|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Entrevista :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
|
per Verónica Sedeño |
08 nov 2009
|
|
Excoordinador general d'IU i exsecretari general del PCE. Aquest 9 de novembre es compleixen 20 anys de la caiguda del mur a Berlín. Aquest fet històric va suposar la fi de la guerra freda, que es va confirmar amb la unificació d'Alemanya. Amb la perspectiva que dóna el temps i l'experiència, Julio Anguita analitza, en una entrevista concedida a la nostra edició digital -www.regio7.cat-, el context i les conseqüències de la caiguda del mur. |
Excoordinador general d'IU i exsecretari general del PCE. Aquest 9 de novembre es compleixen 20 anys de la caiguda del mur a Berlín. Aquest fet històric va suposar la fi de la guerra freda, que es va confirmar amb la unificació d'Alemanya. Amb la perspectiva que dóna el temps i l'experiència, Julio Anguita analitza, en una entrevista concedida a la nostra edició digital -www.regio7.cat-, el context i les conseqüències de la caiguda del mur.
VERÓNICA SEDEÑO Per a qui era secretari general del PCE l'any 89, la caiguda del mur no va ser cap sorpresa. Considera que aquest fet va ser la conseqüència directa d'un règim que estava anquilosat i d'una població que buscava en el capitalisme una millora del seu nivell de vida.
Com va viure, com a secretari general d'IU, aquella nit de novembre del 1989? Era esperada la caiguda del mur dintre de les files comunistes?
Com qualsevol altra persona. La caiguda del mur es veia venir, jo ho sabia i ho sabíem tots. L'any 88 vaig estar a la URSS i ja vam discutir amb el Comitè Central sobre els informes que ens deien que la situació era difícil. O sigui que no va ser una sorpresa. El règim estava anquilosat, hi havia aparells de corrupció instal·lats als aparells de l'Estat i del partit, com després s'ha sabut. És a dir, els que anàvem seguint allò més de prop per les nostres relacions especials amb la URSS, perquè érem i continuem sent comunistes, doncs bé, més o menys vèiem un decaure, una degradació d'aquell ordre.
Amb aquestes afirmacions, vostè no considera un avançament l'anunci de l'obertura per part de Schabowski, tal com s'ha considerat?
És que nosaltres teníem relacions amb la URSS i amb els altres països de l'Est i estàvem informats de la situació. Sabíem per part d'alguns companys que l'OTAN tenia gent infiltrada, tant a Alemanya com a la URSS. Així que reitero que l'anunci no va ser una sorpresa, ni tan tremendista com es va qualificar des d'Occident. Nosaltres sabíem l'agitació que vivia el sistema, sabíem que el règim estava anquilosat. Hi havia molta gent que creia que en el capitalisme trobaria una sèrie de promeses per millorar el seu nivell de vida. Després es van desenganyar. Al cap dels anys ja hem vist el que va passar, es van privatitzar les empreses públiques, la gent es va quedar sense calefacció a casa seva, etc.
Gorbatxov va ser un personatge clau en aquest procés?
Cal tenir en compte que mentre la premsa occidental lloava Gorbatxov, dintre de la URSS no tenia el mateix seguiment. De fet la glasnot i la perestroika eren unes polítiques que es valoraven més a Occident que allà dintre, allà realment no tenien cap impacte.
Gorbatxov va jugar un paper equívoc, no va saber on era. De fet el seu discurs va ser canviant amb el temps. Els seus primers discursos, quan planteja la perestroika i la glasnot, cridaven a una revisió del comunisme i del socialisme. Després, ha anat derivant fins al seu discurs actual, que està molt per sota del que jo anomenaria cap plantejament revolucionari.
Què va suposar l'obertura del mur per als alemanys, tant de l'Est com de l'Oest?
Això caldria preguntar-ho a ells. El que és clar és que el que esperaven que fos una mena de paradís va deixar entreveure ràpidament el que realment amagava. Els antics dirigents del partit comunista es van fer brokers, es van privatitzar les empreses de l'Estat, la gent va passar fred perquè no tenia el gas gratuït, perquè no tenia determinades coses. Que els ho preguntin, que els ho preguntin.
