Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
11S, Bloc Negre:
|
|
per Bloc Negre |
10 set 2009
|
11 de setembre del 2009, Plaça Urquinaona, Bloc Negre |
Contra la seva crisi... la nostra COOPERACIÓ!!!
Un cop més els diferents mitjans ens estan marejant per prendre'ns el pèl. El missatge és clar: ha vingut una crisi, com si fos una inclemència meteorològica. Com si fos tant inevitable com imprevisible. Ens han de posar la por al cos per tal que ens resignem amb les seves solucions per sortir de la seva crisi.
Que el sistema capitalista te crisis cícliques no és cap novetat, com tampoc ho son que l'economia especulativa i els diners virtuals, no són sostenibles. Però aquí no es tracta només d'això. No és només que el sistema ha fallat. Els principals culpables d'aquesta crisi s'han embutxacat molts milions sense palanques i de dia. Els estats, contradient la llei del lliure mercat que tant defensen, han intervingut regalant-los milers de milions a aquestes multinacionals. En alguns casos passant a formar part de les direccions. Tots aquests diners que teòricament no hi eren per a totes les altres coses o per directament acabar amb la fam al món , apareixen misteriosament.
Un cop més és fa palesa la funció dels estats: garantir a la classe dirigent (els que no treballen) de mantenir-se en el poder, mantenint als desposseïts venent la seva força de treball. Que d'això és tracta aquesta crisi, de flexibilitzar el mercat laboral que vol dir renunciar a conquestes laborals de principi del segle passat!! Davant del xantatge de l'atur volen que treballem més hores i guanyem menys.
Portem massa temps delegant en mentiders professionals. La falta de conscienciació i el possibilisme és el que ens ha dut aquí. No és casual que les coses vagin com van. Hem perdut la unió i ens hem tornat mesells. El que tothom s'estigui salvant el propi cul, tot desitjant que el seu entorn més proper se'n pugui sortir, només empitjora les coses. Només l'acció col·lectiva i conscient pot canviar la situació. Prou delegar! Comença a actuar per tu mateixa! Organitza't!.
Hem d'obrir els ulls i veure que estem totes iguals. Que no és conjuntural! El proper cop que et creuïs amb una manifestació de treballadors de nosequina empresa, en comtes de pensar que estàs arribant més tard a on vagis, baixa del cotxe i aplaudeix! La solidaritat és la nostra millor arma. De fet és la nostra única arma.
No podem creure'ns que és pot negociar amb qui t'oprimeix. Els que tenen els privilegis no hi renunciaran així com així. No hem de pidolar res, hem d'agafar el que és nostre! És absurd creure's que no ens haurem d'embrutar totes les mans. Com absurd és creure's que aconseguirem la independència dels PPCC negociant amb Ecspanya.
La independència personal, social i com a poble només l'aconseguirem lluitant!
En primera persona, sense intermediaris. L'autorganització i la democràcia directa, el camí.
La solidaritat activa amb els conflictes de casa nostra i d'arreu del món. Amb tots els pobles que lluiten contra el colonialisme, l'imperialisme i el capitalisme.
Hem de mantenir l'esperit crític, indomable i foragitar les pors de la incertesa amb cops sincers d'aquest nou món que duen als nostres cors. Per la independència sense límits, visca la terra mori el govern!!!
Notes:
-Amb la pantomima de la reforma del estatut, que acabarà més retallat que abans hi tot , els independentistes d'Armani i els ecologistes de debó ens han recordat una vegada més de que serveix la democràcia parlamentaria.
-Els principals directius de AIG van gastar-se 300.000 eurus en un cap de setmana per celebrar que havien estat intervinguts i que cobrarien les seves milionàries indemnitzacions. |
This work licensed under a Creative Commons license |
Comentaris
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per fuera anarcoespañoles |
10 set 2009
|
anarquistas a que venis a nuestras manis? |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per Mic |
10 set 2009
|
Ni cas, molt be pel bloc negre!
