Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
La Federació Sindical Mundial i la Joventut. Situació de la Joventut treballadora. ( العربين )
27 set 2009
La Confederació General de Treballadors del Perú (CGTP) i la Federació Sindical Mundial (FSM) organitzen la 1ª Conferència Internacional de la Joventut Sindicalista a Lima – Perú, 18 - 20 de novembre 2009
La Confederació General de Treballadors del Perú (CGTP) i la Federació Sindical Mundial (FSM) organitzen la 1ª Conferència Internacional de la Joventut Sindicalista a Lima â Perú, 18 - 20 de novembre 2009

El comitè organitzador, la Confederació General de Treballadors del Perú (CGTP) i la Federació Sindical Mundial (FSM) convoquen a totes les organitzacions afiliades i/o fraternes a participar en aquesta 1ª Conferència Internacional de la Joventut Sindicalista.



Companys i companyes,



PANORAMA ACTUAL AL MÃN DEL TREBALL



La dictadura del sistema capitalista s´intensificà encara més des de la dècada del 70, i mitjançant els âgurúsâ del neoliberalisme i els seus instruments el Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Mundial (BM), Organització Mundial del Comerç (OMC) i resta d´organismes multilaterals, als 80 van convèncer, sense massa esforç, els governs, partits polítics neoliberals i socialdemòcrates dels països desenvolupats i subdesenvolupats; la no ingerència de l'Estat en les polítiques econòmiques, el millor és la privatització dels sectors estratègics de les nacions i la necessitat d'implantar els ajustos de desregulació i reformes de l'Estat. Baix aquests principis s´efectuaren privatitzacions fraudulentes que van implicar l'apropiació dels recursos i riqueses naturals així com de les empreses estratègiques nacionals per a ser lliurades a les corporacions transnacionals, amb la complicitat dels governs neoliberals (conservadors i socialdemòcrates) corruptes, per a això desenvoluparen polítiques d'aniquilació contra el moviment sindical i anul·lació dels drets dels treballadors.



En aquest context a finals del 2008 explota al mateix cor del monstre imperialista, la crisi financera que ja es venia arrossegant des de 2007. Aquesta crisi que és també econòmica, política i social; s'agreuja amb la crisi energètica, ecològica i moral; amb les guerres imperialistes i la corrupció a totes les esferes. Les conseqüències de la mateixa són encara impredictibles; però, tractant-se d'una crisi global, les seqüeles seran molt dures per als treballadors i pobles exclosos pel neoliberalisme. Aquesta crisi del capitalisme deixa al descobert el fracàs del model econòmic neoliberal i l'augment de la pobresa i la fam, presentant-se un panorama per al futur del món molt ombrívol.



A l'àmbit laboral, les conseqüències de la crisi global es manifesten en els acomiadaments massius que es vénen produint, la pèrdua brutal del poder adquisitiu dels salaris, així com el col·lapse de les pensions de jubilacions que han passat a ser administrades pel sector privat.



Paradoxalment, els neoliberals i els seus banquers, que generaren aquesta crisi clamen ara per la urgent intervenció de l'Estat en la salvació de les seves empreses i els governs de les majors potències capitalistes del món, amb els diners dels seus contribuents, els donen suport tractant de rentar la cara al sistema. Als Estats Units, pràcticament el govern ha hagut de nacionalitzar 9 bancs a l'adquirir la majoria d'accions, els denominats âpaquets de rescatâ són per a salvar els bancs en fallida, el mateix vénen fent altres governs; no obstant això, aquests mateixos governs no estableixen cap mesura per a rescatar o ajudar els milions de treballadors que han perdut la seva ocupació i els que la perdran.



Les empreses transnacionals que varen beneficiar-se arrel de les polítiques neoliberals, emparades per l'estat burgès, malgrat haver obtingut fabulosos guanys amb la complicitat de governs corruptes, estan obligant als treballadors a renunciar als seus drets laborals i socials amb el xantatge dels acomiadaments massius. Milions de treballadors, amb capacitat de produir, després d'haver fet milionàries les grans empreses són expulsats d'aquestes per engrossir l'exèrcit d'aturats, servint el seu empobriment per a què el capital sobreexploti encara més altres treballadors amb salaris indignes, sotmetent-los a una competitivitat esguerradora fins a pidolar una ocupació en condicions laborals humilants.



Aquesta crisi mundial del capitalisme ha posat en evidència una vegada més, que la âLluita de Classesâ segueix vigent, perquè la societat segueix dividida en classes, a les últimes dècades, s'ha tractat de negar aquesta realitat, això conduí al desconcert de grans sectors del moviment sindical, però cada dia són més els treballadors que es convencen que el capitalisme solament porta crisi, fam, misèria i explotació, per això orienten la seva lluita contra aquest sistema.






SITUACIÃ DE LA JOVENTUT TREBALLADORA



L'atur juvenil és un dels grans problemes al món, tant d'hòmens com de dones. Segons informes donats per l'Organització Internacional del Treball (OIT), el número d'aturats al planeta augmentà durant la dècada 1995 -2005 de 74 milions a 85 milions o sia un ascens de 14.8 %. I des d'allí a la data, segons xifres extraoficials, ja passà de 100 milions els jóvens desocupats. El més greu d'això és que per als milions de jóvens que engrossiran la Població Econòmicament Activa (PEA) no s'albiren perspectives de generació d'ocupació si es té en compte que a l'actualitat vénen produint-se acomiadaments massius de treballadors en tots els països.



Respecte al número de jóvens aturats a l´Amèrica Llatina i el Carib aquest augmentà de 7.7 milions a 9 milions 500 mil, durant els mateixos anys (1995-2005) el que va significar un increment a la taxa d'atur de 14.4 a 16.6 %. A l'actualitat aquestes xifres augmenten acceleradament. Ãs així que mentre 16 milions 700 mil jóvens, o sia el 35 % dels que encara tenen ocupació a l´Amèrica Llatina i el Carib, no aconsegueixen superar el llindar de la pobresa a causa dels salaris baixos, altres 6 milions 300 mil es troben en condicions d'extrema pobresa; a més la OIT afirma en el seu informe del 2006 que el 25% de la població juvenil del món, més de 300 milions de jóvens, viuen per baix de la línia de pobresa.





CONTRACTES PRECARIS â LA TERCERITZACIÃ-



La tercerització és un altre dels grans problemes de la joventut treballadora. En l'actualitat són els âcontractes precarisâ mitjançant el model de subcontractes que lloguen treballadors a les mitjanes i grans empreses amb salaris humilants, sense drets socials ni laborals, sense possibilitats d'afiliar-se ni organitzar-se sindicalment i sotmesos al martiri psicològic de l'espera per un nou contracte. La tercerització està sent institucionalitzada per les lleis imposades pels governs neoliberals, amb aquestes polítiques vol impedir-se que els jóvens participin en sindicats. Si això continua, el futur del moviment sindical, principalment als països subdesenvolupats està en perill. Depèn de l'actitud que assumim avui per a revertir aquesta situació.





PELS DRETS DELS JÃVENS IMMIGRANTS.



Aquesta situació ha obligat a grans contingents de jóvens, hòmens i dones d'Amèrica Llatina, Ãsia, Ãfrica i fins i tot dels països que integraven el bloc socialista, a emigrar cap a països desenvolupats com Estats Units d'Amèrica del Nord, Japó i la Unió Europea a la recerca d'ocupació. Aquests jóvens que solament busquen una oportunitat de vida i desenvolupament personal, es troben amb polítiques xenofòbiques i de marginació, que no respecten ni reconeixen els seus drets laborals, reben salaris de fam i són considerats en la majoria de casos com âil·legalsâ o âindocumentatsâ. Ãltimament els governs de la Unió Europea han intensificat la seva persecució cap als immigrants a l'extrem d'aprovar lleis d'expulsió i empresonament, baix el pretext que lleven l'ocupació als europeus.



Però això no solament passa a la Unió Europea, als últims anys, milers de jóvens mexicans i llatinoamericans en general han mort assassinats pels gendarmes/ nord-americans a la frontera entre Mèxic i EUA i els que aconsegueixen ingressar al territori nord-americà són perseguits com si foren delinqüents, capturats i expulsats.



Igual succeeix amb uns altres milers de jóvens, entre ells molts menors d'edat procedents dels països d'Ãfrica i d'Ãsia. Ells moren i segueixen morint gairebé tots els dies ofegats a l'oceà en el seu anhel d'arribar a les costes d'Espanya o Itàlia, els que aconsegueixen arribar són capturats per la policia i retornats als seus països d'origen. La raó és única: al sistema capitalista només li preocupa el lliure trànsit de les seves mercaderies i capitals especulatius dintre del âlliure mercatâ però ha prohibit el lliure trànsit dels éssers humans.





LA FEDERACIÃ SINDICAL MUNDIAL I LA JOVENTUT



La Segona Guerra Mundial quedà marcada a la consciència de la humanitat com una de les tragèdies més doloroses. Más de 50 milions de persones van perdre la vida, en la seva majoria jóvens que vessaren la seva preciosa sang als camps de batalla, encara que finalment es derrotara al nazi feixisme.



AL final de la guerra, el 1945, va ser creada l'Organització de les Nacions Unides a la Conferència de San Francisco on s´adoptà la Carta de les Nacions Unides que va ser rebuda amb beneplàcit pels pobles del món. L'objectiu principal d'aquesta carta va ser garantir la pau al món, encara que aquest document sia avui utilitzat per l'imperialisme en benefici seu.



