|
|
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
|
|
Anàlisi :: un altre món és aquí : antifeixisme : globalització neoliberal : especulació i okupació |
|
A deu anys de la creació del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Cap al post-altermundialisme?
|
|
|
per |
18 gen 2010
|
|
Pel president honorari d*Attac França, secretari general de Mémoire de luttes. 12.01.2010. Bernard Cassen : A deu anys de la creació del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Cap al “post-altermundialisme”? |
Bernard Cassen
Dimarts 12 de gener de 2010.
A deu anys de la creació del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Cap al “post-altermundialisme”?
Molts militants es pregunten sobre els resultats polítics concrets d'aquestes trobades. Els moviments socials i ciutadans, reunits per primera vegada a Porto Alegre al gener de 2001 per a denunciar els estralls del neoliberalisme i exposar proposicions alternatives, van assolir gran repercussió. Però la fórmula està emetent senyals de desgast… D'aquí la necessitat de tendir ponts amb les forces polítiques i amb els governs progressistes que duen a la pràctica mesures directament sorgides dels Fòrums.
A la petita oficina de Le Monde diplomatique de París, on el 16 de febrer del 2000 es van establir les bases del que anava a convertir-se en el Fòrum Social Mundial (FSM), cap dels presents (1) hagués pogut imaginar fins a quin punt l´FSM es transformaria en un nou actor de la vida política internacional. I tot va ser molt ràpid, atès que el primer FSM va celebrar-se menys d'un any després a Porto Alegre, capital de l'estat brasileny de Rio Gran do Sul (2).
Tan ràpid pas de la idea a l'acció fou una notable gesta que ha d'atribuir-se al comitè brasileny d'organització, constituït a aquella fi. A un article publicat a l'agost de 2000 (3), que va contribuir de manera decisiva a donar credibilitat i posar en òrbita internacional el futur Fòrum, Ignacio Ramonet escrivia: “A 2001, Davos tindrà un competidor molt més representatiu del planeta tal com és: el Fòrum Social Mundial que es reunirà a la mateixa data (del 25 al 30 de gener) a l'Hemisferi Sud, a Porto Alegre (Brasil)”. Afegia, a partir dels elements dels que disposava en aquell moment, que s'esperaven “entre 2.000 i 3.000 participants, portadors de les aspiracions de les seves respectives societats”. No obstant això, i per a agradable sorpresa de tots, foren prop de 20.000 els delegats que sis mesos després van reunir-se a la capital gautxa.
La reacció anti-Davos va tenir una forta influència en aquella mobilització. La voluntària proximitat dels titolats dos Fòrums –Fòrum Econòmic Mundial o World Economic Forum (WEF) a Davos i Fòrum Social Mundial a Porto Alegre– així com la també deliberada simultaneïtat d'ambdues reunions, van constituir avantatges mediàtics majors. El fundador i president del Fòrum de Davos, Klaus Schwab, ho va constatar amb amargor, queixant-se de la “desviació negativa” del renom del WEF.
Símbol del poder i de l'arrogància financera, així com del menyspreu per la democràcia i la societat, Davos constituïa un blanc perfecte per als moviments socials i ciutadans. Ja al gener de 1999, en plena sessió del WEF, diverses organitzacions, entre les quals es trobava el Fòrum Mundial de les Alternatives (FMA) i Attac, havien organitzat un seminari de dos dies a Zurich, seguit d'una conferència de premsa sobre el tema de L'altre “Davos” a l'estació d'esquí suïssa. Qualsevol altre tipus de manifestació o protesta era pràcticament impossible en aquells estrets carrerets coberts de neu controlats per policies i militars.
Va ser, doncs, contra tot el que representava Davos contra el que van definir-se els primers FSM, en una postura de denúncia del neoliberalisme i de resistència als seus perjudicis. Els FSM també se situaven com prolongació dels combats zapatistes (especialment el Re-encontre Intergalàctic de Chiapas de 1996); de la lluita victoriosa contra l'Acord Multilateral sobre Inversions (AMI) de 1998, elaborat en secret per l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el text del qual havia publicat Le Monde diplomatique, i per suposat de la gran mobilització a Seattle contra l'Organització Mundial de Comerç (OMC) de desembre de 1999 (4).
