Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: criminalització i repressió
1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
Sobre els difamadors i falsejadors de l'obra i vida de Ferrer i Guàrdia. Un recull de politics i escribans que l'han seguit afusellant . Un projecte de “Museu de greuges i falsificadors”.
180px-Fransisco_Ferrer_Guardia.jpg
Aquest any 2009 celebrem el centenari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia a Montjuïc

A Ferrer i Guàrdia, tal com sentencià Anatole France (premi Nobel de literatura i reconegut intel·lectual d'esquerres), “El crim de Ferrer i Guardia fou haver fundat escoles laiques, igualitaries, racionalistes”. Se'l va assassinar per obrir als ulls sobre les injustícies i mentides dels poders, per formar a persones autònomes, per editar llibres, per la seva manera no directiva d'educar.
Els assassins de Ferrer i Guàrdia pensaven que, matant'el acabarien amb l'obra educadora de l'escola moderna. Els assassins creien que un cop mort el fundador, les escoles tancades, els mestres perseguits i sense feina, i adoctrinats els alumnes en les escoles de capellans i de l'estat, eliminaven la llavor de futures lluites, revoltes, vagues i manifestacions. No fou així, l'obra va germinar, no varen poder-la eliminar del tot. L''educació racionalista i lliure va resistir i va donar fruits.
Molts analistes i historiadors, consideren l'educació com a factor essencial en l'adveniment de la República i en la revolució de 1936, ja que despertar al proletariat, afavorir la conscienciació del poble sobre injustícies, enganys i explotació, i estimular l'emancipació de la classe treballadora.

En els posts que seguiran ens ocuparem de denunciar i senyalar els polítics, historiadors, institucions que al llarg dels 100 anys han treballat per eliminar, silenciar, censurar l'obra de Ferrer i Guàrdia i malparlar d'ell com a “conspirador, sanguinari, estafador de dones, incitador a la violència, insignificant pedagog i mestre, fanàtic anticlerical, irrellevant com a personatge, incoherent entre el que feia i pensava, sols conegut a l'estranger per haver sigut afusellat com a cap i instigador de la Setmana tràgica”, etc.

En aquests centenari volem recordar els 100 anys de continuades falsificacions, tergiversacions, enganys, errors contra l'obra i figura de Ferrer i Guàrdia. Cent anys de despropòsits, greuges i insults sobre l'home i el seu treball educatiu.
Aquesta nova categoria “Ferrer i Guàrdia , de nou assassinat” vol convertir-se en un Museu dels difamadors, acusadors, dels que tiren pedres públicament a Ferrer i Guàrdia, dels que animen a linxa'l, els que el culpen, censuren etc. Hi anirem afegint i exposant els historiadors, polítics, institucions, que des d'octubre 1909 a 2009 s'han dedicat a tergiversar, falsejar i malparlar de Ferrer i Guàrdia. Començarem amb els autors articles i llibres que han sortit amb el centenari, i anirem afegint posts sobre aquests vergonyosos i sense vergonya elements de l'estat.
Exemples d'alguns candidats al Museu dels difamadors:
Exposició de la setmana tràgica a la Biblioteca de Catalunya. Setembre-octubre 2009
¿Quién mató a Ferrer i Guàrdia? Francisco Bergasa, Mars 2009
Pere Gabriel. 2009, i
Pío Mora, 2007
Avilés Farré, J. 2006
Josep Maria Ainaud de Lasarte. Octubre, 1989
Ignacio Buqueras, 1987.
Enciclopèdia Catalana.
Ricardo de la Cierva.
Francisco Franco, 1939
Joan Tusquets, 1932, 1937-40
“Ferrer, criminal conspirador”. Ryan, 1909
Etc.
No entrarem massa en el debat ideològic o en la valoració personal i respectable de cadascun sobre la seva obra, però si en les falsificacions, calumnies, comentaris anecdòtics, grollers, irrellevants, acusacions sense arguments, insults tendents a denigrar, i depreciar a Ferrer i Guàrdia.
Molts dels acusadors actuals repeteixen i agafen com a font les falses acusacions del tribunal militar que el va condemnar sense proves. Tenen tendència a convertir a Ferrer en un cas jurídic "el cas Ferrer", en criminalitzar el personatge, tot i que alguns d'ells reconeixen que el consell de guerra fou una farsa. Repeteixen les raons dels assassins de Ferrer i Guàrdia, sense dir tot el que deien els que el defensaven.

Es un elogi per a Ferrer i Guàrdia, que funcionaris i intel·lectuals de l'estat seguexin100 anys desprès injuriant a Ferrer i Guàrdia amb falsificacions i insults. Podem dir que mentre l'obra de Ferrer i Guàrdia amb el temps es valorarà més, ja que encara és massa actual, tots elque l'han estat denigrant queden en l'oblit de lhistòria. No li arriben a la sola de la sabata, com ja passa internacionalment.
Ferrer va desafiar a l'Estat educant als nens amb llibertat i respecte. Va mostrar com l'estat deseduca i adoctrina, just el que s'havia d'evitar. Per l'Estat, Ferrer i Guàrdia continua essent un concurrent i home que molesta per l'exemple i l'obra que ha deixat. Efectivament Ferrer i Guàrdia fou un apassionat per l'educació dels nens, un visionari, que estava convençut quel'educació racionalista dels nens possibilitarà construir una societat més justa i lliure.