En un pas important el moviment sindical, convocà tots els sindicats del món a un congrés internacional, el mateix que va realitzar-se a la capital francesa l'octubre de 1945. AL Congrés de París arribaren sindicalistes provinents de tots els continents per a donar pas a la creació de la Federació Sindical Mundial (FSM), com l'única central sindical internacional del planeta. Aquesta va ser la major conquesta dels treballadors al final de la Segona Guerra Mundial que d'alguna manera reflectia el sentir del seu lema: âProletaris del món, uniu-vosâ. L´FSM, és per tant, filla de la unitat sindical i la portadora conseqüent de les banderes de lluita contra les guerres. A causa del fet que foren els treballadors jóvens els primers en ofrenar les seves vides en aquest conflicte bèl·lic, l´FSM prioritzà el seu treball en la joventut treballadora, donant suport a la seva formació política, ideològica i sindical; impulsà tota una generació de dirigents sindicals a tots els continents i per tant un moviment sindical combatiu i antiimperialista que assolí grans consquestes des de les dècades dels 50 del segle XX.



Aquesta preocupació de l´FSM per l'enfortiment de la consciència de classe dins la classe obrera i especialment de la joventut treballadora alarmà al gran capital imperialista. Temerós de la seva unitat i la seva força, va plantejar-se com objectiv impedir la unitat de la classe obrera, recorrent a maniobres brutes i inciar la Guerra Freda disposant pressupostos fabulosos per a comprar consciències i així dividir a l´FSM, el 1949. Això constituí un cop dur al moviment sindical.



L´FSM, a les últimes dècades, amb la caiguda del camp socialista i a l'imposar-se la dictadura del neoliberalisme, suportà contínues campanyes de satanització finançades per les forces pro-imperialistes, així l´FSM fou colpejada novament, malgrat això, va respondre reafirmant els principis d'unitat i solidaritat de classe i ratificant la seva lluita contra el gran capital; avui l´FSM es recupera i intensifica rumbs nous a partir del XV Congrés realitzat a L*Habana-Cuba del 2005.



Ãs en aquestes condicions que es realitza aquesta Conferència Internacional de la Joventut Sindicalista. El futur del moviment sindical del món estarà en mans de la joventut treballadora d'avui.



EL FUTUR DEL SINDICALISME DE CLASSE SÃN ELS JÃVENS D'AVUI




إعÙا٠ÙدعÙØ© Ø¥Ù٠اÙÙؤتÙر اÙÙÙاب٠اÙدÙÙÙ ÙÙشباب ÙÙÙا-بÙر٠18-20 ÙÙÙÙبر 2009

تدع٠اÙÙجÙØ© اÙÙÙظÙØ© ÙÙاتحاد اÙعا٠ÙعÙا٠بÙر٠٠اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙ٠جÙÙع اÙÙÙظÙات اÙتابعة ÙÙا ٠أصدÙائÙا ÙÙÙشارÙØ© ÙÙ Ùذا اÙÙؤتÙر اÙÙÙاب٠اÙدÙÙ٠اÙØ£ÙÙ ÙÙشباب.

Ø£ÙÙا اÙرÙاÙØ

اÙحاÙØ© اÙراÙÙØ© Ù٠عاÙ٠اÙعÙÙ

ت٠تÙØ«Ù٠دÙÙتاتÙرÙØ© اÙÙظا٠اÙرأسÙاÙÙ ÙÙØ° اÙسبعÙÙات. ÙÙ٠اÙØ«ÙاÙÙÙات تÙÙÙ âÙعÙÙÙاâ اÙÙÙبراÙÙØ© اÙجدÙدة ÙأدÙاتÙا Ùث٠صÙدÙ٠اÙÙÙد اÙدÙÙÙ ÙاÙبÙ٠اÙدÙÙÙ Ù ÙÙظÙØ© اÙتجارة اÙعاÙÙÙØ© ÙغÙرÙا Ù٠اÙÙÙاÙات اÙÙتعددة اÙأطرا٠Ù٠إÙÙØ§Ø¹Ø Ø¯Ù٠جÙد ÙبÙØ±Ø Ø§ÙØ­ÙÙÙات ٠اÙأحزاب اÙسÙاسÙØ© اÙÙÙبراÙÙØ© اÙجدÙدة ٠اÙدÙÙÙراطÙÙ٠اÙاشتراÙÙÙÙ Ù٠اÙبÙدا٠اÙÙتÙدÙØ© ÙاÙÙاÙÙØ© أ٠اÙدÙÙØ© Ùجب Ø£Ùا تتدخ٠Ù٠اÙسÙاسات اÙاÙتصادÙØ© ÙاÙØ£Ùض٠Ù٠خصخصة اÙÙطاعات اÙإستراتÙجÙØ© ÙÙدÙÙ ÙØ£ÙÙ Ù٠اÙÙØ·ÙÙب تÙÙÙØ° اÙتعدÙÙات عÙ٠رÙع اÙÙÙÙد ÙإصÙاح اÙدÙÙØ©. تÙت اÙخصخصة اÙاحتÙاÙÙØ© Ù٠إطار Ùذ٠اÙÙبادئ اÙت٠تÙØ·Ù٠عÙ٠اÙاستÙÙاء عÙ٠ثرÙاتÙا ÙÙÙاردÙا اÙطبÙعÙØ© ÙضÙا ع٠اÙÙشارÙع اÙإستراتÙجÙØ© اÙÙØ·ÙÙØ© ÙإعطائÙا ÙÙشرÙات اÙعابرة ÙÙÙارات ÙØ°Ù٠باÙتÙاطؤ Ùع اÙØ­ÙÙÙات اÙÙÙبراÙÙØ© اÙÙاسدة (ÙÙا اÙÙحاÙظÙÙ ÙاÙدÙÙÙراطÙÙ٠اÙاشتراÙÙÙÙ). Ù ÙتحÙÙÙ Ùذا اÙÙدÙØ ÙÙد Ùضعت سÙاسات ÙÙÙضاء عÙ٠اÙحرÙØ© اÙÙÙابÙØ© ÙØ¥Ùغاء Ø­ÙÙ٠اÙعÙاÙ.



ÙÙ Ùذا اÙسÙاÙØ Ø§Ø³ØªÙرت اÙأزÙØ© اÙÙاÙÙØ© ÙÙØ° عا٠2007 ٠اÙÙجرت ÙÙ ÙÙب اÙÙحش اÙاÙبرÙاÙÙ ÙÙ ÙÙاÙØ© عا٠2008. Ùذ٠اÙأزÙØ© Ù٠أÙضا اÙتصادÙØ© ÙسÙاسÙØ© ÙاجتÙاعÙØ© ٠تÙاÙÙت جراء اÙأزÙØ© اÙØ­ÙÙÙØ© ÙاÙبÙئÙØ© ÙاÙأخÙاÙÙØ© Ùع اÙحرÙب اÙاستعÙارÙØ© ÙاÙÙساد عÙ٠جÙÙع اÙÙستÙÙات. Ùا ÙÙÙ٠اÙتÙبؤ اÙآ٠باÙآثار اÙÙترتبة عÙ٠اÙأزÙØ©Ø ÙÙÙÙØ ÙÙÙÙÙا أزÙØ© عاÙÙÙØ©Ø Ùإ٠اÙعÙاÙب ستÙÙ٠صعبة جدا باÙÙسبة ÙÙعÙا٠ÙاÙشعÙب اÙÙستبعدة ع٠طرÙ٠اÙÙÙبراÙÙØ© اÙجدÙدة. تÙØ´Ù Ùذ٠اÙأزÙØ© اÙرأسÙاÙÙØ© ع٠Ùش٠اÙÙÙÙذج اÙاÙتصاد٠اÙÙÙبراÙ٠اÙجدÙد ÙارتÙاع Ùسبة اÙÙÙر ÙاÙجÙع ÙتÙدÙ٠رؤÙØ© ÙظÙÙØ© ÙÙغاÙØ© باÙÙسبة ÙÙستÙب٠اÙعاÙÙ.

Ù ÙÙ Ùجا٠اÙعÙاÙØ©Ø ØªØªØ¬Ù٠اÙآثار اÙÙترتبة عÙ٠اÙأزÙØ© اÙعاÙÙÙØ© Ù٠عÙÙÙات اÙتسرÙØ­ اÙجÙاع٠Ùخسارة ÙبÙرة ÙÙÙÙØ© اÙشرائÙØ© ÙÙعÙا٠ÙÙØ°Ù٠اÙÙÙار اÙÙعاشات اÙتÙاعدÙØ© ÙÙعÙا٠اÙÙتÙاعدÙ٠اÙت٠أصبحت تدار ÙÙ Ùب٠اÙÙطاع اÙخاص .

ÙÙ٠اÙÙÙارÙØ§ØªØ Ùا٠اÙÙÙبراÙÙÙ٠اÙجدد ÙاÙÙصرÙÙÙ٠اÙØ°Ù ÙÙدÙا Ùذ٠اÙأزÙØ© ÙطاÙبÙ٠اÙآ٠تدخÙا عاجÙا Ù٠اÙدÙÙØ© ÙØ¥ÙÙاذ شرÙاتÙÙ. Ø­ÙÙÙات اÙÙÙ٠اÙرأسÙاÙÙØ© اÙÙبر٠Ù٠اÙعاÙ٠تدعÙÙ٠بأÙÙا٠داÙع٠اÙضرائب ÙÙ ÙحاÙÙØ© Ùغس٠Ùج٠ÙÙÙظاÙ. Ù Ù٠اÙÙÙاÙات اÙÙØªØ­Ø¯Ø©Ø Ùإ٠اÙØ­ÙÙÙØ© Ùد Ø£ÙÙت تÙرÙبا تسعة بÙÙÙ ÙÙ Ø®Ùا٠اÙحصÙ٠عÙ٠غاÙبÙØ© اÙأسÙÙ. Ùا ÙسÙ٠ب âحز٠اÙØ¥ÙÙاذâ تستخد٠ÙØ¥ÙÙاذ اÙÙصار٠اÙÙÙÙسة عÙ٠غرار Ø­ÙÙÙات أخرÙ. بÙد Ø£Ù Ùذ٠اÙØ­ÙÙÙات ÙÙسÙا Ùا تÙÙر Ø£ÙØ© تدابÙر ÙØ¥ÙÙاذ ÙÙساعدة اÙÙÙاÙÙÙ Ù٠اÙعÙا٠اÙØ°ÙÙ ÙÙدÙا ÙظائÙÙÙ ÙتÙ٠اÙت٠Ù٠شأÙÙا أ٠تÙÙدÙ٠إÙاÙا.



