Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
DECREIXEMENT VI.jpg
Atravessem una mala època. Negres núvols encapoten el cel i la tormenta neoliberal que ens ofega des de fa un bon grapat d’anys no mostra simptomes d’acabar-se. Devant d’aquesta situació, han sorgit moltes corrents de pensament crític que plantejen alternatives a la situació actual, entre elles, el moviment pel decreixement.

Fa temps que llegeixo articles i llibres sobre aquesta corrent de pensament, també he tingut oportunitat de parlar del tema amb persones del meu entorn. Aquest text no té com a intenció establir unes conclusions definitives, res més lluny de la realitat, no estic en aquesta onda. La meva intenció ara és posar per escrit les sensacions i reflexions que fins ara ha despertat en mi aquesta corrent de pensament, aquesta forma de vida.

Hi ha un bon grapat de persones que no encaixen en aquest món, moltes no volem encaixar-hi de cap manera i cada un de nosaltres busca la forma que considera més correcta de practicar aquest desencaix. Entre aquestes formes, una és el moviment pel decreixement. Sobre aquest moviment, voldria plantejar les següents objeccions:

El capitalisme és una xarxa organitzada de sistemes, un conjunt de formes d’opresió que inclouen tant les de tipus laboral, com les de tipus moral, social, ecològic, racial, heterosexista o religioses, entre moltes altres. Devant d’aquest fet, cal organitzar una resposta que conformi una xarxa de les mateixes dimensions i amb la mateixa capacitat de resposta. El moviment pel decreixement és una suma d’iniciatives pràctiques molt vàlides, però per si mateixes, són clarament insuficients.

Molta gent que es proclama “d’esquerres” afirma avui que el marxisme està passat de moda…significa això que entenen que la modernitat només pot ser entesa en termes capitalistes? I on ha quedat doncs el seu pretès progresisme? Jo penso que el marxisme continua sent perfectament vàlid i legítim com a forma d’analitzar la realitat d’avui en dia, de fet, és l’única forma lúcida d'elaborar una crítica sistèmica global del capitalisme. L’analisi de Marx de l’economia és avui més vàlid que quan va escriure EL CAPITAL i els pilars teòrics del marxisme continuen sent avui molt adequats per treballar contra l’enemic capitalista i contra un conjunt de crisis paral.leles que tenen com a resultat una crisi econòmica que amenaça amb deixar la població en una situació materialment inasumible i sense llibertat.

El comunista manté l’ideal atemporal i etern que parteix de vellisimes i sempre legítimes aspiracions de la humanitat. El comunisme és un ideal, una idea senzilla. No és una idea moderna; va esdevenir moderna, amb Babeuf i amb Marx i Engels, posant l’accent i analitzant les raons de fons de les desigualtats existents en la societat capitalista, de l’extracció de la plusvàlua i de l’ explotació social, protestant per elles i lluitant contra elles. El comunisme fa seves vellisimes aspiracions de la humanitat, d’aquells membres de la humanitat que pateixen, dels explotats i explotades i dels oprimits i oprimides, dels que pateixen per aquestes qüestions i dels que pensen en els que pateixen per aquestes qüestions.

El comunista vol que hi hagi llibertat en aquesta terra. Però, como que la vol seriosament, com que la vol per ferma convicció, en tant que llibertat concreta, pregunta, a aquells que utilitzen el nom de la llibertat en va: "llibertat, ¿per a què i per a qui?

El comunista vol la igualtat d’oportunitats en aquesta terra. Però, com que no pretén una pràctica de la igualtat que acabi esdevenint uniformitzadora, necessita establir-la de manera que la igualtat d’oprtunitats sigui compatible amb el dret a la diferència reconeguda entre éssers humans diferents en molts aspectes i a tots nivells. Aspira, per tant, a la igualtat social i política. Demanar més seria demanar massa.

El comunista vol la fraternitat en aquesta terra. Però, com que sap que en aquesta terra hi continua havent egoïsme, falsetat, abús, hipocresia, opresió, tràfic d’influències, caciquisme i molt d’amiguisme que pretén situar alguns per sobre de les lleis i de la justicia, sap que cal matitzar i construir correctament aquesta fraternitat: La fraternitat que planteja tot comunista és una fraternitat entre iguals. I en aquesta lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, el comunista s’orienta i parteix sempre d’un mateix principi: a cadascú segons les seves necessitats; de cadascú segons el seu treball, les seves possibilitats i aptituds.

I aquest model, el model comunista, continua sent vàlid. Al meu entendre és la base de tota revolta contra el capitalisme.