No ens estranya que el franquisme, la actual monarquia i el govern subsidiari català es preocupin per deixar l'escola sense recursos dècada darrera dècada i d'imposar un sistema educatiu a les antípodes de la Ferrer i Guàrdia. La imposició de l'actual LEC, aprovada pel Tripartit, n'és un exemple patent i patètic.

L'Estat no escatima esforços per a controlar el sistema educatiu. Sap la importància de l'educació. Per això vol alienar i des-educar al jovent per tal d'obtenir mà d'obra obedient i dòcil. La LEC és l'educació pel país decretada pels governants pels següents anys.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
Doncs si volem parlar de difamadors i falsejadors comencem per citar-lo com Francisco Ferrer Guardia, que era com ell sempre es va dir, ja que era molt crític amb el nacionalisme català i, de fet, despreciava la llengua catalana per vulgar.

Clar que coses com aquestes ens desmonten el mite que s'ha creat per una part de la historiografia.
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
bén dit Txema!
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
Nomites, ons vols anara a parar? Que importa quin idioma preferia (em penso que el frances) quan va fer el que va fer, i va defensar el que va defensar, fent avançar a la societat de la seva epoca com ho va fer ell, rao per la qual va ser triat com a cap de turc.
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
hi ha qui li ensenyen el sol i es segueix fixant en el dit. visca en Francis Ferrer i Guàrdia! passat és futur!
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
Estimats camarades, o be li diem Francisco o be Francesc, pero Francis Ferrer i Guardia em sona una mica fora de lloc per tan insigne personatge. Jo personalment descartaria les variants Francis, Fran, Paco, Paquito, Xisco, Xisquito, Quico, Siscu, Patxi, Cesc, Queco, Curro,etc.. per gent que l'hagi tractat personalment, i en tot cas, tingues molta confiança, en el poc probable cas que encara visquin. Pert la resta trobo que tampoc cal dir-li Don Francesc, pero tampoc pasar-se de campexaneria.
Desitjo,si mes no, haver contribuit a elevar una mica amb la meva modesta observacio el debat politic, d'una eina tan util per la transformacio social com es IMC-BCN, i aprofito per felicitar els administradors-moderadors per la seva sempre poc valorada tasca.
Seguim aixi que la revolucio s'acosta!
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
Trobo l'entrada prou engrescadora. Espero amb interès les successives noves entregues. Particularment, m'interessa la col·laboració entre Ferrer Guàrdia i Anselmo Lorenzo.

Salut!
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
20 set 2009
Tu Txema estàs grilladissim. Amb aquest text bno dius res, i poses noms per posar-los, sense donar arguments. Alguns no els conec, però, per exemple, en pere gabriel, és un dels millors hiustoriadors de la Catalunya (especialment barcelona)de principis del XX i finals del XIX, i escriu una història de les classes populars, ha publicat centenars de llibres sobre anarquisme, mviments culturals, ateneus...
Una mica de rigor difamador.
Re: 1. Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir, de nou afusellat.
22 set 2009
Gràcies pels comentaris i també pels comentaris crítics que em permeten aclarir i desenvolupar el meu punt de vista.

a.
Sobre el qüestió de llengua. L'ús de l'espanyol en l'escola no treu valor a les escoles laiques. Sobre el suposat menyspreu al català, al denunciar-ho, caldria al menys una citació, perquè de falses acusacions sobre Ferrer i Guàrdia, n'hi han a cabassos. L'us del castellà per en Vàzquez Montalban i d'altres no disminueix la seva obra. Ni l'us del català, per exemple, dels de la Lliga que escrivien en català la consigna “Delateu”, als manifestants , i que varen aplaudir l'exercit espanyol, que va assassinar a centenars de manifestants, dones i nens entre ells, com a pacificadors, no els fa menys assassins per escriure amb català. Pacificadors els que assassinaven amb canons a manifestants que havien declarat la republica en barris. Tots aquestes rates empresarials de la Lliga varen donar les gràcies i aplaudir a l'exercit des els seus diaris en català per posar ordre i pacificar Barcelona. Mes de dos-cents morts!

b.
Seguim amb el que m'insulta, que em diu “estàs grilladissim”:

1.Haig de dir que tinc proves escrites, que aniré mostrant, sobre cadascun dels informadors citats, i n'hi han molts més que han estat difamant, desinformant, i construint el personatge de Ferrer Guàrdia “violent, conspirador, etc” . I sempre és millor fer els comentaris un cop assenyali les desinformacions. No es tracta, recordo, sobre opinions, si és millor l'ensenyament en català o castellà, o la pedagogia autoritària o la no autoritària. Es tracta de difamacions, mentides , errors. De fet, i per el comentari començaré per Pere Gabriel.
2.Jo no conec en Pere Gabriel, i no qüestiono la seva obra, que no conec, sino sols el que ha escrit sobre Ferrer i Guàrdia i la Setmana tràgica:

1. La ressenya sobre Ferrer i Guàrdia per a la Gran enciclopèdia catalana, 1987, volum 11, que anava firmada per un tal Pere Gabriel. Suficient perquè entri al museu dels desinformadors i criminitzadors de Ferrer i Guàrdia .

