|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
2a. Ferrer i Guàrdia de nou afusellat. Pere Gabriel, 1987. Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
|
|
per Txema Bofill
Correu-e: txemabo@gmail.com (no verificat!) |
05 oct 2009
|
L'historiador Pere Gabriel és l'autor de la
ressenya sobre Ferrer i Guàrdia per a la Gran Enciclopèdia Catalana (1987, volum 11). Fet suficient, perquè l'escrivent Gabriel de les Edicions 62 entri al Museu dels desinformadors i criminitzadors de Ferrer i Guàrdia |
I sobretot, desprès de la reincidència de Pere Gabriel en l'article “La setmana tràgica: una revolta política?” (a l'Avenç, de 9 pàgines, d'aquest juliol/agost 2009). Ens presenta la coneguda teoria conspiradora d'una revolta republicana amb conspiradors anarquistes, pigmentada d'encara més conspiradors anarquistes des de l'exili de París, des de Buenos Aires, il·lustrant-nos de les diferents “instàncies anarquistes” d'aquell època, i es clar, Ferrer i Guàrdia formava part de la tipologia anarquista anomenada “conspirativa, violenta”, segons Gabriel, catedràtic en “espècimens anarquistes”. A aquest article li dedicarem un nou post. Però avancem que és una reincidència en la rumologia i condemna de Ferrer com a conspirador i terrorista. Així mateix dedicarem un altre post per Edicions 62, per les seves hagiografies de Cambó, Prat de la Riba, i etc., els assassins de Ferrer, i per la mania a tergiversar la història convertint en conspiradors i violents els que han lluitat contra els Borbons per l'emancipació dels poble i voler una societat més justa, igualitària i lliure. A més a més, Gabriel, com tota la serie de reaccionaris que ataquen al Ferrer, silencia a Alfons XIII i al govern Maura, com a autors de les massacres de civils durant la revolta de la Setmana Tràgica i autors de l'assassinat de Ferrer. Gabriel silencia la conspiració de l'oligarquia contra el poble, silencia les causes de les manifestacions i protestes contra la guerra als àrabs. Mentre els poderosos assassinaven civils sense remordiments, els escrivents de l'historia ens entretenen amb conspiracions i ens expliquen que la culpa fou de les víctimes.
Ressenya sobre Ferrer i Guàrdia a La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), 1987
“En Ferrer i Guàrdia de nou a Barcelona volgué influir durant els esdeveniments de la Setmana tràgica perquè els republicans radicals assumissin la direcció de la revolta. No ho aconseguí, i detingut fou inculpat sense proves com a principal inductor de la revolta”
Ferrer no volgué influir als polítics radicals, ni va participar a la revolta.
Quasi 80 anys desprès de l'afusellament de Ferrer i amb llibertats d'expressió, l'historiador Gabriel difon que Ferrer i Guàrdia va participar i dirigir la revolta de juliol de 1909, repetint la versió falsa dels militars i govern assassí. Es increïble i greu que la Gran Enciclopèdia Catalana reprodueixi les falses acusacions inventades pel govern Maura i la monarquia borbònica i s'acusi a Ferrer de sospitós, implicat, i incitador de la Setmana Tràgica.
És completament al revés, els incitadors de la revolta foren el govern Maura i Alfonso XIII per decretar estat de guerra a _Barcelona, que havia anunciat una vaga general d'un sol dia, per les ordres de reprimir violentament contra la població, amb armes de foc, que varen provocar molts de ferits en les manifestacions, on per primera vegada a l'historia de Catalunya hi havia més dones que homes. El poble de Barcelona va reaccionar a la brutalitat, barbàrie i abús força, assaltant armeries i cuartels i decidint continuar la vaga general. Construí barricades, i un grup va assaltar un cuartel de policia al Clot, i al vespre va cremar esglésies i col·legis religiosos. La repressió va continuar encara més fort. Els dies següents reforços de l'exercit enviats des de València varen varen massacrar la població amb armes de guerra, amb canons. El responsable dels assassinats en els carrers de Barcelona, i dels mils de ferits i empresonats foren el Rei Alfonso Borbón, tot el govern Maura i els de la Lliga per molts que un segle d'historiadors carques els volguin exculpar acusant a Ferrer i Guàrdia.
