|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
SEAT: LA VAGA INDEFINIDA, decidida espontàniament i autonomament pels treballadors, ha donat molts bons resultats.
|
|
per Txema Bofill
Correu-e: txemabo@gmail.com |
23 gen 2010
|
|
Aquesta vaga va començar molt bé, decidida pels propis treballadors i de manera espontània i autònoma, sense passar pels representants sindicals. |
|
Els obrers es van posar en vaga indefinida fins a la reincorporació dels treballadors. En les negociacions, els responsables sindicals sols estaven delegats per a reincorporar els acomiadats. Els sindicats que havien decidit una vaga pel proper dilluns, d'un sol dia, es varen veure sobrepassats per les decisions de les assemblees de treballadors, que es varen posar immediatament en vaga i de manera indefinida.
Una lluita exemplar.
El que comença bé acaba bé. Una vaga indefinida, decidida pels propis treballadors ja és un bon signe, i una bona manera de començar una vaga. .
Aquesta vaga espontània ja ha aconseguit aquest altres bons resultats:
1.Els directius han accedit a reintegrar tots els acomiadats en un any. Tindran un any sabàtic, a l'atur. L'assemblea de treballadors, el dilluns decidirà si ho accepta. El que està bé és que fins i tot aquesta bona victòria no la negocien els sindicats, sinó s'acceptarà o no en una assemblea el dilluns. Estem molt lluny de les practiques sindicals de UGT i CCOO, com la que varen decidir amb la patronal l'acomiadament de 650 treballadors.
2.El president de la SEAT, el britànic James Muir, ha hagut de baixar del burro, després de dos dies de maratonianes negociacions. Quan els negociadors son amb el conjunt de treballadors, la patronal ho te difícil d'enganyar i estafar als treballadors.. Per una raó molt senzilla. No hi ha negoci, ni contrapartides amb la patronal. Sols la exigència del retorn dels acomiadats.
3.La jugada neoliberal, d'acomiadament lliure, sense ERE, sense negociacions amb els sindicats, ha fracassat. Tenien pretensions d'esdevenir un exemple d'acomiadament lliure, però no els ha sortit bé. El mon obrer pot agrair aquest èxit a SEAT, sigui quina sigui, les decisions de l'assemblea de treballadors del dilluns, de reintegrament dels acomiadats.
4.El dilluns els treballadors poden acabar d'humiliar a la patronal exigint el retorn immediat de tots els acomiadats. Els piquets ja han desbloquejat les entrades a les fabriques i es prenen un descans aquest cap de setmana. El principal ja està guanyat.
SEAT: LA VAGA INDEFINIDA, decidida espontàniament i autonomament pels treballadors contra els acomiadaments.
El que és interessant, i que els mitjans de comunicació no han ressaltat, és que la decisió d'anar a la vaga va sorgir dels propis treballadors i de manera espontània, de manera autònoma, sense passar pels representants sindicals.
Les dues instal·lacions corporatives de la SEAT estan en vaga. Pels dilluns estava prevista una manifestació davant el Ministeri de Treball i una vaga a les diferents plantes de la SEAT, aquesta sí, decidia per les tres centrals majoritàries (UGT, CCOO i CGT). El dilluns una assemblea de treballadors decidirà sobre les ofertes de la patronal de reintegrar en un any als acomiadats.
Una lluita exemplar. El dijous r al mig dia els treballadors de SEAT del Prat van decidir posar-se immediatament en vaga, indefinida, al assabentar-se de l'acomiadament de tres treballadors. Els de Martorell també van decidir la vaga degut al pla de 330 acomiadaments. És inusual i engrescador que siguin els propis treballadors que s'hagin declarat en vaga indefinida i paralitzat la producció i que els sindicats s'hi hagin apuntat desprès, fins i tot els pusil·lànims de l'UGT. Al revés del que ve succeint en l'avorrit i poc actiu mon sindical. Per uns dies els treballadors, els de la SEAT, són realment els protagonistes. Esperem que continuïn essent-ho forces dies més i aconsegueixin tot el que demanen.
