Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
45.jpg
Descarrega’l en PDF clicant sobre la portada

Època: II
Desembre de 2009-gener de 2010
24 pàgines
5000 exemplars
Paper estàndard
Gratuït

El trobaràs als llocs habituals.
Mira també:
http://www.berguedallibertari.org/pesolnou
http://www.berguedallibertari.org/pesolnou/wp-content/uploads/pdf/45.pdf

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
Anarco-espanyolistes de merda!
Re: Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
gilipolles indepe petitburgès!
Re: Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
TROLLS SEMPRE FOTEN MERDA, indipendencia total llibertat sense limits.
Re: Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
menudos españolazoos, complices de los fachas de AN, DN y compañiaa
Re: Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
ara la xusma indepe-trepa de berga usa els "insults ideològics" (només se'ls acut un: espanyols i derivats) en la seva guerra guarra (perquè no es pot dir guerra bruta, que es una altra cosa) contra qui els discuteixi que són els més megaprogresguais mentre voten ordenances cíniques etc etc. quins nassos! per què no es tanquen als seus despatxios municipals i deixen viure la gent?
Re: Surt el pèsol negre número 45
07 gen 2010
En aquest pesol negre trobo a faltar més articles que es fiquin amb l'esquerra indepe. Nomes hi han dos contra l'independentisme i dos contra les CUP.

Vinga companyes, aixi construirem un moviment llibertari fort, criticant a la resta en comptes de proposar res nosaltres!

Ah i despres us poder anar a barallar pels carrers els uns i els altres, que els capitalistes deuen estar tremolant
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
es askerosos ver el anarkismo deberga (se me entienda no me refiero a todo el anarkismo) sinó a este españolismo rancio disfrazado de anarkismo.

BASTA DE ESPAÑOLISMO BARATO DISFRAZADO DE NEGRO
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
es askerosos ver el anarkismo deberga (se me entienda no me refiero a todo el anarkismo) sinó a este españolismo rancio disfrazado de anarkismo.