عÙ٠اÙرغ٠Ù٠اÙأرباح اÙت٠ÙسبتÙا بتÙاطؤ Ù٠اÙØ­ÙÙÙات اÙÙØ§Ø³Ø¯Ø©Ø Ø§Ø³ØªÙادت اÙشرÙات اÙعابرة ÙÙÙارات Ù٠اÙسÙاسات اÙÙÙبراÙÙØ© اÙجدÙدة ÙاÙت٠تغطÙÙا اÙدÙÙØ© اÙبرجÙازÙØ© Ùإجبار اÙعÙا٠ع٠اÙتÙاز٠ع٠حÙÙ٠اÙعÙ٠٠اÙØ­ÙÙ٠اÙاجتÙاعÙØ© ÙÙابتزاز Ù٠عÙÙÙات اÙتسرÙØ­ اÙجÙاعÙØ©. Ùازا٠اÙÙÙاÙÙÙ Ù٠اÙعÙا٠ÙادرÙ٠عÙ٠اÙØ¥ÙØªØ§Ø¬Ø Ùبعد جع٠اÙشرÙات اÙÙبر٠تÙسب اÙÙÙاÙÙ٠سرحÙا ٠أصبحÙا أعضاء Ù٠جÙØ´ اÙعÙا٠اÙعاطÙÙ٠ع٠اÙعÙÙ. اÙتÙÙÙر Ùساعد عÙ٠زÙادة رأس اÙÙا٠٠استÙزا٠اÙعÙا٠اÙآخرÙÙ ÙÙاب٠أجÙر زÙÙدة Ù ÙÙاÙسة ÙاسÙØ© تجبرÙ٠عÙ٠اÙتسÙÙ ÙÙعÙÙ Ù٠ظ٠ظرÙ٠عÙÙ ÙÙÙÙ.

Ùذ٠اÙأزÙØ© اÙعاÙÙÙØ© ÙÙرأسÙاÙÙØ© أثبتت Ùرة أخر٠أ٠âاÙصراع اÙطبÙÙâ Ùا Ùزا٠ÙائÙا Ùأ٠اÙÙجتÙع Ùا Ùزا٠ÙÙسÙا Ø¥Ù٠طبÙات. ÙÙ٠اÙعÙÙد اÙÙاضÙØ©Ø Ø­Ø§ÙÙÙا Ø¥ÙÙار Ùذ٠اÙØ­ÙÙÙØ© ÙÙا أد٠إÙ٠ارتبا٠ÙÙطاعات Ùاسعة Ù٠اÙحرÙØ© اÙÙÙابÙØ©. ÙÙÙÙ ÙÙ ÙÙÙ Ùزداد عدد اÙعÙا٠ااÙÙتÙعÙ٠بأ٠اÙرأسÙاÙÙØ© Ùا تجÙب سÙ٠اÙأزÙات ÙاÙجÙع ÙاÙبؤس ÙاÙاستغÙاÙ. ÙÙذا Ù٠اÙسبب اÙÙباشر ÙتÙجÙÙ ÙÙاحÙ٠ضد Ùذا اÙÙظاÙ.



حاÙØ© اÙعÙا٠اÙشباب

اÙبطاÙØ© بÙ٠اÙشباب ÙÙ Ùاحدة Ù٠اÙÙشاÙ٠اÙرئÙسÙØ© Ù٠اÙعاÙÙ ÙÙÙ Ù٠اÙرجا٠ÙاÙÙساء. ÙÙÙÙا ÙÙتÙارÙر اÙصادرة ع٠ÙÙظÙØ© اÙعÙ٠اÙدÙÙÙØ©Ø Ùإ٠عدد اÙعاطÙÙ٠ع٠اÙعÙÙ Ù٠اÙعاÙ٠ازداد Ø®Ùا٠اÙعÙد 1995-2005 ÙÙ 74 ÙÙÙÙ٠إÙÙ 85 ÙÙÙÙÙ ÙسÙØ©Ø Ø£Ù Ø¨Ø²Ùادة ÙدرÙا 14.8 Ùª. ÙÙÙØ° Ø°Ù٠اÙØ­ÙÙ Ùحت٠اÙÙÙت اÙحاÙÙØ Ù ÙÙÙا ÙأرÙا٠غÙر رسÙÙØ© Ùا٠عدد اÙشباب اÙعاطÙÙ٠ع٠اÙعÙÙ ÙÙدر بأÙثر ÙÙ 100 ÙÙÙÙÙ. أسÙØ£ جزء ÙÙ Ùد٠اÙÙضعÙØ© Ù٠أÙÙ ÙÙس ÙÙا٠ÙÙÙÙاÙÙÙ Ù٠اÙشباب اÙØ°Ù٠سÙÙضÙÙ٠إÙ٠اÙسÙا٠اÙÙاشطÙ٠اÙتصادÙا Ø¢Ùا٠Ùاضحة ÙتÙÙÙد Ùرص اÙعÙ٠إذا اعتبرÙا Ø£Ù ÙÙا٠حاÙÙا عÙÙÙات تسرÙØ­ جÙاع٠ÙÙعÙا٠Ù٠جÙÙع اÙبÙداÙ.

ÙÙÙا ÙتعÙ٠بعدد اÙشباب اÙعاطÙÙ٠ع٠اÙعÙÙ Ù٠أÙرÙÙا اÙÙاتÙÙÙØ© ÙÙÙØ·ÙØ© اÙبحر اÙÙارÙبÙØ ÙÙد ارتÙع ÙÙ 7.7 ÙÙÙÙ٠إÙÙ 9.5 ÙÙÙÙ٠دÙÙار Ø®Ùا٠ÙÙس اÙÙترة (1995-2005). ÙÙا ÙعÙ٠زÙادة ÙÙ Ùعد٠اÙبطاÙØ© ÙÙ 14.4 Ø¥ÙÙ 16.6 Ùª. ٠تتزاÙد Ùذ٠اÙأرÙا٠اÙÙÙ٠بشÙ٠سرÙع. ٠اÙ٠جاÙب Ø°ÙÙØ Ùا٠16.7 ÙÙÙÙÙ Ø´Ø§Ø¨Ø Ø£Ù Ùا Ùعاد٠35 Ù٠اÙÙائة Ù٠أÙÙئ٠اÙØ°ÙÙ ÙازاÙÙا ÙحتÙظÙ٠بÙظائÙÙÙ ÙÙ ÙÙØ·ÙØ© Ø£ÙرÙÙا اÙÙاتÙÙÙØ© ÙÙÙØ·ÙØ© اÙبحر اÙÙارÙب٠Ùا ÙتجاÙزÙ٠عتبة اÙÙÙر بسبب تدÙ٠اÙأجÙر ÙÙ Ø­Ù٠أ٠6.3 ÙÙÙÙÙ ÙÙÙÙ ÙعÙØ´ÙÙ ÙÙ ÙÙر ÙدÙع. ÙÙÙا جاء تÙرÙر ÙÙظÙØ© اÙعÙ٠اÙدÙÙÙØ© Ùعا٠2006 Ùا٠25 Ùª Ù٠اÙشباب Ù٠اÙعاÙÙØ Ø£Ù Ø£Ùثر ÙÙ 300 ÙÙÙÙÙ Ø´Ø§Ø¨Ø ÙعÙØ´Ù٠تحت خط اÙÙÙر.



اÙعÙÙد اÙÙاÙØ´ÙØ© - اÙاستعاÙØ© بÙصادر خارجÙØ©

اÙاستعاÙØ© بÙصادر خارجÙØ© ÙÙ ÙØ´ÙÙØ© رئÙسÙØ© أخر٠ÙÙعÙا٠اÙشباب. تستخد٠اÙÙÙÙ âاÙعÙÙد اÙÙاÙØ´ÙØ©â Ù٠اÙاستعاÙØ© بÙصادر خارجÙØ© Ù Ù٠عبارة ع٠تÙظÙ٠اÙعÙا٠ÙÙشرÙات اÙÙتÙسطة ÙاÙÙبÙرة بأجÙر ÙÙÙÙØ© دÙÙ Ø­ÙÙ٠اجتÙاعÙØ© أ٠عÙاÙÙØ© ÙغÙر ÙادرÙ٠عÙ٠اÙحصÙ٠عÙ٠اÙاÙخراط أ٠اÙتÙظÙ٠صÙب اÙÙÙابات ÙÙتعرضÙÙ ÙÙعاÙاة ÙÙسÙØ© جراء اÙتظار تجدÙد اÙعÙد. ÙÙا Ùجر٠تÙÙÙ٠اÙاستعاÙØ© بÙصادر خارجÙØ© اÙت٠تÙرضÙا اÙØ­ÙÙÙات اÙÙÙÙÙÙبراÙÙØ©. بÙذ٠اÙسÙاسات ÙÙ٠ترÙد ÙÙع اÙشباب Ù٠اÙÙشارÙØ© Ù٠اÙÙÙابات اÙعÙاÙÙØ©. ٠إذا استÙر Ùذا اÙÙØ¶Ø¹Ø Ùا٠ÙستÙب٠اÙحرÙØ© اÙÙÙابÙØ© Ù٠خطر Ùا سÙÙا Ù٠اÙبÙدا٠اÙÙتخÙÙØ©. Ø¥Ù Ø°ÙÙ ÙعتÙد عÙ٠اÙÙÙÙ٠اÙØ°Ù ÙتبÙا٠اÙÙÙÙ ÙعÙس Ùذا اÙÙضع.



