Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
El nacionalismo catalán, a la deriva
30 Ago 2009
dominio30.jpg
Las derechas han sido nacionalistas de toda la vida. Ellas fueron las creadoras del mito nacional patriótico con el que pretenden trocar la democracia en populismo y reducir las reivindicaciones de las clases trabajadoras. Con su poderío económico obtuvieron el monopolio del político y dijeron que ellas representaban a la nación. Definieron el patriotismo como el sometimiento a ambos poderes por “amor a la Patria” y la renuncia a dividirla con luchas de clase (la obrera), pues perjudican la economía nacional (es decir, la suya) en beneficio de otras naciones (otras derechas). El fascismo español resumió tal tríada de renuncias en el grito “España, ¡una, grande y libre!”. Junto a esa trampa ideológico-sentimental tendida al ciudadano, la actual oligarquía del PP añade un plus en nombre de la “Patria común”: separar de España a sus hermanos gemelos (nacionalismos catalán, vasco y gallego) por no ser español un idioma propio que no sea el castellano, lengua oficial de la nación.

El nacionalismo español es un bloque unido dentro de la derecha e incluso alcanza a gente que se cree de izquierdas. El catalán tiene dos alas: CiU y ERC. Esta segunda basa la independencia de Cataluña en la voluntad democrática de su población, ya sea nativa o foránea. En cambio, CiU exige compartir el pastel oligárquico de la derecha hispana alegando que Cataluña es tan nación como la española. Con todo, al igual que el PP, su nacionalismo es retórico. En ambos partidos puede más la cartera que la bandera (corrupción, caciques, clientelismo, poder político en monopolio). Unas veces rivalizan en “patrióticas” campañas paralelas (y “para lelos”) que les den votos “patrióticos” en idéntico caladero conservador. Otras, se alían contra la izquierda para defender los intereses particulares que comparten. Jordi Pujol apoyó la investidura de Aznar y este le dio al catalán un respiro de cuatro años frente a Maragall. Rajoy combatió el nuevo Estatuto y fomentó la ancestral catalanofobia de una España irracional e inculta. Hoy necesita al señor Duran y Lleida para desbancar a Zapatero. Esa alianza no la consiente Artur Mas si no es a trueque de que Rajoy o Zapatero desbanquen a su vez a Montilla. La derecha nacionalista catalana está partida. Su retórica soberanista (para robarle votos a ERC) cubre los pactos oportunistas con quien mande en Madrid a cambio de recuperar el poder y sus beneficios. Antes de que las Cortes rasuraran un Estatuto que ERC volvió peliagudo e impresentable ante el Tribunal Constitucional, ya lo había recortado. Mas a cambio de que Zapatero dejara caer a Maragall, su peligroso rival invicto. CiU se convirtió en una sucursal del PSOE como antes lo fue del PP. De nuevo pretende serlo de este, aunque jure ante notario que no. Ahora bien, no parece ser el mejor aliado un partido al que corroe la corrupción, es mendaz por sistema y reincide en su estrategia conspirativa (11-M) y crispada (ZP=ETA). Tampoco es probable que ambas derechas puedan colmar su ambición de volver al poder para apoyarse mutuamente, una vez plegadas en la cartera sus banderas nacionalistas.

ERC también está dividida. Sus rencillas personales; su defensa-rechazo-defensa del Estatuto; estar a la vez en el Gobierno y en la oposición; la distancia entre “los de la poltrona feliz” (Carod Rovira) y los militantes sin esperanza de ella; todo eso, más su hipotético izquierdismo (valedero para pactar con el PSOE y gobernar con Montilla) pero opuesto al nacionalismo tradicional y conservador del sector más afín a CiU, hace de ERC una olla de grillos. Su asambleismo y sus bases, radicalizadas por la retórica soberanista, amenazan desestabilizar en todo momento cualquier giro táctico. La proeza del presidente Montilla ha sido impedir que ERC se escinda para que el tripartito que gobierna resista las maniobras divisorias y sucursalistas de CiU. La futura sentencia sobre el Estatuto es ya motivo de una excitación previa del nacionalismo, que dividirá aún más a ambos rivales. Sin base jurídica ni posibilidad de rechazo legal, sólo por “dignidad nacional”, se reitera el clásico victimismo, triste consuelo de una división conducente a la inoperancia. Meses atrás, la prensa sectaria denunció ya con grandes titulares que “El Constitucional ultima una sentencia que cercena aspectos claves del Estatuto”. Si esto acabara siendo verdad y no bulo agorero, CiU no osaría apoyar ni apoyarse en Rajoy, que es el beneficiado impulsor del recurso triunfante.

