Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
11 oct 2009
En el 100è aniversari de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la Revolució que els vencedors denominarien com a "Setmana Tràgica", el col·lectiu Negres Tempestes ha traduït al català l'obra de Jean Grave que va formar part dels materials d'estudi de l'Escola Racionalista que Ferrer i Guàrdia dirigia al carrer Bailén de Barcelona.
nono_portada.png
En Nono coneix Autonomia, país utòpic en el que l'educació de les nenes i nens estimula les seves inquietuds, l'amor per la natura i altres valors propis de l'anarquisme. Accidentalment, en Nono acaba a Argirocràcia, que segueix un model social capitalista, on tracta d'aplicar i explicar el que ha aprés al seu país.

Aquesta edició inclou la introducció adreçada als alumnes feta per Anselmo Lorenzo, qui va traduir la versió original en francès al castellà a petició de Ferrer i Guàrdia. Inclou també les paraules de Ferrer i Guàrdia adreçades al professorat, una carta on alumnes de l'Escola Moderna parlen sobre el llibre a escolars de l'Ateneu Obrer de Badalona i la introducció en la que Negres Tempestes explica les raons que els han portat a traduir aquest llibre al català entre les que destaca la necessitat de desenvolupar escoles llibertàries. Cal destacar que part dels beneficis obtinguts seran destinats a projectes educatius llibertaris.

Podeu aconseguir l'exemplar al mòdic preu de 6€ als punts de distribució habituals. A més, el podreu aconseguir durant la Jornada d'Autogestió Educativa del proper dissabte10 d'octubre al Parc de la Ciutadella de Barcelona. També farem una presentació del llibre el proper divendres 16 d'octubre, a les 19h al CSA Can Vies.


Tota la informació a www.negrestempestes.org/nono

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
Endavant negres tempestes, feu una tasca molt important!
Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
No sóc llibertari però amb la vostre feina i compromís feu més gran,integrador i competent el moviment independentista.Gràcies!
Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
Molt bé, companys. Molt bé, sempre i quan aquests "projectes educatius llibertaris" siguin realment LLIBERTARIS, és a dir, LLIURES de tota la costra nacionalista - burgesa. De voler fer (per què no?) realitat "el país d'en Nono" amb la matèria primera cultural que els "paisans" VULGUIN i reconeguin com a seva o com a digna d'adoptar, no necessàriament "catalana" ni "francesa" ni "birmana" ni, encara menys, territorialment emmarcats per fronteres prèviament definides. Per un projecte llibertari de veritat, revolucionari i creatiu que parteixi de lo donat per a superar-ho no per a condicionar-se i, encara menys, per a "determinar-se". Ja és prou determinista el caputalisme - nazionalisme burgès. No banalitzem ni adulterem Ferrer i Guàrdia ni Anselmo Lorenzo. No adulterem l'anarquisme.

Salut!
Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
Tot anarquista hauria de ser independentista òbviament antiestatalista en totes les societats (amb i sense estat). Si algú s'ha d'autodeterminar són les societats, i això no vol dir erigir estats ni fronteres, ni que els límits d'una societat (nosaltres i els altres) siguin fixos i immutables per a la resta de l'eternitat: la destinació és la societat de tothom a tot arreu.
Barrejar això amb la cantarella oxidada del nacionalisme burgès català significa no tenir ni idea de com ha anat la història en aquest país: la noblesa al XVIII i la burgesia des del XIX fins ara ha estat sempre espanyolista i només de vegades un pèl regionalista o nacionalista, llavors ha utilitzat el discurs catalanista per ocultar l'explotació de les classes treballadores.
Sóc antinacionalista, no vull pàtries ni fronteres ni estats, i a més, què hi farem, sóc un indígena català fart d'haver de justificar que sóc un humà del planeta Terra que ha crescut en un context en què un ha de demanar permís per considerar-se membre, d'entrada, d'una col·lectivitat sense dret a res.
Catalunya, o el que en queda, sobreviu per la lluita de les classes treballadores al llarg de la història, gent nascuda aquí i allà, i per la consciència i la feina sostinguda d'alguns (al 1936, la majoria social!) que tota emancipació implica el dret dels catalans a decidir com caram volen autoorganitzar-se socialment. Autogestió i anarquia demanen independència i confederació i solidaritat internacionalista lliure, aquí i on sigui. I de debò que és esgotador que haguem d'estar explicant que això no té res a veure amb la crosta burgesa nacionalista: t'asseguro que al Rojo y Negro de la CNT he llegit textos parafeixistes sobre la inviolable espanyolitat dels treballadors d'aquest estat, i vés per on mai s'aplica als anarcos espanyolistes cap adjectiu despectiu que els acusi de fer el joc a la burgesia espanyola (de la qual, per cert, la catalana en forma part).

