|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix
|
|
per L'EIXIDA
Correu-e: stap@gmail.com (no verificat!) |
19 oct 2009
|
|
Un centenar de persones es van congregar el passat dissabte 17 d'octubre a la plaça del Comerç de Sant Andreu de Palomar per tal de retre homenatge a Jordi Martínez de Foix, andreuenc, patriota i comunista assassinat durant l’anomenada transició espanyola. |
Amb la presència de tota la seva família i una gran quantitat d’amigues i companyes, l’acte organitzat per l’Assemblea d’Endavant Sant Andreu-Nou Barris serví per recordar totes aquelles persones que han mort en la seva lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans.
Enguany, era el cinquè cop conscecutiu que l’Assemblea local organitzava l’acte, que ho va fer en col·laboració amb La Trinxera, igual que l’any passat. El programa previst va començar amb mitja hora de retard, però de seguida aconseguí aglutinar força gent. L’actuació de la Bastonera de Sant Andreu serví per donar el tret de sortida a una tarda especialment emotiva. Quatre balls van servir per congregar més d’un centenar llarg de persones, abans que una membre l’assemblea d’Endavant agafés el micròfon i comencés a presentar les intervencions que es van succeïr.
En primer lloc, l’historiador Josep Ma. Solé va fer una contextualització dels anys en què en Jordi va viure, militar i morir; uns anys durs, els de la falsa transició, en què massa joves hi van deixar la pell. L’historiador ens va fer referència d’altres morts en circumstàncies similars, estranyes i sense resoldre, així com d’una combativitat que els suposats partits d’esquerra, fins i tot autoanomenats comunistes, es van encarregar de desactivar.
A continuació, va tenir lloc un dels moments més emotius de l’acte. Si normalment, any rere any, era na Josi qui parlava, enguany ho va fer tota la família: el pare, el germà gran, la mateixa Josi… i abans, encara, havien parlat, si les llàgrimes i l’emoció els ho havien permès (com li passà al germà gran), na Conxa i en Toni, company/a de lluita d’en Jordi i encarregats de la llibreria Xoc, on fa 10 anys de li va fer el primer homenatge públic; en aquell homenatge hi participà, entre d’altres, el desaparegut Lluís Maria Xirinachs.
L’emotivitat de l’acte també la posava una senyera sobre la qual reposava un bust d’en Jordi. Aquella senyera, on s’hi podia llegir “Catalunya independent”, va ser cosida a mà per en Jordi, i reposa sempre a la seva làpida, cada dia de l’any. Només ahir la família la va voler treure, quan l’últim cop havia estat feia, precisament, 10 anys, pel seu primer homenatge públic. Per acabar aquesta participació, també el germà petit d’en Jordi va llegir una breu nota que la Carme, la companya d’en Jordi quan aquest va ser assassinat, havia escrit per a l’ocasió.
I cal parlar d’assassinat i de crim d’Estat, com ho va fer la Josi. Va denunciar les irregularitats en el cas, així com en la seva posterior investigació i tota una sèrie de fets que porten directament a una voluntat política d’evitar que s’esclareixi el cas. Actualment, la família s’està reunint amb la màxima autoritat de la Conselleria de Justícia per esbrinar què va passar, i és que la situació és tant esperpèntica fins d’arribar al punt que l’expedient mèdic d’en Jordi de l’Hospital Clínic, on hi va ser 4 mesos, ha desaparegut.
Acabat el torn de la família, prengué el micròfon el rapsode Carles Rebassa, que després de l’emotiva lectura del poema donà pas a la Trinxera, l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu (llegiu parlament més avall). El col·lectiu juvenil va assegurar que tindran en Jordi i la seva lluita sempre present.
Tot seguit va venir el segon moment més emotiu de l’acte, la projecció d’un vídeo, encarregat especialment, sobre la vida d’en Jordi i la situació política als Països Catalans en aquelles dates. Emoció, llàgrimes contingudes, ràbia i força ens transmetien en un vídeo que en poc més de 4 minuts va fer un nus a la gola a gran part del públic assistent.
Ja cap al final, un membre de l’assemblea d’Endavant va prendre la paraula per afirmar, entre d’altres, que la lluita d’en Jordi és la mateixa que la seva i que aquesta res resumeix en 4 paraules: independència, socialisme, Països Catalans (llegiu parlament més avall). En acabar, també la mare d’en Martí Marcó, na Carme Bardella, va voler dir unes paraules abans que la Banda Roja fes sonar la Muixeranga, la Internacional i els Segadors, amb tot el públic dempeus, gran part del qual amb el puny alçat i, de ben segur, la immensa majoria amb l’emoció a flor de pell. A la cloenda de l’acte, la membre d’Endavant convidà la gent a retre el millor homenatge en Jordi tot participant activament de les diverses lluites que es duen a terme als Països Catalans.
-----------------
>> Fotografies
http://www.flickr.com/photos/eixida/sets/72157622486509425/
>> Cròniques a d'altres webs:
L'ACCENT.CAT
http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=754:un-centenar-de-persones-homenatgen-jordi-martinez-de-foix-victima-de-la-transicio-espanyola&catid=51:societat&Itemid=88
ENDAVANT.ORG
http://www.llibertat.cat/content/view/6767/1/
LLIBERTAT.CAT
http://www.llibertat.cat/content/view/6767/1/ |
Mira també:
http://www.eixida.wordpress.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix
|
|
per L'EIXIDA |
19 oct 2009
|
enllaç correcte del web d'endavant
http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=668&It |
|
Re: Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix
|
|
per Agggg |
20 oct 2009
|
|
Com podeu portar a parlar sobre un militant comunista a un historiador convergent com Josep M. Solé i Sabaté? |
|
Re: Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix
|
|
per andreuenc |
20 oct 2009
|
no era pas en Josep Ma. Solé i Sabaté, carallot!
era en Josep Ma. Solé i Soldevila, que firma alguns articles a l'Accent.
apa, següent crítica...? |
|
Re: Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix
|
|
per Agggg |
20 oct 2009
|
Glups!!! Ficada de pota
Com en aquest país dones una patada i surten 30 "historiadors" no els puc conèixer tots. |