De fet, hi ha enquestes que mostren que els antics ciutadans de l'Alemanya Oriental troben a faltar certs aspectes del desaparegut Estat socialista, no és així?
Jo no vaig elevar mai als altars l'Estat socialista, però tampoc no sóc dels que li van adreçar malediccions. Hi ha molta hipocresia a Occident sobre aquest tema. Els soviètics, i jo ho he vist personalment, tenien el que tenien. Si fas un repàs, el règim era molt rígid, però tenia una sèrie de conquestes que a Occident la gent normal no va tenir mai, quant a cultura, educació, etc. Allò es va desmuntar perquè la gent volia una mica més. La gent tenia l'aparador del que suposava el capitalisme d'Occident, i ja ho va aprendre, i ho va aprendre en la seva pròpia carn. Però bé, moltes vegades s'aprèn així.
Per a vostè, quines van ser les conseqüències directes de l'obertura del mur?
Des del meu punt de vista, les conseqüències econòmiques van ser desastroses per als ciutadans occidentals. Berlín es va endur moltíssims diners quan Alemanya estava dividida perquè era l'aparador que s'ensenyava a l'altra banda. A mi ja m'han dit molts berlinesos del Berlín Occidental que enyoraven aquests moments en què eren l'aparador davant els seus germans de l'altra banda per la quantitat de diners i beneficis que rebien, perquè es tractava simplement de fer propaganda de cara als altres, i això es va acabar.
Vint anys després, quin balanç fa d'aquests fets històrics?
Doncs que el món va canviar. Es va acabar l'ordre que estava basat en les dues superpotències i allò va ocasionar un desequilibri en la mesura que només en va quedar una. Jo recordo aquells discursos una mica ingenus, fins i tot m'atreviria a dir una mica estúpids, quan plantejaven que érem davant la fi d'un sistema injust, de la inquietud quant a la guerra mundial. Mentida. Per a mi eren tot mentides. Fixi's quantes guerres s'han declarat des de llavors, quantes invasions il·legals, la de Iugoslàvia, les dues de l'Iraq, Afganistan, etc.
Com ha canviat el món en aquests vint anys?
El món no ha canviat, el món continua en aquests moments en una degradació imparable. Perquè una de les coses que tenia aquella situació, a part del que no era correcte i del que era dolent, que també critico, és que mentre va existir aquell bloc, aquí els treballadors van viure millor perquè hi havia una por al que hi havia allà. Quan es va enfonsar aquella referència, ja ho han notat després els treballadors. És el moment en què es rearma el capitalisme, comença la societat de mercat. El mercat s'eleva a la categoria de Déu per sobre de la política i comença el calvari que estan passant els treballadors. És quan s'incrementa i s'incentiva el que s'anomena la precarietat en el treball, és el que s'està veient avui dia d'una manera mecànica. I és que el capitalisme és així, té cada cert temps unes crisis de sobreproducció. És a dir, arriba un moment que es produeix massa, fins al punt que no es pot vendre, la gent no pot comprar, i llavors què passa, que hi ha atur. I com responen els capitalistes davant d'això, doncs acomiadant gent, tancant fàbriques, el que està passant en aquests moments. Si jo sóc anticapitalista, per marxista, per comunista, no és per res més que perquè aquesta és l'essència del sistema. |
Mira també:
http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2009/11/08/caiguda-del-mur-veia-venir/53625.html
http://www.regio7.cat
|
Copyright by the author. All rights reserved. |
Comentaris
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per marxengelsleninstalinmao |
08 nov 2009
|
|
Clar que es veia a venir. És veia a venir des de fa masses anys. Quan els ideòlegs d'Anguita i del traïdor PCE (Kruschev and company), van entrar al PCUS donant-li tot l'aire revisionista necessari per acabar amb ell, i, ja de passada, acabar amb el PCE ajudats per un altre traïdor com ells: Santiago Carrillo. |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
per Josep
u10523339 ARROBA udg.edu |
08 nov 2009
|
Han passat vint anys i continuem sense reaccionar. L'esquerra estem desorientats, no sabem que fer, hem perdut la bruíxola i no la trobem. La gent ja no creu en nosaltres, no passem de fer discursos moralistes i continuem enfontsant-nos. Heu vist les cases okupades de Berlín? S'han convertit en simples centres d'oci artístic. No ho veieu que hem perdut i fracassat?
