|
|
|
|
|
Anàlisi :: antifeixisme |
|
La creació fraudulenta del CSIC sobre les despulles de la JAE
|
|
|
per Cristina Calandre |
18 gen 2010
|
|
Durant la guerra civil espanyola la JAE va seguir funcionant, amb molts dels seus centres oberts. Gràcies a l'obstinació de la II República espanyola i dels seus intel • lectuals i científics, a la JAE frontpopulista es va seguir investigant i publicant., Fins a març de 1939 |
|
La JAE durant la guerra d'Espanya i el doctor Calandre.
El 1936, començava a assentar-se a Espanya l'aparició d'un nou segle d'or del pensament i de la creació intel.lectual. Aquella aurora d'esperança tot just portava 30 anys de vida, la Junta per a Ampliació d'Estudis i Recerca científica, organització concebuda per Giner de los Ríos, presidida per Cajal i després per Bolívar, i de la qual va ser secretari Castillejo.
Durant la guerra civil espanyola la JAE va seguir funcionant, amb molts dels seus centres oberts. Gràcies a l'obstinació de la II República espanyola i dels seus intel • lectuals i científics, a la JAE frontpopulista es va seguir investigant i publicant., Fins a març de 1939.
Es va crear una Comissió Delegada a València i una altra posteriorment a Barcelona, mantenint alguns centres a Madrid. Aquesta comissió va tenir com a president al Dr Márquez, i secretari a Tomàs Navarro Tomás. Com vicepresidents a Luis Álvarez de Santullano i José Royo Gómez. Presidint la JAE, Don Ignacio Bolívar.
A Madrid, l'octubre de 1938 Luis Calandre Ibáñez, el meu avi que dirigia l'Hospital de Carrabiners a la Residència d'Estudiants, dedicat a curar els malalts d'una epidèmia de malària, va ser nomenat sotsdelegat i així podem constatar en la carta que escriu en agraïment al secretari T. Navarro Tomás:
"... He rebut la seva comunicació designant Subdelegat de la JAE a Madrid. Accepto aquest càrrec, agraint la seva estimació cap a la meva problemàtica capacitat per a ell, ja que en les actuals circumstàncies no es pot refusar cap col.laboració sobretot per l'obra com la que la Junta des de tants anys ve fent ... "(1)
Es va ocupar Calandre de reunir-se amb els directors dels centres que funcionaven a Madrid: Antonio de Zulueta del Museu Nacional de Ciències Naturals, Barinaga del Laboratori seminari matemàtic, Dr Tello de l'Institut Cajal, Santullano del Centre d'Estudis Històrics, per fer possible que continuaran rebent els subsidis de guerra tots els empleats en aquests centres, i tot seguís funcionant fins al final de la contesa.
Tant a València com a Barcelona durant la guerra, es van mantenir actius centres d'ensenyament, com l'Institut Escola, o la Residència de Senyoretes, a més de delegacions del museu de ciències naturals, i la cooperació amb l'Institut d'Estudis Catalans. La majoria d'aquests científics eren institucionistes, com no podia ser menys donat l'elevat sentit del patriotisme i el seu sentit del deure cap a la defensa de la legítima República.
Constitució del CSIC sobre la base del decret franquista de maig de 1938
El nou govern sorgit a la zona facciosa, va pensar des del principi i abans d'acabar la guerra civil, a Burgos, a reorganitzar la investigació científica espanyola, amb unes noves estructures administratives que substituïssin a la Junta d'Ampliació d'Estudis. A l'inici de l'any 1938, es creava el Ministeri d'Educació Nacional sota la direcció de Pere Saín Rodriguez. El 19 maig 1938, Franco va signar des de Burgos, un Decret pel qual es dissolia la JAE i es reparteixen els seus serveis entre les universitats i l'Institut d'Espanya, en el qual es declarava l'esperança en el rendiment científic d'Espanya, alliberant als estudiosos de l'esclavitud dels partits polítics, alhora que s'avançava l'organització, en properes dates d'un altre grup d'institucions que s'ocuparien de l'estudi de les ciències de la natura i les matemàtiques. Aquest Decret va ser el pròleg de la creació del CSIC. En la gestació de la llei per la qual es creava el novembre de 1939 el CSIC, intervenen substancialment dues persones: José Ibáñez Martín, ministre d'Educació Nacional, i José María Albareda.
