|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
|
per : |
08 gen 2010
|
|
No es raro el ataque a l@s anarquistas, como a la militante de Getafe Tamara H., pues ést@s están presentes en la denuncia constante de la represión y la cárcel. |
Cuando la militante anarquista de Getafe Tamara H. es asaltada en su domicilio el pasado día 15 de diciembre y posteriormente encarcelada en Catalunya, el Estado confirma que reservaba su último golpe represivo para los anarquistas, especialmente al movimiento de solidaridad con las personas presas. Un regalo de navidad a la altura del momento, si revisamos el listado represivo del año que acaba.
Qué poco práctico parece entonces ponerse a repasar la minucias que envuelven el caso en concreto, si de lo que estamos hablando es de un ataque estatal premeditado, dirigido por las cúpulas policiales, judiciales y políticas de un gobierno más que acostumbrado a la estrategia de tolerancia cero con la disidencia política. De poco servirá intentar buscar respuestas y coincidencias, pues todo esta está ya hilado con anterioridad y desde el primero hasta el cuarto poder harán su papel encomendado, en una función donde la inocencia o la culpabilidad no reside únicamente en los hechos perseguidos, si no en el contenido de la lucha que los envuelven. Todos los solidarios con las personas presas son culpables de antemano, como Tamara.
El caso de Amadeu Casellas ha reactivado, aunque con escasa intensidad, esta solidaridad y protesta sobre los atropellos que se cometen en las prisiones españolas. El hambre del preso anarquista ha movilizado a personas y colectivos que escapan fuera de la habitual marginalidad que soporta la lucha contra las prisiones, y posiblemente haya sido este empuje lo que haya activado las alarmas que un día callaron en los despachos de Interior tras pasados golpes represivos. Esos que como el de hoy siguen teniendo como objetivos el miedo y la inseguridad entre los solidarios, la marginalización y criminalización de la lucha y el derribo de las organizaciones y colectivos que la llevan a cabo.
Se comprende esta estrategia cuando afirmamos que el Estado español puede presumir entre sus colegas vecinos de tener a las organizaciones de DD.HH más institucionales a nivel mundial tras sus pasos, exigiéndole el cumplimiento de estos derechos en los detenidos, juzgados o encarcelados, dadas las innegables y continuas violaciones. Y aunque algunos tengan las orejas muy grandes, de poco les sirven las recomendaciones o sentencias, pues hacen oídos sordos; como cuando gritan los torturados en una celda. Se deduce entonces, que el Estado tiene urgencia por acallar cualquier voz que hable de estos atropellos, más aún si el problema se plantea desde un punto de vista radical y comprometido. Y así es como Amadeu Casellas ponía en el candelero de una manera directa la crueldad del sistema penitenciario español, algo más incomodo que una burocrática recomendación del comité de DD.HH de la ONU.
No es raro este ataque a los anarquistas, pues éstos están presentes en la denuncia constante de la represión y la cárcel, y pese a mantener esta protesta en la mayoría de los casos en situaciones de desorganización y aislamiento social, es capaz en algunas ocasiones de traspasar esa barrera y visualizar la infinita crueldad con la que el sistema trata a los pobres y disidentes. Tamara paga ahora por ello, antes lo hicieron otros y en un futuro el Estado español hará pagar a quien hable de sus más oscuras vergüenzas.
Dos |
This work is in the public domain |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per la llum |
08 gen 2010
|
Si i tant, l'estat està molt preocupat pel perill anarquista, pel seu arrelament popular, per la seva projecció, per com colpeja unit contra l'enemic,... i per això es veu forçat a respondre'l, ja que és el seu principal enemic.
No l'importa gens el que faci l'esquerra abertzale i la seva estratègia de sumar forces que la podria catapultar a ser primera força política sobiranista a la CAV per sobre el PNB; cosa que està desbordant l'actual estratègia repressiva d'il·legalitzacions. Tampoc li preocupen les consultes sobiranistes del Principat, que posen en evidència el caràcter antidemocràtic de l'estat i que per això ha de prohibir-les (Arenys de Munt) i en vista de que això augmenta exponencialment els eu perill, ignorar que no ha passat res (una iniciativa que participen 200.000 persones sobre un cens de 700.000 no deu ser res...)
