Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
L'escalfament global.Incineració de residus, solució o problema?" Conclusions de les jornades
04 feb 2010
1. Critica unànime a la política del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’Agència de Residus de Catalunya i a l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient; pel seu suport i foment de la incineració de residus, sigui en la construcció de noves plantes o be la crema de residus en cimenteres o en centrals tèrmiques de “bio massa”.

2. Critica i decepció per la manca de voluntat política del DMAH i el Govern Català, i la incapacitat del DMAH i l’Agència de Residus de Catalunya en dissenyar i desenvolupar estratègies de prevenció i gestió dels recursos. I que han dut al país a una situació paradoxal de crisi dels recursos!.

3. Crítica a la pèrdua de l’oportunitat històrica de Catalunya en superar la crisi, crisi ambiental, econòmica, canvi c,climàtic, de gestió dels recursos,..: en no apostar en la revisió de la Llei Reguladora de residus i en els programes de gestió recentment aprovats, per una Llei Catalana que aposti per a la prevenció dels residus i la recuperació dels residus com a recursos, posant totes les eines i recursos per aconseguir-ho, com s’està fent a d’altres regions d’Europa, com a Flandès que en dos anys estan en un 75% de recollida selectiva..

4. Davant les incerteses i la manca d’evidències científiques clares s’ha d’aplicar el principi de la normativa ambiental europea de Precaució i prudència.

5. Reafirmen els metges i científics participants que hi ha un reconeixement internacional del mon científic en assegurar que la incineració causa afectacions a la salut, amb innumerables estudis científics que ho corroboren- estudis publicats en revistes o organismes de rigor científic reconeguts pel mon científic-. (veieu reculls d’estudis i informes que han aportat els metges i científics en la documentació que podeu descarregar de la web del CEPA-EdC)

6. Els metges presents a la Jornades van corroborar que qualsevol tipologia d’incineració comporta impactes a la salut i al medi ambient. Encara que siguin de nova generació. Solament seria uns sistema innocu si tingués emissió “0”, doncs és inviable!. Van reafirmar les Declaracions de metges i treballadors sanitaris catalans i de Guipúscoa contra la incineració. (veieu les declaracions dels metges que podeu descarregar de la web del CEPA-EdC)

7. Es va confirmar que la incineració no redueix l’escalfament global malgrat que els partidaris de la incineració afirmen que és una bona opció per fer front al canvi climàtic perquè no produeix emissions de CO2 i és generadora d’energia renovable:

a. Les incineradores produeixen fins 2 cops més gasos d’efecte hivernacle per Kg/hora per generació d’electricitat que les plantes de carbó [1]
b. Si tots els països europeus aconseguíssim arribar al 65% de recuperació de deixalles, la disminució de GEH seria de 247 MTn CO2 (equivalent a treure de la carretera 87M cotxes a l’any [2]
c. Si a Catalunya es recuperés el 65% s’evitarien 1.000.000 Tn de CO2, entre 1 o 2% menys d’emissions globals.
d. Cada tona de residus reciclada estalvia 7 cops més CO2 que si s’aboca i 18 cops si s’incinerés en les plantes més sofisticades (piròlisis, termòlisis,..)[3]

8. Que la incineració de residus, encara que es recuperi part de l’energia dels residus cremats,és un sistema ineficient i malbaratador de recursos:
Ja que si es els residus és reciclen s’estalvia entre un 3 i 5 cops més d’energia que la que produeix amb una incineradora [4][5]

9. No és cert que a Europa s’està apostant per la incineració:

a. La promoció de la incineració a Alemanya l’ha convertit en importadora de residus. La capacitat instal·lada amb recuperació d’energia és tan elevada que per a funcionar al 100% les plantes fan importar anualment fins a 2 milions de tones residus (molts d’ells de Nàpols - Itàlia). Si segueixen el programa previst d’expansió es poden arribar a cremar 26% més dels residus que es produeixen [6]. Aquesta situació fa que s’estigui plantejant que plàstics i paper també es duguin a incinerar, doncs s’està debatent aquesta amenaça al reciclatge.. Aquest és el model que es vol?
b. Holanda: per evitar la competència amb el reciclatge s’ha aprovat una moratòria per construir més incineradores fins el 2020.
c. Dinamarca: està al 60% de reciclatge i la resta es crema, ara opta pel tractament dels residus resta amb enzims no ampliant la incineració, ja que diuen que és un sistema ineficient i molt costosa.
d. A Flandès sembla que dels millors països en recuperació de residus està al 75% de recollida selectiva. Es va optar per models de priorització de la prevenció i el reciclatge, i d’abandó de la incineració de forma progressiva. No es construiran més incineradors. [7]