Ø­ÙÙ٠اÙÙÙاجرÙ٠اÙشباب.

اضطرت أعداد ÙبÙرة Ù٠اÙشبا٠ÙاÙشابات Ù٠أÙرÙÙا اÙÙاتÙÙÙØ© ÙآسÙا ÙØ£ÙرÙÙÙا Ùحت٠Ù٠اÙبÙدا٠اÙت٠تشÙ٠اÙÙتÙØ© اÙاشتراÙÙØ© Ø¥Ù٠اÙÙجرة Ø¥Ù٠اÙبÙدا٠اÙÙتÙدÙØ© Ùث٠اÙÙÙاÙات اÙÙتحدة ÙاÙÙابا٠ÙاÙاتحاد اÙØ£ÙرÙب٠جراء Ùذا اÙÙضع سعÙا ÙÙعÙÙ. ÙؤÙاء اÙشباب اÙØ°ÙÙ ÙبحثÙ٠ع٠Ùجرد Ùرصة ÙÙØ­Ùاة ٠اÙتÙÙÙØ© اÙذاتÙØ© ÙÙاجÙÙ٠سÙاسات ÙراÙÙØ© اÙأجاÙب ٠اÙتÙÙÙØ´ اÙت٠Ùا تحتر٠ÙÙا تعتر٠بحÙÙÙÙ٠اÙعÙاÙÙØ©. Ø¥ÙÙÙ ÙحصÙÙ٠عÙ٠أجÙر بائسة Ù ÙعتبرÙÙ ÙÙ Ùعظ٠اÙحاÙات âغÙر ÙاÙÙÙÙÙÙâ Ø£Ù âغÙر شرعÙÙÙâ. Ù Ù٠اÙØ¢ÙÙØ© اÙأخÙØ±Ø©Ø ÙØ¥Ù Ø­ÙÙÙات اÙاتحاد اÙØ£ÙرÙب٠Ùد ÙØ«Ùت Ù٠اضطÙاد اÙÙÙاجرÙ٠حت٠ع٠طرÙ٠تÙرÙر ÙÙاÙÙ٠اÙطرد ÙاÙسج٠تحت ذرÙعة Ø£ÙÙÙ ÙسرÙÙ٠اÙÙظائ٠Ù٠اÙÙÙاطÙÙ٠اÙØ£ÙرÙبÙÙÙ.

ÙÙÙÙ Ùذا Ùا Ùحدث ÙÙØ· Ù٠اÙاتحاد اÙØ£ÙرÙبÙ. ÙÙ٠اÙسÙÙات اÙأخÙرة ÙÙ٠اÙØ¢Ùا٠Ù٠اÙشبا٠اÙÙÙسÙÙÙÙÙ ÙاÙØ£ÙÙرÙÙÙ٠اÙÙاتÙÙÙÙ٠عÙÙÙا ÙصرعÙ٠عÙÙ Ùد اÙشرطة اÙØ£ÙÙرÙÙØ© Ù٠اÙحدÙد اÙØ£ÙرÙÙÙØ© اÙÙÙسÙÙÙØ©. Ø£Ùا Ø£ÙÙئ٠اÙØ°Ù٠تÙÙÙÙا Ù٠دخÙ٠أراض٠اÙÙÙاÙات اÙÙتحدة ÙتعرضÙÙ ÙÙاضطÙاد Ù ÙعاÙÙÙÙ ÙÙجرÙÙÙ Ù Ùت٠اÙÙبض عÙÙÙÙ ÙترحÙÙÙÙ.

اÙØ´ÙØ¡ ÙÙس٠Ùحدث Ùع Ø¢Ùا٠اÙشباب بÙا ÙÙ Ø°Ù٠اÙعدÙد Ù٠اÙأطÙا٠Ù٠أÙرÙÙÙا ÙآسÙا. ÙØ«Ùر ÙÙÙÙ ÙاتÙا ÙÙÙÙتÙÙ ÙÙ ÙÙ٠تÙرÙبا غرÙا ÙÙ ÙÙا٠اÙÙØ­ÙØ· رغبة ÙÙÙÙ Ù٠اÙÙصÙ٠إÙ٠اÙسÙاح٠اÙاسباÙÙØ© أ٠إÙطاÙÙا. Ø£ÙÙئ٠اÙØ°ÙÙ ÙتÙÙÙÙÙ Ù٠اÙتÙص٠تÙÙ٠اÙشرطة اÙÙبض عÙÙÙÙ ÙترحÙÙ٠إÙ٠بÙداÙÙ٠اÙأصÙÙØ©. ÙاÙسبب ÙÙ Ø°ÙÙ ÙÙ Ùاحد : ÙÙت٠اÙÙظا٠اÙرأسÙاÙÙ ÙÙØ· بحرÙØ© تÙÙ٠اÙسÙع ÙرؤÙس اÙØ£ÙÙا٠اÙÙضاربة Ù٠اÙسÙÙ âاÙحرةâ ÙÙÙÙÙ Ùحظر حرÙØ© اÙتÙا٠اÙبشر.



اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙÙ ÙاÙشباب

رسخت اÙحرب اÙعاÙÙÙØ© اÙثاÙÙØ© ÙÙ Ùع٠اÙبشرÙØ© باعتبارÙا Ùاحدة Ù٠أÙظع اÙÙآس٠اÙÙؤÙÙØ©. Ø£Ùثر ÙÙ 50 ÙÙÙÙ٠شخص ÙÙدÙا Ø­ÙاتÙÙ ÙعظÙÙÙ Ù٠اÙشباب عÙ٠اÙرغ٠Ù٠أ٠اÙÙاشÙØ© اÙÙازÙØ© ÙزÙت Ù٠اÙÙÙاÙØ©.

بعد اÙØ­Ø±Ø¨Ø Ù٠عا٠1945Ø ØªÙ Ø¥Ùشاء ÙÙظÙØ© اÙØ£Ù٠اÙÙتحدة ÙÙ ÙؤتÙر سا٠ÙراÙسÙسÙÙ Ø­ÙØ« اعتÙد ÙÙثا٠اÙØ£Ù٠اÙÙتحدة Ùرحبت ب٠شعÙب اÙعاÙÙ. اÙغرض اÙرئÙس٠ÙÙ Ùذ٠اÙرساÙØ© Ù٠ضÙا٠اÙسÙا٠Ù٠اÙعاÙÙ Ø ÙÙÙÙ Ùذ٠اÙÙØ«ÙÙØ© Ù٠اÙآ٠تستخد٠ÙÙ Ùب٠اÙاÙبرÙاÙÙØ© ÙÙصÙحتÙا اÙخاصة.

Ù٠خطÙØ© ÙاÙØ© ÙÙحرÙØ© اÙÙÙابÙØ©Ø Ø¯Ø¹Øª جÙÙع اÙÙÙابات اÙعÙاÙÙØ© Ù٠اÙعاÙ٠إÙ٠عÙد ÙؤتÙر دÙÙÙ. ÙÙد عÙد Ùذا اÙÙؤتÙر Ù٠بارÙس Ù٠تشرÙ٠اÙØ£Ù٠عا٠1945. حضر اÙÙÙابÙÙÙ Ù٠جÙÙع اÙÙارات اÙÙؤتÙر Ø¥Ù٠بارÙس Ù٠أج٠إÙشاء اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙÙ ÙاÙتÙظÙ٠اÙÙÙاب٠اÙدÙÙ٠اÙÙØ­Ùد ÙÙÙÙÙب. Ùذا Ù٠اÙØ¥Ùجاز اÙØ£Ùبر ÙÙعÙا٠ÙÙ ÙÙاÙØ© اÙحرب اÙعاÙÙÙØ© اÙثاÙÙØ©. ÙشاعرÙ٠تعبر بطرÙÙØ© Ùا ÙتضÙÙ٠شعارÙÙ : âÙا عÙا٠اÙعاÙ٠اتحدÙاâ. ÙØ°ÙÙØ Ùا٠اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙÙ ÙÙ Ø·Ù٠اÙÙحدة اÙÙÙابÙØ© اÙعÙاÙÙØ© ٠حاÙ٠شارات اÙÙضا٠ضد اÙحرÙب.

Ù Ùظرا Ø¥ÙÙ ÙÙ٠اÙعÙا٠اÙشباب Ù٠أÙÙ ÙÙ ÙتخÙ٠ع٠حÙاتÙÙ ÙÙ Ùذ٠اÙØ­Ø±Ø¨Ø Ø£Ø¹Ø·Ù Ø§ØªØ­Ø§Ø¯ اÙÙÙابات اÙعاÙÙ٠اÙØ£ÙÙÙÙØ© ÙÙÙÙاح Ù٠أج٠اÙعÙا٠اÙشباب Ùدع٠تعÙÙÙÙ٠اÙسÙاس٠ÙاÙØ¥ÙدÙÙÙÙج٠ÙاÙÙÙابÙ. إ٠اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙÙ ÙرÙج ÙجÙÙ Ù٠اÙÙادة اÙÙÙابÙÙÙ Ù٠جÙÙع اÙÙارات ÙباÙتاÙ٠حرÙØ© ÙÙابÙØ© ÙÙاضÙØ© ÙÙÙاÙضة ÙÙØ¥ÙبرÙاÙÙØ© اÙت٠حÙÙت اÙجازات ÙائÙØ© ÙÙد Ø®ÙسÙÙÙات اÙÙر٠اÙعشرÙÙ.

