|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
La UE i els EUA giren l'esquena a l´Organització per a l´Alliberament de Palestina
|
|
|
per k. |
19 nov 2009
|
|
17/11/2009 El negociador de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina havia anunciat públicament que buscarien suports perquè el Consell de Seguretat de l'ONU es pronunciés a favor de la creació d'un Estat palestí · La presidència de torn de la UE ho considera 'prematur', i els EUA insisteixen en les negociacions a dues bandes. |
La crida dels líders palestins als països occidentals perquè recolzin la seva independència en el marc del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sembla que ha tingut, de moment, poc efecte entre els governs al·ludits. El negociador de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, Saeb Erekat, havia anunciat aquest cap de setmana l'objectiu de trobar suports a la Unió Europea, Rússia, i d'altres països africans, llatins i asiàtics, després de constatar el fracàs de les negociacions mantingudes durant el darrer amb Israel sota els auspicis dels Estats Units.
El ministre d'exteriors de l'Administració sueca, que ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, ha declarat que, tot i que tractaran la qüestió amb els altres titulars d'exteriors dels Estats membres, el reconeixement d'un Estat palestí seria "prematur". Carl Bildt ha dit també que "estaríem preparats per reconèixer un Estat palestí, però primer ha d'existir [l'Estat]".
Els Estats Units tampoc han aprovat la iniciativa anunciada per Saeb Erekat, i han insistit en la via de la negociació. "Donarem suport a un Estat palestí si és resultat de negociacions entre les dues parts", ha declarat el portaveu del departament d'Estat, Ian Kelly.
D'altra banda, Tel Aviv s'ha mostrat bel·ligerant i ha advertit als líders palestins que "qualsevol intent unilateral fora del marc de les negociacions trencarà els acords existents entre nosaltres i podrà comportar passos unitlaterals per part d'Israel".
La proposta que l'OAP vol portar davant del Consell de Seguretat aposta per reconèixer les fronteres del 1967 i establir Jerusalem Est com a capital.
http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/LF428521.htm
http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/LH621257.htm
http://www.lemonde.fr/proche-orient/article/2009/11/17/l-ue-juge-prematu
http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1258027295871&pagename=JPost%
* Entrevista a Saeb Erekat, IPS News: Q&A: No Unilateral Declaration of Palestinian State, Says Erekat http://original.antiwar.com/kessel-klohendler/2009/11/16/no-unilateral-d/
* Anàlisis d'AlertNet: ANALYSIS-Let down by Obama, Palestinians see few options http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/LG350680.htm
* Reuters: Palestinians aim to secure UN support for state
http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/LF428521.htm |
This work is in the public domain |
|
Proposta equivocada
|
|
per Jaume |
19 nov 2009
|
|
Doncs la postura dels EEUU de demanar negociació a dues bandes té sentit, no veig cap tipus de pau si Palestina agafa i fa el que li sembla sense tenir en compte Israel, és de sentit comú vaja. |
|
Re: La UE i els EUA giren l'esquena a l´Organització per a l´Alliberament de Palestina
|
|
per Cristina Mas |
20 nov 2009
|
tercera intifada
Amb el fang fins als genolls a l’Iraq, i lluny d’estabilitzar la situació a l’Afganistan, el president nord-americà Barack Obama cerca un acord amb les burgesies àrabs. Per enèsima vegada, l’imperialisme intenta utilitzar el poble palestí per apaivagar la situació a l’Orient Mitjà i obre una nova ronda de negociacions de «pau». L’experiència diu que aquests processos sempre han suposat retrocessos per als palestins i, en aquesta ocasió, els primers compassos no han servit ni per guardar les aparences: les converses han començat sota el criminal bloqueig internacional de la Franja de Gaza i quan Israel prepara la construcció dels assentaments més grans a Cisjordània des de 1967. El govern titella d’Abu Mazen ha demostrat que està disposat a tot (fins i tot a ajudar Israel a ocultar els seus crims a Gaza) per seguir comptant amb el beneplàcit dels EUA. Mentre, Hamas prefereix seguir controlant Gaza a convertir-se en la direcció de la resistència contra l’ocupació.
El règim de l’Autoritat Palestina ha viscut durant les últimes setmanes una de les crisis més profundes. El motiu: el vot a l’ONU a favor d’ajornar la discussió sobre l’Informe Goldstone, que acreditava la violació dels drets humans per part d’Israel en els atacs de l’hivern passat contra Gaza. L’informe no aportava res de nou al que vam veure per televisió ni era una declaració de principis propalestins (de fet, en un equilibri macabre, acusava també Hamas de crims de guerra, ignorant el dret a resistir).
Tanmateix era la primera oportunitat d’asseure en un banc dels acusats els polítics i militars israelians. Però per Abu Mazen era més important satisfer Obama, que considerava l’informe un obstacle per prosseguir les negociacions. La delegació de l’ANP va votar a favor d’ajornar la discussió del text i als Territoris Ocupats es va desfermar un autèntic terratrèmol, amb grans manifestacions exigint la dimissió i el càstig d’Abbas i, fins i tot, la dissolució de l’ANP. Finalment Abu Mazen va haver de fer marxa enrere i va canviar la votació una setmana més tard.
Hamas havia retrocedit durant els darrers mesos i havia rebaixat la seva pugna amb l’Autoritat Palestina. Va anunciar el suport a l’Acord d’Unitat Nacional sota els auspicis d’Egipte, per fixar eleccions el juny vinent, reconèixer l’Autoritat Palestina a Gaza i dissoldre les seves milícies, que quedarien integrades en les forces de seguretat governamentals. Aquestes serien les condicions imposades pel Quartet (EUA, UE, Rússia i l’ONU) per aixecar el bloqueig sagnant de Gaza i impulsar un desenvolupament econòmic accelerat com el que viu Cisjordània. Però, a remolc de l’escàndol de l’informe Goldstone, Hamas va endurir el discurs i va demanar un ajornament. També exigeix formar part de les negociacions de pau. Mentrestant, Abu Mazen ha convocat eleccions el gener. Com afirma en un article recent Azmi Bishara: «No esperem que els que segueixen el joc electoral, mentre les espases dels enemics de Palestina pengen sobre els caps dels votants palestins, se sentin incòmodes o avergonyits.
En aquesta conjuntura, seria demanar massa. Però sí que els demanem que no ens vinguin a predicar gaire sobre la democràcia. No són unes eleccions. Només són un mitjà per obtenir una promesa de fidelitat a cop de pistola, una pistola que apunta no només cap als votants sinó també cap als seus nens, que són totalment innocents. La raó que els moviments de resistència no posin el vot per davant de la independència o per davant de la derrota de l’ocupació és conjuntural. Per què hauria el poble d’emetre els seus vots per un moviment d’independència mentre una ocupació estrangera els posa una pistola al cap? La resistència exigeix sacrificis als combatents de la resistència, però no necessita, en general, que la gent del carrer hagi d’escollir, en un procés electoral, entre la resistència i alimentar les seves famílies».
La proposta d’Egipte no és sinó un pla per capitalitzar la fatiga de la població de Gaza després de tres anys de bloqueig, un exemple de falsificació massiva de la voluntat popular. |