I us ho diu un comunista de tota la vida. Hem d'acceptar-ho i fer autocrítica. |
|
Article Gara - 9/11/09
|
|
per Ingo Niebel |
09 nov 2009
|
GARA > Ultima hora > Mundua
20º ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO
Alemania continúa siendo un país dividido
La canciller alemana Angela Merkel dijo, en una rueda de prensa ofrecida con motivo del 20 aniversario de la Caída del Muro de Berlín, ocurrida el 9 de noviembre de 1989, que "la reunificación ya es una realidad" porque "el Muro empieza a ser historia y no un recuerdo vivo en la mente de los alemanes".
09/11/2009 8:55:00
Ingo NIEBEL
Según una reciente encuesta hecha por la primera cadena estatal de televisión, la ARD, casi dos tercios de los alemanes orientales, que viven en el territorio de la desaparecida socialista República Democrática Alemana (RDA), opinan que la sociedad alemana se ha hecho más injusta después de la adhesión de su Estado a la capitalista República Federal de Alemania (RFA). Frente a este 64% se sitúa el 43% de sus compatriotas occidentales que también piensa así. Por lo que respecta a quienes se sienten beneficiados por la "reunificación": el 56% de los ex ciudadanos de la RDA opina que, a nivel personal, la unión de los dos estados les ha favorecido, mientras que en el oeste alemán sólo el 42% comparte esa opinión. Sólo el grupo de los que se declaran "perdedores" de la unificación es igual de fuerte en las dos partes: en el Este se sitúa en torno al 24% de los encuestados y en el Oeste, al 22%.
Tras su encuentro con los medios, un rotativo madrileño citaba a la canciller y presidenta de la Unión Demócrata Cristiana (CDU), Angela Merkel, diciendo que "hay que tener en cuenta que, desde la llegada de los nazis al poder en 1933, el Este alemán vivió primero la dictadura nazi y después la dictadura comunista". La encuesta de la ARD respalda a la canciller porque cifra en el 51% el número de germanoorientales que ratificaría lo dicho por Merkel, ciudadana de la RDA hasta 1990. Pero el 40% se opone decididamente a que su República sea considerada un "Estado de injusticia".
Es más, según otro sondeo realizado en verano por el semanario liberal "Die Zeit", el 49% de los alemanes de la RDA aseguran que su Estado tenía más cosas positivas que negativas e, incluso, un 8% afirma que poseía casi exclusivamente cosas positivas. Estos dos puntos de vista no son compartidos en el oeste de la RFA, dónde el 78% tacha a la RDA de "dictadura".
Estas diferentes interpretaciones explican la peculiar división política del paisaje político alemán. Su oriente aparece "rojo" donde el partido Die Linke (La Izquierda) aparece por lo general como segunda fuerza política, con cerca del 25% de respaldo, mientras que en su occidente acumula, en el ámbito regional, el 7% de los votos, salvo en el País de Sarre, donde supera el 20%.
Migración interna
El desequilibrio entre las dos partes se deja notar también en la evolución demográfica del país. Alemania cuenta actualmente con 82 millones de habitantes, 65 de los cuales viven en el Oeste, y 17, en el Este. Después de la caída del Muro los territorios de la RDA han perdido cerca de tres millones de habitantes entre 1990 y 2007, según la Oficina Federal de Estadística. Dado que en el mismo periodo dos millones de personas emigraron desde la RFA especialmente hacia Berlín y su zona limítrofe, la pérdida demográfica se ha quedado en un millón de personas. Este fenómeno, que antes de 1989 se habría llamado "fuga" y que hoy se denomina "emigración interna" está causando graves problemas económicos, sociales y estructurales a los estados federales del Este. El länd más afectado es el de Sajonia-Anhalt, que perdido al 15% de su población entre 1990 y 2003. Este hecho ha ido acompañado de un cambio demográfico a nivel nacional.
