Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: un altre món és aquí : xarxa i llibertat
Els set pecats de Windows 7. Campanya contra Windows 7 i el software privatiu
03 set 2009
Davant la inminent sortida de Windows 7, el nou sistema operatiu de Microsoft, la FSF (Free Software Foundation www.fsf.org), una de les principals impulsores del software lliure, ha llançat una campanya anomenada Windows7sins, en un joc de paraules entre els set pecats capitals i el nom del nou sistema operatiu. A la campanya, es fa una repassada de les principals característiques que, a parer de la FSF, fan indesitjable l'ús de Windows 7: el fet de ser software privatiu amb tot el que això comporta pel que fa a l'ús de llicències restrictives i patents que privatitzen i controlen el coneixement; les polítiques de Microsoft adreçades a implantar el seu monopoli: venda d'ordinadors amb windows preinstal.lat, contractes amb les administracions, intromissió als sistemes educatius per a identificar ensenyament de la informàtica amb aprenentatge de Windows i Office, menyspreu dels estàndars oberts; l'amenaça a la privacitat dels ususaris, que es veuen exposats a la inspecció del contingut del seu disc dur; les restriccions en la capacitat de copiar i reproduir arxius multimèdia, en connivència amb la indústria de l'entreteniment audiovisual...etc.



Tot seguit, reproduim el manifest de la campanya.
La traducció al català és d'Enfocant.net
http://enfocant.net





Windows 7 Sins: El cas contra Microsoft i el software privatiu


La nova versió del sistema operatiu de Microsoft Windows, Windows 7, té el mateix problema que Vista, XP, i que han tingut totes les versions prèvies: és software propietari. Als usuaris no se'ls permet de compartir o modificar el software de Windows, o examinar com funciona per dins.

El fet de que Windows 7 sigui proprietari vol dir que Microsoft sustenta el control legal sobre els seus usuaris mitjançant una combinació de copyrights, contractes i patents. Microsoft fa servir aquest poder per abusar dels usuaris dels ordinadors. A windows7sins.org, la Free Software Foundation fa una relació de set exemples d'abusos comesos per Microsoft.

1. Intoxicació de l'educació: Avui a molts infants, l'educació dels quals comporta l'ús d'ordinadors, se'ls ensenya a manejar només el producte d'una empresa: Microsoft. Microsoft gasta grans sumes en pressions i mercadotècnia per corrompre els departments educatius. Un ensenyament que fa servir les potencialitats dels ordinadors hauria de ser un mitjà per a la llibertat i la capacitació, no una via per a què una corporació inculqui el seu monopoli.

2. Invasió de la privacitat: Microsoft fa servir software amb noms enrevessats com Windows Genuine Advantage per tal d'inspeccionar els continguts dels discos durs dels usuaris. L'acord que s'exigeix d'acceptar als usuaris abans de poder fer servir Windows adverteix que Microsoft reclama el dret a fer això sense avís.

3. Comportament Monopolístic: Gairebé tots els ordinadors que es compren tenen preinstal.lat el Windows, però no pas per elecció. Microsoft imposa condicions als venedors de hardware, els quals no oferiran PCs sense el Windows instal.lat, malgrat que molta gent ho demana. Fins i tot els ordinadors que es poden aconseguir amb altres sistemes operatius com GNU/Linux preinstal.lats sovint tenien el Windows primer.

4. Captivitat: Microsoft intenta normalment obligar els seus usuaris a fer actualitzacions, mitjançant l'eliminació del manteniment a les versions antigues de Windows i Office, i augmentant de manera exagerada els requeriments de hardware. Per a molta gent, això implica que han de desaprofitar ordinadors que funcionen només perquè no tenen els requeriments innecessaris que calen per a les noves versions de Windows.

5. Estàndards abusius: Microsoft ha intentat obstaculitzar l'adpoció de normes lliures per als formats dels documents, degut a què normes com OpenDocument Format amenaçarien el control que aran tenen sobre els usuaris a través dels formats privatius de Word. Han dut a terme maniobres secretes, que inclouen el suborn de funcionaris, en un intent d'aturar aquests esforços.

6. Imposició de la Gestió de Restriccións Digitals (Digital Restrictions Management o DRM): Amb el Windows Media Player, Microsoft treballa en connivència amb les grans empreses audiovisuals per tal d'incorporar restriccions a la còpia i reproducció d'arxius de video i so dins del seu sistema operatiu. Per exemple, a petició de la NBC, Microsoft podia impedir als usuaris de Windows l'enregistrament de programes de televisió quan tenen el dret legal fer-ho.

7. Amenaces a la seguretat de l'usuari: Windows té un llarg historial de vulnerabilitats de seguretat, que possibiliten l'expansió dels virus i permeten que usuaris remots puguin prendre el control dels ordinadors de la gent per a incorporar-los a xarxes d'enviament automàtic de correus no desitjats. Degut a que el software és secret, tots els usuaris depenen de Microsoft per tal de solucionar aquests problemes; Microsoft, però, té en realitat els seus propis interessos de seguretat, que no són pas els dels usuaris.



Vosaltres podeu ajudar!