10. No és cert que les noves tecnologies d’incineració ja no tinguin impacte sobre la salut de forma significativa, no hi ha nivell mínim en dosis qualsevol dossi te impactes:

a. Tot i que les noves incineradores incorporen millores tecnològiques en els sistemes de retenció de partícules, es continuen produint diversos milers de substàncies contaminants, de les quals solament el 10-20% són conegudes: dioxines i furans, gasos àcids (HCl, H2S, etc.), mercuri i altres metalls pesants, partícules petites i ultrafines, cendres volàtils, fums, compostos orgànics volàtils, PAHs, CO2, CO, H2O, NOx, etc.
b. La Directiva relativa a la incineració es basa en allò tècnicament possible i no en allò desitjable des del punt de vista ambiental o de la salut. Exigeix seguiment de metalls pesats, dioxines i furans del 0,2% de les hores ideals de funcionament de les incineradores i no demanda cap control de les nanopartícules.
c. Els incineradors més avançats filtren partícules <2,5µm eficientment, però del 5 al 30% de les menors a 0,1µm superen tots els controls.
d. Molts estudis demostren que aquestes partícules són més tòxiques que les de major diàmetre.[8].
e. Les partícules ultrafines actuen de catalitzadors d’altres contaminants (dioxines, metalls pensants,..) i d’aquesta manera entren fàcilment a tot l’organisme i al cervell (augment de patologies del sistema nerviós central com Parquinson, Alzeimer,..).
f. Els moderns sistemes de reducció d’emissions atmosfèriques no fan desaparèixer les dioxines ni els furans, sinó que redueixen la seva emissió a l’atmosfera i desplacen la resta a altres fluxos de sortida.
g. Nombrosos estudis han demostrat la relació causal entre les processos d’incineració i l’emissió de DIOXINES i FURANS[9]
h. Les dioxines acumulades durant 20 o 30 anys als greixos, van a parar majoritàriament al fetus, interferint en el seu desenvolupament i en el sistema hormonal[10].
i. La perillositat d’aquestes substàncies es basa en què la ingesta o la respiració de quantitats petites al llarg del temps pot acabar tenint efectes molt perjudicials per la salut humana. La toxicologia ambiental ens demana basar les decisions en el Principi de Precaució.
j. L’any 2000, els estats membres de la Unió Europea adoptaven el Principi de Precaució “si les conseqüències d'una acció són desconegudes, però es jutgen amb potencial de tenir conseqüències negatives importants o irreversibles, llavors s'ha d'evitar aquesta acció fins a adquirir els coneixements científics perquè no es produeixin”.

11. Les noves tecnologies d’incineració intenten millorar una solució dolenta ja que es destrueixen materials- recursos:

a. En operar a temperatures molt elevades, el desgast de les instal·lacions és major i el risc d’errors és molt elevat.
b. Encara que els sistemes de depuració de gasos són més eficients, tenen més risc de falles operacionals i mal funcionament
c. Tenen un cost d’inversió i manteniment molt major.
d. A més, amb la reutilització i el reciclatge s’obtenen uns 10 cops més llocs de treball que amb la incineració[11]
e. Redueix el volum dels residus entre un 60 i 90%: però els residus sortints, les escòries i les cendres, són més tòxiques.
f. La solució no és tecnològica: ja que és una tecnologia de destrucció de recursos.

12. La incineració és incompatible amb la prevenció i el reciclatge de residus:

a. Necessiten la quantitat de combustible nominal per mantenir el bon rendiment i també per a que sigui rentable econòmicament.
b. També combustible amb PCI suficient per assolir índexs d’eficiència energètica per ser considerats “valorització energètica”, doncs quan més recollida selectiva menys PCI, necessitant combustibles addicionals per fer-les eficients.
c. La gran inversió econòmica d’aquestes instal·lacions fa que no s’inverteixi suficientment per apostar en prevenció, en compostatge i reciclatge, ni en les inversions necessàries en l’educació ambiental permanent.
d. El cost econòmic de funcionament i manteniment és molt elevat.
e. Estimula el consum i el creixement de residus i desincentiva la prevenció i participació en la recollida selectiva.
f. Cal produir-consumir menys, i el que es produeixi ha d’estar dissenyat amb el mínim de materials, par a que sigui reutilitzables o reciclable, sinó no hauria de posar-se al mercat.

