|
|
|
Notícies :: laboral |
|
[COS] davant el tancament de LEAR a Roquetes
|
|
|
per afiliat |
21 oct 2009
|
Avui al matí, 20 d’octubre de 2009, ens hem llevat amb la notícia del tancament, ja anunciat i sabut, de la planta que l’empresa multinacional nord-americana LEAR, té a Roquetes (el Baix Ebre).
Aquesta multinacional, dedicada a la fabricació d’aparamenta per l’automòbil, bàsicament cablejats (i que només fabricava per dos models de la SAAB que es deixaran de fabricar en uns pocs anys), ha decidit tancar malgrat la postura contrària de les companyes i companys, deixant així a unes 520 persones sense feina... 520 famílies sense els seus ingressos i dignitat. |
|
Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, i molt especialment des de la nostra Unió Intercomarcal del Maestrat – Sénia – Ports – Terres de l’Ebre, manifestem públicament:
1- El nostre rebuig rotund contra aquesta decisió, fruit de la lamentable gestió de l’empresa per la seva direcció, que malgrat la situació actual no ha estat capaç de cercar nous clients, ni altres possibles sortides a la producció.
2- La nostra solidaritat i suport incondicionals envers les 520 companyes i companys afectats per aquesta decisió unilateral de l’empresa i de la mateixa Generalitat de Catalunya, que amb el seu silencia se’n fa còmplice.
3- La necessitat de l’assumpció de responsabilitats per part dels màxims responsables polítics en aquest afer, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Roquetes i Tortosa, pel fet d’haver co-finançat amb diners públics la fàbrica, sense marcar cap clàusula de defensa i manteniment dels llocs de treball (o com a mínim per la devolució íntegra dels diners invertits)
4- Que aquesta decisió no és res més que una nova excusa per externalitzar la producció fora dels Països Catalans, per emportar-se-la en aquest cas a Hongria.
5- Que si realment la situació era tan dolenta, i malgrat això podien quedar comandes pendents de cara a 2010, en compte d’haver externalitzat la producció, una gestió racional de l’empresa hauria estat capacitada per cercar sortides viables per a la planta de Roquetes i mantenir la major part dels llocs de treball.
6- I que si han actuat d’aquesta forma és simplement per a usar la crisi com a excusa, mentre se’n van amb les seves butxaques ben plenes dels diners fruit del treball de les companyes i companys de LEAR, i de totes les catalanes i catalans, ja que se’n van amb els diners dels nostres impostos, que la Generalitat els hi va “regalar”.
Amb tot plegat, des de la COS també volem comentar el següent:
1- Quan es parla de les 520 companyes i companys que han perdut la feina, no només s’ha de pensar en elles, sinó també en totes aquelles que, de forma indirecta, veuran afectats els seus llocs de treball.
2- Que les direccions dels sindicats del comitè d’empresa de LEAR de Roquetes (UGT, CCOO i USO), malgrat l’experiència històrica dels 1000 acomiadaments a la planta de LEAR a Cervera (la Segarra) en 2002, quan van tancar eixe any amb 126 milion de dòlars de beneficis; no han estat capaços de fer res per plantejar alternatives organitzatives a les companyes i companys de Roquetes.
1- Que aquestes direccions i cúpules “sindicals”, mentre continuen rebent centenars de milions d’euros cada any en subvencions, fruit dels nostres impostos, continuen sense moure ni un dit per evitar els tancaments i els acomiadament massius.
2- Que, encara més, no només no fan res, sinó que arriben a signar o “acceptar” pactes amb les empreses, en ocasions a canvi de diners (escàndol de fa uns mesos a COMFIA de CCOO), per facilitar aquestes polítiques antiobreres... com també s’ha vist fa no gaire a la SEAT, a la FORD d’Almussafes (a l’Horta Sud) o a l’HONDA de Santa Perpètua de la Mogoda (al Vallès Occidental)
3- Que mentre al voltant de Barcelona, on el PSC manté el seu “feu”, sí s’apliquen alternatives de recolocació de plantilles, etc., a les Terres de l’Ebre, al igual que al Principat central o a les comarques de ponent, es continua deixant a les persones treballadores a la seva sort.
4- Que davant d’una situació com aquesta, de traïcions continuades de les cúpules de CCOO, UGT, USO, PSC, CiU, i companyia, i de negativa en rodó per continuar la producció per part de les empreses, les persones treballadores hem d’aprendre dels exemples existents en altres indrets del món, com a l’Argentina o a l’estat francès, i ocupar els nostres llocs de treball.
5- Que ocupant els nostres llocs de treball podrem, realment, amb la nostra experiència i capacitat, tirar endavant la producció, cercar alternatives viables, justes i solidàries per tothom.
6- Que aquestes ocupacions són legítimes i viables, perque aquestes empreses, els seus locals, maquinària, etc., les hem pagades nosaltres, amb el nostre treball i els subvencions (fruit dels nostres impostos)
A les Terres de l’Ebre volem solucions!!
Volem viure i treballar a casa nostra!!
Ja n’hi ha prou de mentides i de baixades de pantalons, organitzem-nos i recuperem el que és nostre!!
20 d’actubre de 2009
Unió Intercomarcal del Maestrat – Ports – Sénia i Terres de l’Ebre
Coordinadora Obrera Sindical – COS |
Mira també:
http://sindicatcos.cat/
|
This work is in the public domain |