La col·lectivitat del món està feta de totes les col·lectivitats del món, i això que en diuen "els catalans, les catalanes", n'és una. Per tant, passant d'essencialitzacions i substantivismes, felicito Negres Tempestes i em permeto dir "Anarquia total, independència sense límits!", i de pas dir-los que lligaré el llibre. I que quan el presenteu tingueu unes paraules solidàries per a l'Amadeu Casellas sisplau: el que li estan fent és molt fort.
Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
Només puntualitzar que el Rojo y Negro es la publicació de la CGT i no de la CNT.
Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
Molt bé, company. Si per a tu existeix un fet diferencial, un tarannà estrictament "català" o estrictament "andalús" o estrictament "birmà" repecte dels quals supeditar tot lo altre, ancorant-t'hi i condicionant-t'hi, respecta que per a d'altres, només hi ha un tarannà explotador i una condició material d'explotat i tot lo demés seran crostes burgeses-caputalistes o bé cultura popular, amb el que pot tenir d'autèntic però, alhora, també d'immobilista i conservador.
Jo també estic cansat d'haver de demanar permís i/o perdó per no ser ni nacionalista ni folklorista ni etnicista ni essencialista ni filòleg.
Estic cansat de demanar perdó per sentirme terrícola, ibèric, mediterrani, castellanoparlant, catalanoparlant, practicant d'esperanto, amant de la natura (des de les muntanyes de l?hoggar fins els Andes passant per Collserola) i no tenir CAP predilecció per cap cultura ni cap paisatge perquè estimo tots els paisatges i llocs i persones amb qui em trobo agust i no em surt dels collons d'encapsular-los com a "nacionals de Ctalunya" o "nacionals de Birmània".
Re: Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave
12 oct 2009
Company picot negre, vegem: penso que t'entenc, i et dic que sóc antinacionalista i, com a anarquista, independentista. A partir de l'experiència del món el pensament humà classifica i segrega, i així dóna sentit a les coses (a dalt, a baix, blanc, negre, mar, muntanya, etc.). Això que en diem catalans o espanyols o anglesos són categories classificatòries: com a tals no són immutables, res és immutable. El que representava la catalanitat fa 200 anys no és el que representa ara. Una mateixa societat pren noms diferents al llarg de la història (per la imposició per la força, o de vegades per elecció motivada per altres circumstàncies). El que distingeix una mateixa societat també canvia (la seva llengua, les pràctiques religioses, els modes d'organització social, econòmica, política [la Barcelona del 1936 no és la del 1945 ni la del 2009]). El meu "nosaltres" abraça una noció igualitarista de tots els éssers vius de l'univers, ja no sols de la terra, mira què et dic (expediente-X, vaja). Ara bé, la instrumentalització de categories com ara catalans o espanyols o anglesos és una via oberta que es pot usar per legitimar qualsevol ordre social: un pot apel·lar a Catalunya o a Espanya o al que sigui en nom de l'anarquia o en nom de l'ordre burgès, de la mateixa manera que dins del cristianisme s'ha invocat a déu per justificar el totalitarisme però també per justificar l'emancipació social. També pots apel·lar al comunisme per construir el feixisme o a l'anarquisme per justificar el contrari de l'anarquia. Fins i tot es pot apel·lar al cosmopolitisme i l'universalisme per justificar el colonialisme! Només m'agradaria que entenguessis que aquestes classificacions i aquestes instrumentalitzacions tenen conseqüències polítiques, econòmiques, culturals, jurídiques: no és la mateixa cosa ser considerat una regió autònoma que un estat amb tots els ets i uts. I en tots els estats no totes les "regions" tenen els mateixos drets: els treballadors catalans a Espanya han d'alimentar l'estat més que els treballadors d'altres bandes, tant li fot la situació de miserabilització que hi ha aquí. I hi ha països que s'han imposat sobre altres països en termes d'aniquilació social, tota la història és aquest conte negre i les lluites per superar-ho. No crec que s'hagin d'imposar les coses, simplement considero que totes les col·lectivitats del món tenen el dret a decidir com autoorganitzar-se socialment. Tampoc jo classifico ningú com a nacional d'on sigui, i menys com a nacional de Birmània (una creació colonial més), on hi ha dotzenes de societats, i torno a dir que depèn de cada col·lectivitat establir on comença i on acaba, i que vol fer amb les altres col·lectivitats del planeta. Per això esmentava la lliure confederació i la solidaritat internacionalista. I que jo sàpiga això no té res a veure amb la burgesia d'aquest país: me la pixa la burgesia de tot arreu i me la pixa l'alienació que arrosseguem tots plegats, especialment el de les classes treballadores (o el consentiment, que és pitjor): ja pringuem prou. I quant als usos del català, dels estudis sobre pràctiques lingüístiques de les persones que a Catalunya s'autoconsideren independentistes, resulta que un 35% parlen en castellà a casa , més d'una tercera part, cosa que trobo absolutament fantàstica (hòstia, si és el jo feia amb ma mare tota la vida, vaja!). Fantàstica per una raó: dins de cada societat (la catalana per exemple) hi ha deu mil societats i deu mil formes culturals: es tracta que entre tots tinguem i exercim el dret d'establir com collons ens ho muntem: autogestió? magnífic; ens confederem amb Nova Caledònia (encara, per cert, sota administració francesa [digues als kanacs que tenen la crosta nacionalista, i que tots els francesos són molt enrotllats, a veure què et responen]) i amb Andalusia?, doncs de conya mentre tot prengui un sentit emancipador i tothom pugui autoclassificar-se com vulgui i jo, pel fet de considerar-me català, no hagi d'anar-me justificant malgrat que passen les dècades i continuem igual de malament.
Per això penso que no m'has entès: perquè jo en cap moment afirmo que considerar-se català o espanyol o kachin hagi de condicionar res, i et torno a dir que no hi ha fets diferencials, el que hi ha són processos diferenciadors sobre la realitat (això és una porta i allò una taula; aquest tio és italià i l'altre alemany; un és gras i l'altre prim) i que per si mateixos no necessàriament han d'implicar jerarquitzacions de cap tipus ni són categories immutables fixades per a l'eternitat (el concepte de "gras" significa coses distintes en èpoques distintes; "ser alemany" pot tenir significacions molt distintes ara mateix i al llarg de la història). O sigui, els conceptes classificatoris no són "essències" per si mateixos, sinó que són susceptibles de ser instrumentalitzats en termes essencialitzadors, que és diferent. Un cop més: tot depèn de amb quina finalitat i en quin context donis sentit a aquestes diferenciacions. Però si un tio s'autoconsidera sami (despectivament anomenat "lapó") a Noruega i no pas noruec, sisplau, no li parlis de la burgesia, que no va per aquí la cosa. Creus que no té res a veure amb la justícia social el dret d'autodeterminació dels pobles? I creus que al llarg de la història, aquesta lluita no ha estat acompanyada pel combat per l'emancipació social, d'una manera indestriable?

