|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
[JCPC] Davant la cimera mundial celebrada a Copenhaguen
|
|
|
per JCPC |
20 des 2009
|
|
|
Entre els dies 7 i 18 de desembre, més de 40 líders polítics del món capitalista es reuniran a Copenhaguen (Dinamarca) per parlar del canvi climàtic. La cimera de Copenhaguen pretén reprendre els acords de Kyoto, però amb objectius menys ambiciosos.
Novament, escoltarem parlar de reducció de gasos d'efecte hivernacle i energies verdes, però, probablement, sense cap acord vinculant. En qualsevol cas -hi hagi acord o no- no deixa de ser paradoxal que el mateix sistema que destrueix el medi ambient, vulgui projectar-se com el seu salvador.
La realitat és que no hi ha cap país del món capitalista on es protegeixi el medi ambient. La lògica dominant sota aquest sistema és la del màxim benefici econòmic. L'autèntic problema amb el Medi Ambient no és una qüestió principalment d'ètica, sinó fonamentalment d'interessos econòmics. Per això, els comunistes no creiem que les solucions estiguin únicament en generalitzar una consciència ecologista, sinó en un canvi complet de model econòmic, enfrontat al capitalisme.
Això, que per als revolucionaris és una obvietat, no és quelcom senzill d'entendre per a tothom, incloent-hi determinades sensibilitats ecologistes. Efectivament, el capitalisme ha desenvolupat tota una campanya propagandística centrada en l'energia verda. Pot ser el capitalisme "verd"? De cap manera.
La diferenciació entre "energia neta" i "energia bruta" obre la possibilitat a moltes empreses d'invertir en un mercat verge. La "energia verda" en realitat amaga el negoci de multiplicar les capacitats productives instal.lades -de forma innecessària-, no en funció de les necessitats reals de consum energètic, sinó en funció de com es produeix aquesta electricitat: si de forma "verda" o no.
En realitat, tota producció d'energia té un impacte mediambiental, incloent l'eòlica (sobre la migració de les aus, sobre el paisatge), la solar (sobretot, quan es transformen terrenys de cultiu en grans parcs solars, amb cables d'alta tensió i transformadors) o la hidràulica (construcció de grans preses). La clau no està únicament en trobar formes més netes de produir, sinó a reduir el consum i trencar el mite que l'ésser humà té necessitats creixents d'energia i béns de consum. Aquesta necessitat no és de l'ésser humà, sinó del capitalisme depredador, que necessita mercantilitzar tot i que surt guanyant quan el consum és més elevat.
A l'Estat Espanyol, després de la construcció, l'energia és la propera bombolla especulativa, molt lligada a la construcció d'infraestructures, com el Tren d'Alta Velocitat. De fet, en els darrers 8 anys, la producció de la indústria pesant tan sols ha crescut un 2'4%, els béns de consum un 0'9%, però l'energia ha crescut en un espectacular 18'4%. Això és una conseqüència de la liberalització de l'energia i dóna una idea del caràcter de l'economia capitalista espanyola: un model parasitari i dependent de les grans gangues.
No obstant això, la liberalització del sector elèctric no es va donar a nivell estatal, sinó europeu. És part de la política monopolística de la Unió Europea, una aliança supraestatal del capital i per al capital.
Els comunistes dels JCPC (i dels CJC i PCPE), davant la cimera de Copenhaguen, diem:
1) Que cap reunió de líders del capitalisme podrà posar fi a la destrucció massiva del Medi Ambient.
2) Que la destrucció del Medi Ambient no és una conseqüència necessària de l'economia moderna, sinó únicament del model capitalista. És possible una altra manera de societat, que combini desenvolupament econòmic i Medi Ambient.
3) Que per combinar-ho, cal atacar l'origen de l'actual destrucció del Medi Ambient, que no és altre que els interessos econòmics dominants d'aquesta societat. Per a això, és imprescindible qüestionar la base d'aquests interessos econòmics: la propietat privada dels mitjans de producció.
4) No hi pot haver un veritable ecologisme si no es qüestiona la base econòmica del capitalisme. No hi pot haver socialisme sense un canvi radical en relació al medi ambient. El que està en joc, com va dir Fidel Castro quan reflexionava sobre un desenvolupament que respecti el medi ambient, és la supervivència de l'ésser humà. |
Mira també:
http://www.comunistes.org
http://www.cjc.es
|
This work is in the public domain |