13. Residu Zero trampolí a la sostenibilitat!:
Es van intercanviar experiències de gestió de residus amb molt bons resultats de gestió dels seus residus:

a. Xarxa Zero Waste[12] establerta Itàlia, Anglaterra, Escòcia, Flandés, Gales i Hongria. La Xarxa “Zero Waste” a Europe està constituïda legalment a nivell Europeu.

i. Objectiu de promoure bones practiques i experiències pilot i desafiar el “business as usual”
ii. Desenvolupament d’un mètode de certificació “Residu Zero”.[13]

b. Sant Francisco: (1,5 milió de persones) s’ha marcat l’objectiu de Residu Zero pel 2020. Genera 1,8 milions de tones/any. No incineració per evitar posar-se un límit en la reducció i reciclatge. Al 2003 – 30% de reciclatge, al 2010 un objectiu del 75% i al 2020 del 100% de reciclatge i estabilització. Opta per l’estratègia “Residu zero”.
c. A Catalunya hi ha una sèrie de municipis amb molt bons resultats de recuperació:

i. Els municipis que despleguen un model de gestió anomenat “Residu Mínim”; amb resultats del 40 al 75% de recuperació de deixalles. I La clau dels bons resultats és que cap fracció va directament a tractament finalista, doncs tota la brossa es composta o es tria, així reciclen al voltant del 60% dels envasos.
ii. Els municipis que despleguen el sistema de segregació porta a porta: sistema que es fonamenta en la segregació dels residus en origen, recollida en el punt de generació segons calendari preestablert i realització de mínim control i seguiment. Alts nivells de recollida selectiva (65-85%) i d’alta qualitat (<5% d’impropis).[14]
iii. A tos dos sistemes es busca aplicar mesures per reduirir els residus i la coresponsabilització de la població i aconseguir la màxima separació en origen i màxima qualitat del composta.

Experiències que amb aquests bons resultats de gestió de residus, si s’apliquessin al conjunt del país no caldria plantejar-se cap incineradora ni abocador més a Catalunya.
Municipis que es plantejaran adherir-se a la xarxa de municipis que aposten per l’Estratègia “Residu Zero”.

14. “Pla Estratègic de gestió preventiva de residus de Catalunya”:

a. Prioritat d'una política preventiva: el principi orientador és la reducció dels residus i de la seva afecció al medi i a la salut de les persones.
b. Proposar i desenvolupar una nova legislació preventiva dels residus municipals. Aprovar una Llei Catalana de prevenció de residus i altres instruments reguladors complementaris.
c. Establir una nova distribució de responsabilitats socials, econòmiques i ambientals. Aposta per la internalització de costos, un sistema d'incentius per a la prevenció. Revisió del cànon sobre del rebuig. Amb aplicació del principi de la CE de “Responsabilitat ampliada del productor”.
d. Aplicar el criteri estratègic l'eix principal aconseguir una bona separació i tractament de la fracció orgànica (FORM).
e. Un Pla d'infrastructures no finalistes, sota els criteris de proximitat, suficiència i simplicitat tecnològica – Tractament de la fracció orgànica i estabilització de les fraccions residuals
f. Instal·lacions de tractament simples, amb criteri de proximitat i suficiència i orientades a la recuperació i minimització d’impactes ambientals.

i. Plantes de compostatge: 110 plantes petites de compostatge a pagès, 105 plantes de compostatge simples, compostatge comunitari i compostatge casolà.
ii. Plantes de triatge d’inorgànic i envasos: unes 36 plantes

g. Objectius Generals: quantitatius: reducció global 10%, Reutilització 50% i Recuperació 65% de les deixalles a l’any 2020
h. Amb mecanismes clars i transparents de consulta i codecisió als territoris, entitats i societat civil
i. Educació ambiental permanent i amb recursos, assumit per totes les institucions i administracion
j. Un Pla alternatiu sense incineració permetria estalviar 1.000.000 tn anuals de CO2 que representen un 1-2% d’emissions totals de Catalunya
k. Amb aquesta estratègia i objectius, escenaris i propostes ens poden permetre obtenir el mínim de rebuig i sense incineració.

Residu Zero és la única proposta de canvi de paradigma capaç d’aportar sostenibilitat a llarg termini.

