|
|
|
|
|
Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per martí Aviñoá
Correu-e: martiavinoa@hotmail.com (no verificat!) |
20 nov 2009
|
|
|
|
Fa uns mesos va tenir lloc una consulta popular oficiosa sobre el dret a decidir de Catalunya en relació a la seva independència com a estat-nació. El resultat va ser clar, la inmensa majoria de les persones amb dret a vot que varen participar, optaven pel Sí. Des de llavors dotzenes de municipis catalans s'han sumat a aquesta iniciativa popular de caràcter no vinculant.
Sobre aquesta qüestió cal apuntar vàries coses:
1. Aquestes consultes, com he esmentat ja, no tenen caràcter oficial, no són jurídicament vàlides perque tant l'Estatut de Catalunya com la Constitució Española no reconèixen a les comunitats autònomes el dret a convocar referèndums. Per tal que aquesta consulta fos oficial, caldria modificar ambdós textos legals. Però fins que això no passi, aquestes consultes no tenen validesa legal. I que quedi clar que no estic elaborant un judici de valor a partir d'aquesta qüestió, simplement constato que és així.
2. Els resultats " a la bulgara" de la primera consulta posen molt en dubte el rigor del cens i de les formes a l'hora de dur a terme la votació. Si un fa un seguiment de la història de les compteses electorals de les últimes dècades, en cap ocasió una votació ha acabat amb un resultat on més del 90% dels votants optessin per una mateixa opció. Simplement, en una democràcia real i creible, això no es dóna.
3. En principi, a priori, defenso i comparteixo la idea de que a tot individu, però també a tot col.lectiu format per individus amb unes mateixes necessitats, una mateixa identitat i uns mateixos objectius, s'els hi hauria de reconèixer el dret a la autodeterminació, és a dir, a poder decidir què volen fer i com volen viure. Però amb matisos. ¿Què passa quan l'afirmació d'un grup posa en perill les necessitats i l'existència material d'un o més individus d'un altre grup? Podem afirmar que el nostre dret a la autodeterminació no amaga un acte d'egoïsme i d'insolidaritat quan els nostres impostos, redistribuits solidariament permeten que altres persones d'altres comunitats menys beneficiades per la loteria biològico-social puguin desenvolupar la seva vida diaria en unes condicions socioeconòmiques millors? Plantejat d'una altra manera...des de l'òptica d'aquells que ens moven en base a principis solidaris, ètics, socials i polítics i que ens sentim propers a aquells que tenen menys i que més pateixen...Podem defensar uns processos independentistes que, de facto, posarien en seriós perill l'equilibri socioeconòmic de persones concretes i de grups concrets d'altres comunitats autònomes? Com reconciliar el dret a la autodeterminació amb el principi ètic, social i polític d'interdependència solidaria, de mutua necessitat, de fraternitat i germanor universals per sobre de pobles, cultures i fronteres?
4. Molts i moltes volem que aquest tipus de referendums es facin legalment, de forma oficial, per tal de poder comprovar quin tant per cent de la població es posiciona realment en cada postura. Penso que el dia que aquest referendum es faci legalment es veurà que la realitat catalana és diversa, plural, partidaria d'un canvi de model d'estat, però no en una linia rupturista. Fins llavors, aquest tipus de consultes es limiten a generar dades d'interès sociològic, històric i filosòfic, cosa que, per altra banda, no és poc valuosa. Tot i així, cal reiterar que, ara per ara, aquest tipus de consultes, a nivell de transformació política i social de la realitat material, no deixen de ser "reunions de costellada" amb un interès merament teòric i especulatiu.
5. Aquesta consulta "pel dret a decidir", "de facto" acaba negant o impossibilitant l'exercici d'aquest dret a la inmensa majoria del poble català. M'explico.
Segons el manifest que he pogut llegir, es considera que, en democràcia, qualsevol persona ha de poder decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu país o a qualsevol aspecte de la realitat. Amb matisos, però fins aquí estic d'acord. A partir d'aqui comença a parlar d'interpretacions subjectives de caràcter mitològic de la realitat de Catalunya i apareix el terme "Nació". Aquí comencen els problemes. Les nacions, així com els pobles, no són realitats ontològiques preexistents a les persones que en formen part i que decideixen constituir-se com a tals pobles a partir de pactes i consensos. En realitat responen a autointerpretacions que un grup de persones fan de si mateixes i d'uns determinats fets històrics i culturals que moltes vegades són recordats i narrats de forma selectiva i alterada. I amb això vull dir que cap estat, cap poble i cap nació, sigui la que sigui, existeix ni ha existit mai ontològicament, per tant, tampoc la catalana. Això per començar.
