Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Presentació Democràcia Inclusiva a Lleida
per Grup de Democràcia Inclusiva de Catalunya Correu-e: info ARROBA democraciainclusiva.org (verificat)	14 gen 2010
Aquest divendres 15 de gener a les 19:30 de la tarda hi haurà una presentació del projecte de la Democràcia Inclusiva a Lleida i es debatrà la possible formació d'un grup d'estudi a la cituat. A les 19:30 a la Biblioteca Pública de Lleida.
Les fites de la Democràcia Inclusiva I. La causa fonamental de l'actual crisi multidimensional (política, econòmica, social, ecològica, cultural) és la concentració de poder en mans de vàries elits, la qual es manté i es reprodueix gràcies a la dinàmica del sistema de l'economia de mercat (en la seva actual forma internacionalitzada) i el seu complement polític, la “democràcia” representativa, és a dir, el sistema polític i econòmic que va emergir a Occident fa només dos segles. II. Per tant, la superació de la crisi crònica que va començar amb l'emergència d'aquest sistema, i que s'ha agreujat en els últims anys amb la internacionalització de l'economia de mercat, no és possible a través de la reforma del sistema – tal com és utòpicament sostingut per moviments civils, organitzacions i partits ecologistes, els quals en última instància actuen de la mateixa manera que els apologistes del sistema. La superació de la crisi només és possible a través de la creació d'una nova forma d'organització política, social i econòmica que asseguri la igualtat en la distribució del poder entre els ciutadans en tots els àmbits (polític, econòmic, social i cultural). La Democràcia Inclusiva, per tant, no és simplement una nova utopia, sinó una nova forma d'organització social que té l'objectiu d'assegurar una distribució igualitària del poder, en tots els àmbits, i conseqüentment, la superació definitiva de la crisis multidimensional actual. L'objectiu últim és la creació d'un Ordre Democràtic Mundial basat en confederacions de Democràcies Inclusives, que substitueixi l'ordre mundial jeràrquic vigent. III. La Democràcia Inclusiva constitueix la forma més completa de Democràcia ja que assegura les condicions institucionals necessàries per a una democràcia política (o directa), una democràcia econòmica, una democràcia en el terreny social i una democràcia ecològica. A nivell subjectiu, la Democràcia Inclusiva està basada en l'elecció conscient de l'autonomia per part dels ciutadans, i no en dogmes, religions i sistemes irracionals o sistemes teòrics tancats, que descarten o exclouen el qüestionament dels fonaments últims d'aquestes creences. IV. La democràcia política implica la creació d'institucions de democràcia directa en l'àmbit polític, de tal manera que totes les decisions siguin preses per assemblees demòtiques (és a dir, assemblees locals de ciutadans en l'àmbit del demos) [1] que es confederen en l'àmbit regional, nacional, i finalment en l'àmbit continental i global mitjançant delegats, que poden ser immediatament revocats per les assemblees demótiques. La funció de les assemblees regionals, nacionals i confederals és només implementar i coordinar les decisions polítiques preses per les assemblees demótiques locals. La democràcia política assegura, per tant, la reintegració de la societat amb la política i reemplaça a l'estat com a autoritat separada i que es troba per sobre dels ciutadans – una organització que, essencialment, els ha convertit en súbdits. V. La democràcia econòmica implica la creació d'institucions de propietat col·lectiva dels recursos productius (és a dir, les fonts de la riquesa social) i un control col·lectiu d'aquests per part de les assemblees demòtiques. El sistema de l'economia de mercat, que ens ha conduit a l'actual concentració de la riquesa en mans d'una minoria, així com a l'atur, la subcontractació, la inseguretat, la degradació dels serveis socials i la catàstrofe ecològica, seria reemplaçat per noves institucions de control democràtic dels mitjans de producció que tinguin l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de tots els ciutadans, així com d'assegurar la plena llibertat d'elecció individual pel que fa a la satisfacció de les necessitats suplementàries, d'acord amb les seves eleccions pel que fa al treball i al temps lliure. La democràcia econòmica assegura, per tant, la reintegració de la societat amb l'economia i reemplaça l'economia de mercat/monetària, la qual divideix als ciutadans entre els privilegiats, que poden més que satisfer cada una de les necessitats reals o imaginàries que puguin tenir, i els no privilegiats, que no poden satisfer ni tan sols les seves necessitats més bàsiques. VI. La democràcia en l'àmbit social implica la creació d'institucions d'autogestió a les fàbriques, oficines i en general als centres de producció, així com a les institucions educatives i culturals (mitjans de comunicació, art, etc.). Els consells de treballadors, consells d'estudiants i d'altres, aseguren l'autogestió dels centres de producció i dels centres educatius, guiats pels