Ciutadans de tot Europa culpaven al Rei Alfonso Borbón pels crims de Barcelona, per la salvatge i sanguinaria repressió contra els manifestants, pels milers de detinguts i per les tortures i condemnes que varen rebre. Solls a Paris més de 20.000 ciutadans varen sortir al carrer per repudiar la monarquia assassina i la existent inquisió mitjaval espanyola que va condemnar a mort al mestre racionalista Ferrer i Guardia. Tota Europa protestava contra la barbarie borbònica, contra la monarquia assassina, contra el govern conservador assassí. Aixì ho demostren les portades dels diaris francesos, els llibres d'època i les cròniques dels periodistes. A Catalunya, les rates de la Lliga i els fanatics de l'esglèsia anaven delatant a manifestants i opositors a la guerra i a la monarquia a l'exercit espanyols. El govern amb els aplaudiements de l'esglèsia i els conservadors va n exigir que tanquessin les escoles laiques, mixtes (una innovació a Espanya), racionalistes, no autoritaries , ni directives, on realment els nens aprenien a ésser persones i en quina societat vivien.
L'historiador Gabriel reprèn les acusacions de La Veu, que va iniciar la campanya contra Ferrer i les escoles emancipadores, com a inductor de les vagues i manifestacions. La Veu, el diari dels empresaris i conservadors catalans,, el mateix diari que va incitar i induir als catalans a delatar als manifestants i revolucionaris a les autoritats espanyoles. Un diari indigne, el porteu dels empresaris catalans, dirigits per Prat de la Riba, que va començar la campanya de criminalitzar a Ferrer, convertint-lo en cap de turc de les revoltes de Barcelona i Catalunya.
Ni una paraula de la versió al·legant innocència total, ni les conclusions de les Corts espanyoles de 1912 que varen considerar innocent a Francesc Ferrer i Guàrdia
Els conservadors i paràsits de l'Església predicaven al poble que anessin a la guerra a defensar els interessos colonials espanyols i a venjar els greuges de la resistència cabila. Aquesta minoria poderosa, igual com avui, , son els que varen culpar a Ferrer d'ésser l'incitador i cap de la revolta. Li varen tancar les escoles racionalistes perquè no inculcaven el patriotisme, el militarisme, i els dogmes de l'església.
“No ho aconseguí”. Gabriel, l'historiador del Regne dels conservadors, presenta a Ferrer com un conspirador fracassat. L'acusa d'incitar als representats polítics republicans i de no aconseguir-ho! Això ja és un perversió del pensament de Ferrer. Ferrer estava en contra, com a principi, d'inculcar idees als demés. Ho considerava una manipulació i antieducatiu. L'adoctrinament és justament el que criticava als capellans i governants. Ferrer no confiava amb els polítics Per això la seva base educativa i legat fou la de formar nens sense adoctrinar-los, sense ensenyar-los ideologies i creences, sense inculcar-los les idees pròpies. Ferrer va posar les idees en pràctica fundant escoles per a que els nens, autònoms i lliures , canviessin la societat en millor. Per en Ferrer, la revolució social vindria d'una bona educació als nens. Ferrer no podia inculcar idees i incitar a la gent a la revolta, ja que ell considerava que devia ésser el poble el protagonista, i que la revolució vindria quan no es deixessin manipular per dirigents i politicastres. I el pitjor d'aquesta teoria conspirativa de l'escrivent Gabriel i cia, es que no dona la seva versió del propi Ferrer
“Volgué influir i no ho va aconseguir.”. Un historiador que nega el pensament i la versió d'un personatge, no s'ha de posar a parlar en boca d'ell. Denota una manca d'objectivitat i rigor. El més greu és que una manera d'assegurar que va participar-hi. Repeteix la mateixa acusació dels assassins: com que va participar en els fets de la setmana tràgica en la modalitat de preparació i organització.
Apuntar un fracàs imaginat i construït per criminals, i no apuntar el seu èxit pedagògic, reconegut internacionalment: “Volgué crear escoles que ensenyin als nens a ésser lliures, autònoms, lliures i va tenir un gran èxit a Catalunya, Espanya, Europa i les Amèriques.