Penso que el moviment pel decreixement porta a la pràctica iniciatives concretes molt vàlides, totalment legítimes que no serveixen per a res a l’hora de plantejar una alternativa global, seriosa, creïble, pràctica, organitzada, viable i sistèmica al capitalisme, però que si que constitueixen refugis, esquerdes en aquesta sensació generalitzada de que “no hi ha res a fer”. En aquest sentit, algunes de les seves iniciatives pràctiques resulten molt interessants.

El moviment pel decreixement és un humanisme, està clar, però no és un moviment clarament anticapitalista. Jo l’entenc més com una reforma de caire humanista, hippie, cumbaya, desenfadat, que planteja un continuïsme en positiu, maco d'un capitalisme reformat, humanitzat. Pretén humanitzar el sistemar sense eliminar-lo, pretén arreclar l’ascensor social, pretén una sortida plantejada sota uns paràmetes optimistes i positius irreals en plan fantasia animada de Walt Disney, buscant un final feliç a la situació actual. En aquest punt concret penso que els falta assumir dues idees:

1. El capitalisme no és un humanisme, no es pot humanitzar ni arreclar. Cal una postura de trencament, un tall radical, un rupturisme sense complexos ni matisos.

2. En el sentit que he exposat més amunt, aquest moviment, en aquest punt, és una presa de pel...perque cal començar a assumir que la situació que vivim, com qualsevol altre època de crisi absoluta d'un model de civilització, no pot tenir un final fàcil ni feliç ni positiu, com a mínim, no a curt termini.

Des del punt de vista de l’analisi que fan del capitalisme, de la qüestió medioambiental i energètica, cal reconèixer que en fan un anàlisi molt vàlid i molt lúcid, probablement un dels millors que existeixen en el món del pensament, però no es detecta en aquest moviment una aposta clara per l’anticapitalisme més radical, compromès i decidit.

El moviment pel decreixement tampoc apareix com una alternativa vàlida en la mesura en que no només no resol, si no que ni tants sols planteja cap de les qüestions bàsiques i fonamentals de l'esfera d'allò polític, no resol ni planteja cap de les qüestions fonamentals a l'hora de crear un altre model de comunitat política. M'explico. El decreixement no parla de la llibertat, no parla de la igualtat d'oportunitats més que en breus mencions a la redistribució de la riquesa, no resol el tema de la violència ni el tema de la justicia, no parla de la fraternitat, no parteix de cap revisió d'un concepte de contracte social, no resol la qüestió de l'ètica, ni la qüestió del dret, ni el de la legalitat; no resol tampoc...i és un tema cabdal, la qüestió de l'economia política. No respòn tampoc a la qüestió de la pau i de la guerra, no planteja cap alternativa pel que fa a l'educació, ens deixa amb el dubte sobre per quin model de societat i de civilització aposta. En definitiva no apareix com un sistema estructurat de pensament que pugui esdevenir una alternativa al capitalisme organitzada de forma sistèmica.

D’alguna manera el Moviment pel Decreixement és, tal com jo l’entenc, un replantejament més analític dels antics moviments ecologistes dels anys 60, 70, 80 i 90, però poc més que això. No puc evitar veure-hi una certa relació de continguts i formes amb l’anomenada “esquerra verda”...amb “IC-V” ja totalment absorvida pel sistema, formant part dels braços del poder capitalista. La diferència és que aquest moviment encara no s’ha venut al capital, però potser això és l’únic que els salva.

Concloent...a nivell teòric em sembla que aquest moviment fa un anàlisi magnific d’algunes qüestions, al mateix temps té el punt positiu de que recupera la idea de comunitat i d’interdependència tant necessari en aquest moment. A nivell pràctic, però, no soc capaç de veure aquest moviment com un moviment realment anticapitalista, jo el veig més com un reformisme més profund i analític que els reformismes als que estem acostumats, però ara per ara, i de forma provisional, aquesta és la meva conclusió, que ens trobem devant d’un moviment continuïsta reformista de caire humanista i ecologista que...si no evoluciona cap a un anticapitalisme radical, acabarà seguint el camí que han seguit formacions polítiques com IC-V.