سبب اÙتÙا٠اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙ٠بتعزÙز اÙÙع٠اÙطبÙÙ Ù٠صÙÙ٠اÙطبÙØ© اÙعاÙÙØ© ÙاÙعÙا٠اÙشباب خاصة اÙزعاجا ÙبÙرا ÙÙاÙبرÙاÙÙØ© اÙرأسÙاÙÙØ©. Ø¥ÙÙÙ ÙخشÙÙ ÙÙ ÙحدتÙا ÙÙÙتÙا ٠حددÙا اÙÙد٠اÙÙتÙØ«Ù ÙÙ ÙÙع Ùحدة اÙطبÙØ© اÙعاÙÙØ© ع٠طرÙ٠استخدا٠اÙÙÙاÙرات اÙÙذرة Ùبدء اÙحرب اÙباردة بÙÙزاÙÙات ضخÙØ© Ùشراء اÙضÙائر ÙÙا Ø£Ùض٠إÙ٠تÙسÙ٠اÙاتحاد Ù٠عا٠1949. تسبب Ùذا Ù٠ضرب اÙحرÙØ© اÙÙÙابÙØ©.

Ùا٠اتحاد اÙÙÙابات اÙعاÙÙÙØ Ù٠اÙعÙÙد اÙأخÙØ±Ø©Ø Ùع اÙÙÙار اÙÙتÙØ© اÙاشتراÙÙØ© ÙÙرض دÙÙتاتÙرÙØ© اÙÙÙبراÙÙØ© اÙجدÙدة ÙدÙا ÙØ­ÙÙات اÙتشÙÙ٠اÙÙستÙرة ٠اÙÙÙÙÙØ© ÙÙ Ùب٠اÙÙÙات اÙÙÙاÙÙØ© ÙÙØ¥ÙبرÙاÙÙØ©. ٠بÙذ٠اÙطرÙÙØ©Ø ØªØ¹Ø±Ø¶ ÙÙضرب Ùرة أخرÙ. ÙÙÙÙ ÙÙع Ø°ÙÙØ Ø£Ø¬Ø§Ø¨ Ù٠جدÙد ÙÙ Ø®Ùا٠اÙتأÙÙد عÙÙ Ùبادئ اÙÙحدة ÙاÙتضاÙ٠اÙطبÙÙ Ù Ùراجعة ÙÙاح٠ضد رأس اÙÙا٠اÙÙبÙر. ٠اÙÙÙÙ Ùا٠اÙاتحاد ÙتعاÙÙ ÙÙعزز اتجاÙات جدÙدة ÙÙد اÙÙؤتÙر 15 اÙذ٠عÙد ÙÙ ÙاÙاÙا ÙÙ ÙÙبا سÙØ© 2005.

Ù٠ظ٠Ùذ٠اÙظرÙÙ ÙØ¥ÙÙا ÙحتÙ٠بÙذا باÙÙؤتÙر اÙÙÙاب٠اÙدÙÙÙ ÙÙشباب. Ø¥Ù ÙستÙب٠اÙحرÙØ© اÙÙÙابÙØ© اÙعاÙÙÙØ© Ù٠أÙد٠اÙعÙا٠اÙشباب اÙÙÙÙ.


ÙستÙب٠اÙطبÙØ© اÙÙÙجÙØ© اÙÙÙابÙØ© Ù٠اÙشباب اÙعاÙ٠اÙÙÙÙ










The General Confederation of Workers of Peru (CGTP) and the World Federation of Trade Unions (WFTU) organize the 1st International Trade Union Youth Conference, Lima, Peru - November 18-20, 2009


The organizing committee, the General Confederation of Workers of Peru (CGTP) and the World Federation of Trade Unions (WFTU) call upon all affiliated and frieldy organizations to participate in this 1st International Trade Union Youth Conference.



Comrades,




CURRENT SITUATION IN THE WORLD OF WORK

The dictatorship of the capitalist system has been intensified since the 70s. In the 80s, through the âgurusâ of neoliberalism and their instruments (International Monetary Fund (IMF), World Bank (WB), World Trade Organization (WTO) and other multilateral agencies) convinced, without much effort, governments and neoliberal and socialdemocratic political parties of the developed and developing countries: The State should not interfere in the economic policies, the best is the privatization of strategic sectors of nations and it is needed to implement adjustments of deregulation and reforms of the State. Fraudulent privatizations were made under these principles involving the appropriation of natural wealth and resources, as well as national strategic enterprises to give them to transnational corporations, with the complicity of corrupt neoliberal governments (both conservative and Social Democrats). To achive this objective, they developed policies to destroy the trade union movement and to abolish the workersâ rights.

In this context, the Financial crisis dragged since 2007 exploded in the heart of the imperialist beast at the end of 2008. This crisis is also economic, political and social and it is aggravated by the energetic, ecological and moral crisis; with the imperialist wars and corruption at all levels. The consequences of the crisis are still unpredictable, but, being a global crisis, the consequences will be very hard for workers and peoples excluded by neoliberalism. This capitalist crisis uncovers the failure of the neoliberal economic model and the rise of poverty and hunger, presenting a very dark vision for the future of the World.

In the field of employment, the consequences of the global crisis are manifested in the mass layoffs, the brutal loss of purchasing power of wages, as well as the collapse of the pensions of retired workers, that have come to be administered by the private sector.

Paradoxically, the neoliberals and their bankers, who generated this crisis, are now claimimg the urgent intervention of the State to save their companies. And the governments of the major capitalist powers in the World, are supporting them with the money of taxpayers in an effort to wash the face of the system. In the U.S., the government has virtually nationalized nine banks by acquiring the majority of the shares. The so-called âRescue packagesâ are used for saving bankrupt banks, as other governments have done. However, these same governments do not provide any measures to rescue and assist the millions of workers who have lost their jobs and those that will to lose them.

Despite the fabulous profits obtained with the complicity of corrupt governments, the transnational corporations benefited by the neoliberal policies and covered by the bourgeois state, are forcing workers to surrender their labor and social rights with the blackmail of mass layoffs. Millions of workers able to produce, after making the big companies gain millions, are fired and become members of the army of unemployed workers. Their impoverishment helps the capital to further overexploit other workers, undecently paid and subjected to a harsh competitiveness to beg for a job under humiliating working conditions.

This global crisis of the capitalism has shown once again that the âClass Struggleâ is still valid, because society is still divided into classes. In the last decades, they tried to deny this reality and this led to confusion to large sectors of the trade union movement. But every day there are more workers who are convinced that the capitalism only brings crisis, hunger, misery and exploitation. That is why they direct their struggle against this system.




STATUS OF YOUNG WORKERS

Youth unemployment is one of the major problems in the World for both men and women. According to reports given by the International Labor Organization (ILO), the number of unemployed people in the world increased during the decade 1995-2005 from 74 million to 85 million, that is an increase of 14.8%. And from then to the present, according to unofficial figures, the number of unemployed young workers is over 100 million. The worst part of this situation is that for the millions of young people who will join the Economically Active Population (EAP) there is no clear prospects for employment generation if we consider that there are currently mass layoffs of workers in all countries.

Regarding the number of unemployed young workers in Latin America and the Caribbean, it increased from 7.7 million to 9.5 million during the same years (1995-2005). This meant an increase in the unemployment rate from 14.4 to 16.6%. Today those figures are increasing rapidly. Besides, 16.7 million young people, or 35% of those who still have jobs in Latin America and the Caribbean do not overcome the poverty threshold because of low wages, while 6.3 million of them live in extreme poverty. The ILO also says in its 2006 report that 25% of the youth population in the world, that is, over 300 million young people, live below the poverty line.




JUNK CONTRACTS - OUTSOURCING

Outsourcing is another major problem of young workers. Today âjunk contractsâ are used in outsourcing, that is, hiring workers for medium and large enterprises with humiliating wages, without social or labour rights, unable to affiliate or get organized in trade unions and subjected to the psychological agony of waiting for a new contract. Outsourcing is being institutionalized by laws imposed by the neoliberal governments. With these policies they want to prevent youth from participating in trade unions. If this continues, the future of the trade union movement is in danger, mainly in underdeveloped countries. It depends on the attitude that we assume today to reverse this situation.





THE RIGHTS OF YOUNG IMMIGRANTS.

This situation has forced large numbers of young men and women from Latin America, Asia, Africa and even countries that made up the socialist bloc, to migrate to developed countries like the USA, Japan and the European Union in order to seek for a job. These young people who are just looking for an opportunity of life and personal development, are facing xenophobic and marginalizing policies, that do not respect nor recognize their labor rights. They receive miserable wages and they are considered in most cases as âillegalâ or âundocumentedâ. Lately, the European Union governments have intensified their persecution of immigrants even by passing laws of expulsion and imprisonment, under the pretext that they are stealing jobs from the European citizens.

But this is not only happening in the European Union. In recent years, thousands of young Mexicans and Latin Americans in general have been killed by the US police in the US-Mexico border. Those who managed to enter the US territory are persecuted as criminals, they are arrested and deported.

The same happens with thousands of young people, including many children, from countries in Africa and Asia. Many of them have died and are dying almost every day drowned in the ocean in their desire to reach the coast of Spain or Italy. Those who manage to arrive are arrested by the police and deported to their countries of origin. The reason is unique: the capitalist system is only concerned about the free transit of goods and speculative capital in the âfree marketâ but it has prohibited the free transit of humans beings.




THE WORLD FEDERATION OF TRADE UNIONS AND YOUTH

The Second World War was marked in the consciousness of humanity as one of the most painful tragedies. Over 50 million people lost their lives, most of them young people who shed their precious blood on the battlefield, although the Nazi Fascism was finally defeated.



After the war, in 1945, the Organization of the United Nations was created in the San Francisco Conference, where it was adopted the Charter of the United Nations, welcomed by the peoples of the World. The main purpose of this letter was to ensure the peace in the world, but this document is now used by imperialism for its own benefit.

In an important step the trade union movement called upon all unions in the world to an international conference. This was held in Paris in October 1945. Trade unionists from all continents attended the Congress of Paris to
create the World Federation of Trade Unions (WFTU), as the only international trade union organization of the planet. This was the greatest achievement of workers at the end World War II. Their feelings are somehow reflected in their slogan: âWorkers of the World Uniteâ. Therefore, the WFTU is a child of the trade union unity and the carrier of the flags for the struggle against wars. Due to the fact that young workers were the first to give up their lives in this war, the WFTU gave priority to struggle for the young workers, supporting their political, ideological and trade union education. The WFTU promoted a generation of trade union leaders in all continents and therefore a militant and anti-imperialist trade union movement that has made huge achievements from the 50s in the twentieth century.

