|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
La disciplina revolucionària i el moviment llibertari
|
|
|
per cosimo |
20 des 2009
|
|
|
SOBRE LA DISCIPLINA REVOLUCIONÀRIA
Nestor Makhno
Alguns companys em van fer la següent pregunta: Com entenc jo la disciplina revolucionària? Els respondré.
Entenc la disciplina revolucionària com una auto-disciplina de l'individu, establerta en qualsevol col·lectiu actuant, de la mateixa manera per a tots i curosament elaborada. Aquesta ha de ser la línia de conducta responsable dels membres d'aquell col·lectiu, tot acordant un compliment estricte entre la seva pràctica i la seva teoria.
Sense disciplina en la organització és impossible portar a terme qualsevol acció revolucionària seria. Sense disciplina la avantguarda revolucionària no pot existir, perquè llavors aquesta es trobaria en completa desunió pràctica, seria incapaç de formular les tasques del moment i incapaç de complir el paper iniciador que d'ella esperen les masses.
Poso èmfasi en la qüestió sobre l'aprenentatge de la pràctica revolucionària conseqüent. En el meu cas, em baso en la experiència de la revolució russa que tenia un contingut típicament llibertari en molts aspectes.
Si els anarquistes estiguéssim fermament units en el pla organitzatiu i haguéssim observat en les nostres accions una disciplina ben determinada, mai haguéssim patit tal derrota. Sobre tot perquè els anarquistes de tot estil i de totes les tendències, no eren, ni encara en els seus grups específics, un col·lectiu homogeni amb una disciplina ben definida, el que impossibilitava realitzar l'examen polític i estratègic que els hi imposaren les circumstàncies revolucionàries.
La des-unió va conduir als anarquistes a la impotència política, tot dividint-los en dues categories:
· La primera fou la que es va dedicar a la sistemàtica ocupació de les residències burgeses, a les quals s'allotjaren i visqueren per al seu benestar. Eren el que jo he anomenat “turistes”, els diversos anarquistes que van de ciutat en ciutat amb l'esperança de trobar un lloc on romandre algun temps, espargint-se i gaudint al màxim del confort i el plaer.
· La segona es composa dels que van trencar tots els lligams honestos amb l'anarquisme (encara que alguns d'ells a la URSS es facin passar ara pels únics representants de l'anarquisme revolucionari) i es llançaren sobre els càrrecs oferts pels bolxevics, en el moment mateix que el poder afusellava als anarquistes que romanien fidels al seu lloc de revolucionaris i denunciaven la traïció dels bolxevics.
Davant d'aquests fets, es comprèn fàcilment perquè jo no puc continuar indiferent a l'estat de despreocupació i negligència que existeix actualment als nostres mitjans.
D'una banda, això impedeix la creació d'un col·lectiu llibertari coherent que permeti als anarquistes ocupar el lloc que els hi correspon a la revolució. D'altra banda, això permet acontentar-se amb belles frases i grans pensaments, tot oblidant-se del fer res.
És per això que parlo d'una organització llibertària recolzada sobre el principi d'una disciplina fraternal. Una organització així, condueix a l'acord indispensable de totes les forces vives de l'anarquisme revolucionari i l'ajudarà a ocupar el seu lloc a la lluita del Treball contra el Capital.
Per aquest mitjà, les idees llibertàries arribaran al poble i no s'allunyaran. Només els xarlatans consumats i els irresponsables fugiran de tal estructura organitzativa.
La responsabilitat i la disciplina orgànica no deu horroritzar; aquestes són companyes de viatge de la pràctica de l'anarquisme social.
Dielo Trouda (La Causa dels Obrers), nº 7-8, Desembre de 1925 |
This work is in the public domain |
|
Re: La disciplina revolucionària i el moviment llibertari
|
|
per salut i anarquia |
20 des 2009
|
Moltes gràcies per aquesta interessant reflexió de Makhno.
Quan hem d'aprendre encara molts denominats anarquistes de l'experiència dels nostres avantpassats ideològics, quanta formació cal per tornar a entendre la diferència entre una estètica suposadament anarquista buida de contingut del d'una veritable ètica anarquista. Quants prejudicis i tabus tenim encara sobre certs temes tan necessaris com aquest que parla de l'organització i la responsabilitat, tan denostades per suposats llibertaris. |
|
Re: La disciplina revolucionària i el moviment llibertari
|
|
per Derrotat |
20 des 2009
|
|
No feu cas a Makhno, no vagi a ser que el mvoiment llibertari faci algo de bo i tot. |
|
Re: La disciplina revolucionària i el moviment llibertari
|
|
per macknovitxina |
20 des 2009
|
|
asi es deia al moviment de mackno en ukraina, que vendria a ser com zapatisme en mexic, o sigui el nom del lider donava nom al moviment, aixo explica bastant de tot aquets suposat cayescime revolkucionari que nos explica la vritat i que fem cas al mateix nos conduira al paradis revolucionari, penso qui iha de ser mes critic con el pasat i mes indulgent amb el present, com si ara els anarkistes no estiguessin fem res, i jo no el vec aixi, les condicions de la gent som mes millors que no las de la epoca del mackno, a mi lo de etica anarkista me sona a religio, i el mackno deu ser un sant, el adorar les cendres no ens portara res mes que a la fustracio, foc foc la anarkia es focc o no es mes que una religio com qualsalvol altra, la organitzacio de la macknovitxina nomes va ser una derrota. |
|
Re: La disciplina revolucionària i el moviment llibertari
|
|
per cosimo |
21 des 2009
|
No entenc com pots llençar consignes així a l'aire que no demostren cap mena de respecte per la gent que va lluitar amb Makhno a Ucraïna. Potser la seva organització no va funcionar del tot, precisament pel que diu Makhno, perquè no van saber fer front a la contra-revolució bolxevic. Però això no treu que fou una de les experiències més satisfactòries al món del comunisme llibertari portat a la pràctica.
Que el nom del "lider" posi nom al moviment no te res de dolent de per se. De fet, a Catalunya, la vessant més revolucionària durant els Fets de Maig va agafar el nom de "Els Amics de Durruti", no perquè els hi agradés adorar les cendres ni santificar a ningú, sinó perquè aquesta persona, Durruti, representava els ideals revolucionaris que milers de companyes estaven portant a terme.
Està clar que avui dia també es fan coses, però està més clar encara que estem en el punt més fluix de l'anarquisme català en els darrers 200 anys i serà perquè quelcom està fallant. Sense rancor, mirem els nostres errors (així com els nostres encerts). Les condicions socials i polítiques han canviat, però objectivament els problemes d'arrel són els mateixos (Estat, Capital, Patriarcat, Autoritat).
I ara, sembla que comencem a aixecar el cap, endavant companyes! |
|
cap a un nou moviment alliberador
|
|
per c |
21 des 2009
|
Per al que pensen que les idees alliberadores i en contra de la dominació han d'esdevenir una pràctica real de construcció de noves institucions realment democràtiques i pensin que cal renvoar la teoria, l'estrategia i el projecte llibertari analitzant i superant les insuficiencies i errors del passat, vegeu:
www.democraciainclusiva.org |
