Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Accions per a Avui
18:00
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Mil cops tornaran a colpejar-nos. Mil cops tornarem a aixecar-nos.
23 des 2009
Text distribuït durant les mobilitzacions de suport a l'anarquista presa Tamara Hernández.
No és la primera vegada, ni serà l'última. Ha passat fa dos dies, el 15 de desembre. La policia ha anat a casa de la nostra companya Tamara a Madrid i se la endut detinguda per ordre del jutjat d'instrucció nombre 25 de Barcelona. Se l’acusa de l'enviament d'un paquet explosiu dirigit al tristament conegut Albert Batlle i Bastardas, secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat.

Independentment que la nostra companya sigui o no l'autora de l'acció (això a nosaltres no ens importa), les raons per les quals algú voldria atacar al Sr Batlle són òbvies per a qualsevol que conegui les seves activitats. Com a encarregat directe de la gestió de les presons a Catalunya, no es pot negar la seva responsabilitat en les injustícies que ocorren dins d'elles. No es pot negar la seva responsabilitat en les morts, ni en les cadenes perpètues encobertes, ni en les tortures, ni en les pèssimes condicions sanitàries que aboquen a la bogeria i a la malaltia, ni en els abusos de tot tipus, ni tan sols en la pròpia essència de la presó com a eina del sistema per a castigar la pobresa i la rebel·lia que el mateix produeix. No es pot, ja que tot i que el Sr Batlle no va inventar les presons, ell decideix sobretot el que passa en elles.

Llavors el missatge està molt clar. Que ningú s'atreveixi a respondre als abusos de l'Estat, perquè l'Estat és intocable i qualsevol que vagi contra ell ha de ser colpejat, tancat, apartat o destruït. Coneixem bé la lliçó, duen anys ensenyant-nos-la. Aquesta mateixa idea, ens l'han explicat de moltes formes diferents: apalliçant-nos en manifestacions, fent-nos xantatge amb multes i fiances astronòmiques, torturant-nos, empresonant-nos, amenaçant les nostres famílies, fins i tot matant-nos, com a Xosé Tarrío o Paco Ortiz... Però encara així, som tossuts i ens neguem a aprendre-la.

Ni podem ni volem acceptar que, davant el que estan fent amb les nostres vides i amb el nostre món, només hi ha lloc per la resignació. No podem creuar-nos de braços davant la violència que significa el treball assalariat, ni davant l'angoixa que ens suposa estar en l'atur. No podem callar davant la misèria, ni davant els centres d'internament per a immigrants, ni davant les pallisses de la policia o els segurates, ni davant els projectes que destrueixen la Terra... Ni, per descomptat, davant les presons. Davant tota aquesta destrucció, prenem posicions a les barricades que divideixen el món, cara a cara amb aquells que la promouen i es beneficien d'ella, com el Sr Batlle. Per això estem amb Tamara, perquè estem on hem d’estar. I si ens colpegen no ens mourem, simplement tornarem a aixecar-nos.

Solidaritat amb Tamara! Llibertat Anarquistes Presos/es!

This work is in the public domain

Comentaris

Mil veces volverán a golpearnos. Mil veces volveremos a levantarnos.
23 des 2009
Mil veces volverán a golpearnos
Mil veces volveremos a levantarnos

No es la primera vez, ni será la última. Ha ocurrido hace dos días, el 15 de diciembre. La policía ha ido a casa de nuestra compañera Tamara en Madrid y se la ha llevado detenida por orden del juzgado de instrucción número 25 de Barcelona. Se le acusa del envío de un paquete explosivo dirigido al tristemente conocido Albert Batlle i Bastardas, secretario de Servicios Penitenciarios de la Generalitat.