A una segona etapa, els Fòrums van tornar-se més propositius, el que com a consigna va traduir-se en l'abandó del terme “antiglobalització” a favor d`“altermundialisme”. És a dir, el pas del rebuig a la proposta, el que corresponia més a la consigna dels Fòrums: “Un altre món és possible”. Aquesta evolució va realitzar-se sense modificar les regles de funcionament de l´FSM, codificades dins la seva Carta de Principis elaborada al juny de 2001. Aquest document de referència defineix al Fòrum alhora com “un espai” i un “procés”; de cap manera com una entitat. Es tracta de compondre un lloc d'intercanvis, de diàleg, d'elaboració de propostes, de posada en pràctica d'estratègies d'acció i de constitució de coalicions de tots els actors socials que rebutgen la globalització liberal. Però cadascuna d'aquestes accions només compromet a les organitzacions que desitgen implicar-se i no al conjunt de les presents al Fòrum.
Per tant, el Fòrum Social Mundial no pren posicions com a tal i a les seves reunions no hi ha un “comunicat final”; només textos adoptats en el transcurs del Fòrum Social Mundial, però no textos “del” Fòrum Social Mundial ni de les seves declinacions continentals (com els Fòrums Socials africans, europeus, etc.). Aquesta fórmula oberta va permetre la progressiva incorporació als Fòrums de noves forces –sindicats “reformistes”; Organitzacions No Governamentals (ONG); moviments indígenes, feministes, ecologistes, confessionals, etc.– que acceptaven caminar un tros amb elements més radicals, però que no volien ser desbordats per aquests.
D'un FSM a un altre van emetre´s centenars de propostes (més de 350 només per al Fòrum de Porto Alegre de 2005), però sense cap jerarquia ni articulació entre elles. Tot el que derogava el principi d'horitzontalitat “” (les propostes tenen un estatus equivalent) i tot el que apareixia com “vertical” (per exemple, una plataforma que unifiqués diferents propostes complementàries però disperses), va ser combatut per una fracció influent dels organitzadors brasilenys dels Fòrums i dirigents d'ONG que veien allí l'inici d'un programa polític... i fins l'intent de creació d'una nova Internacional!
Així és com el Manifest de Porto Alegre, base de les dotze propostes –originades en debats i que constitueixen alhora un sentit i un projecte– que el 29 de gener de 2005 van presentar a Porto Alegre 19 intel·lectuals de quatre continents (entre ells dos premis Nobel) (5), va ser criticat en els seus propis principis per molts autoproclamats guardians de l'ortodòxia “Fòrum”. Idèntica sort li van reservar posteriorment a la Crida de Bamako, document programàtic d'abast planetari, redactat al terme d'una trobada que va organitzar el Fòrum Mundial de les Alternatives, que renuní a 200 intel·lectuals i representants de moviments socials, la majoria d'Àfrica i Àsia, en vigílies del Fòrum Social Mundial descentralitzat que va tenir lloc a la capital de Mali al gener de 2006 (6).
Si s'apliqués la rigorosa lectura que alguns fan de la Carta de Principis de 2001, els Fòrums Socials estarien condemnats a presentar en ordre dispers una multitud de propostes de molt desigual importància sobre les estructures de l'ordre dominant que, dels governs a les institucions multilaterals (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç, Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic), sense parlar de la Comissió Europea, donen prova d'una cohesió absoluta en la imposició dels dogmes liberals.
Aquest rebuig voluntari a influir col·lectivament sobre els actors de l'esfera política a partir d'una plataforma internacional comuna, i al mateix temps quedar-se fora de l'esfera electoral, explica el desgast de la fórmula dels FSM. I això encara que continuïn reunint a desenes de milers de participants locals, que sovint assisteixen per curiositat, com succeí a Belem al gener de 2009.
Molts militants es pregunten sobre els resultats polítics concrets d'aquelles trobades i la manera en que poden contribuir a l'adveniment de l'altre “món possible”.
Les coses van complicar-se amb l'arribada al poder a l´Amèrica Llatina (Bolívia, Equador, Paraguai i Veneçuela) de governs sorgits de moviments populars, que posen en pràctica, encara que amb alts i baixos, polítiques de ruptura amb el neoliberalisme –tant a nivell nacional com internacional– que coincideixen amb les expressades als Fòrums. Quina actitud hauria d'adoptar-se? Ésser solidaris amb ells, encara que sigui cas per cas? O quedar-se de braços creuats i mirar cap un altre costat, sota pretext que es tracta de governs, per tant sospitosos, raó per la qual cal mantenir-los a distància?