Però és que, a més, a l'hora de plantejar el debat de com volem viure i com volem que estigui constituit l'estat, les respostes són múltiples, diverses, i els organitzadors d'aquesta consulta, han reduït l'enorme ventall de visions i respostes, així com de formes de plantejar la pregunta, a una sola opció plantejada en termes maniqueus i extremistes.
Per exemple...quan parlem de donar veu i vot al poble de Catalunya...tenim en compte que hi ha persones que viuen i treballen a Catalunya (i per tant des de l'òptica nacionalista són catalans i catalanes) que senten la seva vivència de Catalunya com un fet vinculat a un sentiment espanyolista? Aquestes persones, de facto, formen part del poble català. Què fem doncs amb aquesta part del poble? Quan parlem del dret a decidir...també tenim en compte a aquesta part de la població? Què fem amb ella? La resposta, si és que hi és, és enormement complexa.
Jo entenc que en aquest país hi ha molta gent que no està d'acord ni se sent còmode amb l'actual forma de l'Estat, jo entre elles, però no totes optem per la independència, com a mínim no de forma inmediata ni necessària.
Entenc que aquesta consulta hauria de tenir vàries preguntes. La primera entenc que hauria de ser:
ESTÀS D'ACORD AMB L'ACTUAL ESTRUCTURA DE L'ESTAT?
Estic segur que un bon grapat de gent contestaria negativament a aquesta pregunta.
La segona hauria de ser:
SI HAS RESPOST "NO" A LA PRIMERA PREGUNTA, QUINA ALTRA OPCIÓ PROPOSES?
I aquí s'haurien d'incloure totes les opcions possibles, és a dir:
1) Ampliació de l'Estat de les Autonomies sense tocar el fons de la qüestió.
2) Estat Federal: Una federació és un Estat conformat per la reunió de diverses entitats territorials. També rep el nom d’estat federal o república federal i, generalment, té un sistema polític republicà. Les federacions estan formades per divisions territorials que s’autogovernen, a les quals s'arriba a donar amb freqüència el nom d'estats, cantons, regions, províncies o altres, que gaudeixen d'un major o menor grau d'autonomia però que, en qualsevol cas, tenen facultats de govern o legislació sobre determinades matèries, diferents de les que corresponen a l'administració federal (govern de la federació). L'estatus d'autogovern de les regions que el componen està establert per la seva constitució i, habitualment, no pot alterar-se unilateralment per decisió del govern de la federació. El model federal no està renyit amb el dret d'autodeterminació dels territoris federats.
3) Estat Confederat: Una confederació consisteix en la unió d'Estats que conserven la seva sobirania i es regeixen per determinades lleis comunes. En termes de política moderna, és una unió permanent d'estats sobirans amb finalitats comunes. Generalment s'originen mitjançant pactes escrits, per a després establir normes o lleis específiques que regulin i regeixin aquest vincle. Les confederacions solen formar-se per a encarar assumptes de gran pes polític i social, com la defensa, les polítiques migratòries, la creació d'una moneda comuna, la lluita contra la pobresa, la integració social, etc. L’estat confederat es diferencia de L’estat Federal en que en el primer els membres mantenen altes quotes d'autonomia i el poder central és limitat, mentre que en la segona els federats renuncien a una part de les seves competències i el poder central és més fort. És freqüent que els elements que componen a una Confederació siguin al seu torn federacions, i no unitats unitàries.
4) Ruptura amb l'Estat Central i Independència unilateral.
Jo entenc que aquestes haurien de ser les 4 opcions bàsiques a plantejar en un procés de consulta popular d'aquesta naturalesa. Si no es fa així, "de facto" s'està negant el dret a decicir de moltes persones que creiem que no podriem respondre perque la pregunta està mal plantejada.
Personalment opto per la opció federal. Jo entenc que primer hauriem de construir un estat federal sòlid amb una economia plenament socialista de la mà de fermes polítiques ecologistes. Hauriem també d'assolir una república. I un cop assolit tot això, ja podriem plantejar processos sobiranistes. Que ningú entengui que estic en contra dels processos independentistes, res més lluny de la realitat, simplement em plantejo aquesta qüestió sota un altre ordre. Jo entenc que abans d'optar per la ruptura unilateral, cal plantejar passos previs intermitjos. També és cert que per a mi és una qüestió de prioritats. Per mi la independència no és prioritària en absolut. Penso que abans hauriem de resoldre qüestions referides a l'àmbit ètic, social, polític i medioambiental i després plantejar els processos sobiranistes entesos aquests com a resposta a un consens fruit d'un procés pacífic de diàleg polític i social.
