|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
60è aniversari de la República Democràtica d'Alemanya
|
|
|
per comunista |
05 oct 2009
|
|
Caracas, 04 oct. 2009, Especial per Tribuna Popular TP / Per: Nina Hager (*).- En els últims mesos, a la República Federal Alemanya (RFA), s'està utilitzant un gegantesc aparell propagandístic per recordar del 60è Aniversari de la RFA. |
Els 60 anys d'existència de la RFA són pintats com una història plena d'èxits purs, sense opció, mentre que la República Democràtica Alemanya (RDA) es pinta fúnebre, immobilista i un país d'injustícia, la "segona dictadura".
En aquesta RFA, es fan esforços massius per callar no només el passat feixista sinó també la responsabilitat que li correspon al capital alemany pel que s'iniciés el 1933, per l'1 de setembre de 1939, tractant-se-igualment-de deixar de banda les seves implicacions i de silenciar les causes originàries de la divisió d'Alemanya.
La intenció evident: fer-li creure a tothom que mai existís un Estat alemany, la RDA, on la gent no tenia por de perdre el seu treball o el seu habitatge, on l'educació no depenia de la butxaca, on la política de pau i l'antifeixisme era raó d'Estat.
Entre dos sistemes antagònics
Després de derrotat el feixisme alemany, al maig de 1945, es va dividir Alemanya en quatre zones d'ocupació.
A les zones d'ocupació nord-americana, britànica i francesa bastant aviat es van emprendre els passos per restaurar el capitalisme, comptant amb el suport de les potències d'ocupació. Durant la Guerra Freda, van ser EUA i els altres països capitalistes punters en aquella època, utilitzant a Europa tot el potencial polític i econòmic d'Alemanya Occidental en contra de la Unió Soviètica i els països de Democràcia Popular.
Més tard-acompanyant la fundació de la República Federal Alemanya el 1949 - els nazis d'antany van tornar als càrrecs i funcions: en la indústria, la política, en les estructures jurídiques i militars, en els serveis secrets.
Diferent al desenvolupament a la zona d'ocupació soviètica. D'acord amb les resolucions de l'Acord de Potsdam i recolzat per la Unió Soviètica, es va optar per una via de desenvolupament democràtic-antifeixista.
Es van efectuar reformes fonamentals, més endavant determinants per a la construcció i la política de la RDA. Entre elles figurar: la reforma agrària, l'expropiació dels criminals nazi i de guerra de les seves empreses, es van transformar en propietat social dels més importants mitjans de producció; es va executar una reforma transcendental de l'ensenyament escolar i l'educació superior, la garantia legal de la total igualtat de gènere, es van fixar els drets de les generacions joves; tot això incloent que de manera sistemàtica s'inculquen i cuidaven les tradicions antifeixistes.
Es van convertir en base de la nova política exterior, el respecte conscient de l'Acord de Potsdam, el reconeixement de les fronteres resultants de la Segona Guerra Mundial, la creació i manteniment de relacions amigables amb tots els països, sobretot amb la Unió Soviètica, el compromís de prestar la força sencera per la defensa de la Pau.
El 7 d'Octubre de 1949 es va fundar la RDA, fet esdevingut en condicions polítiques i econòmiques inicials extremadament complexes, com la ubicació en el límit entre dos sistemes socials antagònics. En els anys subsegüents la Unió Soviètica i la RDA repetides vegades van presentar propostes de cara a una Alemanya única, neutral, desmilitaritzada.
Una experiència socialista
La RDA, més petita i econòmicament molt més pobre, en comparació amb la República Federal, va poder existir i desenvolupar-se només amb el suport de la Unió Soviètica i dels països de Democràcia Popular en desenvolupament i, més en endavant, per ser part de la comunitat dels països socialistes.
El Programa del DKP (per les sigles en alemany de l'actual Partit Comunista Alemany) diu sobre els èxits i progressos de la RDA: "La República Democràtica Alemanya, sota el lideratge del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (PSUA), li va posar límits al poder de l'imperialisme alemany. Durant quatre dècades en una part d'Alemanya va ser eliminat el domini dels monopolis i dels bancs. L'alliberament del feixisme li va obrir al poble alemany possibilitats favorables per a la creació d'un ordre antifeixista-democràtic en tota Alemanya. Tanmateix, aquesta oportunitat només es va aprofitar conseqüentment a la part oriental d'Alemanya o sigui en la zona d'ocupació soviètica, que després va ser la República Democràtica Alemanya (RDA). Amb la RDA es va constituir en el territori alemany una alternativa socialista a l'imperialisme alemany. La RDA, el seu antifeixisme conseqüent, la seva lluita per la pau, per la distensió i pel desarmament així com la realització de drets socials elementals, formen part dels èxits més grans del moviment obrer alemany i són part del patrimoni humanista a Alemanya. "
Derrota, memòria i certesa
Tant més amarg el menyscapte i la derrota del socialisme a Europa i la fi de la RDA.
Decisius per a això van ser l'endarreriment econòmic i la productivitat deficient de l'economia nacional de la RDA en comparació amb la RFA. No obstant això encara el 1989 la RDA figurava entre les 20 nacions industrials més forts del món.
D'importància essencial van ser una democràcia deficitària i altres aspectes més.
La raó interna principal per a la derrota del socialisme real a Europa i també a la RDA consisteix en l'estancament creixent de les relacions socials. No es va aconseguir donar-li al Socialisme, en base als seus propis principis i d'acord al nivell de desenvolupament assolit, empentes revolucionaris de desenvolupament cada vegada nous.
Des de mitjans dels anys 80, com a molt tard, el desenvolupament social estava estancat.
L'estiu de 1989, quan el govern de l'URSS, sota Gorbatxov, "va desistir" de la RDA, el "destí" d'ella va quedar segellat.
Ja la unió monetària i econòmica realitzada a inicis de 1990 van significar la presa de possessió de la RDA per la RFA, l'entrega d'Alemanya Oriental al gran capital.
Les qüestions de poder i propietat estaven resoltes a favor dels grans monopolis, els bancs i les companyies d'assegurança.
El 2 d'octubre de 1990 la RDA es va associar a la República Federal Alemanya d'acord amb el Article 23 de la Constitució de la República Federal Alemanya.
Des d'aleshores, els que a la RFA són al poder estan fent tot el possible per deslegitimar i difamar la RDA, per canviar la historiografia.
No obstant això, no han aconseguit ni extingir la memòria, ni la certesa que el Socialisme, si és viable.
(*) Vicepresidenta del Partit Comunista Alemany (DKP).
Traduït per Petra Wegene al castellà.
Traduït per l'equip web de comunistes.org al català. |
Mira també:
http://www.comunistes.org/
http://www.tribuna-popular.org/
|
This work is in the public domain |
|
Re: 60è aniversari de la República Democràtica d'Alemanya
|
|
per yeye |
06 oct 2009
|
|
ya os vale...la RDA era una dictadura como todos los satelites de la RDA..gulags,la stasi..eso ke es?libertad?nostalgicos como los frankistas...ya os vale!! |
|
Re: 60è aniversari de la República Democràtica d'Alemanya
|
|
per cccp |
06 oct 2009
|
A qualsevol país hi ha una dictadura mentre hi hagi diferències de classe. La diferència és si és de la majoria o de la minoria.
Lo teu és un discurs plenament socialdemòcrata |