Una vaga decidida pels propis treballadors ja és un bon signe, i una bona manera de començar una vaga. .Diem d'entrada que és una vaga necessària contra acomiadaments improcedents i contra els recents i reiterats enganys dels directius de la SEAT i el menyspreu dels polítics.
Aquesta vaga espontània ja ha tingut repercussions immediates:
1. El president en persona s'ha posat a negociar amb els sindicats. La direcció de SEAT havia enviat a simples advocats. Ara és el propi president de la SEAT, el britànic James Muir, qui està negociant.
2. La Generalitat igualment havia enviat advocats. La consellera Mar Serna s'havia excusat dient que tenia una reunió important de vegueries (un passatemps d'ERC, que es distreuen fent mapes d'una Catalunya anterior a les comarques). Ara, que ja estan en vaga els treballadors, ja s'han mogut tots els polítics i directius. Aquests sí, que se'ls hauria d'acomiadar per lentitud en el treball.
3. El britànic Muir haurà de baixar del burro. Ja ha cedit en revisar uns acomiadaments.
Muir fou designat president de la SEAT fa tres mesos. En la presentació , ja va amenaçar “d'acomiadar a tot aquell que no remés amb la directiva”, i va criticar a l'anterior directiva de falta de lideratge, i als espanyols per no valorar prou la SEAT, l'empresa emblemàtica i espanyola de cotxes.
Diuen els diaris d'avui, que el britànic James Muir no vol baixar del burro, que ahir va estar-se 8 - 9 hores negociant. I sols ha cedit en revisar alguns acomiadaments. Sembla que vol negociar sense baixar del burro i mantenir els acomiadaments. Si l'anglès es pensava que seria arribar a Barcelona i moldre, ahir haurà pogut assabentar-se que als treballadors de Martorell no se'ls enganya tan fàcilment amb les amenaces d'acomiadaments i amb els enganys de portar l'empresa a la Xina i amb suborns de millores per els sindicats i per els representants sindicals.
4. Un altre efecte de la vaga espontània és que ja han parat les cartes d'acomiadament
5. Pèrdues milionàries de la SEAT, ja que la vaga està prenent un efecte domino.
6. Els treballadors diuen que es mantindran en vaga fins que no es reintegrin tots els acomiadats. No hi ha res a negociar. Els representants sindicals sols han d'exigir el retorn dels acomiadats.
7.(afegit). Acabo de llegir que els directius han accedit a reintegrar tots els acomiadats en un any.
El que comença bé , acaba bé.
La directiva afirmava que els 330 acomiadats eren directius. Fals, segons les fonts sindicals. Hem pogut comprovar que els tres acomiadats a Gearbox eren treballadors normals i corrents.
Aquesta vaga és per començar diferent per ésser "autònoma", ja que normalment totes les negociacions les maneguen la patronal, els polítics de la Generalitat que fan cantó a la patronal, i uns sindicalistes més o menys venuts. De moment, i aquesta és la bona noticia, tenim un altre cop la SEAT al capdavant de les lluites dels treballadors. Segurament el britànic no coneix la història llarga de les lluites a la SEAT i més que una Institució que representa al cotxe espanyol, segons el britànic, és una Institució que representa la lluita dels obrers d'aquests país, un paradigma del mon sindical. Parafrasejant la Renault dels anys 70: “Quan la Seat esternuda, Catalunya tremola”.
Recordem la bona noticia i subratllem-ho bé: la decisió i la iniciativa de vaga indefinida ha estat obra dels treballadors, que els representants sindicals l'han avalat i donat suport.. Es un bon signe, un bon començament. Potser sols serà flor d'un dia, però cal anotar-ho.
