|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Bona encíclica social, però mancada
|
|
|
per Antoni Ferret |
21 set 2009
|
|
|
L’encíclica social, «Caritas en veritate», del papa Benet —publicada després d’anys i panys de no publicar-se’n cap, mentre la societat evolucionava i sorgien nous problemes— té aspectes molt positius i altres de molt negatius. Cal exposar uns i altres equànimement. Comencem pels bons.
* El document és dedicat al tema del desenvolupament. («... s’ha de reconèixer que el desenvolupament econòmic mateix ha estat, i ho està encara, afligit per desviacions i problemes dramàtics que la crisi actual ha posat més de manifest. ... La riquesa mundial creix en termes absoluts, però augmenten també les desigualtats. ... La falta de respecte dels drets humans dels treballadors és provocada a vegades per grans empreses multinacionals i també per grups de producció local. ... Hi ha formes excessives de protecció dels coneixements per part dels països rics, a través d’una ocupació massa rígida del dret a la propietat intel•lectual, especialment en el camp sanitari [Es refereix a les patents dels medicaments.] ... no n’hi ha prou de progressar només des del punt de vista econòmic i tecnològic. El desenvolupament necessita ser per damunt de tot autèntic i integral. ... les polítiques de balanç, amb els retalls a la despesa social, ben sovint promoguts també per les institucions financeres internacionals, poden deixar els ciutadans impotents davant riscos antics i nous ... les organitzacions sindicals tinguin més dificultats per a desenvolupar la seva rasca de representació dels interessos dels treballadors, també perquè els governs, per raons d’utilitat econòmica, limiten sovint les llibertats sindicals o la capacitat de negociació ... quan la incertesa sobre les condicions de treball a causa de la mobilitat i la desregulació es fa endèmica, sorgeixen formes d’inestabilitat psicològica, de dificultat per crear camins propis coherents en la vida, inclòs el del matrimoni. ... l’atur provoca avui noves formes d’irrellevància econòmica, i l’actual crisi només pot empitjorar aquesta situació. ... que es continuï cercant com a prioritat l’objectiu de l’accés al treball per part de tots, o que el mantinguin.»)
Fa un esment especial del problema de la fam. («En molts països pobres persisteix, i amenaça d’accentuar-se, l’extrema inseguretat de vida a causa de la falta d’alimentació: la fam causa encara moltes víctimes ... Donar de menjar als famolencs és un imperatiu ètic per a l’Església universal ... La fam no depèn tant de l’escassetat material com de la insuficiència de recursos socials, el més important dels quals és de tipus institucional. ... El problema de la inseguretat alimentària ha de ser plantejat en una perspectiva de llarg termini, eliminant les causes estructurals que la provoquen i promovent el desenvolupament agrícola dels països més pobres ... Tot això s’ha de dur a terme implicant les comunitats locals en les opcions i decisions referents a la terra de conreu. ... Al mateix temps no s’hauria de descuidar la qüestió d’una reforma agrària equànime en els països en desenvolupament. ... La situació de pobresa no sols provoca encara en moltes zones un alt índex de mortalitat infantil, sinó que a diverses parts del món persisteixen pràctiques de control demogràfic per part dels governs que ben sovint difonen la contracepció i arriben fins i tot a imposar també l’avortament.»)
Una referència al neocolonialisme. («Després de més de quaranta anys, hem de reconèixer com n’ha estat, de difícil, aquest recorregut [el recorregut en pau i llibertat del propi camí per part dels països independents], tant per noves formes de colonialisme i dependència d’antics i nous països hegemònics, com per greus irresponsabilitats internes en els països mateixos que s’han independitzat.»)
* Una sola referència a les deformacions del neoliberalisme. («... s’ha de tenir present que separar la gestió econòmica, a la qual correspondria únicament produir riquesa, de l’acció política, que tindria el paper d’aconseguir la justícia mitjançant la redistribució, és causa de greus desequilibris.»)
* Imagina una societat de tres tipus d’empreses. («Al costat de l’empresa privada, orientada al benefici, i els diferents tipus d’empresa pública, han de poder-se establir i desenvolupar aquelles organitzacions productives que persegueixen fins mutualistes i socials.» [Exemple del que diu el papa són les cooperatives i les ONGs.]
* Encara que es refereix diverses vegades a l’anomenada globalització (o mundialització), només l’enfoca de cara una vegada. («El procés de globalització, adequadament entès i gestionat, ofereix la possibilitat d’una gran redistribució de la riquesa a escala planetària com mai no s’havia vist abans; però, si es gestiona malament, pot incrementar la pobresa i la desigualtat, contagiant, a més, tot el món amb una crisi.»)