Según la Oficina de Estadística, Alemania perderá hasta 2050 unos 8 millones de habitantes si se mantienen el nacimiento de 1,4 niños por mujer y una inmigración neta anual de 250.000 personas. Si estas cifras cayeran a 1,2 niños y a 100.000 inmigrantes, la población podría reducirse en 12 millones de habitantes. El panorama podría cambiar hacia el lado positivo si aumentara, entre otros factores, natalidad. Sin embargo, el número de nacimientos en Alemania Oriental ha descendido un 25% desde 1990. A ello ha contribuido la destrucción de la mayor parte de la infraestructura industrial y del tejido social de la RDA que permitía a la mujer trabajar y ser madre sin temer por su empleo.
La privatización de la industria nacionalizada de la RDA ha sido la principal causa del aumento de su pobreza. Si la media nacional ronda el 14%, en el Este se sitúa ente el 18% y el 24%. Los länder más ricos son Baden Württemberg y Baviera, donde el índice de pobreza es de 10% y 11%, respectivamente. No obstante, el panorama puede empeorar. El gran consorcio de almacenes Arcandor ha quebrado y en tan sólo una de sus ramas ha despedido, en Baviera, a 7.000 personas.
La situación tampoco es ideal para la población activa. A nivel nacional, entre 2002 y 2005, el sueldo se redujo casi un 5%, de 24.900 euros a 23.700 euros anuales. Además, subió el número de personas que, por su trabajo, reciben menos de dos tercios del sueldo bruto medio. A principios de la década de los 90 sólo el 25% de los empleados pertenecían a este grupo que aunque trabaja no sale de la pobreza. En 2005, ya era el 30%.
En Alemania, son las ciudades las que más aportan económicamente, encabezadas por la capital bávara, Munich, que genera un PIB local de 78.000 euros por persona. A la cola vuelve a estar, de nuevo, la antigua RDA y, más en concreto, el länd agrario de Mecklenburgo-Antepomeranía. En la tierra de Merkel, el PIB medio de una ciudad no alcanzó los 12.000 euros por persona en 2006.
A la vista de esta situación y ante la falta de perspectivas miles y miles de personas buscan cada año su futuro en el oeste alemán. Y esta emigración crea nuevos problemas tanto sociales como demográficos. Son las mujeres jóvenes las que marchan al oeste. En algunos distritos del Este alemán hay, por lo tanto, una falta extrema de féminas mientras que en ciudades universitarias del oeste, como Colonia, Frankfurt o Munich, viven más mujeres que hombres.
"Espacios perdidos"
Esta evolución conlleva el envejecimiento de la ex RDA, que en las próximas décadas tendrá cada vez más "espacios perdidos". Así llama el Ministerio Federal de Tráfico a aquellas zonas en las que no se puede mantener la infraestructura básica porque el número de habitantes ha caído por debajo de un mínimo, por lo que en adelante son consideradas económicamente no viable conservar carreteras, electricidad, teléfono, asistencia médica o policial. "Si faltan las personas que se ocupan del destino de su tierra entonces no se podrá cambiar nada", ni siquiera invirtiendo más dinero desde arriba si no hay reacción desde abajo, concluye un estudio del Ministerio sobre la situación en junio de 2009. Ese trabajo levantó ampollas porque ante estos hechos recomendó decir a los habitantes de dichas regiones que, en adelante, el Estado no podría garantizar la "igualdad de las condiciones de vida", como decreta la Ley Fundamental. Una salida podría ser invitar a la gente afectada a trasladarse a otros lugares más habitados de su región.
Por otra parte, el Gobierno Federal ha realizado varios estudios para averiguar cómo frenar la migración interna. La enseñanza y atención sanitaria son dos ejes relevantes.
Una de las razones que motiva el traslado de padres jóvenes es el cierre, por parte del länd, de escuelas con pocos alumnos ya que su mantenimiento no se considera económicamente rentable. En países menos poblados que Alemania, como es Finlandia, el Estado conserva estas "escuelas de pueblo" para mantener la población y porque el rendimiento educativo es mayor en una clase más pequeña. Los finlandeses, líderes del estudio PISA, adaptaron en su día el sistema de educación de la RDA, mientras que allí se han cerrado 2.000 escuelas sólo en el modelo que prepara a los alumnos para que con 16 años puedan hacer un aprendizaje. Además, en Finlandia se ha llegado a la conclusión de que resulta más barato, efectivo y mejor para el medio ambiente mandar a los profesores a esas escuelas y no a miles de alumnos en autobuses a lejanos centros de educación que muchas veces no cuentan ni con comedor.