James Muir, el gran estafador, ha enganyat a la Generalitat amb histories de la Xina i als treballadors fent-los congelar els salaris. Ha d'explicar quan cobra i per què ell i els directius no s'han congelat els salaris i quants milions guanyen amb bonus, i quan guanya per a contractar els especialistes a sou per acomiadar treballadors.
Els socialistes han regalat 240 milions a la SEAT. També han d'explicar i justificar tots aquests regals a la patronal amb diners públics, a una patronal que irrespecta els drets dels treballadors.
Informacions diverses. 3 anexes:
1. “Seat, Q3 i la síndrome de la por” en la revista Directe, del 13 de gener de 2010.
Bon article d'investigació de Sergi Picazo. És un anàlisi documentat, informatiu, clínic, detallat de les negociacions laborals i una exposició clara de la problemàtica de la Seat.
Ens assabentem de les negociacions i conflicte amb tot de dates:
. La Vanguardia i el Periódico tracten el conflicte des del punt de vista i dels interessos de la patronal, creant el clima de por per a que els treballadors espantats congelessin els salaris.
.La UGT va fer la puta i la Ramoneta, com de costum, el pilota de la patronal i va proposar als treballadors de congelar els salaris i així mantenir els llocs de treball. La CGT i i CCOO s'hi varen oposar.
.LA CGT no apareix citat en cap dels diaris catalans que varen donar cobertura al conflicte: El País, el Punt, El Periódico, la Vanguardia. “Un exemple de discriminació de les posicions crítiques”.
Sembla que la patronal, a més a més de la submisa UGT, té com a negociadors als directors de diaris. Son els nous negociadors tapats al servei de la patronal. Son els creadors de l'atmosfera de por i els que pressions per a congelar salaris, degut a la crisi.
El govern fa cantó a la patronal
Comentaris.
. Referèndum per a congelar salaris decidit per l'UGT. En aquest país es permet als treballadors referèndum per a congelar-se els salaris, però no per a declarar la república o treure a la Monarquia. Els treballadors espantats per els mitjans amb un acomiadament massiu, varen votar d'auto congelar-se els salaris.
El govern ajuda milionariament a les empreses de l'automòbil i es descuida dels treballadors. Els ha regalat 240 milions per evitar acomiadaments. Tot un èxit del Montilla i Zapatero. Els directius de la Seat a més d'aconseguir aquests milions de tots els catalans amb enganys i amb les amenaces d'anar-se'n a Bratisvaba i a la Xina, aconsegueixen que els obrer es congelin els salaris amb estafes similars de futurs i necessaris acomiadaments. I finalment, ja aconseguits els calers de la Generalitat i la congelació dels salaris gràcies a UGT i el sector “crític” de CCOO (el PCC i els polítics de l'ICV -EUA) acomiaden a 330 treballadors de manera improcedent.
El sector automobilístic és un paradigma exemplar de la submissió dels polítics a les grans multinacionals. Amenacen en fabricar cotxes als països de l'est, i el govern corra a donar-los ajudes. Els polítics corren a ajudar a la patronal, sense necessitat que els patrons surtin al carrer a manifestar per a obtenir les milionàries ajudes. Una telefonada als polítics i ja està. Aquests empresaris quan tenen beneficis no pugen els salaris als treballadors. Però congelen els salaris, quan no tenen els beneficis previstos, o les vendes de cotxes previstes. Però ells no es congelen els salaris i mantenen els milionaris bonus de rendiment sovint lligats a acomiadaments i pràctiques mafioses.
Per què el govern amb diners de tots ha d'ajudar milionariament a la venda de cotxes, quan no tenen suposadament diners per a comprar bicicletes? Nosaltres els que hem pagat les quotes de bicing, a l'estiu no hi han mai prou bicicletes. Sembla que quan es tracta de dotar empresses municipals, de tots, alternativa als cotxes, no hi ha diners. Ja sé que és una altre història, però està relacionada..