* Finalment (ja era hora!), la Doctrina Social de l’Església pot enriquir-se amb una sèrie d’aportacions de caràcter ecològic. («Aquest [l’ambient natural] és un do de Déu per a tots, i el seu ús representa per a nosaltres una responsabilitat amb els pobres, les generacions futures i tota la humanitat. ... Avui, les qüestions relacionades amb l’atenció i la salvaguarda de l’ambient han de tenir degudament en compte els problemes energètics. En efecte, l’acaparament per part d’alguns estats, grups de poder i empreses de recursos energètics no renovables, és un greu obstacle per al desenvolupament dels països pobres ... La comunitat internacional té el deure imprescindible de trobar les maneres institucionals per a ordenar l’aprofitament dels recursos no renovables, amb la participació també dels països pobres, i planificar així conjuntament el futur. ... Les societats tecnològicament avançades poden i han de disminuir la pròpia despesa energètica, bé perquè les activitats manufactureres evolucionen, bé perquè entre els seus ciutadans es difon una major sensibilitat ecològica. A més s’ha d’afegir que avui es pot millorar l’eficàcia energètica i al mateix temps progressar en la recerca d’energies alternatives. Però és també necessària una redistribució planetària dels recursos energètics, de manera que els països que no els tenen puguin accedir-hi. El seu destí no pot deixar-se a les mans del primer que arriba o dependre de la lògica del més fort. ... sinó tota la creació, per no deixar-la a les noves generacions empobrida en els seus recursos. ... Però hem de considerar un deure molt greu el fet de deixar la terra a les noves generacions en un estat en què puguin habitar-la dignament i continuar conreant-la. ... La protecció de l’entorn, dels recursos i del clima requereix que tots els responsables internacionals actuïn conjuntament i demostrin promptitud per a obrar de bona fe, en el respecte de la llei i la solidaritat amb les regions més febles del planeta. ... Això exigeix que la societat actual revisi seriosament el seu estil de vida, que, a moltes parts del món, tendeix a l’hedonisme i el consumisme, despreocupant-se dels danys que se’n deriven. És necessari un canvi efectiu de mentalitat que ens porti a adoptar nous estils de vida ... La desertització i l’empobriment productiu d’algunes àrees agrícoles són també fruit de l’empobriment dels seus habitants i del seu endarreriment. ... L’acaparament del recursos, especialment de l’aigua, pot provocar greus conflictes entre les poblacions afectades.»)
* S’ha criticat l’encíclica dient que no invitava els fidels a col•laborar amb els altres cristians i els fidels d’altres religions, o persones de bona voluntat, en la millora del món. No és cert. El que passa és que hi dedica una sola frase. («D’aquí neix el deure dels creients d’unir els seus esforços amb tots els homes i dones de bona voluntat d’altres religions, o no creients, perquè el nostre món respongui efectivament al projecte diví: viure com una família sota la mirada del Creador.»)
* Sobre l’ajuda als països pobres. («... l’ajuda principal que necessiten els països en via de desenvolupament és permetre i afavorir cada cop més l’ingrés dels seus productes en els mercats internacionals ... l’ajuda al desenvolupament dels països pobres ha de considerar-se un vertader instrument de creació de riquesa per a tots ... els estats econòmicament més desenvolupats faran el que es pugui per destinar percentatges més alts del seu producte interior brut per a ajudes al desenvolupament, respectant els compromisos que s’han pres en aquest punt en l’àmbit de la comunitat internacional.»)
* Sobre el turisme. («Ben sovint aquestes [les poblacions locals] es troben amb conductes immorals, i fins i tot perverses, com en el cas de l’anomenat turisme sexual, en què se sacrifiquen tants éssers humans, fins i tot de tendra edat.»)
* Sobre els immigrants. («Òbviament, aquests treballadors no poden ser considerats una mercaderia o una mera força laboral. Per tant, no han de ser tractats com qualsevol altra força de producció. Qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació. ... Però què significa la paraula decència aplicada al treball? ... un treball lliurement elegit, que associï efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d’aquesta manera, faci que els treballadors siguin respectats, evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills, sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors d’organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l’àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació.»)
* Demana un canvi d’actitud als sindicats. («El context global en què es desenvolupa el treball requereix igualment que les organitzacions sindicals nacionals, cenyides sobretot a la defensa dels interessos del seus afiliats, girin la seva mirada també envers els no afiliats i, en particular, envers els treballadors dels països en via de desenvolupament, on tantes vegades es violen els drets socials. ... sobretot en favor dels treballadors explotats i no representats, l’amarga condició dels quals passa desapercebuda tantes vegades davant els ulls distrets de la societat.»)
* I finalment planteja grans reformes en l’àmbit mundial. («A més es requereix que les finances mateixes, que han de renovar necessàriament les seves estructures i formes de funcionament després de la seva mala utilització, que ha malmès l’economia real, tornin a ser un instrument encaminat a produir riquesa i desenvolupament millors. ... que tot el sistema financer ha de tenir com a meta el sosteniment d’un veritable desenvolupament. ... Davant l’imparable augment de la interdependència mundial, i també en presència d’una recessió d’abast global, se sent molt la urgència de la reforma tant de l’Organització de les Nacions Unides com de l’arquitectura econòmica i financera internacional, perquè es doni una concreció real al concepte de família de nacions. ... urgeix la presència d’una Autoritat política mundial, com va ser ja indicat pel meu predecessor, el beat Joan XXIII. Aquesta Autoritat haurà d’estar regulada pel dret, atenir-se de manera concreta als principis de subsidiarietat, i de solidaritat, estar ordenada a la realització del bé comú, comprometre’s en la realització d’un autèntic desenvolupament humà integral ... Aquesta Autoritat, a més, haurà de ser reconeguda per tothom, gaudir de poder efectiu per garantir a cadascú la seguretat, el compliment de la justícia i el respecte dels drets. Òbviament ha de tenir la facultat de fer respectar les seves decisions arreu...»)