2. Llegint l'Avenç d'aquest juliol/agost hi ha un article d'un tal Pere Gabriel, que deu ésser el mateix, i on es presenta com historiador. Es tracta de l'article “La setmana tràgica: una revolta política?” de 9 pàgines indigestes, una empanada mental sobre la setmana tràgica que sols em demostra que és un reincident.

3.Les mentides de l'anònim admirador d'aquest confús Pere Gabriel, son reveladores. Enlloc de presentar arguments, m'insulta. Un pot dir mentides quan escriu anònimament, un pot dir mentides mentides quan s'és corrupte i el paguen per mentir, o un pot dir mentides quan et desemmascaren un mestre i de ràbia es respon que és el millor historiador de Barcelona. que no és més un “xerraire”.Però jo escric amb el meu nom i poso el meu correu, i escric en una web de lliure expressió on qualsevol anònim pot xerrar, opinar, insultar, i hauria d'estar malament si digués coses que no puc provar, o m'inventes coses sobre algú que no conec . Les raons dels que falsifiquen la història és tota investigació interessant a fer.

4.Me sobren noms de personatges i institucions que criminalitzen i demonitzen a Ferrer i Guàrdia Per què me'n hauria d'inventar si en la realitat n'hi han més dels que me'n podré ocupar?I com més llegeixo , més n'apareixen.

5.L'afirmació que ha escrit centenars de llibres sobre anarquisme és una mentida evident i vulgar que ni tan sols vull comprovar a Google. Deu tractar-se de la mentida d'un fanatitzat deixeble: Tal mestre, tal pal. Com està el pati! Si aquest és un dels millors historiadors sobre Barcelona del segle XIX i XX , és com assegurar que els mediocres, falsificadors, mentiders, enganyifes s'han fet amos i senyors de la historia de Barcelona i que ens han imposat la historia vista pels poders, a base de noms i anècdotes.


6.La inclusió de Pere Gabriel en la banda de detractors de Ferrer i Guàrdia no és per l'article, ja que en una revista que llegeixen uns quants cents de persones, no fa ni pessigolles a la ja institucionalitzada criminització de Ferrer i Guàrdia Però si és important la desinformació en Gran Enciclopèdia Catalana GEC com a sopitós, implicat i incitador en la Setmana Tràgica. És greu perquè la GEC és la que llegeixen tot persona curiosa i investigador sobre Ferrer i Guàrdia, la setmana tràgica, l'escola racionalista. I és el greuge d'encaminar malament a molta gent. Amb ganes de conèixer i informar-se sobre Ferrer i Guàrdia

La gran enciclopèdia catalana
Volum 11, edició 1987, Barcelona. Nota d'un tal Pere Gabriel.
“En Ferrer i Guàrdia de nou a Barcelona volgué influir durant els esdeveniments de la setmana tràgica perquè els republicans radicals assumissin la direcció de la revolta. no ho aconseguí, i detingut fou inculpat sense proves com a principal inductor de la revolta”

7.En Ferrer i Guàrdia estava vivent a Anglaterra i va venir de causalitat ja que un familiar seu estava molt malament. No estava a Alella per influir en la vaga contra la guerra al Marroc. I menys menys se'l pot acusar de les mateixes acusacions falses dels obedients militars, dels assassins de Ferrer i Guàrdia, adoctrinats per la dreta catalana, el govern conservador de Madrid i l'església, que varen començar a senyalar en la premsa a Ferrer i Guàrdia com l'inductor i cap de la revolta. .

Però també analitzarem l'article a l'Avenç: un article indigest, confús, contradictori, plegat de visions conpiratives anarquistes de l'estranger, (de Paris, de Buenos Aires), en les que l'estrella conspiradora és el gran conspirador Ferrer i Guàrdia Diarrea mental, o empanada anal, en la que ens parla de conspiracions anarquistes d'una conversió anarquista de Ferrer i guàrdia, i l'etiqueta com a conspirador anarquista, quan el pobre Ferrer i Guàrdia, segon el professor Solà en sa vida es va considerar anarquista, fet que als meus ulls el fa molt més interessant, i “llibertari”. En Ferrer és considerava pacifista i partidari de la revolució a partir de l'educació, la manera de fer un mon més just, humà. He repetit i insistit amb el nom conspirador, per a mostrar i donar el to de l'article de Gabriel.
.

Gabriel ens parla de conspiracions anarquista a cada tres ratlles. El pobre home veu conspiracions anarquista per tots cantons. Però no parla dels assassinats massius dels reis Alfons XIII massacrant a civils, homes, dones, nens , reprimint a manifestants amb canons, assassinant fredament, reprimint desproporcionadament. NO se'n va assabentar? Primer s'han de tenir clars els fets de la setmana tràgica per parlar de conspiracions republicanes i anarquistes, de revolta republicana.

Continuaré aquesta tarda
Sindicat