Por contra, el socialista de origen cordobés José Montilla se ha ganado la confianza de los catalanes por enfrentarse al Gobierno de Rodríguez Zapatero con coraje, pero de forma sincera, paciente y hábil; con cortesía y juego limpio; virtudes de las que suelen carecer sus oponentes. Él es el único que podrá solucionar eficazmente los escasos y secundarios problemas que la sentencia, desde mi óptica jurídica, pueda plantear. Mientras el nacionalismo va a la deriva, la izquierda catalanista gobernante no ha perdido el rumbo. El Ulises de Montilla sigue navegando con gobernalle ágil entre el Escila del PSOE más nacionalista y el Caribdis de una sucursal madrileña llamada CiU.

José Antonio González Casanova es Catedrático de Derecho Constitucional y escritor

Ilustración de Miguel Ordóñez
Mira també:
http://blogs.publico.es/dominiopublico

Copyright by the author. All rights reserved.

Comentaris

Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
Basta de demagógia barata!

La identidad nacional y sus diversas formulaciones ideológicas son transversales. El sentimiento de pertenencia a una identidad nacional no es en si conservador o progresista, depende del contexto organizativo, el contexto social de clase y el significado que se de a la nación en el discurso.

Como el amor, la nación es un concepto vacío, al que cada cuala le adjudica un significado.

Es muy positivo que los españoles piensen que la nacion es opresiva, puesto que su identidad nacional ha tenido un desarrollo histórico casi esclusivamente opresivo. Eso si, tratar de extrapolar que la nación per se es opresiva y evangelizar sobre ello hacia nacionalidades minoritarias es una actitud rastrera, hipócrita y falsaria.

Construir un horizonte de transformacion social radical implica plantear proyectos de organización social que acepten la diversidad social y por tanto respeten la autonomía de las diferentes colectividades politicas. Resulta tan escluyente y tiene el mismo potencial opresivo un movimiento nacionalista dispuesto a manipular politicamente el sentimiento nacional e insensible a la hora de imponer sus fronteras etnicas territoriales y sociales; como aquel otro movimiento politico con discurso emancipador como pudiera ser la URSS o la República Popular China. Que tras el discurso de igualdad y hermanamiento han promovido la uniformidad y reprimido a minorias etnicas por doquier generando opresión y explotación a espuertas.

Y POR FAVOR: No se pasen trayendo los chismorreos de la politica "burguesa" a canales de contrainformación. Bastante tenemos con aclararnos entre nosotras como para entrar en asusntos familiares de la "neoburguesía".
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
Vale.
Y si 'nación' es un concepto vacio, por que identifica y aglutina a los depredadores sociales [i.e. las derechas, la ultraderecha] de ayer y de hoy para justificar sus crimenes?
Y si 'dios' es un concepto vacio, por que en su nombre se han cometido tantas salvajadas, tantas masacres?
Y si 'trabajo' es un concepto vacio, que originalmente identificaba a un instrumento de tortura, por que se escudan los opresores en el 'trabajo' para justificar quienes tienen derecho a la vida y quienes se moriran de asco?
Hay renuncias que hay que pensarme muy detenidamente antes de abandonarlas para que las aproveche el enemigo.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
Quina sarta de tonteries i ignorància per acabar xuplant-se-la a Montilla i el PSOE. Un text patètic que només serveix per a demostrar a qui serveix el diari "Público", per si encara queda algún despistat que es pensa que és d'esquerres.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
la identitat col·lectiva forma part de la naturalesa humana. aquests pseudo-marxistes estan frustrats perquè desitjarien que la identitat de classe predominés per sobre la identitat nacional, però la realitat és que la identitat nacional és més forta, els agradi o no. la seva resposta, en lloc d'acceptar la realitat tal com és, és inventar-se una teoria conspirativa segons la qual la identitat nacional seria una conspiració capitalista per desactivar la lluita de classes.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
"inventar-se una teoria conspirativa segons la qual la identitat nacional seria una conspiració capitalista per desactivar la lluita de classes."

Et contestes tu sol xicot.

Per cert que el sentiment nacional és més fort que el sentiment de classe, parla per tu, ja que no tothom té el mateix sentiment nacional, si ve he nascut a Catalunya, i parlo el català (inclús puc considerar que és la meva llengua o cultura) molts dels trets culturals i tradicions catalanes em semblen ancronismes que no només no m'identifiquen si no que les rebutjo (per suposat les que sorgeixen de més avall de l'Ebre em passa el mateix) així que no tinc pas el sentiment nacional que tu creus que es tant fort, i si que veig tal sentiment com un joc burges inventat no fa tant (un parell de segles, tres com a màxim) per tal de conseguir dividir els pobles entre si, i inutilitzar les organitzacions que agafaven força en aquell temps a nivell supranacional i fins i tot internacional, cosa que van a conseguir, ja que avui per avui les úniques internacionals que realment funcionen son les que s'han montat els capitalistes i polítics de dretes, no pas les originaries formades per forces obreres ja focin marxistes com anarquistes.