Notes

[1] 2006 IPCC Guidelines for National Greenhouse Gas Inventories

[2] Wielenha, K, 2008. Waste-to-energy and the revision of the waste framework directive

[3] Estudi Del Ministeri de Medi ambient de Massachusetts

[4]. Beneficis de reciclatge pel medi ambient. 55 estudis d’ACV amb més de 200 escenaris diferents Environmental benefits of recycling – an international review of life cycle comparisons for key materials in the UK recycling sector. 2006 WRAP

[5] Murphy, J.D. and E. McKeogh (2004) “Techincal Economic and environmental analysis of energy production from municipal solid waste” Renewable Energy 29 (7): 1043-1057

[6] L’Organització NABU publicà un estudi “Der Abfallarkt in Deutschland und Perspecktiven bis 2010” Prognos for NABU, Berlin maig 2009. http://www.nabu.de/themen/mehrwegundreycling/portrait/10651.html

[7] Agencia de Residus de Flandes http://www.ovam.be/



[8] Particulate Emissions and Health. Proposed Ringaskiddy Waste-to-Energy Facility. Howard, V, 2009.

[9] Formation characteristics of PCDD and PCDF during pyrolysis processess. Weber, R., 2001. Chemosphere, 45.

[10] Arguments against incineration and other thermal destruction processess. Connett,P., 2009

[11] “Recyclung means businerss”, www.ilsr.iog/recycling/recuclingmeansbusiness

[12] Agencia de Residus de Flandes http://www.ovam.be/

[13] Desplegament xarxa de Residu Zero a Europa www.zerowasteeurope.eu

[14] www.portaaporta.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'escalfament global.Incineració de residus, solució o problema?" Conclusions de les jornades
04 feb 2010
11. Les noves tecnologies d’incineració intenten millorar una solució dolenta ja que es destrueixen materials- recursos:

a. En operar a temperatures molt elevades, el desgast de les instal·lacions és major i el risc d’errors és molt elevat.
b. Encara que els sistemes de depuració de gasos són més eficients, tenen més risc de falles operacionals i mal funcionament
c. Tenen un cost d’inversió i manteniment molt major.
d. A més, amb la reutilització i el reciclatge s’obtenen uns 10 cops més llocs de treball que amb la incineració[11]
e. Redueix el volum dels residus entre un 60 i 90%: però els residus sortints, les escòries i les cendres, són més tòxiques.
f. La solució no és tecnològica: ja que és una tecnologia de destrucció de recursos.

12. La incineració és incompatible amb la prevenció i el reciclatge de residus:

a. Necessiten la quantitat de combustible nominal per mantenir el bon rendiment i també per a que sigui rentable econòmicament.
b. També combustible amb PCI suficient per assolir índexs d’eficiència energètica per ser considerats “valorització energètica”, doncs quan més recollida selectiva menys PCI, necessitant combustibles addicionals per fer-les eficients.
c. La gran inversió econòmica d’aquestes instal·lacions fa que no s’inverteixi suficientment per apostar en prevenció, en compostatge i reciclatge, ni en les inversions necessàries en l’educació ambiental permanent.
d. El cost econòmic de funcionament i manteniment és molt elevat.
e. Estimula el consum i el creixement de residus i desincentiva la prevenció i participació en la recollida selectiva.
f. Cal produir-consumir menys, i el que es produeixi ha d’estar dissenyat amb el mínim de materials, par a que sigui reutilitzables o reciclable, sinó no hauria de posar-se al mercat.

13. Residu Zero trampolí a la sostenibilitat!:
Es van intercanviar experiències de gestió de residus amb molt bons resultats de gestió dels seus residus:

a. Xarxa Zero Waste[12] establerta Itàlia, Anglaterra, Escòcia, Flandés, Gales i Hongria. La Xarxa “Zero Waste” a Europe està constituïda legalment a nivell Europeu.

