|
|
|
Anàlisi :: laboral |
|
[extret d la Soli] Manuel Muñoz Díez, del sindicat de la construcció a l'Ajuntament
|
|
|
per Ferran Aisa |
26 oct 2009
|
|
|
LA BARANA DEL VENT
Manuel Muñoz
Díez, del sindicat
de la construcció
a l’Ajuntament
Ferran Aisa
Manuel Muñoz Díez (San Cristobal
Cuéllar-Segovia, 1896-Mèxic D. F.
?), era paleta d’ofici, havia arribat a
Barcelona l’any 1931, poc després
de proclamar-se la Segona República.
S’afilià a la CNT en un moment
de gran convulsió social. Muñoz fou
detingut el primer de maig i empresonat
amb altres noranta companys
al vaixell «Antonio López», ancorat
al port de Barcelona, entre els quals
hi havia Marià R. Vázquez «Marianet
». Muñoz a la sortida de la presó
fou elegit president del Sindicat únic
de la Construcció, entre les seves
iniciatives destaca la creació d’una
escola nocturna al local del carrer
Mercaders. Muñoz Díez es va guanyar,
entre els militants de construcció,
el sobrenom de «Mestre», ell
mateix, a la biografia de Marianet,
afirmava que la joventut barcelonina
acudia als centres culturals i als sindicats
amb un gran anhel d’aprendre,
d’adquirir cultura i a formar-se
de cara a ésser els gestors de la societat.
Muñoz Díez va viure activament
la vaga de la construcció i novament
fou empresonat, aquesta vegada
a la Model, amb Marianet. Muñoz,
ho explica: «La quinta galería
–que esta vez también compartimos
juntos maestro y alumno– estaba casi
vacía. Durante cuatro meses habían
pasado por allí muchas decenas
de confederales y anarquistas bajo
la misma acusación que pesaba sobre
nosotros, pero ya sólamente
quedábamos cuatro en la cárcel con
la denominación de “gubernativos”».
La resta d’anys de la República fins
el 19 de juliol de 1936 van continuar
amb la mateixa tònica de lluita anarcosindicalista
i de repressió governativa.
A partir d’aleshores les coses
van canviar, Marianet va passar a
ésser secretari del C. R. i després
del C. N., mentre que Muñoz Díez
passava a exercir el càrrec de conseller-
regidor d’Urbanització i Obres
de l’Ajuntament de Barcelona en representació
de la CNT. La reestructuració
municipal es va fer seguint
els decrets de la Generalitat de Catalunya,
en què per primera vegada
es disposava l’entrada als consistoris
de les organitzacions sindicals.
La CNT va aportat nou consellers a
l’Ajuntament de Barcelona, tres dels
quals (Vicenç Pérez «Combina»,
Jaume Aragó i Manuel Muñoz Díez)
formaven part del Comitè Permanent
Municipal. Muñoz Díez va realitzar
una gran tasca al front de la seva
conselleria-regidoria, entre l’octubre
del 1936 i el gener del 1939, construint
noves escoles pel CENU, reparant
vells edificis per adaptar-los
com residència per ancians o per refugiats
i edificant policlíniques a les
barriades. Muñoz Díez va destacar
també com el gran promotor dels refugis
antiaeris i va fomentar la creació
de les Juntes de Defensa Passiva.
Fou president de la Junta Local
de Defensa Passiva de Barcelona i
delegat de l’Ajuntament de Barcelona
a la Junta de Defensa de Catalunya.
Des de la seva conselleria-regidoria
va atorgar els treballs públics a
les Associacions Col.lectives de
Construcció (CNT-UGT). Muñoz Díez
va restar a Barcelona fins el 26 de
gener de 1939, aleshores, es va exiliar
a França, anant a raure als
camps de concentració de Barcarès i
Sant Cebrià. Posteriorment va embarcar
en el vaixell Mexique cap a
Amèrica. A Mèxic D. F., visqué el
seu exili, on escrigué la biografia dedicada
a «Marianet». Ara l’Ajuntament
de Barcelona ha previst recordar
el nom de Manuel Muñoz Díez
en un carrer de nova construcció a la
barriada de Sant Andreu. |
Mira també:
http://www.soliobrera.org/pdefs/soli%20336.pdf
http://www.soliobrera.org
|
Copyright by the author. All rights reserved. |