Jo aniré amb l'EI però respecto molt qui vulgui anar amb el bloc negre, tot un exemple de coherència llibertària. |
Rendicio del Consell de Cent
|
per depe |
10 set 2009
|
Què té que veure tot això amb l'onze de setembre? |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per les coses clares |
10 set 2009
|
A vure depe. Et sona l,Andre Nin o un anarquista del secle xx que estava per la autodeterminacio dels pobles?. Be, al secle XXl hi ha penya que esta per aixo i tambe pel tema social laboral entre d,altres temes.INDEPENDENCIA I SOCIALISME... LLIBERTARI.Salut |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per antireaccio |
10 set 2009
|
q trist i paetic la millor reaccio, reacciona mai en el himne de las barricadas ja ho diu ensfonsem a la reaccio reaccionar es contra revolucionari, ja es hora de usar el llenguatge a favor nstre i no en contre. feu pena i mal olor mai tenim qu reaccionar sempre revolucionarnos. |
Pàtria i nacionalitat
|
per Mikhaïl Bakunin |
10 set 2009
|
PÀTRIA I NACIONALITAT
L’Estat no és la pàtria; és l’abstracció, la ficció metafísica, mística, política i jurídica de la pàtria. La gent senzilla de tots els països estimen profundament a la seua pàtria; però aquest és un amor natural i real.
El patriotisme del poble no és sols una idea, és un fet; però el patriotisme polític, l’amor a l’Estat, no és l’expressió fidel d’aquest fet: és una expressió distorsionada per mig d’una fals abstracció, sempre en benefici d’una minoria explotadora.
La pàtria i la nacionalitat són, com la individualitat, fets naturals isocials, fisiològics i històrics al mateix temps; cap d’ells és un principi. Sols pot considerar-se com un principi humà allò que és universal i comú a tots els homes; la nacionalitat separa els homes i, per tant, no és un principi.
Un principi és el respecte que cadascú ha de tindre pels fets naturals i socials. La nacionalitat, com la individualitat, és un d’aquests fets; i per això cal respectar-la. Violar-la seria cometre un crim; i, parlant el llenguatge de Mazzini, es converteix en un principi sagrat cada cop que és amenaçada i violada.
Per això em sent sempre i sincerament el patriota de totes les pàtries oprimides.
L’essència de la nacionalitat. Una pàtria representa el dret inqüestionable i sagrat de cada home, de cada grup humà, associació comuna, religió i nació a viure, sentir, pensar, desitjar i actuar de la seua pròpia manera; i aquesta manera de viure i de sentir és sempre el resultat indiscutible d’un llarg desenvolupament històric.
Per tant, ens inclinem davant la tradició i la història; o, més bé, les reconeguem, i no perquè s’ens presenten com tanques abstractes alçades metafísica, jurídica i políticament per intèrprets instruïts i professors del passat, sinó sols perquè s’han incorporat de fet a la carn i a la sang, als pensaments reals i a la voluntat de les poblacions.
Per altra part, cal dir que la història real dels individus i els pobles no sols prové del desenvolupament positiu, sinó moltes vegades per la negació del passat i per la rebel·lió contra ell; i que aquest és el dret de la vida, l’inalienable dret de la present generació, la garantia de la seua llibertat.
La nacionalitat i la solidaritat universal. No hi ha res més absurd i al mateix temps més maligne i mortífer per al poble que erigir el principi fictici de la nacionalitat com ideal de totes les aspiracions populars.
El nacionalisme no és un principi humà universal. És un fet històric i local que, com tots els fets reals i inofensius, té dret a exigir general acceptació. Cada poble i fins la més petita unitat ètnica o tradicional té el seu propi caràcter, la seua pròpia forma d’existència, la seua forma de parlar, de sentir, de pensar i d’actuar; i aquesta idiosincràsia constitueix l’essència de la nacionalitat, resultat de tota la vida històrica i suma de les condicions vitals d’aquest poble.
Cada poble, com cada persona, és involuntàriament lo que és, i per això té dret a ser ell mateix. En això consisteixen els anomenats drets nacionals.
La responsabilitat històrica de tota nació. La dignitat de tota nació, com la de tot individu, deu consistir fonamentalment en que cadascú accepte la plena responsabilitat dels seus actes, sense voler desplaçar-la a altres.
És impropi d'una nació culpar altres els seus propis errors quan el mateix sentiment d’autoestima deuria excloure qualsevol intent de fer-ho.