Tot això no és res comparat amb l'anarquisme, per això l'estat l'ataca.
Amb analistes tan brillants alguns encara ens preguntem com és que l'anarquisme no és un moviment de centenars de milers de persones, amb aquestes ments... |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per Kiko |
08 gen 2010
|
A l'estat no li agraden els anarquistes però això no vol dir que l'anarquisme no siguin cuatre gats, que ho són, i de suport social, menys del %1.
Hem sembla que tenen altres preocupacions a l'estat. |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per A |
08 gen 2010
|
Si som pocs, però us agradi o no a Catalunya encara tenim força incidència. Tu creus que a l'estat li preocupa gaire un referèndum d'autodeterminació no vinculant per crear un nou estat dins la U.E? Apart de la dreta més rància i l'extrema dreta, a l'estat li importa un rave, mentre no hi hagi un partit independentista com a primera força al parlament i sobretot un moviment de masses de veritat (com Euskal Herria). La CUP que jo sàpiga té uns quants regidors i poca cosa més i ERC té altres prioritats, com xupar poltrona, de CiU ja no cal dir res.
Alguna gent de l'EI us penseu que sou el centre de l'univers, quan sou un moviment format majoritàriament per gent jove (molts d'ells estudiants) i minoritari (si, d'acord sou més que nosaltres, però tot i així, sou una minoria). Menys prepotència i més respecte cap els anarquistes.
L'esquerra independentista catalana, ara mateix no és cap preocupació per l'estat, és cert que l'esquerra abertzale si. |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per un |
08 gen 2010
|
|
Mira "la llum". Hem sembla realista la crítica que fas al post, però que ho contraposis al moviment independentista d'aquí i que a sobre el comparis aquest amb el d'Euskalherria, et fa caure en el mateix parany que tú critíques; patétic. A aquestes alçades de la vida la dialéctica anarquistes vs comunistes vs indepes, cansa. Pensava que ho anavem superant. Només se m'acut que ho ve ets un ninyato, o un il·luminat -totes les tendencies ideològiques en tenen, no passa res- o un madero. Ens veiem al carrer. |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per machnovitchina |
08 gen 2010
|
Deu ser un que està picat per la polèmica del Pèsol Negre d'aquest mes. Aquest debat sobre el que l'hi preocupa o no a l'Estat és realment absurd doncs no em sembla un criteri alhora de posicionar-se políticament d'altra banda no és l'unic agent de dominació avui en dia i un projecte que qüestioni la seva territorialitat no esdevé revolucionari de per si.
Estic d'acord amb l'análisis que es fa de la campanya de l'Amadeu, és cert que ha superat en certs aspectes les fronteres del "guetto".
au salut! |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per (A) |
08 gen 2010
|
Doncs a mi m'ha fet molta gràcia la crítica del primer comentari perquè té molta raó. Crec que els anarquistes individualistes haurien de mirar cap a fora i no al seu melic, pensant que són el centre de l'univers.
Si l'Estat ha detingut la Tamara no és perque siguem un perill. És perque ella feia una tasca militant molt important que si que molestava, i perquè saben que ficar-nos en la dinàmica repressió-resposta ens impedeix continuar creixent i formant un moviment seriós. |
|
Re: El Estado guardaba un regalo de navidad para l@s anarquistas
|
|
per llibertari |
08 gen 2010
|
Això, això, el més intel·ligent és començar a despotricar entre els atacats per l'estat i a veure qui la té més gran.
Realment és al·lucinant la colla de sectaris que encara corren pel món.
perque no ens deixem de caure en provocacions de trolls i fantasmes varis?
Amunt els que lluiten i llibertat per tothom |