BASTA DE ESPAÑOLISMO BARATO DISFRAZADO DE NEGRO
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
A Berga i d’altres poblacions catalanes
hem viscut unes setmanes d’exaltació
patriòtica, que han culminat amb el
referèndum del passat 13 de desembre.
L’amalgama de partits i entitats
que s’han adherit a la convocatòria
de les CUP ha estat un veritable front,
nacionalista.
Les retòriques diferències ideològiques
dels partits i entitats integrants
de les plataformes que convidaven a
participar a la jornada van quedar difuminades
sota el paraigües patriòtic.
Així, s’ha pogut visualitzar aquesta
comunió, on ser un ciutadà demòcrata
i català, preval per sobre de d’altres
criteris ideològics. D’aquesta manera
no hi ha problemes perquè per exemple
membres del casal independentista
berguedà presentin xerrades amb
ponents de la solvència de l’alcalde
convergent. La fi justifica els mitjans.
Unitat per sobre de compromís i és
així com les prioritats polítiques de
determinats grups es dibuixen nítidament.
Mentrestant, el socialisme que
pregonen s’aparca a Cuba cada estiu.
Primer, la independència i després ja
vindrà la resta. I totes aquestes rebaixes
per deixar pal·lès que aquest
projecte no convenç ni tan sols a un
30 % de la Catalunya històricament
més independentista.
Quina hauria estat la participació a
l’àrea metropolitana, on es concentra
més del 50 % de la població catalana?
Malauradament, aquest referèndum
té massa connotacions de show
mediàtic i molt poques que recordin
veritables processos d’alliberament.
Particularment, m’ha recordat un
cèlebre programa televisiu, les Mamma
Chichos de Berlusconi. Un
grupuscle d’hostesses televisives que
després d’un soporífer programa
t’ensenyaven els pits. I prou. Els pits
i prou. El referèndum no ha passat
d’aquí, una ofensiva mediàtica hilarant
encapçalada per un conjunt de
vedettes de la independència –—des
del gran Laporta, fins a les bases de
les Cup-— que ens han volgut vendre
el show de la independència virtual i
partidista. Un gegant amb els peus de
fang que s’ensorra sota lluites inter-
Tamara
Pep i tu
Berga, desembre de 2009
El dimarts 15 de desembre és
detinguda a Madrid la companya
anarquista Tamara. La
va detenir la Guàrdia Civil a
Madrid a petició de dels Mossos
d’Esquadra. Se l’acusa
d’haver enviat el passat 7
d’octubre una «carta bomba
» a l’Albert Batlle, director
d’Institucions Penitenciàries
de Catalunya, a una seu de
la Direcció General de Recursos
i Règim Penitenciari de la
Generalitat de Catalunya, en
el marc de les mobilitzacions
per la llibertat del pres anarquista
en lluita Amadeu Casellas.
Tal com molt bé diu el comunicat
distribuït durant les
mobilitzacions de suport a
Tamara a Barcelona: «Independentment
que la nostra
companya sigui o no l’autora
de l’acció (això a nosaltres no
ens importa), les raons per les
quals algú voldria atacar al Sr
Batlle són òbvies per a qualsevol
que conegui les seves
activitats. Com a encarregat
directe de la gestió de les presons
a Catalunya...”. Fer valoracions
sobre l’oportunitat
o utilitat de l’acció, sobre el
tipus d’acció o fer qualsevol
altra tipus de consideració,
ara mateix, hauria de ser per
les anarquistes secundari.
Ja que ara toca respondre a
la realitat que se’ns imposa
amb solidaritat. Amb la solidaritat
que de sempre ens ha
unit a totes les anarquistes en
els moments de repressió. Si
voleu escriure o enviar alguna
cosa a la companya empresonada
aquesta és la seva
adreça:
Tamara Hernandez Heras
C.P. Brians - Dones
Carretera de Martorell a Capellades,
km 23
08635 Sant Esteve Sesrovires
Xafarders que fan de vigilants
declaracions de Ramon Bajona —regidor
de governació i esports— on
afirmava que efectivament pensaven
posar més càmeres, en aquest cas a
la plaça de Sant Joan, per tal de completar
l’espai de videovigilància amb
les dues del carrer Major i la de la
plaça de les Fonts i que tot plegat era
una iniciativa ja prevista abans de les
queixes sobre l’activitat nocturna.
A Berga poca falta fa la videovigilància,
ho dic en el sentit que a pocs
pobles i ciutats trobareu un control
social tant fort i exercit per la mateixa
població. Tanmateix, Berga mai
ha volgut ser menys amb res i sobretot
en bestieses inútils: monuments,
esglésies, museus absurds, polítics
esperpèntics, falles horribles, agents
cívics, el 13D, rotondes, caps de protocol
o botigues d’estampetes i sants.
Bromes a part, és ben cert que les càmeres
en un poble tan tancat i controlador
com Berga serveixen bàsicament
per dues coses: la tranquil·litat
d’esperit que suposa per als rics o els
que es pensen que ho són i perquè
els veïns que fan de Guàrdia Urbana
puguin espiar la resta de veïns amb
una tecnologia més puntera —tot
i que més ineficaç— que no pas els
comentaris a les botigues de la ciutat.
Una
Berga, desembre de 2009
Agenda 2010
Des d’aquesta setmana que ja tenim
per distribuir l’Agenda Llibertària
2010. Amb aquest ja van dos anys
que el Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat
de Berga (Barcelona) editem
l’agenda després que l’Ateneu Llibertari
d’Igualada ens passés el relleu.
L’Agenda, de la mateixa mida que
l’any passat però amb una espiral forta
i les tapes de cartró dur i una goma
que la tanca, ve amb textos llibertaris
en diferents idiomes (català, castellà i
portuguès), també amb un el calendari
menstrual amb les llunes, un calendari
de tasques, efemèrides, cites,
il·lustracions llibertàries i un directori
actualitzat. El format d’aquest any és
diferent de l’any anterior, amb tapes
dures de cartró serigrafiades, espiral
i amb gometa. El disseny també varia
bastant (mireu les fotos). Al nostre
parer, és millor que la de l’any passat.
S’entén que l’agenda llibertària és un
projecte autogestionari i que els beneficis
econòmics van directament a
finançar les entitats editorials i alhora
als projectes que aquests donen suport
anualment.
El preu de venda al públic és de 8
euros amb un 30 per cent de descompte
a les distribuïdores i col·lectius
que demanin 10 o més. En aquest
cas les despeses d’enviament van directament
a compte nostra. S’envien
generalment a contrarembosament o
dipòsit si la comanda és considerable.
Les comandes es poden fer per correu
electrònic a agenda@berguedallibertari.
org o via telèfon 938216747
(contestador). Sense més esperem
rebre notícies vostres.
Presentacions
L’Ateneu Columna Terra i Llibertat va
acollir dissabte 19 de desembre a la
tarda la presentació de l’agenda llibertària
2010. L’agenda feta des del
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
per segon any consecutiu, ha estat
fruit del treball de diverses persones
que han volgut col·laborar en el projecte,
des del dissenyador i maquetador
fins als diferents col·laboradors
que han aportat textos i dibuixos que
encapçalen els mesos de l’any.
Aquest any l’agenda aporta diferents
novetats a nivell de disseny i qualitat.
Els textos no segueixen un fil argumental
sinó que tracten diferents
temàtiques i es caracteritzen per
ser molt diversos sobretot a nivell
d’opinions, fins al punt de ser contraris
entre ells, diversitat que mostra
també la naturalesa llibertària.
L’acte, seguit per una vintena de persones,
va continuar amb la presentació
de l’Editorial Anòmia, de Manresa.
Els companys van presentar el projecte,
nascut l’any passat i els dos llibres
que ja tenen editats. Encerradxs bajo
llave d’Alfredo M. Bonano, una edició
comentada d’un text sobre el tema
de les presons, escrit als anys 90 però
que reflexa també l’actualitat de les
presons. Actualment, Alfredo Bonano,
als seus 70 anys es troba tancat a
les presons gregues per col·laborar en
l’expropiació d’una entitat bancària.
Anarquistas de Bialystok. 1903-1908,
és la història d’un grup anarquista a
la localitat de Bialystok, pertanyent a
Grodno, regió fronterera amb Polònia,
i aleshores part de l’estat rus.
Els companyxs de l’Editorial presentaven
també un llibre sobre la història
nes, i que el mateix dilluns després de
la convocatòria evidenciava les seves
carències i posava de manifest la seva
voluntat real: fam de poder i per tant,
partidisme. Més del mateix.
De nou i per enèsima vegada s’ha
intentat mobilitzar la societat civil
amb finalitats purament electoralistes.
Aquest cop, tot disfressat
d’independentisme.
Independència?
Sí, però sense límits, ni partits.
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
ya te lo digo yo lo que és, españolismo barato del guisante negro
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
Així us va als del Centre d'Estudis subvencionats Josep Esther i Borràs..els malanomenats anarcos de Berga fa temps que heu perdut tota la credibilitat, feu alguna cosa útil i deixeu de ficar-vos amb gent honesta i treballadora!!
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
No acabo d'entendre aquesta crítica al Referèndum de Berga..Precisament la plataforma que aplegava a la societat civil estava formada la gran majoria per gent que no milita en cap partit ni moviment juvenil..o m'equivoco?,i el resultat supera al de les eleccions municipals passades a Berga..o també m'equivoco??
Està clar que cadasqú fa la lectura que li interessa,però jo, el que vaig valorar més, és la mobilització alhora d'organitzar tot aquest referèndum per part de la societat civil..d'altres com aquest que signa fills de puta deurien estar a casa seva gratant-se el nas.
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
Que fàcil que es mobil·litzar a la "opinió pública" i la "societat civil", jo pel que he llegit encara estic més d'acord amb els companys, demostren tenir una perspectiva coherent amb la matriu obrerista de l'anarquisme.