i. Objectiu de promoure bones practiques i experiències pilot i desafiar el “business as usual”
ii. Desenvolupament d’un mètode de certificació “Residu Zero”.[13]

b. Sant Francisco: (1,5 milió de persones) s’ha marcat l’objectiu de Residu Zero pel 2020. Genera 1,8 milions de tones/any. No incineració per evitar posar-se un límit en la reducció i reciclatge. Al 2003 – 30% de reciclatge, al 2010 un objectiu del 75% i al 2020 del 100% de reciclatge i estabilització. Opta per l’estratègia “Residu zero”.
c. A Catalunya hi ha una sèrie de municipis amb molt bons resultats de recuperació:

i. Els municipis que despleguen un model de gestió anomenat “Residu Mínim”; amb resultats del 40 al 75% de recuperació de deixalles. I La clau dels bons resultats és que cap fracció va directament a tractament finalista, doncs tota la brossa es composta o es tria, així reciclen al voltant del 60% dels envasos.
ii. Els municipis que despleguen el sistema de segregació porta a porta: sistema que es fonamenta en la segregació dels residus en origen, recollida en el punt de generació segons calendari preestablert i realització de mínim control i seguiment. Alts nivells de recollida selectiva (65-85%) i d’alta qualitat (<5% d’impropis).[14]
iii. A tos dos sistemes es busca aplicar mesures per reduirir els residus i la coresponsabilització de la població i aconseguir la màxima separació en origen i màxima qualitat del composta.

Experiències que amb aquests bons resultats de gestió de residus, si s’apliquessin al conjunt del país no caldria plantejar-se cap incineradora ni abocador més a Catalunya.
Municipis que es plantejaran adherir-se a la xarxa de municipis que aposten per l’Estratègia “Residu Zero”.

14. “Pla Estratègic de gestió preventiva de residus de Catalunya”:

a. Prioritat d'una política preventiva: el principi orientador és la reducció dels residus i de la seva afecció al medi i a la salut de les persones.
b. Proposar i desenvolupar una nova legislació preventiva dels residus municipals. Aprovar una Llei Catalana de prevenció de residus i altres instruments reguladors complementaris.
c. Establir una nova distribució de responsabilitats socials, econòmiques i ambientals. Aposta per la internalització de costos, un sistema d'incentius per a la prevenció. Revisió del cànon sobre del rebuig. Amb aplicació del principi de la CE de “Responsabilitat ampliada del productor”.
d. Aplicar el criteri estratègic l'eix principal aconseguir una bona separació i tractament de la fracció orgànica (FORM).
e. Un Pla d'infrastructures no finalistes, sota els criteris de proximitat, suficiència i simplicitat tecnològica – Tractament de la fracció orgànica i estabilització de les fraccions residuals
f. Instal·lacions de tractament simples, amb criteri de proximitat i suficiència i orientades a la recuperació i minimització d’impactes ambientals.

i. Plantes de compostatge: 110 plantes petites de compostatge a pagès, 105 plantes de compostatge simples, compostatge comunitari i compostatge casolà.
ii. Plantes de triatge d’inorgànic i envasos: unes 36 plantes

g. Objectius Generals: quantitatius: reducció global 10%, Reutilització 50% i Recuperació 65% de les deixalles a l’any 2020
h. Amb mecanismes clars i transparents de consulta i codecisió als territoris, entitats i societat civil
i. Educació ambiental permanent i amb recursos, assumit per totes les institucions i administracion
j. Un Pla alternatiu sense incineració permetria estalviar 1.000.000 tn anuals de CO2 que representen un 1-2% d’emissions totals de Catalunya
k. Amb aquesta estratègia i objectius, escenaris i propostes ens poden permetre obtenir el mínim de rebuig i sense incineració.

Residu Zero és la única proposta de canvi de paradigma capaç d’aportar sostenibilitat a llarg termini.

Notes

[1] 2006 IPCC Guidelines for National Greenhouse Gas Inventories

[2] Wielenha, K, 2008. Waste-to-energy and the revision of the waste framework directive

[3] Estudi Del Ministeri de Medi ambient de Massachusetts

[4]. Beneficis de reciclatge pel medi ambient. 55 estudis d’ACV amb més de 200 escenaris diferents Environmental benefits of recycling – an international review of life cycle comparisons for key materials in the UK recycling sector. 2006 WRAP

[5] Murphy, J.D. and E. McKeogh (2004) “Techincal Economic and environmental analysis of energy production from municipal solid waste” Renewable Energy 29 (7): 1043-1057

[6] L’Organització NABU publicà un estudi “Der Abfallarkt in Deutschland und Perspecktiven bis 2010” Prognos for NABU, Berlin maig 2009. http://www.nabu.de/themen/mehrwegundreycling/portrait/10651.html

[7] Agencia de Residus de Flandes http://www.ovam.be/



[8] Particulate Emissions and Health. Proposed Ringaskiddy Waste-to-Energy Facility. Howard, V, 2009.

[9] Formation characteristics of PCDD and PCDF during pyrolysis processess. Weber, R., 2001. Chemosphere, 45.