This concern of the WFTU for the strengthening of class consciousness in the working class and especially in young workers alarmed the great imperialist capital. They feared its unity and strength, they settled the objective of preventing the unity of the working class by using dirty maneuvers and starting the Cold War with huge budgets to buy consciences and thus divide the WFTU in 1949. This hit the trade union movement.

The WFTU, in recent decades, with the collapse of the socialist bloc and the imposition of the neoliberal dictatorship, was target of continuous demonization campaigns funded by pro-imperialist forces. This way, the WFTU was beaten again. However, it replied by reaffirming the principles of unity and class solidarity and ratifying its fight against the big capital. Today, the WFTU is recovering and strengthening new directions from its 15th Congress held in Havana, Cuba in 2005.

Under these conditions we are celebrating this International Trade Union Youth Conference. The future of the world trade union movement is in the hands of young workers today.




THE FUTURE OF THE CLASS ORIENTED TRADE UNIONISM ARE THE YOUNG WORKERS OF TODAY









La Confédération Générale des Travailleurs du Pérou (CGTP) et la Fédération Syndicale Mondiale (FSM) appellent toutes les organisations affiliées et amis à participer à la première Conférence Syndicale Internationale de la Jeunesse, Lima, Pérou - Novembre 18-20, 2009


Le comité dâorganisation, la Confédération Générale des Travailleurs du Pérou (CGTP) et la Fédération Syndicale Mondiale (FSM) appellent toutes les organisations affiliées et amis à participer à cette première Conférence Syndicale Internationale de la Jeunesse.





Camarades,



SITUATION ACTUELLE DANS LE MONDE DU TRAVAIL

La dictature du système capitaliste sâest intensifiée depuis les années 70. Dans les années 80, les «gourous» du néolibéralisme et de leurs instruments (Fonds monétaire international (FMI), Banque mondiale (BM), lâOrganisation mondiale du commerce (OMC) et dâautres organismes multilatéraux) ont convaincu, sans trop dâeffort, les gouvernements et les partis politiques néo-libérales et sociale-démocrates des pays développés et des pays en développement: LâEtat ne doit pas sâimmiscer dans les politiques économiques, le mieux câest la privatisation des secteurs stratégiques des nations et il sâest avéré nécessaire de mettre en Åuvre les ajustements de la déréglementation et des réformes de lâEtat. Les privatisations frauduleuses ont été faites en vertu de ces principes concernant lâappropriation des richesses et ressources naturelles, ainsi que des entreprises stratégiques nationaux pour les donner aux sociétés transnationales, avec la complicité de la corruption des gouvernements néo-libéraux (à la fois conservateurs et sociaux-démocrates). Pour atteindre cet objectif, ils ont développé des politiques visant à détruire le mouvement syndical et dâabolir les droits des travailleurs.

Dans ce contexte, la crise financière traînée depuis 2007 sâest explosée au cÅur de la bête impérialiste à la fin de 2008. Cette crise est aussi économique, politique et sociale et elle sâest aggravée par la crise énergétique, écologique et morale, avec les guerres impérialistes et la corruption à tous les niveaux. Les conséquences de la crise sont toujours imprévisibles, mais sâagissant dâune crise mondiale, les conséquences seront très difficiles pour les travailleurs et les peuples exclus par le néolibéralisme. Cette crise capitaliste révèle lâéchec du modèle économique néolibéral et la montée de la pauvreté et la faim, présentant ainsi une vision très sombre pour lâavenir du monde.

Dans le domaine de lâemploi, les conséquences de la crise mondiale se sont manifestées dans les licenciements de masse, la perte brutale du pouvoir dâachat des salaires ainsi que lâeffondrement des pensions des travailleurs retraités qui en sont venus à être administrés par le secteur privé.

Paradoxalement, les néolibéraux et leurs banquiers qui ont généré cette crise, appellent maintenant lâintervention urgente de lâEtat pour sauver leurs entreprises. Et les gouvernements des principales puissances capitalistes dans le monde les soutiennent avec lâargent des payeurs de taxes dans un effort pour laver le visage du système. Aux Ãtats-Unis, le gouvernement a nationalisé pratiquement neuf banques par lâacquisition de la majorité de leurs actions. Les soient-disant «plans de sauvetageâ sont utilisés pour sauver les banques en faillite, comme dâautres gouvernements ont fait. Toutefois, ces mêmes gouvernements ne fournissent pas de mesures pour sauver et aider les millions de travailleurs qui ont perdu leur emploi et ceux qui vont les perdre.

Malgré les fabuleux profits obtenus avec la complicité des gouvernements corrompus, les sociétés transnationales bénéficiaires des politiques néolibérales et couverts par lâÃtat bourgeois, obligent les travailleurs à laisser tomber leurs droits de travail et leurs droits sociaux avec le chantage des licenciements en masse. Des millions de travailleurs capables de produire, après faire des millions de gain pour les grandes entreprises, sont licenciés et deviennent membres de lâarmée de chômeurs. Leur appauvrissement aide le capital à continuer à surexploiter dâautres travailleurs, payés indécemment et soumis à une rude compétitivité pour mendier un emploi sous des conditions humiliantes de travail.

Cette crise mondiale du capitalisme a montré une fois de plus que la «Lutte de Classe» est toujours valide, parce que la société est toujours divisée en classes. Dans les dernières décennies, ils ont essayé de nier cette réalité et cela a conduit à une confusion pour de larges secteurs du mouvement syndical. Mais chaque jour il ya plus de travailleurs qui sont convaincus que le capitalisme nâapporte que les crises, la faim, la misère et lâexploitation. Câest pourquoi ils dirigent leur lutte contre ce système.





SITUATION DES JEUNES TRAVAILLEURS

Le chômage des jeunes est lâun des problèmes majeurs dans le monde tant pour les hommes et les femmes. Selon les rapports remis par lâOrganisation Internationale du Travail (OIT), le nombre de chômeurs dans le monde a augmenté au cours de la décennie 1995-2005 de 74 millions à 85 millions, soit une augmentation de 14,8%. Et dès lors jusquâà présent, et selon des chiffres non officieux, le nombre des jeunes travailleurs au chômage est supérieur à 100 millions. Le pire dans cette situation est que pour les millions de jeunes qui joindront la population Economiquement Active (PEA) il nâya pas de perspectives claires pour la création dâemplois si lâon considère quâil ya actuellement des licenciements massifs de travailleurs dans tous les pays.

En ce qui concerne le nombre de jeunes travailleurs au chômage en Amérique latine et les Caraïbes, il a augmenté de 7,7 millions à 9,5 millions au cours des mêmes années (1995-2005). Cela signifie une augmentation du taux de chômage de 14,4 à 16,6%. Aujourdâhui, ces chiffres augmentent rapidement. En outre, 16,7 millions de jeunes, soit 35% de ceux qui ont encore des emplois en Amérique latine et les Caraïbes ne surmontent pas le seuil de pauvreté en raison des bas salaires, tandis que 6,3 millions dâentre eux vivent dans la pauvreté extrême. LâOIT affirme également dans son rapport en 2006 que 25% de la population des jeunes dans le monde, soit plus de 300 millions de jeunes, vivent en dessous du seuil de pauvreté.





Contrats à haut risque â Sous-traitance


La Sous-traitance est un autre problème majeur des jeunes travailleurs. âAujourdâhui, les contrats à haut risque» sont utilisés dans la Sous-traitance, câest embaucher des travailleurs pour les moyennes et grandes entreprises avec des salaires humiliants, sans droits sociaux ni droits de travail, incapable de sâaffilier ou de sâorganiser en syndicats et soumis à la souffrance psychologique de lâattente dâun nouveau contrat. La Sous-traitance est en cours dâinstitutionnalisation par les lois imposés par les gouvernements néolibéraux. Grâce à ces politiques, ils veulent empêcher les jeunes de participer aux syndicats. Si cela continue, lâavenir du mouvement syndical est en danger, principalement dans les pays sous-développés. Cela dépend de lâattitude que nous assumons aujourdâhui pour inverser cette situation.





LES DROITS DES JEUNES IMMIGRANTS.

Cette situation a forcé un grand nombre de jeunes hommes et femmes dâAmérique latine, dâAsie, dâAfrique et même des pays qui composaient le bloc socialiste, à migrer vers les pays développés comme les USA, le Japon et lâUnion Européenne en vue de rechercher un emploi. Ces jeunes qui cherchent simplement une occasion de vie et de développement personnel, sont confrontés à la xénophobie et aux politiques de marginalisation, qui ne respectent pas ni reconnaissent leurs droits du travail. Ils sont payés de misérables salaires et ils sont considérés dans la plupart des cas dâ«illégaux» ou «sans papiers». Dernièrement, les gouvernements de lâUnion Européenne ont intensifié leurs persécutions des immigrés, en adoptant même des lois dâexpulsion et dâemprisonnement, sous le prétexte quâils volent des emplois des citoyens européens.

Mais ça ne se passe pas seulement dans lâUnion Européenne. Ces dernières années, des milliers de jeunes Mexicains et les Latino-Américains en général ont été tués par la police américaine dans les frontières américano-mexicaines. Ceux qui ont réussi à entrer le territoire américain sont persécutés comme des criminels, ils sont arrêtés et déportés.

La même chose se passe avec des milliers de jeunes, dont de nombreux enfants, originaires de pays dâAfrique et dâAsie. Beaucoup dâentre eux sont morts et meurent presque tous les jours noyés dans lâocéan, avec leur désir de rejoindre les côtes de lâEspagne ou lâItalie. Ceux qui parviennent à arriver sont arrêtés par la police et expulsés vers leur pays dâorigine. La raison est unique: le système capitaliste nâest concerné que par la libre circulation des marchandises et des capitaux spéculatifs dans le marché âlibreâ mais il a interdit la libre circulation des êtres humains.