El tracta de fracassat, d'inútil de voler manipular la rebel·lió a la seva manera amb els politicaires lexourristes i sense aconseguir-ho. Aquesta era la fantasia conspirativa de la La Cierva, Maura, Prat de la Riba, els assassins directes de Ferrer i Guàrdia Totes aquestes acusacions descabellades i totes aquestes bajanades ja les varen resoldre els congressistes d'aquell temps. Però per informar-se, com en temps d'en Franco, cal mirar cap a França, a l'enciclopèdia Laurousse i els historiadors francesos, que ja alliberats dels Borbons, son més objectius.
Paradoxa i contradicció. L'escrivà Gabriel d'edicions 62, desprès mostrar-nos la prova que va participar en la preparació i organització de la fracassada revolta, ens diu que se'l va acusar sense proves. El pobra nano es contradiu, i per tant és catedràtic. Serà que vol justificar als assassins militars o aportar la prova que els faltava a la farsa del Judici?
Després d'ensenyar-nos una prova, ens explica que fou detingut, inculpat però que no li varen trobar les proves per a condemnar-lo de ser el principal inductor. El problema de la prova d'en Gabriel és que no es una prova nova. Aquestes mentides son les mateixes que es varen fer servir per a culpar, condemnar i assassinar a Ferrer i Guàrdia, ara fa 100 anys.
Gabriel acaba la ressenya citant un sol llibre de Ferrer i Guàrdia dels 4 escrits per ell, sense cap referència. Sols ens diu que es un recull de texts escrits per Ferrer i Guàrdia i publicats al 1911, o sigui , una edició introbable. Hi han més d'un centenar de llibre sobre en Ferrer i Guàrdia publicats i no en senyala cap. Dels llibres existents, no dona cap referència. Al menys Espasa Calpe cita dos llibres sobre Ferrer i Guàrdia, que l'ataquen rabiosament com si fos el dimoni en persona. La ressenya de l'Espasa Calpe, dedica molt més espai a un català universal que la pròpia de 'enciclopèdia catalana.
La criminalització de la revolta: “Setmana tràgica”.
Els historiadors i intel·lectuals al servei de les forces conservadores han reduït “La setmana Tràgica” a la vandàlica crema d'esglésies i al saqueig de sepulcres de monges. Redueixen la historia a anècdotes interessades i inútils. Així silencien els crims del govern Maura i de la monarquia borbònica contra el poble de Barcelona. Les esglésies foren restaurades el mateix any amb tots els costos pagats per part de de l'estat. No hi hagué saqueig d'esglésies i l'exhibició d'esquelets fou per mostrar als barcelonins que havien trobat esquelets de monges maltractades, amb mans i peus lligades, esquelets de nens i homes en convents de monges, etc. Els manifestants denunciaven el que sospitaven i alguns ja sabien sobre els convents: algunes monges hi vivien contra la seva voluntat, empresonades i en règim d'esclavatge, i que se les explotava fent-les treballar sense pagar-les. Els convents eren els esquirols i trenca-vagues del sector tèxtil.
Ferrer i Guàrdia, si hagués participat en la revolta de juliol, ho hagués declarat i reconegut. Es veritat que la seva participació hagués sigut un gran error, i una irresponsabilitat total per la seva situació judicial, policial, i per ésser l'enemic public i reconegut de la monarquia del Borbón Alfonso XIII. Però hem de recordar que els vaguistes i manifestants tenien tota la raó i la raó històrica que sols li neguen els conservadors, encara avui. Es tractava d'una vaga general a tot Espanya contra la guerra colonial als àrabs, contra la monarquia borbònica i contra les mentides i enganys dels capellans que a més de paràsits, improductius, no anaven a la guerra, al igual que els rics, que podien pagar per no anar-hi. En Ferrer no ho hagués negat, si hi hagués participat, perquè era notori que ell estava contra les guerres, la violència de l'estat, el patriotisme i la monarquia, sobretot en aquest cas, que els manifestants no estaven dirigits per polítics i partits, i que es tractava de manifestacions i vagues espontànies, autònomes i incontrolades.. Seria igualment un mèrit si també hagués participat amb la minoria de jovenets (al voltant dels 15 17 anys, que varen protagonitzar la crema de col·legis religiosos (reduïts a esglésies pels historiadors conservadors), molts d'ells n'eren alumnes. I més mèrit si en Ferrer hagués participat a la revolta a Barcelona sense que els policies que el vigilaven permanentment a Alella se'n donessin compte, ja que se'n varen assabentar pels diaris conservadors unes setmanes més tard.