07.10.09

Martí Aviñoá

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
1. Para decir que el Marxismo es perfectamente válido hay que separar el grano de la paja. es decir, diferenciar aquellos punbtos del análisis márxista que son extrapolables de una modo de producción a otro y esos otros que forman parte de la crítica a un marco social concreto y no sirven para criticar otro marco social. Por ejemplo, la propiedad privada en una eonomía financiarizada no es tan importante como en el capitalismo industria. En la actualidad es mucho más relevante socialmente el valor como mercancía que como propiedad. por otro lado, aquella idea tan marxista de la lucha de clases, auqnue es obviamente válida, no puede serlo de la misma manera en una sociedad de vocación interclasista como nuestra sociedad postindustrial radicalmente diferente de la sociedad de la primera revolucion industrial. La clase trabajadora, el proletariado, ya no es "partera de revoluciones" si no más bien "nodriza de los televisores de plasma". PARA REVALIDAR EL MARXISMO HAY QUE ADECUARLO A LA SOCIADAD POSTINDUSTRIAL.

2. Afirmar que el comunismo o el marxismo no son "modernos" es una de las revisiones históricas del marxismo que en parte le hacen falta, pero es una revisión en profundidad del marxismo. No se puede identificar el comunismo con el comunitarismo de las pobalciones campesinas autogestionadas de la edad media. El comunismo es profundamente estatalista, de vocación universalista, claramente moderno. El comunismo se presentava como una sociadad acabada, como un presente perfecto de resonancias netamente modernas. (¡Como una paraíso meta-histórico invulnerable a los vientos de la evolución social que negaba algunas de las ideas-raíz del marxismo!)

3. Afirmar que el decrecimiento es reformista o no es anticapitalista exije demasiada fe en el porpio discurso. Una cosa es que el decrecimiento no construya un discurso rupturista en su forma, pero avogar por la destrucción de la economía lineal y en contra del dinero como deuda, avogar por el dinero como valor de intercambio y no como concepto fetiche, como idea cosificada es atacar las bases del capitalismo.

CONCLUYENDO: El amor del anarquismo y el marxismo clásicos por conservar su discurso frente a nuevas enunciaciones solo muestra la incapacidad de proyectar hacia si los mismos principios de transformación radical que pretenden proyectar en la sociedad. ¿Como tenermos la barra de presentarnos como alternativa para la transformacion de la sociedad si nos mostramos absolutamente incapaces de renovar nuestro discurso y nuestras prácticas?

No se puede continuar manteniendo un discurso purista que es propio de otra época. Esta vez no se trata de construir espacios de resistencia y transmitir el espiritu de lucha a las siguientes generaciones exibiendo la genealogía revolucionaria; esta vez se trata de conquistar el futuro y relanzar el discurso!!

Y como decía mi bisabuelo, las casas nuevas se construyen con piedras de casas viejas, pero algo habrá que renovar. ¡No todo va a se decir a los demás que son unos reformistas desvíados!
Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
Tienes razón en una cosa, no he matizado que obviamente el discurso marxista continúa siendo válido en la medida en que se reescriba y se repiense y se actualize para adaptarlo a la realidad de nuestro tiempo. Por otro lado, si lees bien las obras de Marx, verás que hay qüestiones de las que él habla que entonces no existían y existen hoy, por lo tanto es más actual de lo que se pretende.

Por otro lado, pienso que todo modelo útopico tiene muchas prácticas posibles, cuando hablo de marxismo no hablo de volver a la URSS, hablo de recuperar algunos elementos del marxismo que son atemporales. Tampoco pretendo un final de la historia asentado sobre tesis del socialismo real.

Aún cuando el decrecimiento plantea una nueva manera de entender la economía, ese cambio me sigue pareciendo demasiado liberal. Plantear el dinero como valor de intercambio no supone huir del modelo liberal capitalista, sólo es una pequeña reforma. El decrecimiento es una reforma más elaborada que los reformismos que conocemos, pero poco más que eso.
Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
Entender que "No se puede continuar manteniendo un discurso purista que es propio de otra época". supone creerse a pies juntillas el reformismo y la colonización mental que la sociedad capitalista ha hecho en nosotros. El Marxismo nació en otra época, pero para nada se quedó en ella. De la misma forma que los planteamientos de Sócrates o de Epicuro, miles de años después continúan siendo perfectamente válidos.
Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
No he querido aclarar en el comentario que me sigo identificando con el marxismo, que me considero marsista y tal vamos. Aunque me molesta sobremanera tener que partir en muchos debates teóricos de discusiones escolasticas de los textos de Marx, como si no se hubieran escrito monton de textos mucho más sucosos desde entonces.

Insisto en que no me parece posible despachar el decrecimiento de un plumazo y tacharlo de refor. Me parece un esfuerzo teórico muy importante y su intento plantear una alternativa de transformación al sistema capitalista me merece mucho respeto en los tiempos que corren.

De verdad no sé hasta qué punto hay honestidad en el rechazo al decrecimiento y la critica no va exenta de cierta soberbia del que quiere,a pesar de todo, continuar llevando la razón sin renovar su pensamiento.