En cuanto a la atención médica, después de 1990 en la RDA se liquidaron las Poliklinken. Estos ambulatorios contaban con médicos especialistas y podían realizar pequeñas operaciones. La implantación del sistema occidental, en el que cada médico puede asentarse donde quiera, ha llegado al extremo de que incluso en el "rico" occidente hay zonas rurales en las que los enfermos se ven obligados a viajar 80 kilómetros para ser atendidos por un especialista.
Quizá Merkel encontraría la solución a estos problemas si recordara no sólo que se doctoró en la RDA sino también lo positivo que allí había para la mayoría social. |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per s. o b. |
09 nov 2009
|
|
viva la ddr, muera la rda! muerte a los traidores |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per un |
09 nov 2009
|
Ja es veu el grau de cultura que tens , s. ob. d'aqui venen els teus brillants analisis politics amb arguments d'aquests "viva" "muera". Es veu que no saps com es vivia alla, si no potser no donaries tants visques.
Potser tambe sabries que RDA i DDR son la mateixa cosa amb diferents idiomes. |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per s. o b. |
10 nov 2009
|
mimporta un pito i mig si signifiquen el mateix jeje. segur k tu si q saps com es vivia allí... i saps tmb com es vivia als gulags suposo, no? jaja jo mai defenseré el piolet, abans la bandera negra, però tal i com estan les coses i en lestat agònic del neoliberalisme, no estem x fer de putetes dEUA, no et sembla, així k millor impulsar el socialisme, un nou socialisme obrer, no et sembla. no sento especial devoció per anguita, però respecto la seva posició i la seva opinió, a considerar, per cert. ell ho diu bén clar, kuan va caure el mur, els alemanys de l'est es van morir de fred xk se'ls va acabar la calefacció de gas gratuïta, privatitzacions, etc. això et deu molar tmb, no? a vegades cal cedir en una banda x aconseguir altres millores més redistributives. no t'agrada cridar visca, mori? jeje jo crec en una revolució permanent, sobretot a base de despertar la consciència, individual i col·lectiva, no crec k haguem dokupar palaus dhivern ni coses així, tot i k lexemple de la revolució francesa, pel k fa a lhumanisme tmb cal tenir-la en compte, així com la del 17, la de lestat espanyol, la dels barbuts, la dhugo chávez, la de polònia, o totes les k ns han precedit, incloent la feina feta x gent com Pedro Casaldàliga.
prefereixes el crit de "viva la muerte, muera la inteligencia" potser? Jo penso k la violència estaria legitimada pq no c tu, xo naltres sofrim cada dia un munt d violència estructural per part de l'estat. a casa teva no? jeje Així k... una revolució sense sang es torna una mica una antítesis, dic jo. potser mekivoco. visca els soldats del soviet! visca la IV Internacional!
au, a fer nones |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per hijo de cura |
10 nov 2009
|
sing the song and be happy, don't worry, be happy my friends jeje
http://www.youtube.com/watch?v=9v0-NPIXrtE |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per socialisme o barbarie |
10 nov 2009
|
|
república federal d'alemanya |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per manolo el fulanitas |
10 nov 2009
|
|
http://www.goear.com/listen/a0bb39a/colorao-el-gitano-de-balaguer |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per pioner |
10 nov 2009
|
Aqui hi ha un pallasso que reivindica la republica federal alemanya? La de Helmut Kolh?
El nivell dels comentaris es per plorar! |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per nino gramo |
11 nov 2009
|
|
K no t'enteres pioner the album. aki passa k un es va ekivocar dient ddr en comptes de rfa i llavors laltre li va dir ek paio k portes els papers molls i laltre va reaccionar am determinació i va busk a la wikipedia com es deia lalemanya d loest i ho va incloure aki. de weimar, de weimar |
|
Re: [Regió 7] Entrevista a Júlio Anguita "La caiguda del mur es veia a venir"
|
|
per el cura |
20 nov 2009
|
|
els tiquis miquis aquests reformistes institucionalistes "comunistes" estadistes... tenen els nervis a flor d pell jeje. salut i lluita social |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