Els historiadors ens volen entretenir amb anècdotes de si va participar o no en la Setmana tràgica i silencien la seva la seva aportació i revolució pedagògica.
Es com si d'en Picasso, sols ens expliquessin que era exiliat, que estava contra Franco, que segons els franquistes era un antipatriota, maçon, comunista, ateu etc. I no ens diguessin res de la seva pintura. O si sols se'ns parles de les seves relacions amb dones i se'ns silencies el seu art. A Ferrer, igual que a Copernic, o Galileo, l'Església els va condemnà per les seves aportacions científiques. En Ferrer pel seu revolucionari sistema d'ensenyament i per els nous mètodes pedagògics. L'important son les seves aportacions científiques. El demés son anècdotes d'escrivents.
Continuarà
B/ La desinformació de Gabriel sobre Mateu Morral i Roca en la Gran Enciclopèdia catalana.
C/ La conspiració republicana i anarquista, segons Gabriel. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 2a. Ferrer i Guàrdia de nou afusellat. Pere Gabriel, 1987. Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
|
|
per pintat |
05 oct 2009
|
|
no va a ser una vaga gral. a espanya, el que va ocurrir va a passar sobre tot a barcelona i catalunya, dir el que dius sobre el ferrer i guardia esw el mateix que se esta diem del puigantic, femlos veura com si fossin ingenuos i victimas de algo que no anavam amb els, com si passesim per alla i els hagesim agafat, i em pemso que no es tracta de aixo, voler que els burguessos i las sevas enciclopedias digniiquem la memoria de ferrer guardia es imposible, per els ferrer guardia es un traidor i mai el recdoneixeran la seva valua com pedagogo i procer en el cami de la emancipacio humana, seria com renegar de la seva clase i els seus privilegis, ferrer guardia era un homa compromes amb la anarkia, era anarkista el va ser el que va pagar el local ahon va germina la idea del sindicat i va neixer solidaridad obrera, un llibre sobre la semana tragica i ferrer guardia molt interesant i de obligacio per entendre el que suecia a barcelona i catalunya i la tasca de ferrer guardia i su implicacio amb la lluita dels anarkistes es el de dolors marin, voler presenta a ferrer guardia com inocent o culpable es el mateix error, ferrer guardia no va ser inocent ni culpable, era enemic de la burguesia catalana i de las elits dirigents espanyolas, el era part del germen de las ideas anarkistes portadas a la practica qu no nomes donaban esperansa sino tambe un present digne als que se atrevian a lluitar fem posible una milloria en la vida dels que la burguesia i las elits dirigents avants ditas voliam negarlis el dret a la vida, i ha que saver que al denominat barri xino de barcelona els nens patiam i morian de rakitisme, i aixo el teniam que veure els seus pares mentres la burguesia catalana feia amb el suor i patiment de las clases treballadores, el park guell la pedrera i tots aquets temples que ara son mitificats per els democrtasa pero que la seva construccio es la ignominia mes gran, al patiment de un poble. imprescindible per entendre la semana tragica i la vida i mort de ferrer el llibre de dolors marin. aquet llibre te el valor de explicar sense compleixos la implicacio de ferrer amb els anarkistes i ames reindivicar el anarkismo de ferrer i guardia, mostrant a ferrer com el que era un anarista, tot lo altra me sembla a mi es voler posar a ferrer com si fos un burgues bo i inocent qu va ser ajusticiat sense poguer defensarse, i no ferrer era un mes dels que van ser asessinats per els fets de la semana tragica, i aquets fets van ser el prolog del glorios asentament de la iedeas anarkistas a barcelona i la seva zona d.influencia fem de barcelona la llum qu,iluminaba el cami de la emancipacio de la humanitat, i ferrer va ser dinamitzador de que la revolta fos el germen de la revolucio, i es per aixo que no importa molt com el cataloguem els burguesos i las enciclopedias nacionals ja siguin espanyolAS o catalanas, lo realment important es el lloc que te en la historia anarkista com enenmic de la burguesia catalana i la elite espanyola o sigui con anarkista. |
|
Re: 2a. Ferrer i Guàrdia de nou afusellat. Pere Gabriel, 1987. Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
|
|
per mec |
05 oct 2009
|
|
Encara no m'he llegit l'article però poca credibilitat dona per començar que es posi la fotografia de l'historiador Ferran Gallego enlloc de la de Pere Gabriel que és a qui vol criticar l'article. Si el contingut té la mateixa veracitat estem apanyats. Ja veurem. |
|
Re: 2a. Ferrer i Guàrdia de nou afusellat. Pere Gabriel, 1987. Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
|
|
per txema Bofill |
05 oct 2009
|
http://img213.imageshack.us/img213/2116/jlmramossq7.jpg
enllaç de la foto de Gabriel.
