|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : xarxa i llibertat |
|
Sierra i llibertat
|
|
|
per G@lileo |
07 oct 2009
|
|
Un any més les jornades han acabat, sabem que ens queda molt per recórrer, però el viscut aquests dies ens confirma una vegada més, que la lluita val la pena. |
|
Amb la tardor van arribar com sempre, la Jornades d ' "El Maquis", crònica rural de la guerrilla, a Santa Cruz de Moya (Conca). Aquest any "Les Décimas", deu anys de treball rebel, des d'un petit racó rural d'aquest estat "urbanita".
Les jornades tornen a la seva dimensió inicial, tres dies, en un ambient d'amics i col.laboradors.
Dijous 1 - Benvinguts
La tarda nuvolosa augura pluja, com si volgués ser una legoria del primer sentiment que ens envolta en record de les absències dels nostres companys, dels que sabem que aquest any ja no podran estar entre nosaltres ... i no obstant això no podem deixar de sentir-compartint les seves vivències i sentiments en aquestes sales ... imatge viva de molts anys. La seva absència ens deixa un gran buit.
Amb la presentació de la inauguració de les jornades, s'obre la primera taula "Els últims dies de la República", amb aquest títol tan seductor ens la presenta l'amic i "gavillero" Víctor Sánchez, que llança "guants" als oradors: Ángel López ens facilita una introducció històrica local de Conca i 1939. Richard Elements regidor de Figueres, amb una oratòria sorprenent, ens situa en les últimes talls del govern republicà celebrades en aquesta localitat i que aquest any han estat motiu d'un homenatjat record. Carmen Negrín, néta del president democràtic de la II República, Juan Negrín, ens recorda la fidelitat d'aquest a la República en els seus últims dies i en l'exili, per sobre de les traïcions i les profecies que es van fer ... Una passada de documentals, records i examen de memòria faran que arribi la nit. Després es reinicien les trobades i les salutacions, les converses interminables amb antics companys d'altres anys i noves amistats amb gent que de formes diverses lluiten per la memòria històrica a les trinxeres de la justícia, que al cap ia la fi és un els motius que ens uneix a tots els que som aquí.
Les jornades ja han començat, i és el graf vaticini de tot el que ens espera en els següents dies.
Divendres 2 - Som aquí, perquè ens uneixen moltes coses.
És migdia i el sol llueix amb força, deixant enrere la nostàlgia de dies de pluja i fresc. Comencen les jornades amb un llibre: "Memòries d'un lluitador antifranquista. De Yecla a Benicalap per les muntanyes del maquis ". Un llibre d'història en primera persona, un relat vivencial. La historiadora Olga Martínez, fa introducció i presenta als seus acompanyants de taula: José Miguel Castillo "Súper", investigador i historiador de "aquests" que mantenen un compromís militant amb la memòria, ens descriu apassionadament com es gesta el llibre, com es dóna forma a aquest relat memorístic i personal, passant per les vivències de vuitanta-cinc anys de dignitat i lluita, representats pel guerriller José Navarro, yeclano de naixement i ciutadà del món en la seva vida i obra, ens explica les seves "històries" de muntanya i repressió, de muntanya i llibertat.
Ja arriba la tarda i s'obre amb: "Desapareguts i represaliats durant el període guerriller". Un clàssic i necessari retrobament amb el treball "a peu de fossa", un acostament a les emocions més humanes, la ponència l'encapçala Adolfo Pastor, gavillero que porta molts anys seguint fosques històries de desapareguts en el túnel del temps, relats que s'omplen de llàgrimes i dolor, però gràcies al treball i interès de memorialistes i familiars comencen a passar de la foscor a la llum.
La segona part està dedicada a la "Llei de la Memòria Històrica" una il.lusió que ara pesa com una llosa. Antonio Martín inicia les crítiques, les necessitats de la susdita "Llei", Jimenez Villarejo posa a much @ s de peus a terra i des de la crítica constructiva, posa l'accent en aprofitar el que hi ha i seguir avançant a més. Hi ha un moment de gran emoció quan Villarejo recorda a un dels grans absents, el nostre company "Chaval" recordant les jornades del 2006 i els seus apassionats debats. Cristina Almeida posa sobre la taula el cas de l'enjudiciament de Baltasar Garzón, critica el poder judicial i crida a mobilitzar-se contra aquest processament de manera activa. Miguel Ángel Rodríguez, és una "rara avis" en el món del dret, un dels escassos i nous especialistes en dret internacional, que amb aire fresc està posant en marxa altres vies per a aquesta justícia que no arriba, "si Garzón procés Pinochet , la justícia internacional pot cridar a l'ordre a l'estat espanyol ... "Les idees estan en marxa i el debat sempre segueix viu.
La nit és un gran homenatge als absents, Manuel Pérez Cubero «Rubio», Miguel Núñez, Eulalio Barroso Escudero «Carrete», Florián García Velasco "Grande" i José Manuel Montorio Gonzalvo «Chaval», han marxat sense veure complertes les seves justes reivindicacions, però ens han deixat a tots el llegat de la seva lluita per la llibertat i la justícia. Ens queden les seves imatges, les seves veus gravades, però sobretot el gran honor d'haver-los conegut, d'haver compartit un temps que forma part de la història, i que els fa perpètuament companys de viatge.
