|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Irresponsabilitat social corporativa: el cas d'Agrupació Mútua
|
|
|
per Salvador Clarós |
26 oct 2009
|
|
|
El mes juliol de 2002 es va inaugurar a bombo i plateret l'Hotel Amrey Diagonal a la cantonada de l’Avinguda amb la Rambla del Poblenou. Era un dels primers edificis de la nova Diagonal, i el llavors alcalde de Barcelona Joan Clos va fer acte de presencia envoltat de mitjans, una pràctica habitual del grup de govern municipal que aprofitava qualsevol esdeveniment per promocionar la figura de Clos. Aquell mateix dia, a la tarda, en un acte públic organitzat per l'Associació de Veïns del Poblenou al Centre Cívic Can Felipa, en el que intervenia Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ens preguntàvem, encara fixats en el “xou” d'unes escasses hores abans, sobre l'estranya aliança d'uns mutualistes de tota la vida, Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria, amb el president dels especuladors immobiliaris de la ciutat, Enric Reyna. La societat AMREY estava formada per Agrupació Mútua (AM) i el grup de negocis immobiliaris Reyna (REY). Pocs anys més tard Agrupació Mútua va vendre a Enric Reyna el 40% de Amrey, sota la seva propietat i el 29,7% de Amrey-Hotels, la branca hotelera de la promotora, creada l’abril de 1999, que es dedicava a construir i explotar diferents hotels. Va reinvertir les plusvàlues en crear Agrupación Inmobiliaria AISA grups d’empreses amb el que va continuar la seva deriva immobiliària (La Vanguardia 19/10/09).
La Diagonal, el 22@ i Diagonal Mar mostraven llavors en aquella banda de la ciutat la cara triomfadora d’una nova economia de bombolla immobiliària i especulació financera aplaudida pels poders públics (l’alcalde Clos n’estava orgullós) i que generava un gran seguidisme de sectors diversos de la societat catalana, com denunciàvem en el citat acte de 2002 en motiu de l’hotel Amrey Diagonal:“el protagonisme de capitalistes sense escrúpols amb nom i cognoms, juntament amb els immensos capitals anònims procedents de fons de pensions, estalvis i aportacions de treballadors amb esperit cooperativista i d’ajuda mútua, gestionats sense cap mena de criteri ètic ni responsabilitat social” (El Poblenou, núm. 29, setembre de 2002).
El negoci hoteler al Poblenou estava en boga. El primer va ser l’hotel Husa Barcelona Mar, del conegut promotor hoteler Joan Gaspar, que arribaria a ser president del Barça després d’actuar com a vicepresident primer durant 22 anys en el mandat de Josep Lluís Núñez, un altre promotor immobiliari dels de pes a la ciutat. El constructor de l’hotel, sense massa miraments va edificar una de les façanes de l’hotel a tocar d’uns habitatges socials construïts per l’empresa pública Regesa on l’ajuntament havia allotjat famílies afectades per plans urbanístics (vegeu El Poblenou, num. 13, abril de 1999). La denúncia d’aquella il·legalitat va comportar un petit escàndol que l’ajuntament va esquivar com va poder. Precisament, quan Gaspar va renunciar a la presidència del Barça va pujar de forma interina Enric Reyna, que pretenia perpetuar-se, però els mals resultats li ho van impedir. Sembla que el trinomi construcció, negoci hoteler i Barça era indestriable, i ja veurem en el futur.
Image No és d’estranyar que un lloc emergent com l’àrea de llevant i en concret el Poblenou fos pol d’atracció de capitals especulatius, aquells que sempre posen condicions per aterrar: la privatització de l’espai públic a Diagonal Mar; la destrucció del patrimoni industrial de Can Ricart i del centre històric del Taulat; L’adjudicació sense criteri d’obres estratègiques com el Parc del Centre de Jean Nouvelle...o la minimització de processos participatius per evitar el debat i la opinió. I sempre hi ha un poder públic disposat a cedir. Una curiosa manera d’entendre el progrés i el servei a la ciutadania des de l’administració municipal.
La cobdícia que ha portat a la fallida econòmica a tantes entitats financeres i d’altres no, perquè han esta salvades amb el capital públic dels Estats, no és cosa només de perversos personatges sinó que s’ha convertit en una epidèmia que ha contagiat a petits inversors i estalviadors. Tothom s’ha cregut allò de que s’havia d’invertir els estalvis en els plans d’inversió que oferien major rendabilitat, sense mirar què o qui hi havia al darrere. És el cas dels mutualistes que es van llançar a l’aventura immobiliària i, a més, de la ma del pitjor especulador. I que després van confiar la gestió de l’entitat a un presumpte xoriço com Fèlix Millet. Els associats d’Agrupació Mútua no ho sabien, és clar, però davant la ignorància van triar les males companyies enlloc de l’ètica, la moderació i el sentit comú. Ara, que s’ha descobert un forat de 120 milions provocat per l’aventura immobiliària ja sabem com s’ha acabat la història d’aquella estranya aliança dels mutualistes amb els especuladors. |
This work is in the public domain |