Vull acabar aquests reflexió afirmant que penso que el problema d'aquest país no és España ni és la inmigració, el problema d'aquest país és la seva patronal, el problema d'aquest país són els bancs, el problema d'aquest país és el capitalisme, el problema d'aquest país és CiU, el problema d'aquest país és el PP, el problema d'aquest país és la gentussa que està darrere de grans xarxes de corrupció com la del Palau de la Música, etc. Primer solucionem els problemes que tenim dins del país, i després ja parlarem de processos sobiranistes. L'enemic de Catalunya és dins de Catalunya, que ningú s'equivoqui.
Martí Aviñoá Vidales
19.11.09 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera del bronx |
21 nov 2009
|
|
els comentaris que fas sobre les nacions, dient que no existeixen "ontològicament" i no sé quantes coses, em semblen totalment incorrectes. una nació és un conjunt de persones que se senten vinculats sentimentalment per una identitat comuna. no és res més que això. no té res a veure amb interpretacions de la història, ni amb mitologies, ni res d'això. i amb aquesta definició que he donat, és molt fàcil veure que no hi ha cap contradicció: existeix una nació catalana (ja que és obvi que hi ha uns individus que se senten vinculats pel fet de ser catalans), això no vol dir que tots els individus que viuen a catalunya pertanyin a aquesta nació (és una cosa purament individual de cada u). de la mateixa manera, existeix una nació espanyola, encara que molta gent que som legalment espanyols no en formem part. |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera prima |
21 nov 2009
|
El/la del Bronx: què és i quina identitat comuna comparteixen el conjunt de persones d'una nació? Com es defineix? I què fem amb els individus que viuen a Catalunya però no pertànyen a aquesta nació? Aquestes són les qüestions importants, i tu passes per sobre d'elles precisament perquè respons des d'aquest pressupòsit ontològic del que parla el tal Martí.
Et recomano MOLT que et llegeixis aquest article, així potser podràs posar mínimament en qüestió la teva pròpia noció d'identitat. És molt sa posar a debatir les teves pròpies neurones. Costa però fa crèixer. És el primer article dels que apareixen (Terradas, identitat viscuda vs. identificació política):
http://www.raco.cat/index.php/index/search/advancedResults?textsearch=Te |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera prima |
21 nov 2009
|
El/la del Bronx: què és i quina identitat comuna comparteixen el conjunt de persones d'una nació? Com es defineix? I què fem amb els individus que viuen a Catalunya però no pertànyen a aquesta nació? Aquestes són les qüestions importants, i tu passes per sobre d'elles precisament perquè respons des d'aquest pressupòsit ontològic del que parla el tal Martí.
Et recomano MOLT que et llegeixis aquest article, així potser podràs posar mínimament en qüestió la teva pròpia noció d'identitat. És molt sa posar a debatir les teves pròpies neurones. Costa però fa crèixer. És el primer article dels que apareixen (Terradas, identitat viscuda vs. identificació política):
http://www.raco.cat/index.php/index/search/advancedResults?textsearch=Te |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera prima |
21 nov 2009
|
El/la del Bronx: què és i quina identitat comuna comparteixen el conjunt de persones d'una nació? Com es defineix? I què fem amb els individus que viuen a Catalunya però no pertànyen a aquesta nació? Aquestes són les qüestions importants, i tu passes per sobre d'elles precisament perquè respons des d'aquest pressupòsit ontològic del que parla el tal Martí.
Et recomano MOLT que et llegeixis aquest article, així potser podràs posar mínimament en qüestió la teva pròpia noció d'identitat. És molt sa posar a debatir les teves pròpies neurones. Costa però fa crèixer. És el primer article dels que apareixen (Terradas, identitat viscuda vs. identificació política):
http://www.raco.cat/index.php/index/search/advancedResults?textsearch=Te |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera prima |
21 nov 2009
|
El/la del Bronx: què és i quina identitat comuna comparteixen el conjunt de persones d'una nació? Com es defineix? I què fem amb els individus que viuen a Catalunya però no pertànyen a aquesta nació? Aquestes són les qüestions importants, i tu passes per sobre d'elles precisament perquè respons des d'aquest pressupòsit ontològic del que parla el tal Martí.
