Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
¿Democracia es también oponerse a ella? Reflexiones sobre la derecha española
04 oct 2009
FORGES. LOS ULTRAS.jpg
Som l'únic país d'Europa...diria que del món, que no ha revisat les seves dictadures, que no ha il.legalitzat les formacions polítiques que les varen sustentar ni tampoc ha perseguit, jutjat i condemnat les persones que varen cometre crims mentre aquestes dictadures varen estar vigents. Europa es riu de nosaltres. Portugal va acabar amb la seva dictadura en la cèlebre "REVOLUÇOM DOS CRAVOS", Alemanya va ser alliberada del terror criminal genocida de Hitler, Italia va perseguir i assessinar el seu dictador; fins i tot Xile que va tenir una transició que va ser una farsa com l'Espanyola, està perseguint els responsables d'aquell règim de terror que va acabar amb la vida i la trajectòria exemplars de personatges tan compromesos com Salvador Allende o Victor Jara, entre d'altres.

Aqui no, aqui el dictador va morir al llit. Hi va haver un canvi de camisa. Els que manaven continuen manant. La dreta feixista ens va regalar un parlament a canvi d'acceptar un principi de "punto final", un pacte de silenci que mantingués intactes els principis que sustentaven "l'España grande y libre" de Franco fins i tot després de la seva mort. Els feixistes i els socialdemòcrates van pactar una sortida que mantingués intactes els principis polítics i socials de l'España consagrada després del "glorioso alzamiento nacional" i també els interessos econòmics d'uns quants que havien viscut molt bé durant els 40 anys de terror franquista i que a dia d'avui continuen beneficiant-se d'aquest pacte de silenci anomenat "Transició".

A causa de tot això, avui ens trobem que convivim amb lleis com la llei electoral hereva dels principis franquistes que tenia com a únic objectiu la eliminació de les possibilitats polítiques i electorals del Partit Comunista Español i de totes les formacions de la mateixa ideologia. També patim una "Ley de Partido(s)" que només serveix per a perseguir als moviments sobiranistes vascos amb l'excusa de que hi ha persones que fan us de la violència dins d'algunes formacions polítiques. En comptes de perseguir aquestes persones, il.legalitzen tot el partit. Com dic, del tot antidemocràtic. Però en aquest país, si la llei no s'adapta als interessos d'uns quants, en comptes de repensar-se les coses, canvien les lleis i retallen llibertats i es queden tan amples.

Ara la dreta feixista es posa histèrica quan es parla de "Educación para la ciudadania"..."no sigui que als nostres fills i filles els ensenyin a respectar als maricons" o quan es parla de recuperar la memòria històrica. Ells argumenten que després de tant de temps no té sentit remoure la merda i reviure els fantasmes del passat..i dic jo...si no es va fer en el seu moment (perque ells ho van impedir), millor tard que mai....dic jo. El problema és que tenen una visió patrimonialista del país, es creuen que aquest és el seu país i que tot el que es faci ha de passar per la seva autorització i ha de rebre el seu beneplacit.


També els molesta als feixistes criminals que es facin consultes sobiranistes i es manifesten en contra. I dic jo...els defensors de la dictadura aprofiten els beneficis de la democràcia per a oposar-se a processos de democratització. Visca la incongruència. Democràcia vol dir també oposar-se a ella? Tenen els feixistes dret a manifestar-se...inclús quan es manifesten demanant coses que atempten contra la democràcia? Legalment parlant sembla ser que mentre no facin us de la violència tot queda dins del dret a la lliure opinió. La meva pregunta és...es pot opinar que hi ha gent que no té dret a opinar? es pot opinar que hi ha gent que no té dret a estimar, follar i divertir-se lliurement amb una bona polla al cul o a la boca? No és una mica incongruent?

En resum el que aqui he volgut plantejar és una reflexió sobre els límits d’allò polític, els límits de la democràcia i els límits de la llibertat, concepte sempre lligat als conceptes de Justicia, igualtat d’oportunitats i sentit de la responsabilitat. És un debat complexe que no pot ser resolt amb respostes simples. Deixo doncs, el tema obert a noves reflexions i a totes les opinions, sempre i quan siguin expresades sense fer us de la violència verbal ni física.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ¿Democracia es también oponerse a ella? Reflexiones sobre la derecha española
05 oct 2009
tambe caldria plantejar-se per que en Hitler o en Mussolini varen arrivar al poder democraticament. Que en Franco guanyaba els seus referendums per golejada o que la Tatcher fou una 'democrata' exemplar.
Cercar el limits [i les amplificacions] en materia de poder i de llibertat que s'apleguen dins del concepte 'democracia' no es tasca que poguem resoldre en un post a l'IMC... [ni en un llibre, ni en una llei, ni en una legislatura...]
Re: ¿Democracia es también oponerse a ella? Reflexiones sobre la derecha española
05 oct 2009
Contestant al de sobre meu de com es que Hitler ,Mussolini ,varen arrivar al poder democraticament?. O....Com es que ara en els ultims deu anys arriven al poder en ,Berlusconi,Aznar o perque no, els sociates del capital ,Zapatero o ara mateix el del Pasok, Papanderu? Molt facil, l,atontament de les mases amb els seus mitjans de poder, a practicar la homofabia,el racisme, la autoproclamada crisi(MAI LA D,ELLS). I a viure que son 4 dies. NI FEIXISME NI COMPLICITAT AMB EL FEIXISME. Salut
Sindicat