De gent mesquina i classista n'hi ha tot arreu, tant se val que ens diguem catalans o anarquistes o el que sigui, però si un tio mohawk no se sent ianqui jo defenso el seu dret a sentir-se com li roti mentre a mi, que sóc a milers de quilòmetres, no m'imposi sentir-me mohawk. Jo no vull imposar la catalanitat a la resta del planeta, només voldria que em deixin en pau i que la gent d'aquesta societat catalana pugui decidir com muntar-s'ho, passant de burgesos i passant de tot classisme. Els 400.000 treballadors falangistes vinguts de les espanyes el 1939, militants del feixisme, del règim, que creen el terror aquí a partir del febrer del 1939, penses que eren guais per ser treballadors? Jo no penso que la burgesia catalana, pel fet de ser catalana, deixés de ser burgesia explotadora, ni el 1835 ni el 1940 ni ara, i això a mi no em treu el dret ni de defensar una societat llibertària ni de defensar el dret del meu país a construir-se a si mateix sense cap imposició exterior forçada.
Els únics que no tenen bandera són els burgesos, la resta són banderes de deu mil colors, i de conya que es barregin en termes d'igualtat i de respecte, en cap moment t'he parlat de "fets diferencials estrictes" per legitimar superioritzacions d'unes societats sobre unes altres. Per tant no em facis dir coses que no penso. Em sento més a prop d'un jornalero andalús que no d'un burgès de Pedralbes que tu en dius "català". Et serveix això? Per això milers d'anarquistes catalans van a anar a defensar Madrid. S'entén? T'ho diu no pas un "nacional català", sinó un pringat indígena català fruit d'una barreja entre "català" i "no catalana" la qual va esdevenir "catalana", ves per on. Un pot sentir-se català-amazigh-eslovac o català-espanyol o sentir-se espanyol a Catalunya i estar a favor que aquesta col·lectivitat deicideixi què fa. L'únic problema és que, com a catalans, no pintem res de res a l'hora de decidir sobre allò que ens afecta.
Com deia una pintada que vaig veure un cop, "sense independència no hi ha revolució, sense revolució no hi ha independència". Ja veus que no tenim ni una cosa ni l'altra. I espero no haver de justificar per què em sento un paio del planeta Terra (que, hòstia, és raro, és català) fins al dia de la meva mort. Segurament si hagués nascut en una Catalunya independent amb un estat al darrere no em sentiria català, però resulta que no he pogut ni tan sols aprendre a escriure en la meva pròpia llengua i se m'ha negat i se'm nega a ser considerat jurídicament i políticament com un tio català amb tot el que això implica (per exemple, que atès el resultat negatiu del refèrendum sobre l'otan del 1982, Catalunya no en formaria part).
Picot, tu classifiques llocs i persones en funció de si t'hi trobes de gust. Jo també, està de conya mentre això no generi representacions dogmàtiques i totalitzadores d'altres persones i altres llocs amb qui no estàs de gust. Al capdavall és una forma més de classificar, igual que si dic, mira, un català, un italià, un sard i un irlandès; un alt i un de baix; un ros i un pèlroig... No estem inferioritzant ningú. Hauria de ser així, lliurement i sense problemes.
Sindicat