Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Només ho podem fer nosaltres mateixos.
04 oct 2009
Hi ha qui es pensa que pel sol fet de militar a una organització que diu lluitar per un món millor, més just,etc,etc ja està salvat de tots els pecats o és superior moralment a tots els demés. Penso que de mala gent n'hi ha tot arreu i que el cap i a la fi el que compte no és el que un diu sinó el que fa. De fet em rebenta molt més per exemple una persona que vagi d'anti-masclista i després sigui un possessiu i gelós que no pas aquell que et reconeix que ho és i no actua hipòcritament. De fet hi ha gent que li suda la política i en canvi són bones persones i ajuden els altres més que molts suposats revolucionaris. De fet molts amics meus els importa poc o gens la política i no per això són uns alienats com es pensen alguns d'aquests suposats revolucionaris.

Una de les coses que m'agrada de l'anarquisme o potser fins i tot la que més m'agrada, és que creu que perquè hi hagi un sistema més just, hi ha d'haver-hi també una revolució personal. De què serveix fer una revolució i prendre el poder per repartir la riquesa si la mentalitat de la gent continua sent obtenir el màxim benefici per ell, si cal fins i tot aixafant el veí. Després passa que l'estat ha d'obligar a la gent a que reparteixin la riquesa i que una part d'aquesta vagi a l' estat, per suposadament invertir en favor de la població. Tot i que sovint s'acaba invertint en coses que no beneficien per res a la població, com l'exèrcit, suposadament també per lluitar contra l'enemic capitalista que vol atacar el poble, o més ben dit simplement perquè els buròcrates es puguin mantenir en el poder. I així la història es va repetint una vegada rere una altre...

Crec que la gent s'equivoca quan en una situació de crisi, deixa a les mans del país al polític de torn que els hi promet la salvació i així es pot veure al llarg de la història i sobretot al segle XX (Mussolini, Hitler, Mao, etc). Però no només hi han aquests casos “extrems”, sinó que també ho podem veure actualment a E.U.A amb Obama, a Veneçuela amb Chavez o a Cuba amb Fidel (aquest ja porta bastant temps). Clar que podem trobar coses bones, en algun d'aquests líders, per exemple Chavez tot i ser un populista i gastar-se o haver augmentat el pressupost militar, a reduït els nivells de pobresa. ¿Però això ho fa pel què el votin tots aquests pobres i així mantenir-se el poder o per què realment vol ajudar a la gent? Perquè Franco també feia pisos de protecció oficial pels més desafavorits i no crec que ho fes precisament perquè fos molt bo i volés ajudar a la gent. De fet els estats feixistes també inverteixen molt en obres socials per millorar la vida de la població (menys als que considera inferiors o als enemics polítics), és la cara amable del feixisme. Amb això no estic comparant Chavéz amb el feixisme, Veneçuela no crec que sigui un estat dictatorial de moment (tot hi haver-hi repressió, com qualsevol estat, en tingui molta o poca), encara que alguns diguin el contrari.

Penso que només hi ha una manera de solucionar els problemes i aquesta és intentar-los solucionar nosaltres mateixos, amb l'ajuda dels altres si cal, però mai confiant en els professionals de la política (que tampoc tots són una colla de malparits, també hi ha gent de bona fe que milita als partits). És que si confiem en els polítics professionals passa que aquests acaben desfent i desfent com volen i sinó ho fan encara més, és perquè saben que al cap de quatre anys poden perdre les eleccions. D'altre banda per molt que els diaris ens informin de tan en tan d'algun escàndol polític, posaria la mà al foc que hi han una pila de casos que mai sortiran a la llum, perquè pacten i s'amaguen les misèries entre ells, encara me'n recordo quan el Maragall va treure allò del 3% i després es va haver de mossegar la llengua. El mateix passa amb els sindicats majoritaris, que s'ha delegat a uns professionals que viuen de les hores sindicals o que els sindicats s'han convertit en empreses on cobren per cursos laborals, assessorament laboral, de l'estat per tenir delegats sindicals o també fins i tot per firmar ERES i EROS.

Delegar les coses en els demés és el més fàcil i còmode però no crec que sigui la solució. Crec que seria millor ajudar-nos uns als altres per igual i no pas alimentar gent que viuen de nosaltres. Això és una utopia? Potser si, poques vegades han deixat que es practiqués també. Però crec que l'home sempre ha de buscar el millor i això és el que penso que és millor per mi i per tots.

http://unaminoriaradical.wordpress.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Només ho podem fer nosaltres mateixos.
04 oct 2009
Adalp esta obert¿?
O es baix¿?
Dal(t)
A quina hora^?

"Però crec que l'home sempre ha de buscar el millor i això és el que penso que és millor per mi i per tots."

Es muy cierto. Perdona que no hable en catalá pero no sé, o se muy poco.
Lo malo del final es cuando el hombre esta solo, o cuando el hombre está demasiado acompañado (o la mujer), entonces simplemente, por numerosos motivos,obvio...) no puede. No puede buscar ese camino:ya que si es díficil de por si solo, resulta IMPOSIBLE con tantisima gente. Sobrepoblación vaya:)
Dalt.
Una abrazada.
Salut.
Només ho podem fer nosaltres mateixos.
04 oct 2009
Només nen, (nosaltres mateixas-os)
Vinga!
Salut.
Més que 1c.)
je je.
Re: Només ho podem fer nosaltres mateixos.
04 oct 2009
Bona reflexió.
Sindicat