Els sistemes operatius de codi lliure, com GNU/Linux, poden fer les mateixes tasques que Windows, però a més estimulen els usuaris a compartir, modificar, i estudiar els programes tant com vulguin. Això fa que l'ús de sistemes operatius de codi lliure sigui la millor manera de desenpallagar-se de Microsoft tot evitant esdevenir víctimes d'aquests set pecats. El software i els ordinadors sempre tindran problemes, però fent servir software lliure, els usuaris i les seves comunitats estan capacitats per a resoldre'ls per ells mateixos i uns als altres.



Podeu obtenir més informació sobre cadascú dels pecats i com deslliurar-se'n a www.windows7sins.org Inscriviu-vos-hi, si us plau, per a notícies sobre la campanya i avisos d'accions per tal d'ajudar a escampar la conscienciació sobre els mals usos de Microsoft, els problemes amb Windows 7, i la importància del software lliure!






Com hem arribat fins aquí



Fa dos anys, Microsoft va llançar Windows Vista, provocant en els usuaris poca festa i molta decepció, ja que s'enfrotaven a una batalla de software espatllat, drivers i dures restriccions, i per part dels desenvolupadors, barallant-se per actualitzar els programes per tal de fer-los servir amb el nou sistema.



Dos anys després, la mateixa Microsoft admet que el Vista fallava. Els usuaris no estaven disposats a acceptar el gran retrocés que representava Vista, i Microsoft ha intentat rectificar això amb l'anunci de Windows 7. Windows 7, com Windows XP l'any 2001, demana uns recursos de maquinari més modestos, que el fan ideal per a ordinadors de poca capacitat (netbooks). Tanmateix, a diferència de Windows XP, Microsoft ha retallat deliberadament el Windows 7, deixant els usuaris de netbooks a mercè de Microsoft pel que fa al control de quines aplicacions poden fer servir, així com també el nombre d'aplicacions que poden executar-se alhora.



Microsoft torna als seus enganys un cop més; aquesta vegada, a més, estan afegint restriccions artificials a dins del sistema operatiu mateix. Encara que no és el primer cop que ho fan, sí és la primera edició de Windows que pot, per art de màgia, eliminar instantàniament aquestes limitacions mitjançant la compra a Microsoft d'una versió molt més cara.



Això, però, no és pas nou. El 1996, va esclatar un escàndol al voltant del Microsoft Windows NT. Microsoft estava venent, al mateix temps, dues versions del seu sistema operatiu: Windows NT Workstation i Windows NT Server. La versió de servidor costava aproximadament 800 dòlars més que l'edició d'estació de treball del sistema operatiu.



Mentre que Windows NT Server incloïa un seguit d'aplicacions de servidor que no hi eren a NT Workstation, Microsoft afirmava que els sistemes operatius mateixos eren, "dos productes força diferents dissenyats per a dues funcions molt diferents." NT Server, segons assegurava Microsoft, estava equipat i adaptat per a fer-lo servir com un servidor d'Internet mentre NT Workstation era força deficient. Amb l'objectiu de fer valdre aquesta diferència, tant el codi com l'acord de llicència del NT Workstation restringien els usuaris a només un màxim de deu connexions simultànies TCP/IP (i.e., Internet); mentre que NT Server restava sense limitacions.



Molts usuaris van notar que totes dues versions de Windows NT eren força semblants. Investigant més, un estudi publicat per O'Reilly i Associats va desvetllar que el nucli, i de fet cada arxiu binari inclos al NT Workstation, era idèntic als que hi havia al NT Server. L'única diferència entre els nuclis dels dos productes radicava en la informació sobre la instal.lació del sistema operatiu: la versió de servidor contenia algunes opcions o senyals que l'identificava o bé com a 'Estació de treball' o bé com a 'Servidor'. Si la màquina era identificada com a 'Estació de treball', això inhabilitaria algunes funcionalitats i limitaria el nombre de connecions de xarxa.



Anomenem aquestes limitacions com a anticaracterístiques. Una anticaracterística és una funcionalitat que un desenvolupador de tecnologia cobrarà als usuris per no incloure-la: és més difícil per Microsoft haver de limitar les connexions a Internet que no pas deixar-les sense restriccions -- i la limitació és una cosa que cap usuari no demanaria.



Desgraciadament, per les empreses i les persones que miren d'impulsar les anticaracterístiques, els usuaris tenen cada cop més alternatives en el software lliure. La llibertat de programació canvia les coses, fa que les anticaracterístiques siguin impossibles a la majoria de casos. La política voraç de preus de Microsoft NT és impossible per GNU/Linux, on els usuaris hi poden programar.



A una versió de Firefox finançada per publicitat també li passaria el mateix: els usuaris simplement implementarien i compartirien una versió del programa sense les anticaracterístiques en qüestió.



Per acabar: l'absència d'anticaracterístiques d'aquesta mena constitueix una de les victòries més fàcils per al software lliure. Evitar les anticaracterístiques no costa gens als programadors de software lliure. En molts casos, no fer res és exactament el que volen els usuaris i és allò que el software privatiu no els donarà.


FONT:
http://enfocant.net/noticia/els-set-pecats-de-windows-7

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more