Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Passat, present i futur de les Universitats Públiques
per Joan Gil Oliveras Correu-e: jgoflash_1@hotmail.com	28 oct 2009
Ja cal que ens acomiadem de la Universitat Pública si no passem de la resistance a les propostes alternatives...
Sembla -perquè sempre es pot fer quelcom- que no hi ha res a fer. Els problemes històrics de la Universitat Pública (de Masses, que no accessible a tothom): •degeneració de la democràcia universitària, •estancament del insuficient finançament públic universitari, •coorporativisme i immobilisme departamentals, •politització partidista de la figura del Rector, •disminució de persones compromeses socialment, valentes i motivades per liderar els òrgans de govern de la universitat pública, •introducció d'elements de nova gestió pública tatcherista, •bloc progressista universitari fragmentat i força passiu o desencisat en el PAS i el PDI, •baix interès dels governs democràticament elegits per l'educació superior, entre moltes d'altres coses S'han vist agreugats per l'aplicació estatal del Procés de Bolonya: •aplicació de Bolonya -com a paquet de reformes universitàries incloent aspectes paral·lels pendents dels canvis promoguts en la legislació espanyola (LOU, LOMLOU, RD, LUC, Esborrany de la nova LUC)- amb greus efectes en la classe treballadora estudiantil, •precarització laboral (augment de les figures laborals precàries: becaris PUCE, becaris de col·laboració, becaris postdoctorals, falsos associats; tot menys la figura més decent: la de professor ajudant), •augment de la gestió tecnocràtica i economicista amb criteris estandaritzats sobre el coneixement, •limitació de l'investigació científica (de la qual és puntera en forces àmbits el nostre país tot i les retallades pressupostàries de Ciència i Innovació) a la recerca al curt termini, •augment de les decisions unilaterals, •disminució de la qualitat de l'educació superior com també disminució del nivell d'exigència, •ambient enrarit -que li ha fet molt de mal a la Universitat Pública- per la polarització de posicions entorn l'EEES i la marginació de postures de diàleg (Assemblea pel diàleg, ...) o intermitjes, •més dificultat de l'accés als estudis universitaris amb l'augment del preu de les matrícules, l'augment dels costos d'oportunitat i la substitució en els màsters de les beques per préstecs, a part de l'ínfim augment de beques previt -ja veurem si es fa- per aquest curs, •més filtres econòmics amb la nova estructuració bàsica d'estudis, •cap oportunitat del procés de convergència aprofitada (3+2 a Espanya es 4+1, no s'augmenten les beques ERASMUS, ...), •matuseria en el canvi de model pedagògic (docent i avaluador) per implantar reformes a gairebé cost zero i amb criteris molt metòdics però poc intel·ligents, entre moltes d'altres coses La comunitat universitària però continua treballant tot i les greus mancances amb resultats en alguns casos, molt notables: •abans de que arribés el Procés de Bolonya i la propaganda institucional usés la declaració d'intencions del 1999 per implantar reformes pendents (a gust dels lobbies empresarials i els lobbies educatius privats), moltes facultats tenien convenis de mobilitat de PDI i estudiants amb altres universitats del món •les universitats públiques catalanes més enllà d'ESADE en Economia, van guanyar la batalla de la hegemonia a les universitats privades •actualment algunes línees d'investigació de la UAB encara esperen la renovació de les beques del Ministeri (i analitzant la retalla en Innovació es tem el pitjor), tot i això, seguirant coordinant-se amb equips europeus per buscar més fons a Europa (on hi ha més cultura d'inversió pública en educació superior i investigació pública) •les organitzacions d'estudiants continuaran defensant els drets dels estudiants i un model d'universitat, esperem que passant de la cultura de la resistance, a la cultura del pacte i les propostes alternatives Fins avui, tot i la precarietat laboral, els dèficits universitaris (UAB, 35M euros), la disminució en la qualitat dels estudis, l'elitisme econòmic, la falta de democràcia universitària (amb l'aparició dels Consells Socials i uns Consells de Govern i Equips de Govern reforçats), i la propaganda contra una Universitat pública i democràtica i de i per a tothom; el pilar bàsic de la democràcia social estava en perill (per l'entrada d'elements d'una "societat determinada" als òrgans de govern universitaris) però no desapareixia completament a la pràctica. A partir d'avui, l'última ofensiva neoliberal toca els pilars bàsics de l'autonomia universitària (base per la llibertat de càtedra): •El Llibre Blanc de les Universitats catalanes (LBUC) exposa l'estat de la qüestió i promou més jerarquia en la direcció del govern universitari •La UAB ha iniciat la segona fase per ser "campus d'excel·lència (paraula màgica)". A la pràctica mercantilitza els campus, unificant teixit productiu (estem parlant de grans empreses) amb recerca universitària (acabant amb la idea de la recerca pública). Continuant amb la degeneració dels campus universitaris o­n les grans empreses fan negoci (Mediapro a la UPF, Carpa Movistar a la UB, Endesa a la UPC amb reconeixement de l'ex-rector Josep Ferrer del poder d'una gran empresa a la universitat per "imposar" les condicions), tenen instal·lacions públiques llogades a preus barats (alguns parcs tecnològics) i altres mesures de mercantilització. •El PRIM, que és el document per "aprimar" els costos de la UAB (made in Consell Social -grans empreses, aliats dels partits polítics i algun pilota- que en el seu temps -LOU- es va quedar amb la competència política més important: la redacció del pressupost universitari) i és una autèntica bomba de rellotgeria •El document de Muntanyà redactat aquest mateix juny (a esquenes de tota la comunitat universitària) pels Rectors (ho ha reconegut el propi Dídac Ramírez de la UB) explica que les pròximes reformes han d'anar encaminades a l'excel·lència (en realitat es refereixen a reducció de costos i més finançament privat tant de matrícula com de grans empreses, per tant, de garanties i drets), i a la millora de la governança (les propostes per "millorar-la" són que el Rector sigui elegit pel Parlament de Catalunya i el Rector elegeixi els degans; ho sigui, acabar amb la democràcia universitària) •L'esborrany de la LUC (recordeu que l'anterior de CiU exposava en el preàmbul que "en previsió de la liberalització del sector de la educació") presentat voldrà recollir les últimes reformes que seran presentades amb les excuses i les frases que ens tenen acostumats: "a la universitat no hi cap tothom", "estem malbaratant els recursos", "hem de modernitzar la universitat", "els estudiants paguen poc de preu de matrícula", etc. Quan amb Bolonya deien "societat" i es referien a grans empreses (conveni Repsol-UAB, patents privades, targetes d'estudiant vinculades a la Caixa, externalització de serveis, càtedres-empresa, etc.).
Mira també: http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/2009/10/acomiadem-nos-de-la-universitat-publica.html http://www.kaosenlared.net/noticia/passat-present-i-futur-les-universitats-publiques
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more