|
|
|
Anàlisi :: xarxa i llibertat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Aminettu Haidar, acusada de traïció pel Govern del Marroc
|
|
|
per Ángel Escarpa-LQSomos |
05 des 2009
|
|
Com em recorden aquestes mateixes paraules seves a les pronunciades pels generals i els jutges dels dies que van seguir la revolta militar de 1936, aquí a Espanya. |
|
Com em sonen aquestes paraules i què familiars em resulten. I no deixa de ser curiós que l'acusació procedeixi precisament del Govern que, des de fa 34 anys, ve conculcant sistemàticament els drets humans més elementals en els territoris ocupats per aquest país, després dels dies de la Marxa Verda.
Amb quina autoritat moral pot aquest Govern i el seu monarca llançar aquesta acusació? Precisament una potència ocupant que per complir els seus vells somnis imperials no va dubtar en aquells dies a llançar a la soldadesca contra la població civil de les ciutats i les viles d'aquella ex-colònia espanyola, arrasant amb qualsevol forma de resistència que se li oposés, llançant gasos i el temut Napalm de tan desastroses conseqüències en la guerra del Vietnam, apoderant-se dels més humils estris, dels ramats i dels habitatges dels seus anteriors ocupants, torturant, empresonant, desapareixent des d'aleshores a tota persona té la valentia de participar en una manifestació per reclamar l'autodeterminació i el cessament de la presència de l'administració marroquina a les terres del Sàhara Occidental.
Com em recorden aquestes mateixes paraules seves a les pronunciades pels generals i els jutges dels dies que van seguir la revolta militar de 1936, aquí a Espanya. Llavors es deia AJUDA A LA REBELIÓN. Precisament ells, que van ignorar les més elementals lleis d'una Constitució sancionada lliurement per tota la Nació. Els que convertien en aquelles mateixes hores a la Pàtria en un vast caserna, al qual no escapaven si no els que es veien precipitats en la immensa fossa que es va obrir entre els adeptes el Règim i els que havien donat suport activament al Govern del Front Popular. I això durant els 39 anys que va durar el regnat del Caudillo i els seus diferents governs.
Com em recorden les ordres del Govern de Vichi quan perseguien als maquis que fustigaven a les tropes nazis, a les forces de la repressió a la Itàlia musoliniana, a les de tots els governants dels pobles que van ser devastats i ocupats pel nazisme i els governs van facilitar la deportació de republicans espanyols, els que van obrir les portes dels camps de concentració que es va empassar diversos milions d'homes, de nens i dones de tantes nacions, que llançats a tant home de ciència pels camins de l'exili. Com em recorden les batudes de les tropes napoleòniques per les muntanyes per caçar els bandolers (patriotes) que combatien a les tropes d'ocupació.
Quant odi, quanta mort, quanta devastació cal entre aquestes paraules, que convoquen en aquestes mateixes hores als tirans de tots els temps, ja siguin Napoleó, Hitler, Somoza, Stroessner, Salazar, Stalin, Batista, Pilsudski, Dollfus, Vorster, Horthy, Getúlio Vargas, en Fernando que executava i trossejats en públic als seus opositors després de la inauguració de les Corts i la Constitució de Cadis, el monarca assassí de Francesc Ferrer i Guàrdia i de Fermín Galán i Ángel García Hernández, a les fogueres on s'extingien els llibres i els personatges de ciència en temps de la Inquisició, afavorits pels catòlics reis de Castilla que llançaven els gossos contra la població indígena d'aquestes mateixes illes on avui escric aquestes línies d'urgència. Moltes vegades ha estat en dubte el prestigi i la dignitat d'aquest poble, però sempre hi va haver, a la muntanya, en les trinxeres, a les facultats i als fòrums públics, gent decent, intel.lectuals que agusat seu verb i el seu pinzell per condemnar la tirania d'aquest o qualsevol altre govern despòtic.
La dignitat d'aquestes 200.000 persones que van ser abocades a la inhòspita hamada algeriana fa 34 anys i la dels que romanen en els territoris ocupats aquesta fora de perill en la persona de AMINETTU HAIDAR i en les files del Front Polisario. Seria de desitjar que la gent decent del nostre País fes un gest per desmarcar-se d'aquest i dels governs anteriors, així com de la Corona, tan inútil com nefanda, que no mereixen sinó el menyspreu de la població per la tebior i la covardia que fan gala en tot aquest procés, en connivència amb l'ONU i EUA, els mateixos que es van afanyar en els bombardejos sobre Belgrad i sobre l'Iraq, i que van aplaudir l'execució de Saddam Hussein per presumir que posseïa armes de destrucció massiva que encara no han aparegut.
Ahir contra la Dictadura franquista i contra la pena de mort.
Avui per l'autodeterminació del Sàhara Occidental.
¡¡Todos somos saharauis!! ¡¡Tots som sahrauís!! |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/joom/
http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=category&id=120:sahara-la-pasion-de-ls-olvidads
|
This work is in the public domain |