Coincido plenamente en que el decrecimiento es una propuesta parcial y muy limitada en cuanto a la pequeña fracción de la sociedad que si llega a dibujar. Pero creo que en parte surge con esa vocación de propuesta fragmentari y asimilable.

Desde mi punto de vista el decrecimiento es aprovechable y sin sacarlo del todo de cuarentena me decantaría por incorporarlo y radicalizarlo. Incorporarlo como relato posible a modo de propuesta de transformación, teniendo en cuenta que nuestra cultura politica es terriblemente pobre en cuanto a posibles vias de transformación de la realidad que resulten atractivas y liberadoras.

Salut!

(Debat sense insults a indymedia? no mho puc creure!)
Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
...
Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
08 oct 2009
El decreixement reformista? En què et bases?
No crec que el decreixement hagi de ser un sistema de substitució de cap de les maneres. És sens dubte una aposta per la lucidesa i per integrar moltes lluites i pràctiques cap a un horitzor comú.
Re: Tesi provisional sobre el Moviment pel Decreixement
10 oct 2009
Hola companys/es!

Intentaré resumir la meva opinió sobre aquest interessant i necessari debat...

Dins del "moviment" pel decreixement hi ha de tot:

1) Persones que només volen canviar el seu estil de vida, per fer-lo més saludable i respectuós amb el medi ambient, cosa molt legitima, pero insuficient per superar la creixent miseria i crisi del món actual.

2) Persones reformistes, que intenten revindicar o introduïr alguna lleugera millora en el sistema actual, per tal que no sigui tant destructiu ecologicament. Cal dir que la destrucció ecologica no ha deixat d'augmentar en els dos darrers segles d'ençà que es va implantar el sistema actual, i que tots els intents reformistes ecologistes dels darrers 50 anys s'han vist incapaços de frenar aquesta creixent destrucció i degradació ambiental que emana de la essencia mateixa del sistema capitalista.

3) I finalment, persones que realment volen una tranformació social profunda, cap a l'autogestió generalitzada, cap un nou sistema d'organització social realment democràtic i ecològic.

Segons crec, per aquest tercer grup de persones (i en el moviment català pel decreixement n'hi ha bastantes que ocilen entre el grup 1 i el grup 3, i algunes en el grup 2) la paraula i la teoria del decreixement és insuficient. Moltes persones que estan en aquest tercer grup s'han adherit a la paraula "decreixement" a falta de coneixer alguna cosa millor. Pero com diu en Martí, el "decreixement" no respòn a preguntes fonamentals que cal respondre per plantejar seriosament la tranformació estructural que necessitem i que molts volem. La teoria del decreixement ofereix unes nocions molt vagues sobre això. És una bon anàlisi crític sobre la crisi ecològica, pero deixa de banda moltes qüestions analítiques i estrategiques fonamentals en l'actualitat, i això el fa ineficaç per organitzar un moviment realment transformador per al canvi sistèmic.

Tot i que el Marxisme va ser una valuosa contribució en el seu moment, avui en dia està anticuada. També crec que es pot demostrar, com van fer els Situacioniste o Castoriadis, que molts dels errors del "Socialisme Realment Existent" ja estaven latents en Marx i Engels (materialisme dialectic, Estat centralitzat-burocràtic, etc.). No es tracta de negar les contribucions dels vells moviments de tranformació, sinó de superar les seves mancances i aprendre dels seus errors.

Necessitem crear un nou moviment realment tranformador, que impugni les institucions fonamentals del sistem actual (la "democràcia" representativa i l'economia de mercat) i que proposi substituirles gradulament per noves institucions que no necessitin el creixement constant i no es fonamentin en la acumulació de poder en poques mans. Molts estem fent esforços oper crear un moviment d'aquest tipus. Però la paraula "decreixement" no fa mèrit suficent a la nostra voluntat.

I bé, la pregunta que necessariament sorgeix és: avui en dia, hi ha alguna proposta que estigui a l'altura dels temps que corren? Hi ha alguna teoria de tranformació social que ofereixi de forma coherent un analisi de la situació actual, proposi una societat alternativa i contribueixi de forma seriosa al debat sobre l'estrategia de transició cap a aquesta nova societat?

Les persones que estem estudiant el projecte de la Democràcia Inclusiva (www.democraciainclusiva.org) ens estem adonant, cada cop més, que aquest fa una proposta consistent i potent per la tranformació sistémica que necesistem i que moltes volem avui en dia.

salut, estudi i lluita!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more