LA FEDERATION SYNDICALE MONDIALE ET LA JEUNESSE

La Seconde Guerre Mondiale a été marquée dans la conscience de lâhumanité comme lâune des tragédies les plus douloureuses. Plus de 50 millions de personnes ont perdu leurs vies, la plupart dâentre eux sont des jeunes tués au champ de bataille, bien que le fascisme et le nazisme a été vaincu.

Après la guerre, en 1945, lâOrganisation des Nations Unies a été créée lors de la Conférence de San Francisco, où elle la Charte des Nations Unies a été adoptée, salué par les peuples du monde. Lâobjectif principal de cette lettre était dâassurer la paix dans le monde, mais ce document est désormais utilisé par lâimpérialisme, pour son propre profit.

Dans une étape importante du mouvement syndical, tous les syndicats dans le monde ont été appelés à une Conférence Internationale. Cela a eu lieu à Paris en Octobre 1945. Les syndicalistes de tous les continents ont participé au Congrès de Paris pour créer la Fédération Syndicale Mondiale (FSM), en tant que seule organisation internationale syndicale de la planète. Ce fut la plus grande réalisation des travailleurs à la fin de la Seconde Guerre Mondiale. Leurs sentiments sont en quelque sorte reflétés dans leur slogan: «Les travailleurs du monde se réunissentâ. Par conséquent, la FSM est lâenfant de lâunité syndicale et la porteuse du drapeau pour la lutte contre les guerres. En raison du fait que les jeunes travailleurs sont les premiers à donner leur vie dans cette guerre, la FSM a donné la priorité à la lutte pour les jeunes travailleurs, en soutenant lâéducation politique, idéologique et syndicale. La FSM a promu une génération de dirigeants syndicaux dans tous les continents et donc un mouvement syndical militant et anti-impérialiste qui a tant réalisé depuis les années 50 du vingtième siècle.

Cette préoccupation de la FSM pour le renforcement de la conscience de classe dans la classe ouvrière et en particulier chez les jeunes travailleurs a alarmé le grand capital impérialiste. Ils craignaient son unité et sa force, ils ont installés lâobjectif de prévenir lâunité de la classe ouvrière en utilisant de sales manÅuvres et commençaient la guerre froide avec de gros budgets pour acheter les consciences et par suite diviser la FSM en 1949. Ãa a touché le mouvement syndical.

La FSM, dans les dernières décennies, avec lâeffondrement du bloc socialiste et lâimposition de la dictature néo-libérale, était la cible de campagnes de diabolisation continue financée par les forces pro-impérialistes. De cette façon, la FSM a été battu à nouveau. Toutefois, elle a répondu en réaffirmant les principes dâunité et de solidarité de classe et a ratifié sa lutte contre le grand capital. Aujourdâhui, la FSM se récupère et renforce de nouvelles directions depuis son 15ème Congrès tenu à La Havane, Cuba en 2005.

Dans ces conditions, nous célébrons cette Conférence Syndicale Internationale de la Jeunesse. Lâavenir du mouvement syndical mondial est entre les mains des jeunes travailleurs dâaujourdâhui.




LâAVENIR DU SYNDICALISME DE CLASSE CâEST LES JEUNES TRAVAILLEURS DâAUJOURDâHUI










La Confederación General de Trabajadores del Perú (CGTP) y la Federación Sindical Mundial (FSM) organizan la 1ª Conferencia Internacional de la Juventud Sindicalista en Lima â Perú, 18 - 20 de noviembre 2009


El comité organizador, la Confederación General de Trabajadores del Perú (CGTP) y la Federación Sindical Mundial (FSM) convocan a todas las organizaciones afiliadas y/o fraternas a participar en esta 1ª Conferencia Internacional de la Juventud Sindicalista.




Compañeros y compañeras,



PANORAMA ACTUAL EN EL MUNDO DEL TRABAJO

La dictadura del sistema capitalista se intensificó aún más desde la década del 70, y mediante los âgurúsâ del neoliberalismo y sus instrumentos el Fondo Monetario Internacional (FMI), Banco Mundial (BM), Organización Mundial del Comercio (OMC) y demás organismos multilaterales, en los 80 convencieron, sin mucho esfuerzo, a los gobiernos, partidos políticos neoliberales y socialdemócratas de los países desarrollados y subdesarrollados; la no injerencia del Estado en las políticas económicas, lo mejor es la privatización de los sectores estratégicos de las naciones y la necesidad de implementar los ajustes de desregulación y reformas del Estado. Bajo esos principios se efectuaron privatizaciones fraudulentas que implicaron la apropiación de los recursos y riquezas naturales así como de las empresas estratégicas nacionales para ser entregadas a las corporaciones transnacionales, con la complicidad de los gobiernos neoliberales ( conservadores y socialdemócratas) corruptos, para ello desarrollaron políticas de aniquilamiento contra el movimiento sindical y anulación de los derechos de los trabajadores.

En ese contexto a fines del 2008 explota en el mismo corazón del monstruo imperialista, la crisis financiera que ya se venía arrastrando desde 2007. Esta crisis que es también económica, política y social; se agrava con la crisis energética, ecológica y moral; con las guerras imperialistas y la corrupción en todas las esferas. Las consecuencias de la misma son todavía impredecibles; pero, tratándose de una crisis global, las secuelas serán muy duras para los trabajadores y los pueblos excluidos por el neoliberalismo. Esta crisis del capitalismo deja al descubierto el fracaso del modelo económico neoliberal y el aumento de la pobreza y el hambre, presentándose un panorama para el futuro del mundo muy sombrío.

En el ámbito laboral, las consecuencias de la crisis global se manifiestan en los despidos masivos que se vienen produciendo, la pérdida brutal del poder adquisitivo de los salarios, así como el colapso de las pensiones de jubilaciones que han pasado a ser administradas por el sector privado.

Paradójicamente, los neoliberales y sus banqueros, que generaron esta crisis claman ahora por la urgente intervención del Estado en la salvación de sus empresas y los gobiernos de las mayores potencias capitalistas del mundo, con el dinero de sus contribuyentes los apoyan tratando de lavar la cara al sistema. En Estados Unidos, prácticamente el gobierno ha tenido que nacionalizar 9 bancos al adquirir la mayoría de acciones, los denominados âpaquetes de rescateâ son para salvar a los bancos en bancarrota, lo mismo vienen haciendo otros gobiernos; sin embargo, estos mismos gobiernos no establecen ninguna medida para rescatar o ayudar a los millones de trabajadores que han perdido su empleo y de los que van a perder.

Las empresas transnacionales que se beneficiaron a raíz de las políticas neoliberales, amparadas por el estado burgués, a pesar de haber obtenido fabulosas ganancias con la complicidad de gobiernos corruptos, están obligando a los trabajadores a renunciar a sus derechos laborales y sociales con el chantaje de los despidos masivos. Millones de trabajadores, en capacidad de producir, después de haber hecho millonarias a las grandes empresas son expulsados de ellas para engrosar el ejército de desempleados, sirviendo su empobrecimiento para que el capital sobreexplote aún más a otros trabajadores con salarios indignos, sometiéndolos a una competitividad desgarradora para mendigar un empleo en condiciones laborales humillantes.

Esta crisis mundial del capitalismo ha puesto en evidencia una vez más, que la âLucha de Clasesâ sigue vigente, porque la sociedad sigue dividida en clases, en las últimas décadas, se ha tratado de negar esta realidad, esto condujo al desconcierto de grandes sectores del movimiento sindical, pero cada día son más los trabajadores que se convencen que el capitalismo solo trae crisis, hambre, miseria y explotación, por eso orientan su lucha contra este sistema.




SITUACIÃN DE LA JUVENTUD TRABAJADORA

El desempleo juvenil es uno de los grandes problemas en el mundo, tanto de hombres como de mujeres. Según informes dados por la Organización Internacional del Trabajo (OIT), el número de desempleados en el planeta aumentó durante la década1995 -2005 de 74 millones a 85 millones o sea un ascenso de 14.8 %. Y desde ahí a la fecha, según cifras extraoficiales, ya pasó de 100 millones de jóvenes desempleados. Lo más grave de ello es que para los millones de jóvenes que engrosarán la Población Económicamente Activa (PEA) no se vislumbra perspectivas de generación de empleo si se tiene en cuenta que en la actualidad se vienen produciendo despidos masivos de trabajadores en todos los países.

Respecto al número de jóvenes desempleados en América Latina y el Caribe este aumentó de 7.7 millones a 9 millones 500 mil, durante los mismos años (1995-2005) lo que significó un incremento en la tasa de desempleo de 14.4 a 16.6 %. En la actualidad esas cifras aumentan aceleradamente. Es así que, mientras 16 millones 700 mil jóvenes, o sea el 35 % de los que todavía tienen empleo, en América Latina y el Caribe no logran superar el umbral de la pobreza debido a los bajos salarios, 6 millones 300 mil de éstos se encuentran en condiciones de extrema pobreza; además la OIT afirma en su informe del 2006 que el 25% de la población juvenil del mundo, mas de 300 millones de jóvenes, viven por debajo de la línea de pobreza.




CONTRATOS BASURA â LA TERCERIZACION-

La tercerización es otro de los grandes problemas de la juventud trabajadora. En la actualidad son los âcontratos basuraâ mediante el modelo de subcontratas que alquilan trabajadores a las medianas y grandes empresas con salarios humillantes, sin derechos sociales ni laborales, sin posibilidades de afiliarse ni organizarse sindicalmente y sometidos al martirio psicológico de la espera por un nuevo contrato. La tercerización está siendo institucionalizada por las leyes impuestas por los gobiernos neoliberales, con estas políticas se quiere impedir que los jóvenes participen en sindicatos. Si esto continúa, el futuro del movimiento sindical, principalmente en los países subdesarrollados está en peligro. Depende de la actitud que asumamos hoy para revertir esta situación.




