Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Decàleg per a optar a un lloc de treball
22 gen 2010
Llegeixo sense sorpresa aquest títol en una de les pàgines de color sèpia que publica un dels diaris locals en diumenge, en aquest cas, el 10 d’aquest mateix mes. Diverses d’aquestes fulles, estan dedicades a la interpretació del que és i ha de ser el desenvolupament de l’economia i l’ocupació en el nostre entorn. Teoria, majoritàriament, que si no fos per les nefastes repercussions que estan tenint sobre la societat i concretament sobre els / les treballadors, seria per a patir forts dolors de panxa a conseqüència del riure.
En aquesta pàgina, que signa Rafel Villa, es destaca en subtítols, que els enginyers segueixen sent els professionals més demanats, destacant els relacionats amb les energies renovables.

Després de llegir els deu punts del decàleg, el que deixa contundentment clar és, que per aconseguir el lloc de treball has de ser el més llest entre tots els llestos, per a això a més, aquest senyor et dóna un cable prevenint-te i orienten-te perquè siguis el primer, encara que tot indica, segons tota aquesta sàvia informació que, tot i així, et trobaràs amb un salari a la baixa.

En el punt 8, quan ja fa set de recomanacions i truquets a manera de “sopa d’alls”, explica: “Deixar la porta oberta. El candidat no sempre aconsegueix el lloc al que opta, però no per això ha de tancar les portes de l’empresa … és important tancar amb èxit la comunicació amb la mateixa. “Que remei li queda! L’últim, el número 10, és de plaent orgasme: “Mantenir una actitud positiva. És important tenir una actitud positiva durant la recerca de feina. Les empreses volen treballadors que gaudeixin en el que facin. Davant altres candidats amb la mateixa formació i experiència, pot ser un factor determinant. “Que bé, un altre dilluns que comença! Deia una vinyeta en una revista de formació de l’EMT de Tarragona, on apareixia una senyoreta despertant, amb un somriure d’orella a orella, amb el riiiin del despertador. Suposo que per una qüestió moral, el Sr Villa, no apunta això de la vaselina o ho deixa a la capacitat intuïtiva dels aspirants, que ho ha de captar i tenir present. Com vulgui que sigui, s’ha de tenir molta cara per donar els mateixos “consells” a centenars i milers de persones per tal que aconsegueixin el mateix o els mateixos llocs de treball que estan amagats per aquí, i a tots se’ls estigui regalant a les orelles que han de ser els primers a les proves. “Competir, curses …”
A les empreses no en tenen prou amb fer ús de llarguíssims períodes de prova per veure si una persona serveix, o amb acomiadar quan els vingui de gust, encara passant aquest temps. Al cap ia la fi és el que venen aplicant, amb més formació o amb menys, per haver guanyat concursos o amb només currículums enlluernadors. Sigui com vulgui, de qualsevol manera, poden posar de potetes al carrer sense traves que se’ls oposi i amb quatre perres a qui els doni la gana.

I és que, tot això no és més que un muntatge ridícul, ple de maldat, pel qual es pretén aparentar que s’està fent un favor d’ajuda per trobar feina, quan el que es persegueix és generar els aturats complex de culpabilitat per la seva situació d’atur. No obstant això, si d’alguna cosa són culpables és de no ser capaços d’exigir el seu dret constitucional al treball ia poder tenir la manera de viure amb dignitat. Tota aquesta campanya murri, i injusta, que el que cal és formació i més formació i saber competir, no té altra finalitat que fer carregar amb el mort de la desocupació als propis aturats: tots els que no hagin estat o siguin primers a els concursos on es pretengui un lloc de treball, són i seran els responsables de la seva desocupació.

Ara ja, els estudis i la carrera aconseguida a penes serveixen si no van acompanyat d’un currículum adjunt de títols, cursos i màsters que són impartits majoritàriament pels sindicats i empreses. Tot i així, els aspirants han de continuar traient llengua per optar al curro en un començament d’aprenentatge en l’art de competir. De tal manera, que si tenen la sort d’aconseguir-ho haurà servit perquè sàpiguen el molt que costa i val un lloc de treball i el defensi amb ungles i dents encara que sigui a canvi de l’entrepà. Aprofitant-se de la situació que aquests mateixos professors han creat amb els seus amos, estan aconseguint introduir, en la societat, mentides grossíssimes que el personal s’està empassant. Ja veurem fins on s’aguanten aquests globus de mentides sense rebentar.

Els prestidigitadors del sistema capitalista tindran seriosos problemes el dia que els “curreles” prenguin consciència que, el que en veritat passa, és que ja, per sort, les màquines, els grans invents, ho fan gairebé tot. I que l’únic que ens falta és que tinguem el dret de beneficiar de tots aquests meravellosos artefactes mentre els cuidem amb la major cura i el menor esforç.

Seguim, exactament, en el mateix lloc i amb les mateixes raons de necessitats interrelacionades dels esforços que calen per a l’obtenció de béns materials i de serveis.
Mira també:
http://www.universitat.cat

This work is in the public domain
Sindicat