Que et sents oprimit pel gobern espanyol, doncs organitzat amb la resta de pobles d'espanya i junts derroquem l'estat, el demés vindrà rodat, però mentre des de aquí es dongui més credit a un burges catala que a un que no ho sigui per creure que tenim una lluita comú (la nacional) et separes de la resta de gent que està com tú a la resta de l'Estat.
Però potser és que hi ha gent que mira més enlla de una soposada independencia nacional (tenin en compte com funciona el món actualment, no hi ha cap nació que realment sigui independent i no actui segons les organitzacions supranacionals com el FMI o el BM, o la OTAN, etc..., en fi que no segueixin les directrius imperialistes marcades pels imperialismes imperants) si no mirem o aspirem a la emancipació de l'ésser humà com a tal, i no que quedi supeditat per un estat, ja sigui aquí com a Madrid. L'objectiu nacional per a molts (més dels que et penses) es queda curt, molt curt.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
Per cert, i per que quedi calar, amb això no vull dir que supscrigui aquest article, ja que no deixa de ésser una opinió 100% partidista i sectaria, amb un clar objectiu, el de promocionar el PSOE (sobretot la branca zapaterista del partit) no en "valde" tant el público com la sexta sorgiren per fer suport a aquesta branca del PSOE per damunt de l'altre apoiada per la cadena Quatro. Critican a quasi tots els partits menys al PSOE que lloa, com si li paguesin ells el sou (la premsa burgesa cada dia fot més fastig)
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
gràcies per exemplificar el que deia.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
"Apàtrida sempre", subscric el 100% del que dius, company.
Espero que no surtin uns quants nazi-onanistes binaris a tatxar-te de "lerrouxista", "nazionalsita ecspanyol" i altres "insults" prefabricats. Volen eclipsar la lluita de classes a tota costa.

Quant a "Público", quan va morir el comentarista Javier Ortiz el vaig deixar de comprar.

Salut!
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
em cago en la classe obrera, fem mes hores que un rellotge, treballant a destajo, perdem el cul per els cales, si alguna vegada va ser revolucionaria de aixo ja fa temps, ara es mes reaccionaria que els burguessos, si te que venir una revolucio sera per els marginats i els pocasolta que no volem treballar, i volgue o volgueun mentres que la puta espanya sigui una nacio la puta catalya aspirara a serlo perque no, si els espanyols son fils de puta perque no podem serlo els catalans, si españa es puta nacio catalunya tambe pot ser que espanya tingui papels per serlo i catalunya no, pero no tenir papes o tenirlos no fa que siguis puta o no, lqa voluntad de ser puta es suficient per serlo, asi que fils de puta els espanyols i fils de puta els catalans i fils de puta els obrers visca la igualtat.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
un sindicalisme comabatiu i de base, que a més tingués en compte els moviments autònoms i sobretot els aturats, seria de gran ajuda i sobretot que actúes també coordinat a nivell transnacional. d'aquí en podrien derivar quadres per moviments polítics anticapitalistes
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
iniciativa internacionalista era un intent d'unificar les diferents lluites dels pobles i les classes populars contra l'estat espanyol i la seva miseria (explotació, repressió, capitalisme,...), pel dret a l'autodeterminació, per l'independència i el socialisme. El que va passar, és que alguns que es diuen d'esquerres no ho van recolzar per por a il·legalitzacions o per demanar el dret a la lliure elecció, altres van preferir mantenir els seus noms o altres com alguns anarquistes van fer campanya contra II-sp, tapan i arrencant cartells o altres accions. Jo considero que puc tenir i tinc més coses en comú amb un treballador de murcia o estonia que amb un ric- burgès del meu poble, tot i això no vol dir que jo tingui uns trets comuns, linguístics, culturals, històrics,... amb els de Fraga, València, Barcelona o perpinya. Una cosa no treu l'altre, el dret a l'autodeterminació no es contrari a la revolució social necessaria per viure amb un món de pobles i persones lliures
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
10 set 2009
conclusió de l'opinador de merda:
que es quedin les coses com estan. Guanya espanya.
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
11 set 2009
entre nazionalistes anda la cosa
Re: El nacionalismo catalán, a la deriva
17 set 2009
per 'internacionalisme'
dons enraonar i fer servir la parla provençal no ens dona cap 'tret comú' ni ens fa compartir senyera ni tenir sentiment de pertinença a una mateixa 'nació' amb els convergents, els Vidal-Quadres, els senyors Esteve, els maxcahners, els carlessentis o les pilarraholes.

Estelades, rojigualdes i senyeres al punt verd!
Sindicato Sindicat