|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Nuevo Contramarcha 49
|
|
per soli.tarragona
Correu-e: tarragona ARROBA gamil.com (no verificat!) |
28 gen 2010
|
|
2010, CENTENARIO DE LA C.N.T. |
|
Entre finales del siglo XIX y principios del XX el ideal obrero de emancipación social impregnaba a grandes capas de la clase trabajadora, no precisamente como ocurre hoy en día. En los últimos años venimos celebrando efemérides de hechos que creemos muy importantes (hoy estamos muy lejos de poder repetirlos) con el ánimo de difundirlos entre los trabajadores y trabajadoras. Sin ir más lejos acabamos de conmemorar en nuestra revista El Solidario nº 15 de Otoño 2009, el 75 aniversario de la Revolución Asturiana y el centenario de la Semana Trágica, dos hitos en cuanto a enfrentamiento de la clase trabajadora con los tiranos (la II República y Alfonso XIII, respectivamente), sin dirigentes ni jerarquías, que puso al sistema en jaque y que éste reprimió sangrientamente utilizando al ejército contra el pueblo en ambas ocasiones. Llenaron las cárceles de todos aquellos que les importunaban, sobre todo militantes obreros, y en el caso de la Semana Trágica urdieron un montaje chapucero para asesinar “legalmente” a Ferrer y Guardia y de paso cerrar definitivamente la Escuela Moderna, para mayor regocijo de la Iglesia, que al igual que sucede en la actualidad, dominaba la enseñanza para adoctrinar convenientemente a las nuevas generaciones.
A pesar de toda aquella persecución y represión, Solidaridad Obrera (un sindicato creado por socialistas y anarquistas en 1907 en Barcelona y ya por entonces con implantación en Cataluña) convocó su tercer congreso, llamando a participar en el mismo a todas las organizaciones locales del resto de España. En ese congreso es donde se decide levantar una nueva organización de ámbito estatal para "apresurar la emancipación económica de la clase trabajadora a través de la expropiación revolucionaria de la burguesía...". Así nace la Confederación Nacional del Trabajo, la anarcosindical que aglutinará a la parte más combativa y revolucionaria del movimiento obrero y realizará las mayores gestas de la lucha obrera hasta 1939: Huelga de 1911, clandestinidad, Huelga revolucionaria de 1917 junto a UGT; La Canadiense en el 1919, consiguiendo las 8 horas; huelga contra la guerra de Marruecos en 1923, clandestinidad, huelga de inquilinos en 1930; ocupación de la Duro Felguera en 1931; levantamientos insurreccionales de 1932 y 33 (Casas Viejas), huelga de Zaragoza de 1934, Revolución de Asturias (UHP) en 1934; huelga de la construcción de Madrid de 1936; colectivizaciones de industria, servicios y agrarias… Tuvo que ser a base de muerte, terror y sangre como los fascistas, militares e Iglesia, encabezados por el Criminalísimo Franco (el mayor asesino de obreros de la historia) acabasen con esa trayectoria.
Este centenario es reivindicado tanto por la actual CNT, como por la CGT (que en su manifiesto “100 años de anarcosindicalismo” se declara abiertamente anarquista). Ambas organizaciones preparan, cada una por su lado y no sin cierta polémica (de anarcosindicalismo llevamos 140 años y no 100, entonces cabe preguntar ¿qué conmemora la CGT?), conciertos, conferencias, charlas, debates y exposiciones con motivo de esta celebración. A nuestro juicio un derroche económico innecesario para mero autobombo y para seguir sembrando cizaña entre ambas organizaciones.