Els explotats no interessa una merda perdre el temps en projectes nacionals interclassistes, es una pérdua estúpida d'energies.

Salut i anarquia
Re: Surt el pèsol negre número 45
08 gen 2010
(opinió anarquista sobre els referèndums municipals d'autodeterminació)

En otoño del 2009 se dió inicio a un proceso de consulta popular en el territorio de Cayalunya, en el que se impulsaba la radicalización de la autonomía frente al estado central español. Si bien en un primer momento la iniciativa fue jalonada por los sectores mas aburguesados, que gracias a la utilización de sus medios de comunicación fomentaron una nueva hora de nacionalismo, a la vez que los partidos, tradicionales o no, intentaron capitalizar bajo sus objetivos este fenómeno, haciendo campañas mas de corte proselitista, también fue creciente la participación de sectores de la población que antes no habían estado de forma tan activa en la política, transformando esta iniciativa al parecer en una caracterizada por la intervención de actores de la, por algunos denominada con este vago termino, sociedad civil que, directamente, por los ya clásicos dirigentes de la zona.

Si bien la iniciativa tras el referendo parece estar impulsada por los sectores que controlan económica y políticamente en la zona hacia el reconocimiento de un estado independiente al dominante español, la participación de buena parte de los hombres y mujeres que se han aventurado a pensar la autonomía tiene más que ver con un acto de fe en la utilidad de los mecanismos democráticos, en este caso el referendo, como medio para materializar la voluntad popular que en identificar conscientemente que este mecanismo en el mejor de los casos lo que haría es perpetuar a las clases dominantes regionales en el poder como nuevos gobernantes independientes.

Aunque desde planteamientos anarquistas la sola discusión de esta coyuntura aparentemente no tiene nada que ver con los principios de libertad e igualdad que perseguimos, lo que resulta tras una mirada un poco más paciente es que esta discusión si que nos interesa, en la medida que se está planteando tras de ella la discusión de la validez y esencia de la gestión de lo público, y con ello, de la construcción de los intereses que son colectivos. Y planteo que esto es así por que con el referendo se demuestra que la acción política de las mayorías esta dominada por la opinión de que contribuyendo con las votaciones y consultas se está, gracias a la democracia, materializando la soberanía de todos, además de creer fielmente que precisamente es este tipo de mecanismos son los que le hacen falta al sistema político para funcionar de una forma adecuada.