Independientemente de que nuestra compañera sea o no la autora de la acción (esto a nosotras no nos importa), las razones por las que alguien querría atacar al Sr Batlle son obvias para cualquiera que conozca sus actividades. Como encargado directo de la gestión de las cárceles en Catalunya, no se puede negar su responsabilidad en las injusticias que ocurren dentro de ellas. No se puede negar su responsabilidad en las muertes, ni en las cadenas perpetuas encubiertas, ni en las torturas, ni en las pésimas condiciones sanitarias que abocan a la locura y a la enfermedad, ni en los abusos de todo tipo, ni siquiera en la propia esencia de la cárcel como herramienta del sistema para castigar la pobreza y la rebeldía que el mismo produce. No se puede, ya que a pesar de que el Sr Batlle no inventó las cárceles, él decide sobre todo lo que pasa en ellas.

Entonces el mensaje está muy claro. Que nadie se atreva a responder a los abusos del Estado, porque el Estado es intocable y cualquiera que vaya contra él ha de ser machacado, encerrado, apartado o destruido. Conocemos bien la lección, llevan años enseñándonosla. Esta misma idea, nos la han explicado de muchas formas distintas: apalizándonos en manifestaciones, chantajeándonos con multas y fianzas astronómicas, torturándonos, encarcelándonos, amenazando a nuestras familias, incluso matándonos, como a Xosé Tarrío o Paco Ortiz... Pero aún así, somos tozudos y nos negamos a aprenderla.

Ni podemos ni queremos aceptar que, ante lo que están haciendo con nuestras vidas y con nuestro mundo, sólo cabe la resignación. No podemos cruzarnos de brazos ante la violencia que significa el trabajo asalariado, ni ante la angustia que nos supone estar en el paro. No podemos callar ante la miseria, ni ante los centros de internamiento para inmigrantes, ni ante las palizas de la policía o los seguratas, ni ante los proyectos que destruyen la Tierra... Ni, por supuesto, ante las cárceles. Ante toda esta destrucción, tomamos posiciones en las barricadas que dividen el mundo, frente a frente con aquellos que la promueven y se benefician de ella, como el Sr Batlle. Por eso estamos con Tamara, porque estamos donde tenemos que estar. Y si nos golpean no nos moveremos, simplemente volveremos a levantarnos.

Solidaridad con Tamara! Libertad Anarquistas Presos/as
Re: Mil cops tornaran a colpejar-nos. Mil cops tornarem a aixecar-nos.
23 des 2009
In english, please
Re: Mil cops tornaran a colpejar-nos. Mil cops tornarem a aixecar-nos.
23 des 2009
TRaduce o buscate TU la live¿?
Fefe(mejor)
Re: Mil cops tornaran a colpejar-nos. Mil cops tornarem a aixecar-nos.
23 des 2009
Mil còps tornaràn a nos tustar
Mil còps tornarem a nos levar

Es pas lo primièr còp, ni serà la darrièra. Es arribat fa dos jorns, lo 15 de decembre. La policia es anada dins ostal de la nòstra companha Tamara en Madrid e la s'a amiada detenguda per òrdre del jutjat d'instruccion nombre 25 de Barcelona. Se li acusa de l'enviament d'un paquet explosiu dirigit al tristemente conegut Albert Batlle i Bastardas, secretari de Servicis Penitenciaris de la Generalitat.

Independentament que nòstra companha siá o pas l'autora de l'accion (aquò a nosautras nos impòrta pas), las rasons que quauquarrés voldriá per el atacar al Sr Batlle son vesedoras per qui que siá que conesca las siás activitats. Coma encargat dirècte de la gestion de las presons en Catalonha, se pòt pas negar la siá responsabilitat en las injustícias qu'arriban dins elas. Se pòt pas negar la siá responsabilitat en las mòrts, ni en las cadenas perpetuas encobèrtas, ni en las torturas, ni en las pésimas de condicions sanitàrias qu'abocan a la baujum e a la malautiá, ni en los abuses de tot tipe, quitament pas en la pròpria esséncia de la preson coma esturment del sistèma per punir la praubesa e la rebeldía que lo meteis produsís. Se pòt pas, doncas que malgrat que lo Sr Batlle inventèt pas las presons, el decidís sustot çò que passa en elas.

