|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Arenys o el front independentista. El camí del triomf.
|
|
|
per c |
10 set 2009
|
|
|
Campanades d'estiu? Simbolisme regionalista?
No, la consulta d'Arenys mostra el nerviosisme que l'Estat Espanyol té d'un hipotètic front independentista.
En veritat no els molesta que un poble es consulti en un tema supramunicipal. Li suda la participació Inclús el fet de la temàtica independentista seria superable i titllada de frik.
El que a l'Estat el molesta és que guanyarà el Sí, i de golejada.
El camí d'Arenys no és bo per portar el tema de la independència a debat. Ni tan sols perquè l'Avui.cat tingui més visites a l'estiu que mai.
El camí d'Arenys és el camí perquè demostra al poble català la possibilitat real d'aconseguir la independència.
Una participació massiva i un resultat contundent no només dona ànims. També permet que ens creiem que és possible, assolible.
Crea un potencial d'extrapolació a altres viles i municipis que és el nostre deure desplegar.
Cert és que a l'area metropolitana el resultat no seria el mateix. Tampoc la participació.
Més cert és que a un global de Països Catalans a dia d'avui el resultat seria negatiu.
I molt més cert és que cal treure del programa consultiu referències de transformació social immediates.
Això és vendre's? Això no és la nostra lluita?
Siguem un xic realistes i afrontem-nos a la realitat que tenim. La Unitat Popular ha de servir perquè la classe treballadora aposti per la independència com a únic camí per a la transformació social.
Però la Unitat Popular no ha de servir per seguir en el bunquer taliban. Per automarginar-nos de la majoria de la població. Per negar les ànsies reals de part de la nació a la necessitat urgent de la independència.
La Unitat Popular no prospererà mai amb la fallida tàctica estalinista de classe contra classe.
És el nostre deure reagrupar la majoria de la població catalana cap a un procés d'independència nacional, únic camí a la planificació socialista.
L'altre opció és negar-ho, seguir al bunker, anar a festes okupes i follar cada finde. Això mola, però no és un projecte polític.
Arenys sí.
L'esquerranisme, l'ultrapurisme ideològic i el personalisme jan ha fet prou mal els últims anys. Deixem-los enrera.
És el deure revolucionari aconseguir que la petita burgesia segueixi la tàctica.
I no hi ha, a dia d'avui, cap altre tàctica més realista que aconseguir la independència del Principat i establir-hi una república social.
Nacionalitzar La Caixa i abolir els mossos no seran tasques fàcils. Però la supervivència del poble ha de ser la prioritat tàctica pels objectius estratègics.
A Arenys no es proclamarà la independència.
Però fara una petita esquerda a l'estat.
És la tasca dels revolucionaris fer que la esquerda sigui merament temporal, simbòlica i burgesa o que sigui permanent, dinàmica, estratègica.
Aconseguir que múltiples municipis facin la consulta i pressionar per fer una consulta principatina a pocs anys vista és la millor manera per aprofundir la ruptura, la deslegitimació de l'Estat i que siguin ells els que triin enviar els tancs a plaça catalunya o no.
Si no ho fan, ja tenim el primer pas.
Si ho fan, també.
Visca Arenys!
Visca Catalunya!
Visca el front independentista! |
This work is in the public domain |
|
Flipant mandarines
|
|
per Anarquista |
10 set 2009
|
Tu creus que a Arenys guanyaria el "Si" en un referèndum per a nacionalitzar La Caixa i abolir els mossos?
Tu pots consultar el què vulguis, però un ajuntament com a òrgan de l'Estat que és no pot donar la contrària a l'Estat així com així. |
|
Re: Arenys o el front independentista. El camí del triomf.
|
|
per david |
12 set 2009
|
primer de tot un respecte pels okupes que molts CSOA's han aconseguit portar a terme autentiques lluites populars amb implicacio real del barri. Tambe n'hi han que es dediquen basicament e fer festes, igual que els casals indepes tambe n'hi han que es dediquen a muntar disbauxes d'autoconsum per al gueto, i n'hi ha que s'ho curren, no generalitzis com si un projecte d'okupacio fos igual a perroflautisme. Sembles el periodico amb aquets topics xaval.
En segon lloc classe contra classe es una tactica marxista, no estalinista (els PC's d'Europa occidental despres de la II GM van rebre l'ordre de moscu de limitarse a presentarse a les eleccions i prioritzar la via electoral en un context de coexistencia apcifica amb el capitalisme, aixo es estalinisme) ja que vas de quadro politic aqui dissenyant estrategies, primer hauries de llegir una miqueta i tenir clars els termes no? i tampoc se que acabes d'entendre tu per unitat popular
i que consti que recolzo lo d'arenys, pero tacticament, jo l'estrategia la tinc clara, igual que els condicions objectives de lluita en una catalunya on el nombre d'aturats no para de pujar el discurs de transformacio social (sense que impliqui dir que farem la revolucio en dos dies) es per on hem d'apostar
clar que potser anar a repartir propaganda als treballadors dels barris es desagraït i poc "cool" mola mes codejarse amb la PDD, els sobiranistes i el laporta que tenen mes cache i son ciutadans respectables
en fi que facil que es posarse la samarreta vermella i que dificil actuar en consequencia.
(sento ser algo ofensiu pero es que lo dels okupes i aquets prejudicis m'ha tocat els nasos) |