POR LOS DERECHOS DE LOS JÃVENES INMIGRANTES.

Ãsta situación ha obligado a grandes contingentes de jóvenes, hombres y mujeres de América Latina, Asia, Ãfrica e incluso de los países que integraban el bloque socialista, a emigrar hacia países desarrollados como Estados Unidos de Norteamérica, Japón y la Unión Europea en busca de empleo. Estos jóvenes que solo buscan una oportunidad de vida y desarrollo personal, se encuentran con políticas xenofóbicas y de marginación, que no respetan ni reconocen sus derechos laborales, reciben salarios de hambre y son considerados en la mayoría de casos como âilegalesâ ó âindocumentadosâ. Ãltimamente los gobiernos de la Unión Europea han intensificado su persecución hacia los inmigrantes al extremo de aprobar leyes de expulsión y encarcelamiento, bajo el pretexto de que quitan el empleo a los europeos.

Pero esto no solo pasa en la Unión Europea, en los últimos años, miles de jóvenes mexicanos y latinoamericanos en general han muerto asesinados por los gendarmes estadounidenses en la frontera entre México y EE.UU y los que lograron ingresar al territorio norteamericano son perseguidos como si fueran delincuentes, apresados y expulsados.

Igual sucede con otros miles de jóvenes, entre ellos muchos menores de edad procedentes de los países de Ãfrica y de Asia. Ellos han muerto y siguen muriendo casi todos los días ahogados en el océano en su anhelo de alcanzar las costas de España o Italia, los que logran llegar son capturados por la policía y devueltos a sus países de origen. La razón es única: al sistema capitalista sólo le preocupa el libre tránsito de sus mercancías y capitales especulativos dentro del âlibre mercadoâ pero ha prohibido el libre tránsito de los seres humanos.




LA FEDERACIÃN SINDICAL MUNDIAL Y LA JUVENTUD

La Segunda Guerra Mundial quedó marcada en la consciencia de la humanidad como una de las tragedias más dolorosas. Más de 50 millones de personas perdieron la vida, en su mayoría jóvenes que derramaron su preciosa sangre en los campos de batalla, aunque finalmente se derrotara al nazi fascismo.

Al término de la guerra, en 1945, fue creada la Organización de las Naciones Unidas en la Conferencia de San Francisco donde se adoptó la Carta de las Naciones Unidas que fue recibida con beneplácito por los pueblos del mundo. El objetivo principal de esta carta fue garantizar la paz en el mundo, aunque este documento sea hoy utilizado por el imperialismo en su beneficio.

En un paso importante el movimiento sindical, convocó a todos los sindicatos del mundo a un congreso internacional, el mismo que se realizó en la capital francesa en octubre de 1945. Al Congreso de París llegaron sindicalistas provenientes de todos los continentes para dar paso a la creación de la Federación Sindical Mundial (FSM), como la única central sindical internacional del planeta. Esta fue la mayor conquista de los trabajadores al término de la Segunda Guerra Mundial que de alguna manera reflejaba el sentir de su lema: âProletarios del mundo, uníosâ. La FSM, es por tanto, hija de la unidad sindical y la portadora consecuente de las banderas de lucha contra las guerras. Debido al hecho que fueron los trabajadores jóvenes los primeros en ofrendar sus vidas en este conflicto bélico, la FSM priorizó su trabajo en la juventud trabajadora, apoyando su formación política, ideológica y sindical; impulsó toda una generación de dirigentes sindicales en todos los continentes y por consiguiente un movimiento sindical combativo y antiimperialista que logró grandes consquistas desde las décadas de los 50 del siglo XX.

Esta preocupación de la FSM por el fortalecimiento de la consciencia de clase en la clase obrera y en especial de la juventud trabajadora alarmó al gran capital imperialista. Temeroso de su unidad y su fuerza, se planteó como objetivo impedir la unidad de la clase obrera, recurriendo a maniobras sucias e inciar la Guerra Fria disponiendo presupuestos fabulosos para comprar conciencias y así dividir a la FSM, en 1949. Esto constituyó un duro golpe al movimiento sindical.

La FSM, en las últimas décadas, con la caída del campo socialista y al imponerse la dictadura del neoliberalismo, soportó continuas campañas de satanización financiadas por las fuerzas pro-imperialistas, así la FSM fue golpeada nuevamente, no obstante, respondió reafirmando los principios de unidad y solidaridad de clase y ratificando su lucha contra el gran capital; hoy la FSM se recupera e intensifica nuevos rumbos a partir del XV Congreso realizado en la Habana-Cuba del 2005.

Es en estas condiciones que se realiza esta Conferencia Internacional de la Juventud Sindicalista. El futuro del movimiento sindical del mundo estará en manos de la juventud trabajadora de hoy.


EL FUTURO DEL SINDICALISMO DE CLASE SON LOS JOVENES DE HOY









ÐÑеобÑÐ°Ñ ÐонÑедеÑаÑÐ¸Ñ ÑÑÑдÑÑиÑÑÑ ÐеÑÑ (ÐÐÐТ) и ÐÑемиÑÐ½Ð°Ñ ÑедеÑаÑÐ¸Ñ Ð¿ÑоÑÑоÑзов (ÐФÐ) обÑаÑаеÑÑÑ ÐºÐ¾ вÑем ÑленÑким и дÑÑжеÑÑвеннÑм оÑганизаÑиÑм Ñ Ð¿ÑизÑвом пÑинÑÑÑ ÑÑаÑÑие в ÑÑой 1-й Ðолодежной ÐеждÑнаÑодной ÐÑоÑÑоÑзной ÐонÑеÑенÑии, Ðима, ÐеÑÑ - 18-20 ноÑбÑÑ 2009 года



ÐÑгкомиÑеÑ, ÐÑеобÑÐ°Ñ ÐонÑедеÑаÑÐ¸Ñ ÑÑÑдÑÑиÑÑÑ ÐеÑÑ (ÐÐÐТ) и ÐÑемиÑÐ½Ð°Ñ ÑедеÑаÑÐ¸Ñ Ð¿ÑоÑÑоÑзов (ÐФÐ) обÑаÑаеÑÑÑ ÐºÐ¾ вÑем ÑленÑким и дÑÑжеÑÑвеннÑм оÑганизаÑиÑм Ñ Ð¿ÑизÑвом пÑинÑÑÑ ÑÑаÑÑие в ÑÑой 1-й Ðолодежной ÐеждÑнаÑодной ÐÑоÑÑоÑзной ÐонÑеÑенÑии.

ã
ТоваÑиÑи! ТÐÐУЩÐÐ ÐÐÐÐÐÐÐÐРРСФÐРРТРУÐÐ

ÐикÑаÑÑÑа капиÑалиÑÑиÑеÑкой ÑиÑÑÐµÐ¼Ñ Ñо вÑемен 70-Ñ Ð³Ð¾Ð´Ð¾Ð² ÑÑилилаÑÑ. Ð 80-е Ð³Ð¾Ð´Ñ âгÑÑÑâ неолибеÑализма и пÑоводники Ð¸Ñ Ð¸Ð´ÐµÐ¹ (ÐеждÑнаÑоднÑй валÑÑнÑй Ñонд (ÐÐФ), ÐÑемиÑнÑй банк (ÐÐ), ÐÑемиÑÐ½Ð°Ñ ÑоÑÐ³Ð¾Ð²Ð°Ñ Ð¾ÑганизаÑÐ¸Ñ (ÐТÐ) и дÑÑгие многоÑÑоÑонние ÑÑÑеждениÑ) без оÑобÑÑ ÑÑилий Ñбедили пÑавиÑелÑÑÑва, неолибеÑалÑнÑе и ÑоÑиал-демокÑаÑиÑеÑкие полиÑиÑеÑкие паÑÑии ÑазвиÑÑÑ Ð¸ ÑазвиваÑÑиÑÑÑ ÑÑÑан в Ñом, ÑÑо гоÑÑдаÑÑÑво не должно вмеÑиваÑÑÑÑ Ð² ÑкономиÑеÑкÑÑ Ð¿Ð¾Ð»Ð¸ÑикÑ, ÑÑо наилÑÑÑим ÑвлÑеÑÑÑ Ð¿ÑиваÑизаÑÐ¸Ñ Ð½Ð°ÑионалÑнÑÑ ÑÑÑаÑегиÑеÑÐºÐ¸Ñ Ð¾ÑÑаÑлей, и ÑÑо ÑÑо необÑодимо Ð´Ð»Ñ Ð¾ÑÑÑеÑÑÐ²Ð»ÐµÐ½Ð¸Ñ ÑеÑоÑÐ¼Ñ Ð³Ð¾ÑÑдаÑÑÑва в ÑÑловиÑÑ ÑокÑаÑÐµÐ½Ð¸Ñ Ð¾Ð±Ñема его вмеÑаÑелÑÑÑва в ÑкономикÑ. ÐÑи ÑоÑÑаÑÑии коÑÑÑмпиÑованнÑÑ Ð½ÐµÐ¾Ð»Ð¸Ð±ÐµÑалÑнÑÑ Ð¿ÑавиÑелÑÑÑв (как коÐ

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Federació Sindical Mundial i la Joventut. Situació de la Joventut treballadora. ( العربين )
27 set 2009
interessant
Re: La Federació Sindical Mundial i la Joventut. Situació de la Joventut treballadora. ( العربين )
27 set 2009
En quina (o quines) llengua (o llengües) s'entendran, tots aquests joves?
Re: La Federació Sindical Mundial i la Joventut. Situació de la Joventut treballadora. ( العربين )
27 set 2009
Servei de traducció On-line , potser?
Sindicato Sindicat