El CSIC es va crear orgànicament dependent del Ministeri d'Educació Nacional, i establia que passaven a dependre del CSIC tots els centres que depenien de la dissolta JAE (tant edificis com personal) així com la Fundació d'Investigacions Científiques i assaigs de reformes, i els centres creats per l'Institut d'Espanya. José Maria Albareda va ser nomenat secretari General del CSIC dirigint la política científica espanyola, des de 1939 a 1966, tenint quatre ministres d'educació: Ibáñez Martín, Ruiz Jimenez, Rubio García-Mina i Manuel Lora Tamayo.
L'Opus Dei i el CSIC
Hi ha dues entitats amb les que l'Església ha influït durant el Franquisme i en la Transició: L'ACNP, Associació Catòlica Nacional de Propagandistes i l'Opus Dei., L'obra de Déu.
La posició de J. María Albareda al capdavant del CSIC i la simpatia del ministre d'Educació Nacional, Ibáñez Martín, de la ACNP, va ser la punta de llança de l'Opus Dei per a la seva penetració a l'Estat, començant per les càtedres universitàries amb totes les vacants per mort, presó , exili o destitució dels seus ocupants, molts vinculats a la JAE.
El CSIC va ser obra de les dues corrents catòliques, creat per fer una "cultura nacional" i una investigació autònoma, convertint-se en la base del monopoli cultural clerical. Li va servir al règim franquista com a aparador cultural de cara a l'estranger. Creat sobre les despulles de la Junta per Ampliació d'Estudis (JAE), l'objectiu del CSIC, era imposar dins l'àmbit de la cultura les idees essencials del Moviment Nacional, coordinant la tradició universal i catòlica amb les exigències de la modernitat. La revista Arbor (2), nascuda el 1944, dirigida per Rafael Calvo Serer (3), membre de l'Opus Dei, serà el mitjà de propaganda on col.laboraran molts de l'Opus, com Paniker, Pérez-Embid, López-Amo, etc. Des de la seva creació el novembre de 1939, el CSIC sempre va tenir enormes recursos econòmics, i disposant l'Opus Dei d'una posició privilegiada en tots els organismes directius del CSIC va poder formar molts estudiants, facilitant-sortides a l'estranger, i després col.locar en nombroses càtedres universitàries , en unes oposicions amb tribunals amb gran implantació de membres de l'Opus Dei. També a la Delegació del CSIC a Barcelona, la implantació de l'Opus Dei va comptar amb personalitats, com el mateix director, Fernando Valls Taberner, Alfons Balcells, etc.
La figura de Albareda, membre de l'Opus des de 1937 i ordenat sacerdot el 1959 va ser clau en la conformació de l'actual CSIC. Entre els seus mestres hi havia el catedràtic de Saragossa, Antonio Rocasolano, nom que actualment té l'Institut de Física-Química (4).
La idea directriu d'Alabareda era construir un CSIC lligant la Ciència Nacional als valors ètics i religiosos, per aconseguir el renaixement i la restauració de la ciència, rebutjant els valors anteriors a la Guerra Civil. En dissoldre's per Decret, la JAE, perquè se l'acusava de ser responsable i partícip de l'esperit que havia portat a Espanya a l'estat social i moral de la postguerra civil, es tenia present als que havien estat els seus inspiradors, els de la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE), que era considerada com una institució molt perillosa i nociva. En conseqüència a aquestes idees Albareda per exemple considerava la Neurofisiologia i la Neurohistopatología herències de la JAE, els principis basats en el cultura liberal pròpia de la ILE, estava decidit a relegar. Com a resultat la prestigiosa a nivell internacional Escola Histològica Espanyola de Ramón y Cajal, es va desintegrar (Tello, Castro, etc.) De Cajal, mort ja, es va aprofitar el seu prestigi internacional. I actualment es segueix amb la mateixa política, ja que el CSIC té previst fer un Museu Ramón y Cajal al Campus que té a Madrid, però destruint un Refugi antiaeri construït per la República per a l'Hospital de Carrabiners que va dirigir un dels seus deixebles predilecte , el meu avi el Dr Calandre, per fer un pàrquing per a 300 places. És a dir, s'utilitza el prestigi de Cajal però es destrueix la memòria republicana de la JAE, que havia estat la gran obra del mateix Cajal que va ser el seu primer president des de la seva creació el 1.907-1.934 en què va morir.