Primer de tot excuses, ja que vaig picar la foto del cantó. Aquesta és la de Pere Gabriel Sirvent, segons Google imatges. . Jo no el conec i per tant, no està fet a pròposit, i gràcies per l'informació.
Sobre el primer comentari, hi estic moltes coses d'acord, però difereixo en el següent:
Hi havia convocada una vaga general a tot Espanya en la que hi estaven d'acord republicans, socialistes i sindicats. Era per una setmana més tard. A Barcelona es va avançar per una serie de problemes al port de Barcelona, que ja feia 10 dies anaven sortint barcos reservistes cap a Marroc, provenients d'Arago i d'altres llocs d'Espanya i Catalunya i Barcelona era on es feien els embarcaments de la zona nord. La llei dels reservistes era per a tot Espanya. També hi hagueren problemes de les dones d'alta societat que hi anaven a reglar rosaris, medalles i biblies als desgraciats que embarcaven a morir al Marroc.
Fou de La Cierva en una bona jugada politica que va presentar la revolta de Barcelona com a cosa d'independentistes i secessioneistes, per a desanimar i afeblir a la vaga convocada. La forta repressió i la quantitat de morts i empresonats de Barcelona va acabar per anular la vaga general a tot Espanya.
. Ferrer no va pagar el local de Solidaritat obrera, pagava els lloguers. Suposo que és el que volies dir.
Ferrer i Guàrdia, segons Pere Solà, gran coneixedor de l'obra de Ferrer, explica que Ferrer no es va considerar mai anarquista. Dit això, la seva pedagògica és molt més llibertaria que la pedagogia d'alguns que es diuen llibertaris, i la seva manera de pensar i actuar era més llibertaria que la de molts llibertaris, que s'etiqueten com a tals. D'el que jo he llegit de Ferrer, tampoc s'ho reclama.
Pel que veig no hem llegit de la mateixa manera el recomanable i important llibre de Dolors Marin, que té el mèrit de contextualitzar l'ambient llibertari en el que es movia Ferrer, i aportar nova llum sobre la Setmana tràgica. No he llegit que ella mostri en cap moment que Ferrer es reclami d'anarquista. Les seves amitats llibertaries son conegudes i Marin mostra bé la importància de Ferrer dintre el moviment anarquista.
En quan a Puig Antich, jo soc dels que considero que no ha d'avergonyir a ningú que se'l hagi fet culpable de liquidar un policia, sobretot perquè no va fer, per escapar-se i en defensa pròpia, i en coherència al grup armat, el MIL, del que formava part. Soc dels que penso que no s'ha de revisar un procés per la mort del policia, del si el va matar o no, sino revisar en tot cas la legalitat i legitimitat del tribunal militar franquista, i en tot cas, la defensa que li va fer un advocat de la família que va dir que Puig formava part d'una banda de dret comú, presentant-lo com a delinqüent comú, per així poder-lo salvar. El que cal és reinvicar-lo com a politic. |
|
Foto de Pere Gabriel, 1973
|
|
per txema |
05 oct 2009
|
Bé, m'he tornat a equivocar amb la foto, el que demostra que jo no em bellugo bé per Internet.
El que passa, ja ho he vist:
en Pere Gabriel Sirvent ha tret la seva foto (o no li ha posat) i surt la foto de l'anterior. Així en les fotos de la UAB, dels catedràtics, surt l'anterior, i en les fotos dels socis d'honor surt d'una organització també surt el soci anterior. Ell és l'unic sense foto. En les imatges google sur el seu nom amb la foto equivocada. Això prova que cal revisar-ho tot, com en els fets històrics.
