|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Ni hi som totes - manifest + properes convocatòries
|
|
per Solidaritat antirepressiva de Terrassa
Correu-e: sat ARROBA terrassa.mes (verificat) |
10 des 2009
|
Les properes convocatòries de la campanya no hi som totes son:
Divendres 11-des:
Documental pres@s+ Sopador al kasalet
Divendres 18:
Marxa torxes davant ajuntament de Terrassa
A continuació teniu el manifest de la campanya. |
|
Els propers actes organitzats de la campanya No hi som totes són:
El divendres 11 de desembre:
Passi de vídeo-documental sobre la presó de Wad-Ras i un altre sobre moduls d'aïllament. Després hi haurà sopador. Aquest acte es realitzarà al Kasalet a Terrassa(C/Societat n. 4)
Divendres 18 de desembre:
Marxa de Torxes a Terrassa. A les 20h davant l'ajuntament de Terrassa.
Dissabte 19 de desembre:
Marxa de Torxes convocada per rescat a BCN. A les 19h a la Rambla, a la Font de Canaletes
El text que ve a continuació és el manifest de la campanya:
NO HI SOM TOTES !!!
- manifest de la campanya per la llibertat dels i les preses polítiques -
Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l’Estat Espanyol. Avui en dia, a l’Estat Espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d’excepció que s’utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU.
Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d’excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l'empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l’Audiència Nacional espanyola, hereva directa del “Tribunal de Orden Público” del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d’ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim d’incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats.
Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s'utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vam patir a l'any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més. I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l'ultima de les quals la Núria Pòrtules.
Enguany, aquestes vacances de Nadal seran les darreres que la Laura i en Zígor, i també el barceloní Diego Sánchez, passin a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d’uns judici sense garanties processals, tots ells han patit la política penitenciària d’incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.
Aviat en Zígor, la Laura i en Diego sortiran de la presó, però les causes que els van portar a lluitar i a patir l’empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:
La derogació immediata de la legislació antiterrorista.
La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l’estat, i la seva eradicació.
La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.
La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
Desembre 2009 |
This work is in the public domain |
