Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
20 nov 2009
(Resolució aprovada pel 6è Consell Nacional de la Intersindical-CSC)
La Intersindical-CSC davant el conflicte nacional:

- Els darrers mesos, hem pogut constatar de forma clara els límits de la via autonomista i les mancances que aquesta presenta de cara a avançar cap a l’alliberament nacional dels Països Catalans. En aquest sentit, han estat especialment simptomàtiques algunes qüestions que, poc després de tancar en fals el debat sobre el nou Estatut, ens han reafirmat en els nostres posicionaments: per una banda, la incapacitat d’obtenir un sistema de finaçament que limiti significativament l’espoli fiscal i la dependència econòmica amb l’Estat espanyol, després de gairebé un any d’incompliment de terminis en la negociació; per altra banda, la impossibilitat d’avançar cap a un marc propi de relacions laborals, en aconseguir tan sols un pseudotraspàs de la gestió d’Inspecció de Treball, sense capacitat legislativa, com a tota millora en competències laborals prevista per l’Estatut; i, finalment, les dificultats afegides que la manca de recursos i competències han provocat a l’hora de fer front a l’actual crisi econòmica i social, que ha colpejat especialment les classes treballadores dels Països Catalans, en relació amb les de la resta dels estats espanyol i francès.

- Aquesta incapacitat per desenvolupar-nos com a poble i gestionar les nostres pròpies eines i sobirania deriven del caràcter no democràtic dels estats espanyol i francès, que han estat incapaços d’acceptar la seva pluralitat nacional interna i de cedir la capacitat de decisió a la seva població i als països que la conformen. Igualment, aquestes estructures i l’opressió nacional que apliquen internament responen a uns interessos determinats de classe, ja que tenen com a objectiu mantenir la unitat de mercat i de legislació laboral i econòmica neoliberal (amb el suport de la Unió Europea) i enfrontar permanentment les classes treballadores de les diferents nacions, mantenint així els privilegis de les burgesies (especialment les centralistes) i amagant el conflicte essencial de la societat capitalista, que és el conflicte social i la lluita de classes.

- Davant d’aquesta situació, la resposta autonomista, d’esquerra a dreta, esdevé la de perpetuar la política del peix al cove i un gradualisme permanent sense un objectiu clar. Aquesta estratègia té dues trampes en les quals, com a sindicat nacional i de classe, no podem caure. Per una banda, estan apareixent intermitentment reivindicacions que són definides com “de país”, agrupades sobretot entorn de la gestió de les infraestructures, i darrera de les quals s’hi agrupa una majoria de la societat civil, per tal d’aconseguir fer pressió davant el govern central. Aquesta tan lloada “unitat d’acció”, però, és la que fa més d’un segle cerca la burgesia catalana, per defensar els seus interessos com a classe i en matèria econòmica, usant el conjunt (o una part) del país per legitimar el seu pols particular amb la burgesia espanyola (és destacable que fos precisament la xifra que van reclamar les Cambres de Comerç la que hagi estat assumida pel Govern de Catalunya com a idònia). Així, malgrat que no podem oposar-nos a les reivindicacions per millorar l’economia pròpia, cal denunciar que aquesta unitat en cap cas es reflecteix quan el que es reclama és el traspàs de competències laborals i socials, per tal de millorar el benestar de les classes treballadores, en part a causa de la manca de lideratge que ostenten els sindicats espanyolistes (majoritaris en el nostre país) en aquest sentit. Per altra banda, una política gradualista permanent, sense una estratègia definida, té com a resultat la perpetuació d’un conflicte nacional que dificulta l’impuls de la lluita social i, per tant, no ens podem permetre el manteniment d’una situació de rivalitat entre classes treballadores que en cap cas no ens beneficia.

- Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC s’ha d’apostar per resoldre aquest conflicte mitjançant l’exercici de la democràcia i l’autodeterminació, traslladant la veu i la decisió al poble i cedint a aquest la sobirania que li pertany. En aquest procés, davant la impossibilitat d’edificar un projecte just i democràtic amb l’Estat espanyol, el sindicat cal que defensi la creació d’un estat català sobirà i social que gradualment abarqui la nació completa, acompanyant indestriablement el procés d’alliberament nacional amb el de transformació social, convertint les classes treballadores en protagonistes i pilars d’una nova forma d’organització i participació que trenqui amb les bases capitalistes dels vells estats liberals.

- Tanmateix, cal ser conscient del moment polític i social en el qual ens trobem i, per tant, el camí que encara manca. Les tasques que la Intersindical-CSC cal que impulsi a curt termini, per tal de poder contribuir a la construcció de l’estat català, són:

-- seguir assenyalant i denunciant les limitacions del sistema autonomista i conscienciant la pròpia afiliació del procés que cal emprendre per l’alliberament nacional i social;

-- iniciar una campanya de sensibilització de cara a destacar la necessitat d’enfortir el sindicalisme nacional i de classe, per tal de contribuir a l’avenç del projecte nacional des dels centres de treball;

-- alimentar una estratègia de conflicte democràtic i social amb els estats espanyol i francès, especialment entre les classes populars i la nova ciutadania;

-- participar d’aquelles mobilitzacions i plataformes que persegueixin els mateixos objectius nacionals i/o socials, vetllant, però, perquè els actes de força no quedin en mers episodis puntuals, sinó en successius episodis d’un conflicte permanent;

-- realitzar reunions, teixir aliances i compartir estratègies amb les altres organitzacions que lluiten per l’alliberament nacional i la transformació social als Països Catalans, per tal de coordinar esforços;

-- internacionalitzar el conflicte català en aquells espais en els quals es treballa com a sindicat, tant des de la Federació Sindical Mundial (FSM) com des de la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat (PSNSE);

-- donar suport a les convocatòries locals de referèndum consultiu als diversos municipis dels Països Catalans, instant la militància a participar-hi i promovent que la pregunta abarqui el conjunt de la Nació.



Barcelona, novembre de 2009




(Resolució aprovada pel 6è Consell Nacional de la Intersindical-CSC)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
20 nov 2009
mort als estats !
Re: La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
20 nov 2009
als estats alterats de consciència!
Re: La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
20 nov 2009
L'Estat és el principal aliat del nostre enemic: el Capital.

Contra el capital i pel poder popular: AUTOGESTIÓ!!
Re: La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
21 nov 2009
jo sk anarquista, però cada cop crec més k el camí està en la disciplina i en la contundència, si cal enviant gent a sibèria. suposo k a mi no em faria res cedir alguna cosa en matèria de llibertat, per guanyar-ne pel que fa al socialisme. crec k no estem preparats per anar més enllà.. encara... o potser si.. el cert, és que l'anarquisme em commou enormement i m'altera la sang... però tmb em commou lestupidesa humana i la degeneració general...
SEREMOS COMO EL CHE!
Re: La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
21 nov 2009
així així, ni un pas enrere! avancem cap a un sindicalisme fort i combatiu, de classe i ds de baix, a l'esquerre! amunt la intersindical, amunt la lluita!
sort i endavant!
Re: La Intersindical aposta per l'Estat sobirà i la transformació social per a poder superar l'etapa autonòmica
21 nov 2009
així així, ni un pas enrere! avancem cap a un sindicalisme fort i combatiu, de classe i ds de baix, a l'esquerre! amunt la intersindical, amunt la lluita!
sort i endavant!
Sindicat