagrupament. Aquest és el motiu principal pel qual les CUP no s'han presentat al parlament autonòmic.
7. Per últim, Iniciativa Internacionalista va ser impulsada als Països Catalans per l'Esquerra Independentista, i va tenir el recolzament també d'altres organitzacons més minoritaries.

Visca la Lluita Popular.
Visca l'Esquerra Independentista!
Re: Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
26 feb 2010
RESPOSTA A -a la Unitat Popular-
Jo també soc partidari de què tot l'esforç i compromís el posem en les properes eleccions municipals. I també crec q el debat de les CUP va ser un debat madur.

en segon lloc responc a la teva crítica respecte el final del text: "..i ara anem nosaltres" , "origen de la proposta".

No crec que sigui un analisi simplista i oportunista. Simplement es realista, objectiu i breu. I remarco OBJECTIU, ja que has insinuat que l'origen de la proposta b de Revolta Global i q , x tant, jo soc de Revolta. NO, no soc de revolta. Jo soc jove, participo en la meva AJ i als Diables de la meva vila, no milito en cap partit.

i finalment mencionar q em preocupa q ,x culpa dels prejudicis, encontes de debatir el contingut, es busqui un origen de la proposta.

("perquè les CUP no va, i ara anem nosaltres") XDXD
Re: Anàlisi i opinió d'unes joves precàries i descontentes
26 feb 2010
RESPOSTA A -UN DE JOVE_
1- merci wapo/a
2-El principi del text ha sigut una introduccio per contextualitzar (la resta del text) ha la meva visió com a jove en crisi i descontent.
3-Totalment d'acord en la 1era part (avans del parentesi) Respecte la segona part: estas segur q RG es un org. q no ho te en comte?(ssi creus q no ho te, explica perq!)
4-SI totalment d'acrod. Lunik q aket treball de tu a tu pot comportar q entrem en el seu joc burocratik no trobes?
5-jo sempre e dit q per arribar al parlament cal un moviment lu suficientment fort com xk pugui impedir certes practikes. Crec q la proposta d lesco insubmis com a instrument dels moviments acaba amb el problem q mensiones ( el problema del "buf").
7-ho he negat?
saluuut x un bon "debatidor"!
mossus fora dels debats!!xd
Sindicat Terrassa