Patriotisme i justícia universal. Tots deuríem alçar-nos contra eixe patriotisme estret i mesquí per al qual el propi país és el centre del món, i que considera gran a una nació quan es fa témer pels seus veïns.
Deuríem situar la justícia humana universal a sobre de tots els interessos nacionals. I abandonar el fals principi de la nacionalitat inventat per a esclafar el principi de la llibertat. La nacionalitat no és un principi; és un fet legítim, com la individualitat.
Cada nació, gran o petita, té l’indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure d’acord amb la seua pròpia natura. Aquest dret és simplement el corol·lari del principi general de llibertat.
Tot aquell que desitge de cor la pau i la justícia internacional deuria renunciar d’una vegada i per a sempre al que s’anomena la glòria, el poder i la grandesa de la pàtria, a tots els interessos egoistes i brèvols del pratiotisme. |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per mauser negre |
10 set 2009
|
"Per això em sent sempre i sincerament el patriota de totes les pàtries oprimides."
gracies, avi, aixo es el que volia dir de bakunin a l'altre post del bloc negre...
black storms shock the airs! jeje
som-hi que entre totx podem!! |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per llamps, trons i tronats |
10 set 2009
|
La pàtria és un fet natural i fisiològic? com podríem definir la pàtria d'un tuareg, d'un gitano o d'un que es declari apàtrida...?
Per cert Bakunin va dir una cosa i la seva contrària 100 vegades. I, si citéssim Malatesta i ens ho prenguéssim com un dogma, l'estatut d'apàtrida fora l'únic raonable per a qualsevol persona no ja d'esquerres sinó, senzillament, amb sentit comú. |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per xxxxxxxxxxxxxp |
11 set 2009
|
visca el verí! |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per mauser negre |
11 set 2009
|
"Per cert Bakunin va dir una cosa i la seva contrària 100 vegades."
demostra-ho, troç de lleterola!
"I si citessim a malatesta", bla bla bla...
no tinc res en contra d'ell, pero bakunin va participar i animar gran majoria de revolucions europees dels volts de l'any 1830 ( i son moltes, carallot, tant españa com italia, frança, alemanya...) potser hauries de llegir mes encomptes d'intentar pontificar de primeres. Tu prens tot com dogma. Bakunin va escollir com a aliats els nacionalistes "perifèrics" que s'enfrontaven als grans imperis (austro-hungar, rus...).
així que, apren-ne abans d'intentar manipular. I vosaltres, joves, llegiu molt. No us deixeu entabanar pels il·luminats "apàtrides" que criden a la revolució total des del sofa de casa seua.
per cert, llamps i trons i tronats, la teua segona pregunta ja denota lo victima de deleuze que arribes a ser... per definicio qui no es lliga al territori no en té de territori a defensar, aixo no vol dir que certes zones d'influencia no les reclamin com a seves... perque no els hi preguntes a ells, manipulador? |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per sarsamarcuello |
11 set 2009
|
Que yo sepa Andreu Nin fue marxista desde que tuvo formación politica hasta que fue ejecutado por agentes estalinistas rusos y españoles del PCUS y el PCE respectivamente. Les coses clares.
Jo macho ke follón, soy demasiado anarkista para ser marxista y demasiado marxista para ser anarkista.
Más allá de etiquetas el POUM y Andreu Nin serán un referente de heterodoxia y autonomía revolucionaria.
Salut. |
Re: 11S, Bloc Negre:
|
per llamps, trons i tronats |
11 set 2009
|
Mauser negre, "carallot rovira" ho serà ta tia. Per lo demés, no entro a valorar arguments de qui commina els altres a llegir demostrant que no ha llegit. Una única recomanació, si t'has de creure tot el que llegeixis, més val que per comptes de llegir, facis flexions o tir al blanc. La única cosa que no pixes fora de test és que, efectivament, NO en tinc de territori, ni terres, ni sofà, ni compte corrent... i me la bufa, a mi no "em lliga" ni el territori ni res. Víctima ets tu de la teva pròpia ignorància i de la teva imbecilitat il·lustrada. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article. Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo. Comments can not be added to this article any more
|