Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : xarxa i llibertat
Santa Cruz de Moya: de les cròniques rurals de la memòria històrica al conveni europeu de drets humans
per LQSomos	24 oct 2009
Lluïts, conscients de la seva lluita i de les maldats de les guerres i persecucions ...
El viatge es va presentar lliure de fronteres, Hartmut Heine, historiador i professor d'universitat a Alemanya, que es passeja per Espanya des dels anys 70 i actualment investiga "Les organitzacions polítiques i la guerrilla antifranquista a Galícia" aguante estoicament l'interès desenvolupat, en el trajecte de Madrid a Santa Cruz de Moya, sobre preguntes "universals": Per què els estats, els partits, els poders econòmics i socials, repeteixen errors històrics en ple segle XXI? La resposta es dilata Qui sap contestar? I va rodar cap a la manca de concreció i el complex de la interrogació i de l'explotació i organització socioeconòmica del sistema capitalista, sempre reorganitzant, en què estem muntats i del "factor humà". De fet som humans ¿o també cal dubtar-ho? I van sortir les escletxes de per on colar-se i el perill de quedar atrapat en el poder del poder i la perícia de sobreviure i conviure en situacions difícils i tan extremes com les que van viure les dones i els homes que van apostar per els ideals de la II República Espanyola (1931/36) i que es van veure abocats a la Guerra Civil espanyola (1936/39) i en els anys de la II Guerra Mundial (1939/45) i en la postguerra fins a la mort del dictador Franco (1975) a reinventar - unes quantes vegades, fins al dia d'avui en la seva lluita antifranquista i antifeixista. Ja a Santa Cruz, Hartmut es refugi entre els seus companys gallecs i nosaltres vam començar el periple de les trobades, l'escolta i confirmació de fets brutals i inhumans. Històries de vida, sempre emocionades dels últims guerrillers, presos polítics, enllaços, suports, vells resistents torturats, perseguits, exiliats, represaliats, migrats, els que van quedant i que assisteixen cada any al record i dol dels seus ia l'evocació de les seves vides sense gens de revenja, de venjança. Lluïts, conscients de la seva lluita i de les maldats de les guerres i persecucions ... i malgrat tot sofriment acaben amb la reivindicació de les seves posicions "ho tornaria fer" La llibertat, la democràcia, la lluita contra el franquisme, nazisme, feixisme! Carrillo no va venir, no arribo a Santa Cruz, acollit al mutis pel fòrum ia les preguntes incòmodes dels que van ser seus i encara es mantenen en peu, com ell mateix aprofitant cigarrets i els més de noranta anys que el persegueixen. Any rere any, deu ja, l'Associació Cultural La Gavilla Verda i les seves jornades "EL MAQUIS A SANTA CRUZ DE MOYA, CRÒNICA RURAL DE LA GUERRILLA ESPANYOLA" aconsegueixen convertir el seu petit poble de la Serranía de Conca en un lloc de trobada, estudi , debat i veu de la història més silenciada d'Espanya. Superant les expectatives que inicien l'odissea de donar llum al seu territori i als esdeveniments que s'hi van succeir en la lluita Antifranquista i Antifeixista en els anys de la guerra i postguerra. No en va són muntanyes de valentia, l'any 1989 es declara i celebra el primer diumenge d'octubre el dia del Guerriller Espanyol, vint anys ja, i el 1991 s'aixeca el primer monument "EN MEMÒRIA DELS GUERRILLEROS ESPANYOLS, MORTS A LA LLUITA PER LA PAU, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA AL COSTAT DELS POBLES DEL MÓN. "Terra de Maquis, al crit de ¡SIERRA I LLIBERTAT! La història roda i el pacte de silenci portant a l'oblit, no funciona, mai funciona, per més repressió, depuració, inducció al temor, la por o quedar-se adormit que emeti el poder o el dictador, usurpador de llibertats i legador de crims d'estat . Els clàssics ens ho recorden en les seves tragèdies. Persones es convertiran en "guardadors de Memòries" i entre el fosc repartiran octavetes d'esperança del que no en va ser patit, enterrat, tirat com llavor humana inservible, portat a l'horror més inhumà per aquest estat mental capaç d'aniquilar l'altre, de barbarizar el "factor humà". Es recorda la lluita de les dones antifranquistes, guerrilleres, enllaços, punts de suport, es fan cercles en els descansos per escoltar