objectius generals que fixen les assemblees demòtiques, així com per les preferències dels ciutadans com a productors però també com a consumidors. Un model que descriu com podria funcionar una democràcia econòmica en general, i específicament com les decisions dels ciutadans com a membres de les assemblees demòtiques poden interrelacionar-se amb les decisions dels ciutadans com a membres de les institucions d'autogestió, es descriu al Vol.3 N.2 de la revista Democracy&Nature (1995) i en més detall al cpítol 6 del llibre "Cap a una Democràcia Inclusiva"[2]. VII. La democràcia ecològica implica la creació d'unes institucions i una cultura que asegurin la reintegració de la societat amb la natura. Això significa que l'objectiu de l'activitat econòmica ja no serà l'actual “desenvolupament” eco-catàstrofic que és necessari per les exigències de la competència i el lucre, sinó la satisfacció de les necessitats de tots els ciutadans de manera que s'aconsegueixi una veritable qualitat de vida que només una harmoniosa relació entre la societat i la natura pot garantir. La democràcia ecològica, per tant, no pot ser assolida ni dins de l'actual sistema de l'economia de mercat i la consegüent "economia de creixement", ni dins de cap sistema que s'orienti vers al creixement, com el sistema centralitzat del "socialisme realment existent". VIII. La Democràcia Inclusiva no és ni el resultat d'un desplegament dialèctic de la Natura o de la Societat determinada per algunes “lleis/tendències” de l'evolució natural o social, ni tampoc una altra utopia com les que sovint apareixen en l'espectre llibertari. La Democràcia Inclusiva, per tant, és incompatible amb qualsevol sistema teòric tancat i per descomptat amb qualsevol irracionalisme, sigui aquest religiós o no. El projecte de la Democràcia Inclusiva proposa la construcció d'un moviment massiu que serà la síntesis així com la superació dels moviments socials per la democràcia, l'autonomia i el socialisme per una banda, i els nous moviments socials per la igualtat de gènere, de raça i d'ètnia per l'altra. IX. La transició cap a la Democràcia Inclusiva pressuposa, per tant, la creació d'un moviment massiu a nivell local, regional, nacional i a la llarga a nivell continental i global amb l'objectiu de reemplaçar el sistema de l'economia de mercat i la “democràcia” representativa, per institucions de democràcia directa, econòmica, ecològica i social. Aquest moviment intervé en tots els àmbits (polític, econòmic, social, ecològic i cultural) amb la intenció de crear noves institucions i cultura. Aquesta intervenció no es manifesta només a través de la creació de formes alternatives de vida individual o social ("per donar exemple"), l'acció directa, o participant en eleccions locals, sinó per la combinació d'aquestes i altres formes similars d'acció –amb la condició que totes aquestes activitats siguin part integral d'un programa polític global de canvi social radical per a una Democràcia Inclusiva. La participació en eleccions locals (les úniques eleccions compatibles amb les fites de la Democràcia Inclusiva) té només l'objectiu de crear unes institucions i una cultura basades en la Democràcia Inclusiva a una escala social significativa. L'objectiu últim és la creació d'un poder dual en relació al sistema existent, a través d'una consciència massiva ocasionada per la lluita contra les institucions existents, així com per la lluita per a les noves institucions i a través de la mateixa creació d'aquestes institucions. Quan la majoria dels ciutadans hagi acceptat els principis de l'organització democràtica i participi en les noves institucions en massa, cap poder sobre la Terra podrà aturar el col·lapse del vell sistema de concentració de poder en poques mans – la causa de tots els problemes de la major part de la raça humana (L'Estratègia de transició cap a una Democràcia Inclusiva està descrita en detall a Democracy&Nature, Vol.8, No.1, 2002). X. L'objectiu intermedi és la construcció d'una Xarxa de Ciutadans per a la Democràcia Inclusiva que tindrà com a objectiu la creació d'una consciència democràtica alternativa, a través de la intervenció política així com d'activitats culturals, amb la finalitat última de contribuir a la creació d'un ampli moviment polític de transició cap a la Democràcia Inclusiva. Un primer pas en aquesta direcció podria ser la creació de grups d'estudi que proporcionin l'oportunitat d'aprofundir el coneixement dels activistes entorn dels diversos aspectes del projecte de la Democràcia Inclusiva incloent l'aspecte crucial de l'estratègia i les tàctiques. NOTES [1] “Demòtica” ve de “demos”, paraula grega que significa poble. Tant el Diccionari de l’Institut d’estudis catalans com el de l’Enciclopèdia catalana ens la defineixen com a adjectiu femení referent a cosa del poble, que pertany al poble, que és popular. [N.d.T] [2] FOTOPOULOS, Takis, “Hacia una Democracia Inclusiva”, editorial Nordan, Montevideo.
Mira també: http://www.democraciainclusiva.org
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more