Et recomano MOLT que et llegeixis aquest article, així potser podràs posar mínimament en qüestió la teva pròpia noció d'identitat. És molt sa posar a debatir les teves pròpies neurones. Costa però fa crèixer. És el primer article dels que apareixen (Terradas, identitat viscuda vs. identificació política):
http://www.raco.cat/index.php/index/search/advancedResults?textsearch=Te |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera del bronx |
21 nov 2009
|
perdona, opera prima, jo no responc des de cap pressupost ontològic. jo responc a partir de l'empirisme: hi ha evidències empíriques més que suficients al llarg de la història per poder afirmar que els éssers humans de tots els períodes i tots els indrets tendeixen a desenvolupar un sentiment de pertinença a una nació o a una altra.
què és i com es defineix una identitat comuna? ho he dit abans. es defineix i és un sentiment de pertinença a un grup més o menys extens de persones. en el cas de la identitat nacional, l'objecte de la identificació és una cultura i/o uns costums compartits.
què fem amb els individus que viuen a catalunya i no se senten part de la nació catalana? doncs, res. que vols que fem? és un fet i prou. igual que jo visc a espanya i no em sento vinculat a la nació espanyola, també es pot viure a catalunya i no sentir-se vinculat a la nació catalana. què insinues que hauríem de fer segons tu?
i ja em llegiré aquest article que dius, sempre i quan posis un enllaç que permeti trobar-lo. |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per opera prima |
21 nov 2009
|
Company, el link ja hi és, no? Te'l torno a posar: http://www.raco.cat/index.php/index/search/advancedResults?textsearch=Te
És el primer que apareix, cliques a "text complet" i llestos.
Llegeix-te'l i entendràs a què em refereixo.
Mira, les nacions són un invent del segle XIX: fes una ullada als textos d'Ernest Gellner, Eric Hobsbawm, Benedict Anderson i altres dels principals teòrics del nacionalisme. La nació la inventen els nacionalismes, per bé o per mal, més o menys justificadament, depenent del context històric, etc. I no al revès. Les "identitats" de què parles, el sentiment de comunitat i pertinença, un horitzó compartit, etc. ha existit sempre, és clar que sí, però en grups molt reduïts que compartien espais comuns de vida, treball, lleure, en el cara a cara, de gent que es coneixia i que vivia realitats molt semblants, en entorns ecològics semblants, en cantons "naturals" podríem dir. Però això no anava més enllà de pobles o petites comarques, i sovint amb conflictes interns.
Quins costums, cultura i tradicions compartien un pagès del Bages, un pastor del pirineu, un pescador de Sant Carles de la Ràpita, un obrer textil d'una colònia industrial en qualsevol riu de Catalunya, un senyor-amo d'una casa pairal de l'Empordà, etc.? Jo crec que pocs. I sí, compartien una llengua, però amb variants fortes dialectals (abans de l'operació uniformitzadora de Pompeu Fabra i de TV3, és clar) que sovint fan sorgir dubtes als lingüistes no-dogmàtics sobre la unitat o l'existència d'una única "llengua". I la sardana o els castells, com tants altres "costums" o tradicions catalanes eren molt locals abans de que el nacionalisme les escollís com a banderes de la "identitat catalana" tota. La història comuna, d'altra banda, té moltes lectures possibles i la nacionalista és fa clarament des del present per escollir aquelles fites que serveixen per elaborar un discurs a mida de les necessitats polítiques. Res d'això no és identitat viscuda i compartida entre propers, són abstraccions que serveixen a finalitats polítiques.
En fi, fes-li un cop d'ull a l'article, a veure si et serveix per pensar-hi.
salut! |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per l'opera del bronx |
21 nov 2009
|
he intentat llegir el text que dius però no l'he entès en absolut. jo quan veig frases com aquesta: "se halla a medio camino de la memoria de las significaciones personales y de la memoria de los cronotopos comunes" paro de llegir, perquè aquest llenguatge no l'entenc.
com t'he dit jo sóc un empirista i això vol dir que em baso en les evidències empíriques; agafa textos catalans del segle XIV o XV, textos d'autors catalans, valencians, de les illes i del roselló, i compara. veuràs que les diferències dialectals en aquella època eren *menors* que les que hi ha ara. i aquí et poso un enllaç per si tens dificultats per trobar exemples:
http://tinyurl.con/yb6255e
que la identitat col·lectiva es reduïa a la gent que coneixien personalment és mentida. mira els jueus. com expliques que els jueus hagin mantingut una identitat col·lectiva durant mil·lenis, si han viscut disgregats tot aquest temps? o et penses que tots els jueus es coneixien personalment?