històries d'amor i poemes escrits a la llum de les llunes que se sap mortes, dones lliures que es van veure reduïdes a la pena del genocida que se sap impotent davant de tanta bravura. Carlota O'Neill, periodista empresonada a Melilla el juliol de 1936 quan estava passant les vacances d'estiu amb les seves filles i el seu marit capità d'Aviació de la República, Virgili Laret, afusellat en els dies immediats a l'aixecament de Franco al Protectorat del Marroc , escriu el que li diu una companya de presó, quan es dóna per vençuda després de saber que Barcelona ha caigut en mans dels colpistes: "És que vols morir per donar gust als teus enemics? És que vas a ser tan covard que vas a esperar la mort sense resistir? Has de viure. Viure per a les teves filles i per a totes nosaltres, i per a tots nosaltres, perquè tens el deure d'escriure algun dia el que has vist perquè el món conegui els nostres sofriments, aquests patiments de gent fosques com nosaltres que passaran sense que ningú s'hagi assabentat. .. I la mort dels nostres es perdrà en l'oblit ¡Has de complir amb el teu deure ¡ (Una dona en la guerra d'Espanya, Carlota O'Neill) Les fosses criden (més de150.000 persones en fosses clandestines) llargues i estretes, a garbuix de restes humanes acoblats i barrejats en esquelets sense termini definit, cunetes abonades amb els trossos de cada gen que s'identifica en salives familiars dels que van ser desposseïts del seu nom. La injustícia insuportable. El dret a "majúscules" quan els esquelets neixen en els horts de la terra. Aquest prepotent "factor humà" que ens fa donar per tancat l'horror dels crims d'estat a la dictadura de Franco, amb una minvada Llei de la Memòria Històrica LLEI 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura. Que incompleix el compromís signat amb el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals. De 4 novembre 1950, ratificat per Espanya amb data 26 de setembre de 1979, i publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat de 10 d'octubre de 1979. Revisat de conformitat amb el Protocol n ° 11 (Data d'entrada en vigor 1 novembre 1998). I va per darrere de la Condemna de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa a la dictadura franquista de 17 de Març de 2006. Recomanació 1736 (2006) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, d'acord amb el projecte de recomanació de condemna presentat pel ponent maltès Leo Brincat i aprovat per unanimitat pel Comitè d'Afers Polítics del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals (Bloc "El País dels Nens Perduts") La història venuda, queda colpejada entre proves i expedients que desperten els matins del temps que passa. El paisatge s'amplia i el context deixa de ser un i patri, per ficar-se en la contesa d'aliances i particions dels que fan el món seu. No estan sols, havent estat tantes vegades abandonats dins i fora de les fronteres de les guerres. A la llum de la lluna plena a Santa Cruz de Moya, el primer cap de setmana d'octubre, es balla emocionats, atents i enllaçats a "els últims testimonis" víctimes i resistents de la massacre. Investigadors, historiadors, forenses, advocats, jutges, fiscals, professors, periodistes, cineastes, actors, artistes, escriptors, alumnes, fills, néts, familiars, associacions, participants ... persones que es colen per les escletxes del poder i fan de relators, certificant el hagut i la transgressió del dret humà. Avui, ficats de ple en ple segle XXI, presa aparença de subversiu defensar i fer complir el dret internacional emmarcat en la defensa dels Drets Humans, declaració signada i adherida a totes les constitucions i lleis superiors de tots els estats anomenats democràtics que en el món s'han donat des de la segona Guerra Mundial. Els farsants del poder. Factor humà "que haurem de seguir contemplant, per entendre la violació de Els Drets Humans, la repetició d'errors històrics i la falta de valentia, en la reparació de les víctimes dels crims d'estat comesos durant la dictadura franquista.
Mira també: http://www.loquesomos.org http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=article&id=3202%3Asanta-cruz-de-moya-de-las-cronicas-rurales-d
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more