En Solidaridad Obrera, con motivo de este centenario, hemos regalado a nuestros afiliados la trilogía de Jose Peirats “La C.N.T. en la revolución española” (2ªEd. 1988), una gran obra que da cuenta de lo realizado por nuestros compañeros y compañeras en esa primera parte del siglo XX. Nos gustaría que el centenario fuese un motivo de encuentro entre las diversas organizaciones anarcosindicales y los trabajadores en general, que sirviese para difundir los postulados, las luchas realizadas y para relanzar en la actualidad la autoorganización obrera al margen de los sindicatos institucionalizados. En este sentido impulsaremos propuestas unitarias y difundiremos su resultado. Si bien hemos de decir que partimos de una situación poco propicia para que las propuestas unitarias prosperen, ya que cada organización busca más la reafirmación en sus propios postulados diferenciadores que el camino hacia la unificación anarcosindicalista, tan necesaria para que la clase trabajadora pueda plantar cara a los feroces ataques que estamos padeciendo. |
Mira també:
http://www.solidaridadobrera.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1773:contramarcha-49&catid=161:contramarcha
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Nuevo Contramarcha 49
|
|
per a |
29 gen 2010
|
Entre finals del segle XIX i Principis del XX, l’obrer ideal d’emancipació social impregnava un grans capes de la classe treballadora, no com precisament Ocorre avui dia. En els últims anys venim celebrant efemèrides de fets que creiem molt importants (estem avui molt lluny de poder repetir-los) Amb l’ànim de difondre’ls entre els Treballadors i Treballadores. Sense anar més lluny acabem de commemorar en la nostra revista El Solidario n º 15 de Tardor 2009, el 75 aniversari de la Revolució Asturiana i el centenari de la Setmana Tràgica, dues fites QUANT A Enfrontament de la classe treballadora amb els tirans (la II República i Alfonso XIII, respectivament), sense jerarquies ni Dirigents, que va posar en escac al sistema i quin aquest va reprimir sagnantment Utilitzant a l’exèrcit contra el poble és Ambdues ocasions. Van omplir les presons de tots Aquells que els importunaven, sobretot els militants obrers, i en el cas de la Setmana Tràgica ordiaren un muntatge capoquer per a assassinar "Legalment" a Ferrer i Guàrdia i de passada tancar definitivament l’escola Moderna Per a major gaubança de l’església, que igual que succeeix en l’actualitat, donava l’ensenyament per a adoctrinar convenientment a les noves generacions.
A Pesar De tota Aquella Persecució i repressió, Solidaritat Obrera (un sindicat creat per anarquistes i socialistes en 1907 a Barcelona i ja en aquells dies amb implantació a Catalunya) Convertir el seu Tercer Congrés, Cridant a participar en el mateix A TOTES les Organitzacions locals de la resta d'Espanya. En aquest congrés és on es decideix aixecar una nova organització d’àmbit estatal per a "apressar l’emancipació econòmica de la classe treballadora una Través de l’expropiació revolucionària de la burgesia ...". Així neix la Confederació Nacional del Treball, la anarcosindical que aglutinarà a la part més revolucionària i Combativa del moviment obrer i realitzarà les majors gestes de la lluita obrera fins a 1939: Vaga de 1911, clandestinitat, Vaga Revolucionària de 1917 al costat d'UGT; La Canadenca en el 1919, aconseguin les 8 hores; vaga contra la guerra del Marroc en 1923, clandestinitat, vaga d’inquilins en 1930, l’ocupació de Dur Felguera en 1931, aixecaments insurreccionales de 1932 i 33 (Cases Velles), La vaga de Saragossà de 1934 , Revolució d'Astúries (UHP) en 1934; vaga de la construcció de Madrid de 1936; Col•lectivitzacions d’indústria, serveis i agràries ... Va Haver de ser a base de mort, terror i sang com els feixistes, militars i Església, Encapçalats pel Criminalt Franco (l’alcalde de L’assassí d’obrers de la Història) acabessin amb aquesta trajectòria.
Aquest centenari és reivindicat tant per la CNT real, com per la CGT (que en el seu manifest "100 anys de anarcosindicalisme" es declara obertament anarquista). Ambdues Organitzacions preparen, cadascuna pel seu costat i no polèmica Certa pecat (de anarcosindicalisme duem 140 anys i no 100, llavors cap preguntar què commemora la CGT?), Concerts, conferències, xerrades, debats i exposicions amb motiu d’aquesta celebració.
AL nostre judici un malbaratament econòmic innecessari per a nero autobombo i per a seguir sembrant Zitzània entre Ambdues organitzacions. En Solidaritat Obrera, amb motiu d’aquest centenari, hem regalat un Nostres Afiliats La trilogia de Josep Peirats "La CNT, en la revolució espanyola "(2 ª ed. 1988), una gran obra que adóna del realitzat pels nostres companys i companyes en aquesta primera part del segle XX. Ens agradaria que el centenari fos un motiu de trobada entre les Organitzacions DIVERSES anarcosindicals i els Treballadors en general, que servís per a difondre els postulats, les lluites realitzades i per a rellançar En l’actualitat l’autoorganització obrera al marge dels sindicats institucionalitzats. En aquest sentit impulsarem Propostes unitàries i difondrem el seu resultat. Si bé hem de dir que partim d’una situació poc propícia perquè prosperin les Propostes unitàries, ja que cada organització busca més la reafirmació en els seus propis postulats diferenciadors que el camí cap a la unificació anarcosindicalista, tan Necessària Perquè La classe treballadora Pugui plantar cara ALS feroces Atacs que estem patint. |
|
|
