|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Universitat Pública i Crisi
|
|
|
per J. Gil |
13 feb 2010
|
|
|
1. Etapa post-bolonya i crisi
Les crisis econòmiques serveixen per crear oligopolis econòmics: les grans empreses es mengen bona part dels pressupostos públics generals. Alhora, compren les accions d'algunes mitjanes empreses estratègiques però altament endeutades (sense suport dels pressupostos públics) i que estan en situació crítica. I en conseqüència augmenten les seves quotes de mercat, i disminueixen la competència en el mal anomenat "lliure mercat". Fent pagar les conseqüències d'una estructura econòmica "anàrquica" per al poble treballador que controla i beneficia els grans magnats de l'estatus quo econòmic. Mentrestant passa això, en plena època de desmoralització i desmobilització social, s'està aplicant "Bolonya" a la Universitat Pública. Primer, havia de ser a "cost zero", després de les mobilitzacions anti-Bolonya van exposar que alguns increments hi hauria, però amb la excusa de la crisi, finalment, si serà a quasi "cost zero".
2. Crisi a la Universitat Pública
En plena aplicació de la LOMLOU i els Reials Decrets que implementen el mal anomenat "Pla de Bolonya", se li ha girat una altre excusa per reduir el seu irrisori finançament públic (en comparació amb la mitjana dels estats de la Unió Europea): la crisi. La Universitat Pública doncs, sembla ser un problema pel progrés. Pel "progrés" entès des del discurs post neoliberal. "Hi ha masses costos i entre tots cal que fem un esforç". Certament es podrien distribuir i utilitzar de forma més sostenible i justa els recursos que ja disposa la Universitat Pública; però això, convindria fer-ho en temps de "glòria" econòmica (i per tant, de millora del seu finançament) i no en temps de crisi. Tot i que en Espanya, els temps de "glòria" i de bonança eren els d'Aznar, amb un atur estructural de 2 milions d'aturats als quals poca referència es feia pels mitjans del poder. Però no només es tracta de redistribuir, sinó de reduir, de reduir costos. Per això, sembla que tot el PAS s'està mobilitzant.
El PAS està en contra de les retallades del plus salarial del V Conveni. Una batalla poc coordinada com recorden els companys d'En Lluita. Com malauradament forces cops, la majoria d'estudiants activistes i de treballadors que reivindiquen, no es coordinen. La divisió entre estaments afavoreix doncs, que no es produeixin canvis a la institució. Tot i això, l'exemple del Claustre extraordinari i de la Plataforma contra el PRIM preveu un canvi de tendència molt interessant.
Esperem que les conclusions dels estudis com els que se'n fa ressò el diari El Mundo no siguin certs: Les noves titulacions augmenten el percentatge d’èxit a costa de reduir el nivell d’exigència
3. Una economia antiquada i injusta
Alhora, els pressupostos d'algunes facultats com la nostra s'han reduït un 20% aproximadament. En el nostre cas, però disposàvem d'un superàvit de l'anterior curs que per desgràcia no varem gastar tot i la falta de recursos per aplicar Bolonya. Però no només això, molts mitjans de comunicació ja es fan ressò de les campanyes del món privat per canviar el model d'Universitat Pública tradicional, que si bé no és perfecte, té orientació social i de servei públic garantista. Com bé comentava Especial Bolonya, toquen canvis en el finançament i el govern de les Universitats. Ja vaig comentar-ne la seva jerarquització valorant el document de Muntanyà del juny del 2009. Ens volen fer creure que som nosaltres els qui també hem de pagar la crisi: la Universitat Pública no se suposava que al nostre Estat havia de ser el motor del nou model econòmic basat en una mala anomenada també "societat del coneixement"? La Universitat no ens havia de treure de la crisi? Amb aquest finançament públic? Convertint la investigació pública, amb els retalls de Ciència i Innovació, en una batalla al curt termini per obtenir resultats rendibles per quatre grans empreses en el marc dels parcs tecnològics i dels Campus d'excel·lència? Amb el deute històric de diverses de les grans Universitats Públiques espanyoles? Josep Ferrer, ex rector de la UPC, parlant sobre els objectius de la Campanya Universitat per Tothom ja avisava que els canvis que vindrien (entorn l'Estratègia 2015) després de les lluites contra Bolonya serien pitjors.
El problema és que ens han posat en un encreuament on no sorgeixen gaires discursos alternatius (que no de resistència) contra les reformes universitàries a nivell estructural. |
This work is in the public domain |
|
Re: Universitat Pública i Crisi
|
|
per jo |
13 feb 2010
|
etapa post-bolonya?
Això no és rigurós ni amb la pròpia realitat ni amb el que succeeix. La estratègia 2015 és bolonya, per tant, de "post" res de res.
Què, no us heu cansat d'aplanar el camí als que agredeixen la universitat pública? No us doneu compte que esteu fent de tropa de xoc del PSOE?
Lamentable... |
|
Re: Universitat Pública i Crisi
|
|
per Joan Gil |
14 feb 2010
|
Quan em refereixo a etapa "post-bolonya" em refereixo a la fi de la lluita contra Bolonya, a un nou context de crisi, a la aplicació dels Graus (i per tant de la LOMLOU i Reials Decrets que aplica Bolonya a Espanya), als nous canvis en el model de finançament i govern de les universitats, etc.
Si és un nou context des del meu punt de vista. Un nou context molt més regressiu per la excusa de la crisi. |
|
Re: Universitat Pública i Crisi
|
|
per Un |
14 feb 2010
|
|
En serio que la gent que es dedica a sempre mantenir una posició central, que mante un discur s pròxim però que quant finalment convé que s'impliquin fan just el contrari, creen divisió quan menys en cal. Són els aliats perfectes dels nostres enemics. |