La lluna gairebé plena, lumina Santa Cruz de Moya, des de dalt del poble es distingeix el perfil de les muntanyes, el verd de la pineda i les ombres de les cases. Els records evocats aquesta nit em fan sentir un moment especial en el qual mirant a l'horitzó sóc capaç de veure la lluita per la llibertat dels que ja no estan, la nostra realitat i tot el que ens queda per fer. Amb un sentiment d'il • lusió, me'n vaig al llit. Buenas noches. Bona nit.
Dissabte 3, i allà va el comiat
Com si de festes es tractés, avui és el "dia gran" i no és que els anteriors hagin estat petits. El matí s'omple de diverses trobades, que fan difícil prendre la decisió de a quin anar.
L'ésser conscient de no tenir el "do de la ubiqüitat", em fa que passi per la ponència del "Trobada amb els Historiadors. La guerrilla antifranquista a Galícia ", la presenta i condueix Juanbe, enciclopèdic gavillero de dades i històries del Maquis. Històries que ens van desgranant des de terres gallegues: evolució de la guerrilla, organitzacions, el personatge de "Curuxás", dones i guerrilla, i una commovedora història galaico-portuguesa de la batalla de Cambedo. Històries que obren la porta de voler saber més, gràcies al treball de ponents com Bernardo Blat de moro, Hartmut Heine (el nostre amic alemany que porta investigant el tema des dels anys setanta), Carlos Parrado "o investigador melidense", Aurora Marc que ens va exposar la importància de la participació activa de la dona, Ángel Rodriguez que va recalar en la història de "La Pasionaria" gallega Enriqueta Otero i l'investigador lusità Fernando DC. Ribeiro amb la seva epopeia i romàntica història.
La tarda, és una recta final que arrenca amb "Periodisme de memòria", per seguir amb "Feixisme i repressió a la Postguerra" coordinada per Fina Antón, acompanyada per Mirta Nuñez, infatigable historiadora i tan participativa que fa la impressió d'estar en tots els espais on es parla de memòria històrica. Un altre ponent és Joan Antón Mellón, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració UB. "El franquisme com a ideologia: un tradicionalisme fascistizado". La taula la tanca l'historiador càntabre Valentí Andrés Gómez "Del mite a la història: guerrillers, maquis i fugits a les muntanyes de Cantàbria".
L'última ponència "La Guerrilla Urbana a Barcelona, Granada i Lleó" va a càrrec de Ferran Sánchez Agustí (Historiador. La Guerrilla Libertaria a Barcelona) Jorge Marc (Historiador. Els «Quero» a Granada) i Javier Rodríguez (Historiador. La partida de Manuel Ramos Roda «Pilotes» a León) Juanbe fa la presentació.
I allà va el comiat ... Fem parlar els guerrillers, els presenta l'historiador Salvador Fernandez Cava: Francisco Molina, el fill de "La Mare" parla del dolor i la tortura, José Navarro anima a continuar en la defensa de la llibertat i reserva paraules per al diumenge, venerat Pradas "Larry" ens regala memòries que acaben per ofegar la seva veu en el plor dels records ... sonen aplaudiments que no acaben mai, com els somnis de les utopies.
Això arriba al final, per aclamació s'aprova un manifest de peticions, un recompte actualitzat de les reivindicacions que es porten demanant des de fa molt de temps. Pedro Peinado entre el cansament i l'alegria, carregat d'emoció ens diu fins aviat en nom de moltes persones que fan que això sigui possible.
I aquí queda l'ingent treball voluntari de moltes dones i homes, que des de fa deu anys (i una mica més) aconsegueixen fer any rere any "Les Jornades".
Sona L'estaca de Lluís Llach, i sense guions, com una cosa natural, l'abarrotada sala es converteix en un gran cercle d'abraçades plens d'afecte.
Anem camí del sopar i el guerriller José Navarro, em parla del que poden arribar a omplir els aplaudiments, l'afecte de la gent, el reconeixement i la gratitud ... demà diumenge 4, des de fa vint anys és el "Dia del Guerriller" . A pas lent camina eufòric, als seus 85 anys, sap que no està sol i que la seva lluita no ha estat en va, aquesta nit serà llarga i demà parlarà de nou des de la tarima de la serra als assistents.
Un any més les jornades han acabat, sabem que ens queda molt per recórrer, però el viscut aquests dies ens confirma una vegada més, que la lluita val la pena. Fins aviat.
Més articles del Autor |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=article&id=2987:sierra-y-libertad&catid=85:galileo
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sierra i llibertat
|
|
per J. |
07 oct 2009
|
Visca la república!:)
d....
.) |
|
Re: Sierra i llibertat
|
|
per les coses clares |
07 oct 2009
|
|
Molt be el tema de la memoria historica pero cal recordar tambe els anarquistes i no nomes el PCE.Cuand la Cristina Almeida toca el tema del judici de Baltasar Garzon ja es pa cagarse.Baltasar Garzon com molts sociates ,eu,iniciativa,iueaou,etc.juga amb les dos cares o la hipocresia total.Per un canto criminalitza a molta penya secillament per les seves idees politiques sobretot d,Euskal Herria i Paisos Catalans sense ovlidar diferents grups anarquistes o llibertaris i per l,altre canto s,apunta a condenar a Pinochet ,temes de memoria historica,etc.NI FEIXISME NI COMPLICES DEL FEIXISME(psoe,iu,ic,tripartit,pp,falanges d,Arenys de Munt i altres llocs,etc).SALUT |
|
|