Alavetz lo messatge es fòrça clar. Que degun s'ause a respondre als abuses de l'Estat, pr'amor que l'Estat es intocable e qui que siá qu'ane contra el a d'èsser picat, barrat, apartat o destruit. Coneissèm plan la leiçon, amien ans en la nos ensenhant. Aquesta meteissa idèa, la nos an explicada de fòrça formas distintas: apalizándonos en de manifestacions, chantajeándonos amb de multas e de fianças astronómicas, en nos torturant, en nos empresoant, en menaçant a las nòstras familhas, en nos aucint quitament, coma a Xosé Tarrío o Paco Ortiz... Mas totun, sèm tozudos e nos volèm pas l'aprene.

Ni podèm ni volèm acceptar que, davant çò que fan amb las nòstras vidas e amb lo nòstre mond, cap sonque la resignación. Podèm pas nos crosar de braces davant la violéncia que significa lo trabalh asalariado, ni davant l'angoisha que nos supausa èsser en lo caumatge. Podèm pas carar davant la misèria, ni davant los centres de internamiento per d'immigrants, ni davant las palizas de la policia o los seguratas, ni davant los projèctes que destruisson la Tèrra... Ni, per supausat, davant las presons. Davant tota aquesta destruccion, prenèm de posicions en las barricadas que dividisson lo mond, tèsta a front amb aqueles que la promòvon e se beneficien d'ela, coma lo Sr Batlle. Sèm per aquò amb Tamara, pr'amor que sèm a on nos cal èsser. E se nos tustan nos mourem pas, tornarem simplament a nos levar.

Solidaritat amb Tamara! Libertat Anarquista Presa/as
Re: Mil cops tornaran a colpejar-nos. Mil cops tornarem a aixecar-nos.
23 des 2009
Text distributed during the mobilizations of support to the taken anarchist Tamara Hernández.
It is not the first time, nor it|he|she will be the last one. He|She|It has passed|happened two days ago, on the 15th December. The police have gone to home|house of our colleague|partner Tamara in Madrid and him the taken away person under arrest by order of the court of instruction number 25 of Barcelona. He|She is accused of the sending of a directed explosive package to the sadly known Albert Batlle i Bastardas, secretary of Penitentiary Services of the Generalitat.

Independently that our colleague|partner is or not the author of the action|share (this does not matter to us), the reasons for which somebody would want to attack in the Mayor Sr are obvious for any that knows its|his|her|their activities. As a direct attendant of the formality|management of the prisons in Catalonia, its|his|her|their responsibility can not be denied in the injustices that occur in them. Its|His|Her|Their responsibility in the deaths, either in the life imprisonment concealed, or in the tortures, or in the abominable conditions sanitary that they do not pour to|in the madness and to|in the illness, or in the abuses of every type, even in the essence of the prison as a tool of the system itself|herself can not be denied to punish the poverty and the rebelliousness that the same one it|he|she produces. People can not, since even though the Mayor Sr did not invent the prisons, he decides especially the one that passes|happens in them.

Then the message is very clear. That nobody dares to replying fence, remote or destroyed, to|in the abuses of the State, because the State is untouchable and any that goes against him has to be hit. We know the lesson well, they carry years showing it to us. They have explained, this same idea, to us in many different ways: apalliçant-us in demonstrations, making us blackmail with fines and astronomical bails|deposits, torturing us, imprisoning ourselves, threatening our families, even killing us, like in Xosé Tarrío or Paco Ortiz... But he|she|it points like this, we are stubborn and we refuse to learn it.

Neither we can nor want to accept that, in front of what they are making with our lives and with our world, there is only place for|because of|from|out of the resignation. We can not cross of arms in the face of the violence that means the wage-earning work, nor in the face of the anxiety that implies us being in the unemployment. We can not silence in the face of the misery, nor in the face of the centers of internment for immigrants, nor in front of the beating of the police or the segurates, nor in front of the projects that they destroy the Earth|Land... Not even, naturally, in the face of the prisons. In the face of all this destruction, we take away positions from the barricades that divide the world, face to face with those that promote it|her and benefit from her, like the Mayor Sr. Because of that we are with Tamara, because we are where we have to be. And if they hit us we will not move around, simply we will get up again.

Solidarity with Tamara! Freedom Taken Anarchists/him!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more