Anem ara pels aspectes dolents.
* No condemna, ni en tot el document hi fa la més lleu referència, l’enorme sangonera econòmica de les despeses militars. Aquests recursos podrien assegurar el desenvolupament de tot el planeta, o, com a mínim, eliminar la fam i la misèria.
* Tampoc condemna, ni hi fa la més lleu referència, el deute extern dels països pobres. Aquest deute, totalment il•legítim, i ja pagat amb escreix, és un dogal al coll d’aquests països. Com pot una encíclica dedicada al desenvolupament no esmentar allò que és un gran obstacle a aquest desenvolupament?
* Tampoc esmenta l’intercanvi desigual (el fet que, els països pobres, allò que importen va pujant de preu i allò que exporten va baixant; així han d’exportar cada vegada més per importar el mateix). És una altra de les causes del subdesenvolupament.
* No condemna el neoliberalisme. Ni l’esmenta. Malgrat els gravíssim abusos que ha comès i comet, i els enormes sofriments que està causant.
* Fora d’una lleu referència a «nous estils de vida», no invita formalment i greument els cristians a viure una vida d’austeritat, davant el consumisme i l’esgotament dels recursos.
* Tampoc parla de la necessitat d’entrar en una fase de decreixement, en els països occidentals. Potser era massa demanar que un papa donés importància a una reivindicació que tot just està emergint.
* No esmenta el moviment social mundial dels «fòrums socials mundials» i regionals. Malgrat que és una de les promeses més positives de l’època.
* No reconeix la igualtat de gènere en el llenguatge. En tot el document només dues vegades usa l’expressió «els homes i les dones», sinó sempre «els homes». I molt poques vegades fa servir l’expressió «la persona», sinó quasi sempre «l’home».
* Finalment li faria una crítica general. Abusa de solucions «ètiques», que, sense un mitjà proporcionat, són il•lusòries. Per exemple, està fora de lloc dir que «El procés de globalització, adequadament entès i gestionat, ofereix la possibilitat d’una gran redistribució de la riquesa a escala planetària com mai no s’havia vist abans», ja que, si no hi ha un fort moviment revolucionari que ho exigeixi, és impossible.
En conclusió, crec que l’encíclica hauria de ser corregida i tornada a publicar.
Antoni Ferret |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Bona encíclica social, però mancada
|
|
per s. o b. |
22 set 2009
|
Contra la crisis: II Asamblea de Redes Cristianas en Bilbo.
http://www.asamblearedescristianas.net/ |
|
Re: Bona encíclica social, però mancada
|
|
per Belle-z-butt |
22 set 2009
|
Dir que aquesta enciclica es 'bona' es tant com dir que la Belen Esteban es una mare exemplar:
Tan 'exemplar' com la nostra 'mare', la de tots, la esglesia catolica!
Ferret, bonic, per que no penjes la sotana enlloc de penjar-te tu? |
|
Re: Bona encíclica social, però mancada
|
|
per Antoni Ferret |
24 set 2009
|
|
No tinc cap sotana... |
|
Re: Bona encíclica social, però mancada
|
|
per metafisic |
24 set 2009
|
|
Ok. Per descomptat. Lo de la 'sotana' es una alegoria i un acudit facil. Ja se sap que renunciar al que ha estat la base, la guia, les arrels, la llum en la foscor, etc. no 'Deu' esser gens facil, pero hi han altres móns... |
|
Re: Bona encíclica social, però mancada
|
|
per zzz |
27 set 2009
|
|
hi ha prou bisbes -com el Romà mateix-, cardenals o altres càrrecs prou conservadors i de dretes, com pq us fiqueu amb els que són d'esquerres declarats, com en Ferret. Bona feina! el coneixeu personalment, a cas? jo no, per això no opino, però els seus textos no em semblen dolents i el que diu és cert. salut |
|
Re: Message is the media [Marshall MacLuhan]
|
|
per Barrabas |
28 set 2009
|
els comentaris d'en ferret son critics, pero benevols, 'BONA ENCICLICA...'
Ho penja a l'IMC BCN en Ferret, que reb un sou que li paguem amb els nostres impostos via 'la Santa Sede', el Banco Ambrosiano, el OPUS, l'abadia de Monserrat, 40 anys de nacional.catolicisme franquista i mil anys d'opressio catolica d'aquesta terra.
EL MISSATGE ES DEL VATICA;[
Qué c... pinta aixo a l'IMC BCN??? |
|
|