Els directius de la Seat han comés l'engany i l'estafa al govern amb amenaces i xantatge “Si no ens injecteu tants milions, marxem als països on la mà d'obra és barata”, amb noticies falses, com el pla de fabricar l'Audi Q3 a Xina. Aquest joc brut funciona en les negociacions. Els treballadors espantats es congelen els salaris i callen. L'estafa queda una i altre vegada impune, i la patronal la fa cada cop més grossa. Estafen més diners als Governs, i deixen als treballadors amb salaris de misèria.
Hem de reconeixement als treballadors de la Seat un alt esperit de sacrifici. Aquest treballadors varen decidir en referèndum lliure congelar-se els salaris, per què havien llegit en els diaris que si no es congelaven els salaris, l'empresa acomiadaria 1500 treballadors. Deixant de banda les reiterades i saberudes traïcions de la UGT, hi ha en la decisió dels treballadors una gran solidaritat, però també l'engany dels mitjans i els beneficis i explotació de la patronal.
La reacció natural és la vaga, la protesta dels treballadors de SEAT i la vaga general de tots els treballadors i aturats, afectats per la crisi i enganyats pel govern.
Els acomiadaments improcedents revelen l'engany, l'estafa de la patronal, i que fan el que els dona la gana.
Està negociant el propi president de la SEAT, sols perquè ja han decidit posar-se en vaga. Un exemple de lluita: Negociant i amb el mall donant. Èxits companys!
2. Antonio Robles - “El timo del Q3 en Seat”-
Fins i tot l'Antonio Robles, un lliberal, s'escandalitza de veure com els polítics socialistes enganyen els treballadors i regalen milions a la patronal.
“Definitivamente, estos socialistas reconvertidos al integrismo metafísico de la construcción nacional son una afrenta a los intereses vitales de los trabajadores. ¡Como si las vegueries dieran de comer a las familias de los trabajadores despedidos!
Cuando se cerró el pacto de la congelación salarial, tanto Montilla como Zapatero se pasearon por las instalaciones como pavos reales. ¿Pero dónde está ahora el Gobierno socialista para hacer cumplir un pacto que él mismo promocionó y que avaló con una inyección de 240 millones de euros? ¿Dónde ha quedado su entusiasmo por defender la congelación salarial como medida para evitar los despidos en las grandes empresas? ¿Qué política de contrapartidas tiene el Gobierno cada vez que concede millones de euros a empresas multinacionales?
La política real, como ven, desenmascara los marcos mentales de cartón piedra de nuestro presidente y su séquito de violines.
P.D:
Los salarios de los trabajadores representan un 7% del valor real del coche. No parece un disparate, de ahí que no se apliquen medidas de congelación salarial en el consorcio Volkswagen.
El ahorro del aumento del IPC (2%) en los salarios de los trabajadores representan 5 millones de euros por año, una cantidad menor de la que cobran en bonus anuales los directivos de Seat, los cuales no están sujetos a la congelación de sus bonus. Esa cantidad se la ahorra la empresa en los próximos dos años. “
http://www.libertaddigital.com/opinion/antonio-robles/el-timo-del-q3-en-/
3. Exemples dels enganys i de la complicitat dels mitjans de comunicació:
“Volkswagen planea quinta planta en China”
CNNExpansión.com - 20/01/2010
La automotriz analiza construir una nueva fábirca junto con su socio local, dijo un diario; la nueva instalación de la mayor automotriz extranjera en China ...
¿Seat made in China?
Motor.es - hace 18 horas
Es la matriz de Seat, Volkswagen, la que estudia construir una nueva planta en el país asiático para producir vehículos de la marca española. ...
Etc.
Per a més informació, mireu la Web de la CGT de la Seat. Secció Sindical CGT Gearbox El Prat
www.cgtbarcelona.org/cgtgearbox/ |
Mira també:
http://www.cgtbarcelona.org/cgtgearbox
|
This work is in the public domain |
|
|