[10] Arguments against incineration and other thermal destruction processess. Connett,P., 2009

[11] “Recyclung means businerss”, www.ilsr.iog/recycling/recuclingmeansbusiness

[12] Agencia de Residus de Flandes http://www.ovam.be/

[13] Desplegament xarxa de Residu Zero a Europa www.zerowasteeurope.eu

[14] www.portaaporta.cat
Re: L'escalfament global.Incineració de residus, solució o problema?" Conclusions de les jornades
04 feb 2010
14. “Pla Estratègic de gestió preventiva de residus de Catalunya”:

a. Prioritat d'una política preventiva: el principi orientador és la reducció dels residus i de la seva afecció al medi i a la salut de les persones.
b. Proposar i desenvolupar una nova legislació preventiva dels residus municipals. Aprovar una Llei Catalana de prevenció de residus i altres instruments reguladors complementaris.
c. Establir una nova distribució de responsabilitats socials, econòmiques i ambientals. Aposta per la internalització de costos, un sistema d'incentius per a la prevenció. Revisió del cànon sobre del rebuig. Amb aplicació del principi de la CE de “Responsabilitat ampliada del productor”.
d. Aplicar el criteri estratègic l'eix principal aconseguir una bona separació i tractament de la fracció orgànica (FORM).
e. Un Pla d'infrastructures no finalistes, sota els criteris de proximitat, suficiència i simplicitat tecnològica – Tractament de la fracció orgànica i estabilització de les fraccions residuals
f. Instal·lacions de tractament simples, amb criteri de proximitat i suficiència i orientades a la recuperació i minimització d’impactes ambientals.

i. Plantes de compostatge: 110 plantes petites de compostatge a pagès, 105 plantes de compostatge simples, compostatge comunitari i compostatge casolà.
ii. Plantes de triatge d’inorgànic i envasos: unes 36 plantes

g. Objectius Generals: quantitatius: reducció global 10%, Reutilització 50% i Recuperació 65% de les deixalles a l’any 2020
h. Amb mecanismes clars i transparents de consulta i codecisió als territoris, entitats i societat civil
i. Educació ambiental permanent i amb recursos, assumit per totes les institucions i administracion
j. Un Pla alternatiu sense incineració permetria estalviar 1.000.000 tn anuals de CO2 que representen un 1-2% d’emissions totals de Catalunya
k. Amb aquesta estratègia i objectius, escenaris i propostes ens poden permetre obtenir el mínim de rebuig i sense incineració.

Residu Zero és la única proposta de canvi de paradigma capaç d’aportar sostenibilitat a llarg termini.

Notes

[1] 2006 IPCC Guidelines for National Greenhouse Gas Inventories

[2] Wielenha, K, 2008. Waste-to-energy and the revision of the waste framework directive

[3] Estudi Del Ministeri de Medi ambient de Massachusetts

[4]. Beneficis de reciclatge pel medi ambient. 55 estudis d’ACV amb més de 200 escenaris diferents Environmental benefits of recycling – an international review of life cycle comparisons for key materials in the UK recycling sector. 2006 WRAP

[5] Murphy, J.D. and E. McKeogh (2004) “Techincal Economic and environmental analysis of energy production from municipal solid waste” Renewable Energy 29 (7): 1043-1057

[6] L’Organització NABU publicà un estudi “Der Abfallarkt in Deutschland und Perspecktiven bis 2010” Prognos for NABU, Berlin maig 2009. http://www.nabu.de/themen/mehrwegundreycling/portrait/10651.html

[7] Agencia de Residus de Flandes http://www.ovam.be/



[8] Particulate Emissions and Health. Proposed Ringaskiddy Waste-to-Energy Facility. Howard, V, 2009.

[9] Formation characteristics of PCDD and PCDF during pyrolysis processess. Weber, R., 2001. Chemosphere, 45.

[10] Arguments against incineration and other thermal destruction processess. Connett,P., 2009

[11] “Recyclung means businerss”, www.ilsr.iog/recycling/recuclingmeansbusiness

[12] Agencia de Residus de Flandes http://www.ovam.be/

[13] Desplegament xarxa de Residu Zero a Europa www.zerowasteeurope.eu

[14] www.portaaporta.cat
Re: L'escalfament global.Incineració de residus, solució o problema?" Conclusions de les jornades
04 feb 2010
Ens podeu posar en context? De quines jornades parleu...
Sindicat Terrassa