Aquest comportament remet a una ideologia llibertària difusa però molt present en nombroses organitzacions. Especialment va ser objecte de les teories de John Holloway a la seva obra titolada explícitament Canviar el món sense prendre el poder (7). Per una altra banda, la paraula “poder” està absent del vocabulari de molts dels seus actors, excepte per a estigmatitzar-la, molt sovint com a reacció a les derives totalitàries d'Estats-Partits.
Per contra, el *contrapoder i la desobediència civil es consideren les privilegiades palanques del canvi. Dita postura es fa difícil de sostenir quan a la Cimera de Copenhaguen, per exemple, l'Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica (ALBA) que agrupa a nou Estats llatinoamericans i caribenys, pren posicions que convergeixen amb les de les coalicions d'ONG que exigeixen la justícia climàtica, i qüestiona directament al capitalisme (8).
El nou context internacional imposarà, fins i tot en la concepció d'aquests Fòrums, la recerca de noves formes d'articulació entre moviments socials, forces polítiques i governs progressistes. Per a caracteritzar aquesta evolució s'ha proposat una paraula: el *post-altermundialisme (9), que sense substituir l´altermundialisme, constitueix una continuïtat possible.
En ocasió de l´FSM de Belem, va poder-se veure un primer esbós d'aquesta activitat postaltermundialista en el diàleg entre quatre presidents llatinoamericans –Hugo Chávez (Veneçuela), Rafael Correa (Equador), Fernando Lugo (Paraguai) i Evo Morales (Bolívia)– i els representants de moviments socials del subcontinent. Un diàleg que s´aprofundirà al Fòrum Social temàtic de Salvador de Bahia, previst en aquesta ciutat del 29 al 31 de gener de 2010 (10) amb la creixent participació de caps d'Estat (entre ells del president Lula). Participació que hauria de perllongar-se amb ocasió del pròxim FSM que el 2011 tindrà lloc a Dakar.
Durant una reunió preparatòria organitzada a la capital senegalesa el passat novembre, moviments socials del continent van expressar la seva voluntat de fer evolucionar l´FSM. Van debatre´s formulacions com la necessitat de crear “un espai d'aliances creïbles” i no “un mercat de la societat civil”; de “definir una relació nova amb els actors polítics” en vista a “construir una alternativa”.
Certament, a l´Àfrica es consolidarà el necessari gir “post-altermundialista” dels Fòrums Socials.
(1) A més de l'autor d'aquestes línies (en aquell moment director general del periòdic i president d*Attac França), es tractava de Chico Whitaker i Oded Grajew, respectivament el secretari de la Comissió Justícia i Pau de la Conferència Nacional de Bisbes de Brasil, i el dirigent de l'Associació Brasilenya d'Empresaris per la Ciutadania (CIVES), així com les senyores Whitaker i Grajew.
(2) Sobre la gènesi i organització d'aquest primer Fòrum i els dos següents, veure Bernard Cassen, Tout a commencé à Porto Alegre, Editions de 1001 Nuits, París, 2003. També el text de Chico Whitaker sobre els orígens del Fòrum: www.forumsocialmundial.org ...
(3) Ignacio Ramonet, “Davos? No, Porto Alegre”, Le Monde diplomatique en espanyol, agost de 2000. Aquest article fou reprès a les vint edicions en diferents idiomes amb les quals contava en aquella època el periòdic. El mateix va succeir amb l'editorial del mateix autor publicat algunes setmanes abans del Fòrum, amb l'objecte de mobilitzar als participants: “Porto Alegre”, Le Monde diplomatique en espanyol, gener de 2001.
(4) Samir Amin i François Houtart, “El futur dels Fòrums Socials a debat”, Le Monde diplomatique en espanyol, maig de 2006.
(5) Veure: www.medelu.org/spip ...
(6) www.forumdesalternatives.org ...
(7) John Holloway, Cambiar el mundo sin tomar el poder, Ediciones Herramienta, Buenos Aires, 2002.
(8) Declaració especial sobre el canvi climàtic aprovada per la cimera de l'ALBA en ocasió de la seva Cimera del 13 i 14 de desembre de 2009 a L'Havana.
(9) El 26 de gener de 2008, l'Associació Mémoire de Luttes i la revista Utopie critique @organitzaren<vblex><ifi><3><pl>/ a París un col·loqui titolat “Altermundialisme i post-altermundialisme”. Veure sa “Crida Final”, http://www.medelu.org/spip.php?article7&var_recherche=colloque%20post%20
(10) www.fsmbahia.com.br |
This work is in the public domain |
|
|
