|
|
|
Notícies :: @rtivisme : amèrica llatina |
|
Mauricio Chalons Piña: «Els indígenes de Mèxic no tenen el terror a la mort dels blancs»
|
|
|
per Sonia García García |
01 nov 2009
|
|
ALTAR DE MUERTOS. Museu Etnològic. Pa- seu de Santa Madrona, s/n. D’11.00 a 14.00 h. |
Fotògraf i poeta, familiar de l’escriptora mexicana Rosario Castellanos, va néixer i es va criar entre indígenes, encara que el seu avi era espanyol. Mauricio Chalons Piña invocarà avui els morts, durant la inauguració de l’Ofrenda de Muertitos, al Museu Etnològic.
–¿Com serà aquest ritual?
–La invocació als morts és una tradició indígena molt arrelada. Aquests primers dies de novembre, les famílies van als cementiris a posar ofrenes als seus avantpassats.
–¿Per a què?
–Hi ha la creença que l’esperit dels morts hi és present i la gent aprofita per buscar el seu consell i posar ordre a la seva vida.
–¿Serveixen d’alguna cosa aquestes creences?
SEnDSí, perquè no estan oferint només a la mort, sinó a la vida mateixa i és una mostra de respecte als ancestres i a les tradicions. No és el mateix que la tonteria ianqui del Halloween, que és pur negoci. Allà no hi ha interès per la cultura, ni pels altres, sinó diners i consum.
–¿És folklore o és tradició?
–La festa dels morts en gairebé totes les cultures indígenes d’Amèrica és una tradició. Els governs la converteixen en folklore quan provoquen la invenció. Però amb aquesta festa es manifesta la necessitat de no oblidar el passat i reafirmar la nostra identitat.
–¿Com l’ha determinat el sentit de la mort en la seva professió?
–És present en la meva feina i en la meva vida. He sobreviscut a un atemptat a Chiapas i he enterrat cinc amics indígenes assassinats quan va sorgir l’EZLN a Mèxic. La professió de fotògraf és de risc, corres molt perill.
–¿Tem la mort?
–Encara que he estat a punt de morir i m’han disparat, no deixo de tenir por. Però com diuen els indígenes: «Si per morir has nascut, quin sentit té preocupar-se». O total, «de mort no passes».
–¿Què és per vostè la mort?
SEnDÉs un pas a un altre lloc. Els indígenes no li tenen tant terror a la mort com els blancs. Encara que a mi no m’ajuda gaire, perquè amb aquesta cara no em creuen. Només quan parlo en tzotzil o náhuatl.
–¿Què ha après en la seva vida i trànsit per Europa?
–Que fora de Mèxic, afortunadament, als mexicans ningú ens vol matar, ni robar, ni violar. Perquè com que Mèxic no ha anat a robar ni a violar ni a saquejar cap país, doncs estem en pau. |
Mira també:
http://chiapas.indymedia.org/article_171089
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=657939&idseccio_PK=1013
|