El 16 de juliol de 1946, festivitat de la Verge del Carme, el Papa Pius XII, va rebre en una audiència privada al creador de l'Opus Dei, José María Escrivà de Balaguer. Ell mateix descriu emocionat "... no puc oblidar que va ser SS Pius XII qui va aprovar l'Opus Dei, quan aquest camí d'espiritualitat semblava, a més d'un una heretgia ...." Més endavant el Papa va rebre la visita d'un altre soci de l'Obra, Jose María Alabareda, i segons va dir d'ell "... m'ha impressionat per la seva categoria intel • lectual i investigadora (Peter Bergler," opus dei "Pàg. 250). A mi el que em impressiona molt desagradablement és aquesta estreta amistat de l'Opus Dei amb un Papa, Pius XII, del qual se sap, no va fer res per evitar l'Holocaust jueu, entre els que van ser exterminats 20 avantpassats meus.
Peça clau de l'Opus Dei al CSIC va ser també l'arquitecte Miguel Fisac que acabada la guerra es fa càrrec de projectar l'església de l'Esperit Sant, i successivament, el Pavelló Central de Consell (amb lloances a Franco en el frontispici), els instituts de Edafologia i d'òptica: Ordena els espais que queden lliures en el que fossin els camps d'esport de la Residència d'Estudiants, al Turó dels pollancres i on s'aniran situant altres edificis com el Nou Arxiu Històric Nacional, del qual ja es s'encarregarà Manuel Martínez Chumillas. El Pavelló del Batxillerat de l'Institut-Escola patiria una desafortunadísima ampliació que li dotava, entre altres coses, d'un Saló d'Actes, el que permetia encarregar a Fisac la conversió de l'Auditori Arniches i Domínguez en Església de l'Esperit Sant.
Segons ens diu Martinez Alier: "la ideologia de l'Opus, fins a cert punt adaptació puritana calvinista del catolicisme, va resultar molt idònia per al desenvolupament del capitalisme a Espanya".
I és per aquest motiu pel qual en els següents anys l'Opus Dei va ser copant llocs en l'aparell de l'Estat, per a posteriorment un cop consolidat el seu poder polític passar a controlar el poder econòmic, tenint bàsicament dos sectors de negocis primordials: El bancari ( Banco Popular, etc.) i l'editorial (SER, etc.). El primer sosté al segon i aquest al seu torn sosté ideològicament l'Obra.
"El canvi ministerial de 1969 realitzat després de la designació de Joan Carles de Borbó com a hereu de Franco, va resultar ser la confirmació del monopoli polític de l'Opus Dei a Espanya" (5). En els anys 80 estava l'Opus integrat dins dels partits polítics.
La presència de l'Opus Dei al CSIC és comptants al llarg del temps fins avui dia. L'any 2002 es va editar pel CSIC un llibre en el seu honor "Homenatge a DJM Albareda, en el centenari del seu naixement" coordinat per Maria Rosario de Felip. Posteriorment l'any 2008 amb motiu dels 50 anys de la creació del Centre d'Investigacions Biològiques (CIB) la Fundació Ramón Areces, que participa com a vocal a la Fundació General CSIC i coordinat pel mateix CSIC es van presentar algunes ponències en què es homenatjava a personatges de l'Opus com Albareda amb el títol: "La creació d'un centre de biologia modern: El suport de grans figures J. M. Alabareda, Marañón i García Orcoyen. Contribució de Avelino Pérez ", donada per Julio Rodriguez Villanueva que ja havia participat en el llibre d'homenatge a Albareda del 2002 i que en el seu discurs d'entrada com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia fa grans lloances al seu mestre Alabareda, sent respost en aquest discurs per Federico Mayor Zaragoza, tots dos actualment vicepresident i president respectivament del comitè científic de la Fundació Ramón Areces.
I com a guinda de la presència actual de l'Opus Dei al CSIC, tenim una escultura del bust de Albareda que es troba des de 1968 al Campus del CSIC, realitzada per l'escultor Figueres, i el frontispici de l'edifici central amb ¡lloances a Franco de Fisac! i després diuen que no estan controlats per Opus Dei, doncs que ho demostrin traient aquesta escultura, i aquesta exaltació del franquisme de l'edifici central. I el nom de Rocasolano l'Institut de Física-Química, complint amb la Llei de la Memòria Històrica, que porta ja dos anys en vigor.
Més articles de l'autora
Notes:
1. Arxiu JAE-Residència d'Estudiants.
2. Revista Arbor
3. http://www.filosofia.org/ave/001/a143.htm
4. Antic Rockefeller dirigit per Blas Cabrera i Enrique Moles.
5. Ynfante, Jesús, "Opus Dei", Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1996 |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=category&id=73
|
This work is in the public domain |
|
|