Aquest enllaç és l'única foto de Gabriel que he trobat, amb els meus coneixements limitats i bastant audidactes d'informàtica. És de la dècada dels 70.
http://images.google.con/imgres?imgurl=http://www.canverga.com/citas/background49.jpg&imgrefurl=http://www.canverga.com/citas/index5.html&usg=__Sa5wNnWeTrgHb3ykpzQkPBe00WY=&h=377&w=755&sz=19&hl=ca&start=2&sig2=U64iJJcCngrf3FIln3LD2g&tbnid=4jV7E0-xVOGDdM:&tbnh=71&tbnw=142&prev=/images%3Fq%3DPere%2BGabriel%2BSirvent%26gbv%3D2%26hl%3Dca%26sa%3DG&ei=7dfJSp6eG4i8jAftqLGTCw
Bé la foto en aquest article és anecdòtica, però he volgut reparar l'error. |
|
Re: 2a. Ferrer i Guàrdia de nou afusellat. Pere Gabriel, 1987. Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
|
|
per pintat |
05 oct 2009
|
|
quizas tu lo explicas millor que jo, no difereixo tant de de tu, si els detalls els explicas mes be, jo no soc historiador, el que volia dir que a vagades se vol com amagAR es la implicacio de ferrer en el moviment anarkista mundial y la seva paricipacio en el de barcelona de una forma directa y militant, i havia molts de masons i de republicans, i a els no els van perseguir ni matar com al ferrer i si el van fer amb el no era per mason ni republica sino per anarkista, jo el vec asi una altre es que molta gent volgui apropiarse de la seva memoria i per ferlo tolerable per els volguin ferlo inocent, en cuant a lo de puigantic que dirte, no entrare en lo de la familia que tindran els seus motius pero vaja el puigantic era a la cladestinitat portava armas i militava ahon militava que era el mil, i aleshores no te importancia la mort del policia amb el seu asesinat, justifica la seva mort o justificar la seva defensa amb la discusio de la mort del policia al final reforza las mateixas ideas i esas no eran las de puigantic jo al mens asi el creec. |
|
Re: 2a. Ferrer i Guàrdia de nou afusellat. Pere Gabriel, 1987. Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
|
|
per pintat |
05 oct 2009
|
|
jo no se si el es va dir anarkista, pero cuan tu veus qui el va escrivir els llibres per la escola moderna, t,anadones de qui era ferrer i si pensas perque el van matar tambe t,anadones de qui era ferrer a mi no en cap cap dubte era un anarkista i si tu el vols dir llibertari et dire que llibertari i anarkista es el mateix, un es usa directament i el altre sembla que es per fer mes facil el que s,aplegui gent que encara te prejuicis amb lo de la ANARKIA. en cuant a lo de la semana tragica, nomes era que a barcelona se feia insoportable la tirania dela burguesia i las elits espanyolistes que juntes esclafaven el dret a la vida de la gent del poble, i ja no es podia aguantar mes i per aixo va esclatar, la vaga a espanya ni es va declarar, ni va sencillament pasar res, i es per aixo que van poder enviar al exercit A BARCELONA, i fer la carniceria que va fer i els afusellaments de montjuit perque no van matar nomes a ferrer, tambe van matar a mes anarkistas, perque els que van matar y van deportar i obligar anar al exili tots eran anarkistas, i es per aixo que tot lo que sigui voler variar la historia per ferla mes agradable i presentar a ferrer i els anarkistas com inocents es voler edulcararla per no mostrar la forza revolucionaria de las convincions colectivas de voler la anarkia de las gents de barcelona i el area de la seva influencia, i ferrer era part com els altres de aquesta forza en la seva forma mes radical i llibertaria per portar un present a traves de la revolucion llibertaria, no enfocar la historia desde aquest parametres es no voler tenir en conte lo que ha fet a barcelona ser original i aportar a la humanitat una empronta de per ahon va aixo que diem el porvenir, i voler enmascarar els logros de barcelona a partir de una minoria burguesa que lo unic que aportat es la copia dels burguesos pactan amb las elites de la nobleza per escanyar al poble i fer de aquet patiment uns edificis que aran voolem mostrar i dirnos modernistas pero vaja en res es difreixen dels que van fer amb altres epocas els esclaus, o sigui una merda. |
|
|
