|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Cap tribunal mana sobre un poble… República i Països Catalans!
|
|
|
per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista |
11 set 2009
|
|
|
Vet aquí un 11 de Setembre ple d’incerteses, a les portes del que pot ser “la tardor de totes les crisis”. Crisi del capitalisme i del model neoliberal implementat arreu dels Països Catalans, amb l’explosió de l’atur, la pobresa i la depredació del territori. I crisi de les relacions amb l’Estat espanyol com a conseqüència de l’esgotament d’un model autonòmic que no permet respondre a aquesta situació, ni pot encabir els anhels de progrés democràtic i social de la ciutadania.
Avui, el govern tripartit vanta com un “èxit” el recent acord sobre finançament. Però, ben poques millores podrà aportar un model basat en les rendes del treball i els impostos indirectes quan empreses i comerços tanquen i el consum cau en picat. (I això si Madrid no acaba reclamant a la Generalitat el retorn d’un “excés de diners” avançats per l’Estat).
La penúria autonòmica és l’expressió pressupostària d’una opressió política que, d’aquí a poques setmanes, ressentirà fortament el poble de Catalunya. L’abast de la sentència sobre l’Estatut que ha d’emetre el Tribunal Constitucional dependrà potser del grau de crispació entre PSOE i PP. Però, després de tantes ingerències, autocensura i retallades, només és raonable esperar-ne una última humiliació: que ens diguin que un magistrat no necessita saber la parla del país en què ha d’impartir justícia, que qüestionin la immersió lingüística a les nostres escoles o decretin que Catalunya no pot ser una nació ni en un preàmbul estatutari.
L’escenari d’un conflicte polític major – sobre un fons de crisi econòmica i social – omple de temor aquesta esquerra institucional, tan conciliadora amb banquers i multinacionals, i el nacionalisme conservador. Montilla demana calma. Carod diu tot i el seu contrari. Saura es consola amb la idea de pidolar traspassos de competències. I Artur Mas explica a qui vulgui escoltar-lo que “amb CiU això no passaria”. Però, tots plegats s’aferren a un marc jurídic malmès... al qual el més alt tribunal del Regne d’Espanya s’apresta a donar el tir de gràcia.
És inútil abraçar-se al cadàver d’aquest Estatut. Només ens queda el camí d’una mobilització ciutadana per reclamar i fer efectiu el dret a l’autodeterminació. Però aquest moviment tan sols assolirà l’embranzida i la força necessàries si acaba sent l’expressió d’una majoria social; si la Catalunya treballadora – des dels tallers de Nissan fins a les terres de l’Ebre, des de les universitats fins a les barriades populars – sap tenyir amb les seves reivindicacions i el seu esperit solidari l’aspiració a la sobirania nacional i a l’autogovern, constituint un referent democràtic més enllà del Principat.
L’anunci de la sentència del TC hauria de ser l’ocasió de fer un primer pas, organitzant una àmplia resposta unitària de la societat civil que, com el 18 de febrer del 2006, plantegés amb força renovada l’exigència del dret de decidir i desplacés el centre de gravetat de tota la vida política al carrer. Des de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista ens comprometem a treballar per aquest objectiu. |
Mira també:
http://revoltaglobal.cat
|
This work is in the public domain |