Y frente a ello habría que decir dos cosas; uno que la democracia no esta por hacerse, es decir es la acción indirecta representada por los políticos profesionales la que constituye este régimen , y a pesar de que esta se acompañe de medidas publicas, populares o populistas, siempre recaerá en la Sabiduria de unos pocos las decisiones que afectan las vidas cotidianas de todos (y ya hemos sufrido de estas sabidurías corruptas y llenas de clientelas). Esta dictadura de los “mas” aptos, de aquellos con los mejores programas e intenciones, es lo que perdurara como democracia mientras en la practica no somos todos los integrantes de la sociedad los actores directos de la política, manteniendo la mayoría su acción solo medida por el grado de Participación en los momentos de elecciones o consultas.

Lo segundo es que siendo la propuesta libertaria critica esta lógica de acción democrática como gestión de lo publico, plantea formas de acuerdo con sus principios que puedan proponerse y practicarse como alternativas a estas propuestas que han demostrado que siempre terminan cediendo a las intenciones autoritarias de quienes quieren mantener el Status Quo económico y social, a pesar que propongan estructuras diferentes como lo seria el pensar en un Estado Catalán independiente.

El punto es volver a pensar que modelo de sociedad puede crearse desde los principios anarquistas que pueda ponerse a discusión y a realización frente al modelo actual, que no solo se caracteriza por ser sumamente autoritario, sino que ademas ilusiona en coyunturas como estas a la población con la idea que la autodeterminación esta definida por la constitución de un aparato de dominación mas cercano, el tan anhelado Estado Catalán, y no por el principio de la autodeterminación autogestionada que reconoce lo propio como una cualidad a ejercer, mientras mira lo extraño no como un enemigo sino como una muestra mas de la diversidad de la humanidad.

Bajo estas reflexiones deberá estar encaminada entonces la posible postura que se pueda compartir con aquellos que aun creen que no solo el estado nacional sino el capitalismo, que este régimen político defiende, coartan la libertad individual y cohíben la construcción social desde practicas mas horizontales basadas en el apoyo mutuo.

Basta pensar en la necesidad de hacer del pueblo catalán, como debería ser el caso de todos los pueblos del mundo, uno que pueda defender su cultura frente a cualquier tipo de dominación pero que pueda ser tan valiente como para ver en la diferencia de otros pueblos una posibilidad para entender la pluralidad. Para ello es inminente pensarse que una de las más urgentes formas de asumir la autodeterminacion sin que esto reproduzca ninguna desigualdad es mediante el ataque a las instituciones y mecanismos que mantienen al estado como la forma ideal de gestionar lo colectivo. Si desde el barrio, la ciudad y hasta la comarca podemos colocarnos de acuerdo en cuanto a los intereses que compartimos, volviendo a ver al otro como un igual, volviendo a vivir lo social como un lugar no mediado por la intervención estatal, si desde las identidades colectivas asumimos nuestras identidades sin tener que pedirle permiso a ningún estado para ejercer nuestra identidad como pueblo, si nos atrevemos a hacer de la acción política algo cotidiano en donde se puedan construir los consensos que reúnan pero al mismo tiempo respeten los disensos existentes, si dejamos de creer que lo político es privilegio de los políticos acabando con la profesionalización innecesaria de este ejercicio y por lo tanto de los partidos que viven de nuestra inacción, solo avanzando en esta vía es que podremos hacer de la construcción de lo social algo mas que las votaciones cada cuatro años o los referendos cada dos, hacer de la gestión de lo publico un reconocimiento de la capacidad del otro y mía misma para ponernos de acuerdo sin la necesidad de ninguna autoridad impuesta.

Mas allá de las fronteras esta es una discusión que concierne a todos los pueblos del mundo para colocar un freno a la utilización del sentimiento nacionalista por parte de las élites gobernantes en los países, que logran con esto afianzar su dominación y alejar a todos los hombres y mujeres de a pie la posibilidad de decidir por sus propias vidas. Por eso es que no puedo dejar de invitar a gritar frente a la posibilidad de las urnas: !Vivan los pueblos del mundo, sin estados ni nacionalismos!

http://vargarquista.blogspot.com/2009/12/frente-la-consulta-pasiva-defen

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/12494
Re: Surt el pèsol negre número 45
09 gen 2010
ESPAÑOLISTAS
Re: Surt el pèsol negre número 45
10 gen 2010
La fi justifica els mitjans.
Unitat per sobre de compromís i és
així com les prioritats polítiques de
determinats grups es dibuixen nítidament.
Sindicat