després, els castells i les sardanes no són costums. són símbols, és una altra cosa. això és com confondre que els seguidors del barça s'identifiquen amb uns "colors". és mentida, els colors són un símbol que representen allò amb què la gent s'identifica, que és el barça. a mi els símbols nacionals no em diuen res, i tanmateix això no impedeix que tingui una identitat nacional. |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per ehem |
22 nov 2009
|
|
No importa si les nacions tenen adhesió sentimental, o si existeixen objectivament. el que importa és i son ´´utils o jo per la lluita de classes. I catalunya ho és molt, molt més que l'antiautoritarisme infantil |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per opera prima |
22 nov 2009
|
Mira, els autors catalans, valencians, etc. pertanyien a una èlit al s. XV, perquè la inmensa majoria era analfabeta. Es comunicaven entre ells amb una llengua "d'alta cultura", com podia ser el llatí en altres èpoques, o el francès standard que parlaven a les corts europees durant l'edat moderna. Si ets un empirista t'hauries de fixar més en la parla i no tant en la llengua escrita de qui NO pertanyia al poble "baix", que era qui mantenia unes diferències dialectals segurament molt grans. Per comunicar-se, aquestes èlits (perquè es llegien entre elles), òbviament havien de tenir una llengua comuna, i això es fa escrivint, a on per cert les diferències es noten molt menys.
I mira, justament les jueus són ultra-diferents entre ells, sinó mira Tel Aviv. Mil escicions religioses, laics, moltes llengües d'origen diferents (yidish, sefardí, etc., o les mils llèngües de procedència), blancs, negres, russos, xilens o marroquins, rics, pobres, conservadors, progressistes, fins i tot neonazis! Estudis seriosos actuals parlen de què s'han estat barrejant a cada un dels llocs d'on provènen per milers d'anys i que la majoria d'ells ni tant sols es poden proclamar descendents d'aquells jueus expulsats de la "terra santa". L'única cosa que ténen en comú és una religió, i una llengua hebrea modern construïda fa MOLT poc. On està la seva "identitat"? En el mite sobre el que es justifiquen les barbaritats de l'Estat d'Israel actual.
I en quant a l'article que t'he recomanat, home, una mica d'esforç. No facis passar la teva mandra d'enfrontar-te als teus estereotips construïts sobre la "identitat", la "nació" i tot això, per un rebuig a l'intel·lectualisme o la pedanteria. Aquesta frase que dius està al principi de l'article. Ja no has continuat més? Potser no en tenies moltes ganes de continuar...
"Significaciones personales" fa referència a allò individual, "cronotopos comunes" (cronos=temps) referències temporals (si no recordo malament) comuns/compartides. A medio camino, diu, doncs, entre allò personal/individual i allò comú/compartit. No és tan difícil! |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per opera del bronx |
23 nov 2009
|
tens raó, ja m'agradaria poder fixar-me en el llenguatge oral del segle XV, però resulta que el magnetòfon no es va inventar fins el segle XX, per tant ho tinc una mica negre per trobar enregistraments del català medieval. tot i això de la llengua estàndard que dius, em sembla una mica agafat amb pinces. en aquella època no hi havia ni estàndard ni hi havia mitjans de comunicació de masses -mira textos i veuràs que l'ortografia és purament anàrquica. jo no veig cap evidència d'aquestes grans diferències dialectals de què parles.
el tema dels jueus, sembla que em dones la raó. jo el que dic és que tot i les enormes diferències entre ells, idiomàtiques, falta de contacte, etc., han mantingut una identitat col·lectiva. on és la seva identitat? doncs on és ho desconec, però és innegable que és en algun lloc, i la prova és que avui en dia hi ha jueus. si no hi hagués una identitat jueva no hi podria haver jueus.
pel que fa a l'article, em vaig llegir unes quantes pàgines i ho vaig deixar perquè no l'entenia. no tinc res en contra de l'intelectualisme. he llegit coses d'antropologia, psicologia, matemàtica, estadística, economia, etc., però en aquest cas simplement no entenc el llenguatge de l'autor. emplea uns conceptes, com ara "identitat viscuda", que no entenc (i no semblen massa populars tampoc: el google només dóna 7 resultats). ja et dic que no tinc cap problema amb emfrontar-me als meus esterotips ni amb aquest tema ni amb cap altra. al contrari, m'agrada i ho faig continuament. |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per TRESCCI |
23 nov 2009
|
|
Potser no són legals, però tmapoc són ilegals com s'ha volgut fer creure a la gent, i el més important, SÓN LEGÍTIMES!!! |
|
Re: Pensaments sobre les consultes pel dret a decidir de Catalunya com a Estat-Nació
|
|
per Uhuru |
23 nov 2009
|
|
La lluita de classes només pot ser antiautoritaria, si no és imposició disfressada. Infantil és pensar en estats "bons" per motius de proximitat emocional. Sentiment identitari? Per soposat, si el tens... |
|
|
